iec  mnac

Diccionari d'artistes

catalans, valencians i balears

Diccionari d'artistes

Presentació Crèdits Matèries



A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Dionís Baixeras Verdaguer

Barcelona  22-6-1862 - Barcelona  9-9-1943

Art del segle XIX  Art del segle XX  Modernisme  Pintura del segle XIX  Pintura del segle XX 

Retrat de Dionís Baixeras Verdaguer, Francesc Serra, 1904.
Font: AFB, Fons Francesc Serra i Dimas.


Obra - Obres destacades - Exposicions - Bibliografia


Dionís Baixeras i Verdaguer va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle, arrelant la seva obra en el realisme pictòric amb paisatges que mostraven la varietat de les terres catalanes, des de llurs costes fins els Pirineus. Igualment conreà amb assiduïtat el dibuix, realitzant milers d’esbossos i apunts al natural i una sèrie magnífica de vistes de Ciutat Vella amb motiu de la reforma urbanística de principis del segle xx. Al llarg de la seva carrera va participar en exposicions nacionals i internacionals, i una de les seves facetes més desconegudes és la que tingué com a pintor muralista en la decoració d’interiors, tant en immobles particulars com en importants edificis institucionals. Situem aquest artista en el realisme pictòric i endinsem la seva obra en el naturalisme, delectant-nos amb un art molt proper al que a França havia realitzat Jean-François Millet.

Baixeras va néixer a Barcelona, ciutat on va viure i desenvolupar una eminent carrera com a pintor. La seva formació artística va iniciar-se a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, coneguda també com a Llotja, i des d’aleshores va prosseguir la trajectòria que havia iniciat el seu gran mestre català Antoni Caba (1838-1907). Conscient de les destacades qualitats que demostrava el jove Baixeras, Caba li aconsellà participar en el concurs que va convocar el Govern el 1880 per la realització dels sis grans murals de caràcter històric que es col·locarien al Paranimf de la Universitat de Barcelona. El Jurat estava format per l’arquitecte responsable d’aquest l’edifici universitari Elies Rogent, el pintor Claudio Lorenzale, els professors de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Pau Milà i Fontanals, Lluís Rigalt i Antoni Caba, i finalment per Juan de Arana i la Hidalga, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. A Baixeras se li atorgà l’execució de tres obres de grans dimensions en què representà un fet pertanyent a l’Espanya goda amb el Concilio IV de Toledo presidido por San Isidoro de Sevilla (1883), un esdeveniment referent al món cultural de Castella en el segle xii amb la pintura Alfonso X el Sabio rodeado de sus colaboradores (1884) i finalment un moment pertanyent a l’Espanya àrab que reflectí amb el mural La Civilización del califato de Córdoba en la época de Abderrahmán III (1885).

En el transcurs d’aquest decenni Baixeras va realitzar importants quadres, molts d’ells de gran format, que han esdevingut obres fonamentals per situar-lo en el realisme pictòric i, per tant, en un dels moments cabdals de la pintura catalana de tombant de segle. Des dels seus inicis va arrelar la seva obra en el naturalisme, és a dir en l’estil entès com una culminació del realisme que centra l’atenció en aspectes com l’entorn natural, la vida rural i les classes populars. La seva obra està dedicada a la diversitat del paisatge català, immediacions que observava minuciosament i d’una forma perseverant. Junt amb l’entorn que tant coneixia, Baixeras demostrava també una gran admiració per la vida dels pescadors i dels mariners de la costa mediterrània, així com dels pastors de les terres de l'interior. Amb èmfasi prenia apunts del natural, en feia dibuixos i notes acolorides, i tot impregnant-se de l'atmosfera de l'entorn pintava també la seva gent.

