tub digestiu

Respecte a la presencia de bacils en els insectes i aràcnids domèstics usuals, els autors estàn en desacord i encara que s'hagin trobat en el tub digestiu bacil·lus àcid-resistents, això no conclou res respecte al seu poder vector o a les transforrnacions que puguin experimentar els que facilitin el seu pas a l'home.

Un punt interessant farem remarcar en l'estructura del nerviós intra-renal, l'absència de cossos neuronals, que es troben en totalitat fora del ronyó, diferint així de altres vísceres, com el cor, el tub digestiu i el pàncreas, i assemblant-se més als òrguens de la vida de relació, com als muscles estriats.

Algunes regions del tub digestiu es manifesten més actives que altres en front d'aquest últim fenomen; la mucosa gàstrica, p. e., macerada amb solució aquosa d'àcid clorhídric al 1 p. 100, té, després de bullida, una acció bili-excretora intensíssima.

Podem seguir el mineral com a portador d'energia al llarg del seu camí, des del tub digestiu a la cèl·lula per la sang; podem parar-lo quan, fet el treball, surt de l'organisme; però no sabem observar-lo durant les seves funcions en el metabolisme cel·lular: ens fem càrrec solament dels resultats dels seus treballs, de les alteracions dels canvis de la substància viva causades per ell; i, no obstant, resta una qüestió en peu: si no existeixen canvis de matèria orgànica dirigits per les substàncies minerals, des de fora les cèl·lules, en els líquids circulants.

Valentí, utilitzant l'anestèsia local amb solucions concentrades de cocaïna (al 6 per 100), que fa actuar sobre les porcions altes del tub digestiu, sobre el tronc del pneumogàstric, o sobre la mucosa gàstrica, en animals dejuns de 2 o 3 dies, arriba a la conclusió què els pneumogàstrics són les vies nervioses que condueixen principalment les sensacions de fam i set, i accepta que el simpàtic pugui exercir una acció vicariant en la conducció d'aquests estímuls, pels quals els nervis esplàcnics tindrien un dintell d'excitació més elevat.

En estat normal, la distensió de qualsevol segment del tub digestiu sembla l'estímul més eficaç, observació aquesta que coincideix amb els resultats obtinguts per nosaltres (Pi Suñer i Puche).

La introducció d'aigua, excloent també el factor psíquic, produeix augment de la secreció gàstrica (Pawlow, Heidenhain), secreció que és més intensa si, al mateix temps, hi ha aliments en el tub digestiu.

Les experiències portades a cap en gossos cloralosats, als quals es distendia, mitjançant insuflació, distintes zones del tub digestiu, buscant, com a respostes reflexes, modificacions de la respiració i de l'aparell circulatori, i suprimint-les en seccionar els nervis viscerals, estableixen fets interessants sobre el funcionament i importància d'aquestes vies, i comproven altres fets ja coneguts.