tremolor

Trobem incomprensible que es prengui l'acceleració del pols, el tremolor, palpitacions i exoftalme justament pel contrari d'allò a que dóna lloc el defecte de funció tiroidea: el mixedema i la caquexia estrumipriva; és a dir, que aquest símptornes es prenguin per oposats a la sequedat i infiltracioóde la pell, caiguda del pèl, hipoquinesia, etc.

Si en el malalt mixedematós al qual experimentalment compensem de la seva caquexia per l'administració de tiroides, augmentem de cop la dosi portant-la a un límit molt alt, apareixen totseguit signes de Basedow en lloc de ço que Iògicament es podría esperar, això és, que desapareguessin d'un cop i ràpidament les restes de mixedema; però el mixedema no desapareix i en canvi el pacient acusa crisi de suors, taquicardia, tremolor, etc. i tot això en un mixedema clàssic.

Observació VIII. (Dr. Ll. Barraquer.) (Taula VI.) Malalta diabètica amb goll, potser Ileugera exoftalmía, tremolor i taquicardia.

Observació XV. (Dr. Falgar.) Fuensanta S. (Taula IV.) Goll regular, tremolor lleuger a la mà esquerra, taquicardia variable —de 88 a 108—, nàusees, suors, núvols a la vista, trastorns locomotors, ràpid aflaquiment.

Observació XVIII. (Dr. Vallejo.) Sra. S. (Taula VI.) Des de fa uns 5 mesos goll regular, exofatlmía molt lleugera, ha perdut poc pes, ha tingut suors i sofocacions; ara està millor, lleuger tremolor, la taquicardia ha arribat a 140, actualment 108.

Observació XIX. (Dr. Espinós.) María N. (Taula VI.) Fa uns sis mesos goll regular, lleugera exoftalmía, sense molesties digestives, suors, notable tremolor, taquicardia —120 p.—, molesties a la visió, trastorns locomotors, perdua de pes notable, que ha sigut recuperat; fa uns dos meson està una mica millor.