1059.  A Concepció Casanova

 Barcelona, 29 desembre de 1930

    Benvolguda Sta. Casanova:
    La seva amable carta s'ha degut creuar amb una de meva.¹ Li escric ara només per enviar-li els versos que em demana per a Hèlix..² Gràcies pel bon record! Parli de mi, li ho prego a J[orge] Guillén: asseguri-li com la seva poesia --que rellegeixo i estudio sovint--
m´ha fet un sincer amic d'ell.³ El meu volum d'Estances (1r. i 2n. llibre) està per aparèixer
-– ja fa mig any. El rebran. ¿Ens veuran també per Anglaterra cap a darreries de curs? Tot podria ésser : en tenim un viu desig.⁴
    Bon Any Nou, repeteixo. La saluda amb tot afecte

    CRiba

---

Carta. Fundació Bernat Metge. Via Laietana, 30, 7è. Tel. 18504. Apart. 789. Propietat del seu hereu.

1. Del 19 de desembre de 1930.

2. Els versos ribians no s'han conservat. Per altra banda, les dates no encaixen perquè Hèlix va deixar de publicar-se el març de 1930 amb un «número extraordinari» on Concepció Casanova hi signa unes «Notes», (p. 6 i 7), molt abans de la data de la carta ribiana.

3. Riba escriurà a Jorge Guillén el 26 de juny de 1931. «Saberme, pues, leido y comprendido (veo claramente la mutua comprensión, me escribía recientemente nuestra Srta. Casanova»)». Cartes de Carles Riba. I 1910-1931. (B., Edicions de la Magrana, 1990, p. 390).

4. No serà fins el novembre de 1938, en plena guerra civil, que viatjarà a Anglaterra amb la Clementina. Cartes de Carles Riba. I 1910-1931. (B., Edicions de la Magrana, 1990, p. 502 – 509).

.  La darrera carta serà del 13 de juny de 1931: «Distingit Professor: Acabo de venir de casa del Sr. Guillén a interpretar (perquè traduïr fóra un mot inexacte) alguna de les seves poesies. Jo les he llegides ja moltes vegades, i sento com em pesa a les mans aquest tresor el millor i l'únic de la nostra poesia universal del segle xx. Per què no hi més que un sol llibre d'Estances? Qui succeirà a vostè? / (...) He viscut ací un dels temps millors de la meva vida» i cita alguns dels autors i obres: Shakespeare: Hamlet, Otello, Mabeth, «la meravella de Keats», Byron. / L'any vinent seré a Belfast: més hores de calma. / (...) El Sr. Guillén està entusiasmadíssim amb les Estances. Veig clarament la mútua comprensió. M'ha dit que traduirà en vers espanyol alguna de les poesies, que les estudiarà llargament». No hi ha cap més altra carta de Concepció Casanova. El 1935 donà a llum dues bessones mortes. El seu germà Ramon ho escriurà a Riba l'11 de novembre de 1941 (Cartes de Carles Riba en línia, carta 1063, nota 12). Del trauma de la mort no es recuperà mai. Riba ho escriurà a Paulina Crusat: «Quant a Concepció Casanova... és molt trist... L'ansietat, la susceptibilitat, la dolçor alhora exigent i indefensa que havia conegut en aquesta antiga alumna meva, un dia em fou dit que eren total “Umnachtung”». Fa potser 20 anys. (Cartes de Carles Riba III, 1953 - 1959. (B., Edicions de la Magrana, 1993, p. 265.) Anys després, la relació de Riba continuarà el 1941 amb Ramon, germà de Concepció, com veurem en les cartes següents. Agraeixo a Jordi Casanova que m'hagi facilitat les cartes familiars i m'hagi ajudat en alguna transcripció dubtosa.