El seu procés de treball partia en la gran majoria de casos d’una profusió d’esbossos i estudis que havia anat elaborant del natural. En molts casos aquest material gràfic ens ha estat de summa importància per poder documentar la seva pintura i alhora per descobrir les excel·lents virtuts que Baixeras va anar conreant com a dibuixant. Així mateix, va treballar en la il·lustració de diverses publicacions: Los Dioses de Grecia y Roma ó Mitología Greco-Romana de Víctor Gebhardt (1881), La Civilización de Pelegrí Casabó i Pagès (1882), La emancipación del hombre de Salvador Sanpere i Miquel (1882), Tres Englantines de Ramon Picó (1886), així com La Mariposa de Narcís Oller (1886).

A principis de segle xx la seva perícia en el dibuix va fer-lo mereixedor d’un distingit premi. De fet, l’any 1908 i degut a un pla de reforma urbanística que comportava la demolició d’una part de Barcelona i la conseqüent construcció de la Via Laietana, l’Ajuntament va convocar un concurs en què es demanava als aspirants material gràfic d’aquells indrets que es veurien afectats per la remodelació. Dionís Baixeras va participar-hi i gràcies a la magistral tècnica gràfica els seus dibuixos van obtenir el major reconeixement. Igualment, poc després el municipi li va encarregar la realització de quaranta dibuixos més, i la sèrie completa de cinquanta treballs va ser recollida en la bellíssima publicació que edità l’Ajuntament amb el títol Barcelona vista per Dionís Baixeras (Aymá, 1948). Per tant, els dibuixos dels carrers i places de Ciutat Vella, així com els seus esbossos previs, representen un material a destacar, no tan sols a nivell artístic, sinó també com a document històric que amb el pas dels decennis ens permet descobrir una Barcelona inexistent.

La trajectòria artística de Baixeras no pot ser entesa sense l’activitat com a pintor muralista tant en immobles particulars com en edificis institucionals. En el 1885, any en què finalitzà l’obra del Paranimf, Baixeras va realitzar una gran decoració al·legòrica pel saló principal del palau de l’aleshores marqués de Ciutadilla, el senyor Ramon Maria de Sentmenat i Despujol. L’edifici fou projectat per l’arquitecte August Font i Carreras i es construí el 1882, tanmateix va ser enderrocat el 1974 i l’únic testimoni que coneixem d’aquesta pintura és un estudi previ de petit format.

De la mateixa manera va realitzar pintures murals de temàtica religiosa emplaçades en diferents edificis. Per començar, un plafó de la Pentecosta que pintà pel presbiteri de la basílica de Montserrat. L’obra, juntament amb els plafons de Lluís Graner i Joan Llimona forma part d’una sèrie de murals dedicats a escenes de la vida de Maria que es van col·locar l’any 1896. A més, l’artista va ser autor d’un altre plafó on va disposar un grup de personatges en un paisatge pintat per Joaquim Vancells. Entre 1903 i 1904 Baixeras va decorar la testera del saló d’actes del Seminari Conciliar de Barcelona, amb una composició formada per tres grans peces en què per un costat va plasmar Jesús envoltat de personatges de l’Antic Testament, filòsofs grecs i prohoms de l’Església, un grup d’àngels, i finalment la imatge de mida destacada de la Puríssima Concepció. Malauradament l’any 1936 la pintura va ser víctima de les flames com a conseqüència de la Guerra Civil. No va ser aquesta l’única obra que va sofrir els efectes del conflicte bèl·lic, ja que els quatre sants que Baixeras va representar per la Capella dels Dominics el 1935 van ser cremats durant els primer dies de la guerra.

