troposfera

La troposfera, la part de l’atmosfera que està en contacte amb la superfície terrestre, té un contingut molt elevat en O₂ (ca. 21%).

L’estratosfera, la part de l’atmosfera que va des dels 15 als 50 km d’altitud, es caracteritza, des del punt de vista químic, per tenir una concentració d’ozó (O₃) relativament elevada, comparada amb la que s’observa a la troposfera.

Aquest gas no tòxic és molt estable i no reacciona amb cap dels reactius típics de la troposfera.

Com a conseqüència de tot això, el N₂O té una vida mitjana molt llarga (anys) que li permet escampar-se per tota la troposfera i arribar, fins i tot, a l’estratosfera.

En el cas dels motors de combustió interna dels vehicles, el desenvolupament tècnic ha permès millorar els processos de combustió per a fer-los més nets i eficients i, amb l’ajut de catalitzadors, reduir les emissions de gasos potencialment nocius per a la troposfera.

El 1973, J. Lovelock (molt conegut per la seva teoria Gaia) i col·laboradors detectaren la presència de CFC a la troposfera.

Aquest fet té dues conseqüències directes: a) la vida mitjana dels CFC és molt elevada, i oscil·la entre 60 i 200 anys; i b) la concentració de CFC a la troposfera no ha deixat de créixer, fins a arribar a dècimes de ppb, a un ritme força accelerat de fins a un 4 % anual.

La presència d’enllaços C-H permet que els HCFC siguin atacats per radicals hidroxil i destruïts a la troposfera.

Malgrat que els HCFC tenen un temps de vida mitjana a l’atmosfera notablement inferiors als CFC, algunes molècules encara sobreviuen a la troposfera i arriben a l’estratosfera, on contribueixen a la destrucció de l’ozó.