Miquel Strubell
Miquel Strubell i Trueta
Curriculum vitae
Nascut el 1949 a Oxford (Anglaterra) de pare anglès i mare catalana.
Ha viscut a Londres, Madrid i Barcelona.
És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un Master en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia i el Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.
Després de treballar vuit anys en escoles internacionals, va esdevenir, l'any 1980, cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció primer d'Aina Moll i després de Miquel Reniu. A partir de 1988 esdevé director d'un altre servei de la direcció general de Política Lingüística, l'Institut de Sociolingüística Catalana durant els mandats de Miquel Reniu (en fou subdirector general en funcions durant cinc mesos) i Lluís Jou.
Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d'administració, i després vicepresident, del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Des del mes de setembre de 1999 treballa com a professor de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a Director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Fou membre de la comissió redactora del "Libro blanco del Grado en Humanidades". Actualment és professor dels Estudis de Llengües i Cultures i secretari executiu de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, càtedra dirigda per Isidor Marí.
Ha escrit els llibres següents: Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998). A més, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un número especial (vol. 47) de l'International Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics".
Per al Parlament Europeu ha coordinat dos informes. Primer, un sobre les minories lingüístiques a sis dels Estats que estaven negociant d'entrar a la Unió Europea, S'ha publicat l'informe, Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)". Hom pot accedir a una versió electrònica en format PDF de l'esmentat informe. En segon lloc, un informe sobre The European Union and Lesser-Used Languages", editat el mes de juliol de 2002.
A més, té capítols a un bon nombre de llibres (Vegeu un llistat de publicacions).
Ha actuat diverses vegades com a assessor per al Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, la qual cosa l'ha portat a Kazakstan, Estònia, Letònia, Croàcia i altres països. A finals de 1999 va fer la conferència inaugural en un congrés a Viena, sobre llengües minoritzades i polítiques lingüístiques. Fou membre de l’equip redactor de les Recomanacions d’Oslo (the Oslo Recommendations regarding the linguistic rights of national minorities & Explanatory Note, February 1998) i de les Recomanacions de Lund (The Lund Recommendations on the Effective Participation of National Minorities in Public Life & Explanatory Note, Foundation on Inter-Ethnic Relations, September 1999).
Ha coordinat diversos treballs de recerca d'àmbit europeu, entre les quals destaquen l'estudi Euromosaic (1991-1993), l'observatori Atlantis (2001-2002), el projecte ADUM (2004-2008) i DROFoLTA, un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els obstacles a la mobilitat dels professors de llengua estrangera a Europa (2005-2006). Fou coautor d’un altre estudi encarregat per la Comissió Europea: Report on the diversity of language teaching offered in the European Union (DiTLang, publicat el 2007).
És membre dels comitès editorials de Language Policy (2005-2009) i la Journal of Multilingual and Multicultural Development.
És director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i (2009-) coordinador de l'Observatori de la Llengua Catalana.
Des de la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució, decidida el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya.
Des de 2007, és membre de la Junta de la plataforma Sobirania i Progrés, una entitat que propugna la via democràtica cap a la llibertat del poble de Catalunya.
Està casat, té dos fills i una filla, i com a principals afeccions, li agrada caçar bolets, escoltar música clàssica i anar amb bicicleta tot terreny (sobretot muntanya avall...).
Té un modest bloc a http://miquelstrubell.blogspot.com.
a/e: m_strubell [at] yahoo.com
Universitat Oberta de Catalunya
professor, Estudis de Llengües i Cultures
Av. Tibidabo, 39, planta -2
E-08035 Barcelona
Catalunya
Tel. (+34) 932542116; Fax (+34) 934176495
a/e: mstrubell [at] uoc.edu
http://www.uoc.edu/humfil/
|
