1063.  A Ramon Casanova

Montpeller, 11 novembre. del 1941

    Benvolgut amic:
    Hauria volgut tornar-li la doble versió de Thomson¹ i el Week End Book;² amb un llarg report de les emocions que m'ha procurat recórrer l'una i l'altre. Ha estat, certament, més en divagació que en intensitat. Tot avui ens pren i ens dissipa. Enyorava la lírica anglesa. Projectava, per a la nostra Revista de Catalunya,³ una secció de versions (en prosa) de certa singular poesia anglesa, poc coneguda. En tenia ja preparades algunes de [Andrew] Marvell; n'haurien seguit de [John] Donne, [Henry] King, [William] Blake, etc Amb això sol ja responc a la seva pregunta sobre què opino de la utilitat d'un tal treball per al nostre públic. La renovació de la lírica catalana –he assignat més d'una vegada, en privat i en lliçons i en conferències-- comença el dia que Josep Carner es posà apassionadament a aprendre anglès, a fi de llegir aquests prodigiosos retòrics, mestres del bell excés i de la melodiosa follia. Ho dato així, pel record personal, més esvaït, de l'accent amb què Carner va dir-me que es llançava a aquest estudi. Era cap a l'època de la “Paraula en el Vent”.⁴ Però la influència no li ha determinat els més preciosos cristalls fins al recent “Jonàs”. Jo no els he estat mai infidel i insensible, baldament certs lírics alemanys m'han pres i àdhuc saturat; darrerament Rilke,5 el qual, cosa curiosa, devorant i assimilant tan diverses pastures des del seu entreforc ---germàniques, eslaves, llatines-- era impermeable i hostil a Anglaterra i es vanava, no sense un punt de snobisme, de no haver llegit mai, per exemple, Hamlet, [de William Shakespeare].
    ¿Com veu V., com veu En Galí, aquesta nova perspectiva d'embarcaments? Un moment he estat seduït; però ara, si segueixo tramitant els papers, és, no diré sense confiança, sinó sense delit ni desig. Crec com V., i els meus nois m'hi ajuden amb les seves informacions,que no trigarem tant com ens temíem a poder tornar allà baix amb dignitat, encara que només sigui per una escletxa.⁶ Una escletxa badada en un lloc imperial construït per a mil anys, ja és una catàstrofe! A part d'això, el nostre millor paper ens espera a Catalunya. N'estic més persuadit cada dia.
    I la seva germana Concepció, què fa, on és? ¿Com si m'haguessin dit que a Itàlia?⁷
    Vaig rebre fa pocs dies, després d'un llarg silenci, una lletra d'en Sugranyes, des de Friburg. Fa al·lusió a aquesta lectura de les meves elegies, de la qual V. em parla en uns termes que em commouen.⁸ No sé si els he enviat l'última escrita, la de la Llibertat.⁹ Em plauria, en tot cas, que la coneguessin. Una de les raons per les quals he trigat a escriure-li ha estat el no tenir màquina per a copiar-la.
    ¿Què saben d'En Petit?¹⁰ El meu fill segon, que havia treballat durant la nostra guerra prop d'En Fontserè, m'ha confirmat que és a Barcelona i bé. El Dr. Fontserè, però, és jubilat, arreconat, i ha vist la destrucció d'anys i anys de notes i estudis. Quanta barbàrie!¹¹
    Digui, li ho prego, a En Galí, que no s'estranyi massa de la nostra inèrcia a treballar-li la vinguda ací. Hem passat justament angúnies serioses, pel rumor, no pas incontrolat, que es pensava treure'ns a tots. I els primers tràmits justament calia fer-los prop de la persona, ben situada, que ens aconsellava de prevenir-nos contra aquesta mesura, anant-nos-en voluntàriament de mica en mica! La cosa sembla, de moment, adormida; potser l'esvalotament produït per l'esperança de fugir cap a Mèxic n'ha estat causa. No crec, però, que el perill hagi passat; i no és l'únic perill, ni el més gros.
    Escriguin-me, V. i En Galí. Em faran goig i companyia.
    Amb els millors records de casa casa, seu afm.

    CRiba
 

---

Carta.  En poder del seu hereu

1. Thomson, Francis, The Poems. London, Humphrey Milfort. Oxford University. Press,1937.

2. El 6 d'octubre li va enviar «El primer volum de The Week-end Book. Francis Meynell és el fill d'Alice, la poetessa que figura a l'Antologia d'Oxford».

3. Vegeu Cartes de Carles Riba II, 1939 - 1952. (B., Edicions de la Magrana, 1991, carta 298, nota 3).

4. Amb paraules semblants Riba ho publicarà el 1953 a «Comentari a l'Elegia III de Bierville» a ...Més els poemes. Notes sobre poetes i poesia (B., Joaquim Horta, editor, 1957, p. 159).

5. Rainer Maria Rilke. Vegeu Biblioteca Carles Riba amb 19 referències bibliogràfiques entre 1923 i 1957 (Institut d'Estudis Catalans. Servei de Catalogació, Documentació i Arxiu. Barcelona, desembre de 1993, p.132-133. Exemplar policopiat). En destaco la traducció de La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke. Pròleg de Salvador Espriu i il·lustracions de Barbarà. Barcelona, Els Cinquanta cinc, 1965. Vegeu, també, Enric Sullà, Carles Riba, Esbossos de versions de Rilke. (B., Edicions 62, 1984).

6. Casanova no respon la pregunta de Riba. Però vegeu a Cartes de Carles Riba II, 1939 – 1952 (B., Edicions de la Magrana 1991, carta 387, nota 2. També el darrer paràgraf d'aquesta mateixa pàgina).

7.  «Em creia que ja sabíeu que és a Barna, hospitalitzada. Després de mil vicissituds, va tenir un part doble mentre estava exilada a Chambèry. Tot plegat li va produir un xoc moral excessiu. Es va refent poc a poc. Crec que, en un món més encalmat, es posaria bé ràpidament. Però tal com van les coses...» (En llapis i lletra de Riba: gen. 1942). Vegeu també les cartes núms.1058 i 1059.

8. Del 30 d'octubre de 1941. En el P. S., Sugranyes escriu : «El Dr. Cardó, que també és ací m'encarrega que us saludi. Li he mostrat les darreres “Elegies de Bierville”, que va deixar-me copiar el bon amic Ramon Casanova, de Tolosa».

9. La IX Elegia, «La llibertat conquerida en l'apassionada recerca...» escrita el 16 d'agost de 1941.

10. Vegeu carta 1062, nota 45.

11. Oriol Riba, el fill segon, acompanyat del seu germà Carles, s'avancen al retorn dels seus pares. Vegeu Cartes de Carles Riba II, 1939 - 1952. (B., Edicions de la Magrana 1991, carta 350, nota 6). A Eduard Fontserè, que dirigia el Servei i l'Observatori Fabra, un oficial del Servicio Meterológico Español, li va lliurar d'ordre de dissolució del servei català i de les seves responsabilitats.