Curriculum

Germà Capdevila Germà Capdevila feb. 20th, 2009 per Germà Capdevila Em dic Germà Capdevila i Vernet. Sóc tan jove que quan vaig nèixer l’home ja havia arribat a la Lluna (pocs mesos abans, però). Dirigeixo Catalonia Today, la revista de informació general en anglès des d’una perspectiva catalana. M’omple de satisfacció contribuir a desfer el tòpic que diu que els “guiris” ignoren Catalunya i no fan res per integrar-se. Cada mes milers de residents estrangers compren Catalonia Today per informar-se en anglès, però en clau catalana. Co·laboro regularment amb El Punt i ocasionalment amb El 9 Esportiu i Presència. Treballo en el Grup El Punt des de 2002. Es pot fer una empresa editorial rendible sense renunciar als ideals de llengua i país? Si, es pot. Entre 1992 i 2002 vaig treballar en l’agencia informativa AIBA d’Argentina, una gran idea que no va sobreviure el “Corralito”. Hi vaig comprovar que la informació és poder. Vaig abandonar Turisme a la USAL dels Jesuïtes i vaig estudiar Dret a la UNLP. Vaig fer anglès a la Cultural Inglesa i alemany al Goethe Institut. El portuguès el vaig estudiar a la universitat però el vaig perfeccionar jugant futbol nocturn amb el meu germà a les platges de Guarujá. L’italià va arribar de la mà de la Carlina i la seva família toscana. Vaig entendre el potencial d’Internet tot editant l’edició Buenos Aires de Vilaweb. Vaig viure l’explosió de la bombolla a Miami, i vaig sobreviure. No crec en la mort del paper. Mai cap nou mitjà no ha mort els anteriors, només els ha obligat a transformar-se i adaptar-se. A començaments dels 90 vaig impulsar la refundació el Casal dels Països Catalans de La Plata, Argentina, continuador de la tasca del Casal que a començaments del segle XX va rebre Macià i va contribuir a finançar les seves activitats revolucionàries. Vaig tenir l’honor i l’orgull de col·laborar amb l’Obra Cultural Catalana de Buenos Aires i de gaudir de l’amistat de patriotes anònims de la Diàspora com en Fivaller Seras. No puc entendre perquè Catalunya ignora la seva Diàspora. Admiro profundament l’Hipòlit Nadal i Mallol, model de periodisme, i la seva revista Ressorgiment. No entenc perquè Catalunya ignora la seva Diàspora. Vaig pagar-me els vicis de l’adolescència editant una revista juvenil que va morir d’èxit. El cuc del periodisme em va atacar tot escoltant de forma clandestina amb el meu germà les ràdios uruguaianes que explicaven la veritat de la Guerra de Malvines, quan tots els mitjans argentins, controlats per la Junta Militar, repetien “estamos ganando“. Vaig descobrir que sempre hi ha una altra veritat per explicar. Crec en Europa i el gran èxit col·lectiu que representa la UE en un continent on secularment cada 30 o 40 anys tocaven garrotades. 60 anys sense guerres (amb excepcions lamentables com els Balcans) compensen la burocràcia, la ineficàcia, l’escepticisme. Només Europa impedirà que Espanya tregui els tancs al carrer quan la independència de Catalunya sigui inevitable. Per això pertanyo a l’associació Horitzó Europa. Crec en una educació pública, laica, gratuïta i universal, i per això estic a l’AMPA de l’escola dels meus fills, per posar el meu gra de sorra. Vull que els meus fills mengin sa i mengin bé, i per això impulso amb altres pares i mares la Central Gironina de Productes Ecològics, perquè els menjadors escolars puguin reemplaçar els sanjacobos, els fregits i els congelats per aliments ecològics i de temporada.