Tornant a la decoració d’edificis oficials cal fer referència a la que el pintor va elaborar per a l’alcaldia de Barcelona. En efecte, el 1910 José Roig i Bergadà aleshores alcalde de la ciutat li va encarregar l’ornamentació mural del seu despatx, que havia de ser un fris continuat al llarg de les parets de la sala, amb una sèrie de composicions decoratives que incumbien quatre períodes de la Barcelona moderna com ara: l’enderrocament de les muralles, l’Exposició Universal de 1888, l’agregació dels pobles limítrofs a Barcelona i la reforma de la ciutat antiga. El fris acabà mesurant més de vint metres en horitzontal i té certes reminiscències d’un moviment sorgit a principis d’aquesta dècada, el Noucentisme. Finalment la composició va ser col·locada l’any 1911, coincidint amb un moment en què Baixeras va presentar-se a unes oposicions a Madrid pel concurs per la càtedra de les escoles superiors de la Llotja. No obstant, les teles van ser retirades durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) per ordre de l’alcalde Dàrius Romeu, Baró de Viver, per tractar-se d’una apologia dels obrers. Desafortunadament l’autor va perdre el rastre de les obres i va morir el 1943 sense saber on es trobaven. L’any 1951 les peces passaren a formar part del fons del museu municipal i actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Finalment, una de les altres decoracions murals a destacar és la del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona (1926-27). Amb els pintors Carlos Vázquez, José María Vidal-Quadras, Alexandre de Cabanyes, Arcadi Mas i Fondevila, Francesc Galofre Oller i Antoni Utrillo, entre d’altres, Baixeras va rebre l’encàrrec de decorar el Saló de Sant Jordi del citat palau. Baixeras va pintar la cúpula amb la representació del tema de « L’espiritualitat catalana en relació amb Déu i la Pàtria », resolt a partir d’una part central en què podem contemplar la Sagrada Eucaristia en la custòdia de la Catedral de Barcelona portada per dos àngels i una cinquantena de personatges que responen als sants, santes i beats originaris de Catalunya i aquells que havien passat pel territori. La composició va ser efectuada a l’aire lliure al poble de Sant Julià de Vilatorta, indret de la plana de Vic que inspirà nombroses de les seves pintures, i també va ser autor de les quatre petxines on plasmà l’al·legoria de les quatre virtuts cardinals de la Justícia, la Prudència, la Temprança i la Fortalesa.

A banda dels èxits evocats, Dionís Baixeras va concórrer en exposicions a nivell nacional i també internacional. Va començar exposant a la Sala Parés a partir de 1883 i va participar regularment en les Exposicions Extraordinàries de Belles Arts que organitzava la citada galeria. Poc després va figurar en altres certàmens celebrats igualment a Barcelona, tals com l’Exposició Universal de 1888, la Primera Exposició General de Belles Arts (1891), la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques (1896), la V Exposició Internacional (1907) i l’Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns (1910), entre d’altres. També en aquesta ciutat va exposar en diverses entitats culturals com el Centre d’Aquarel·listes, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, el Cercle Artístic de Sant Lluc  —entitat catòlica nascuda el 1893 on Baixeras en va ser un dels fundadors—, l’efímera Societat d’Artistes Catalans i la Societat Artística i Literària de Catalunya, entitat fundada per Modest Urgell a la Sala Parés a les acaballes del segle xix. Pel que fa referència a l’àmbit estatal, Baixeras va participar a les Exposiciones Nacionales de Madrid i la seva obra també va ser admirada al llarg dels darrers decennis del segle xix i fins el segle xx, en certàmens internacionals com l’Exposició Internacional d’Anvers, el Saló de París, l’Exposició Internacional a Le Havre, el Saló de Munic, l’Exposició de Gant, l’Exposició de Lió, l’Exposició Jubilar de Viena, l’Exposició Internacional de Berlín, l’Exposició de la Reial Acadèmia de Londres, l’Exposició Universal de París, l’Exposició Universal i Internacional de Brussel·les, l’Exposició Internacional de Buenos Aires, l’Exposició d’Amsterdam i a les Public Art Galleries de Brighton, entre d’altres.

En relació als premis i distincions que Baixeras va obtenir en exposicions, hem d’al·ludir a la medalla aconseguida a l’Exposició Nacional de Madrid de 1884 i poc després a una de les mencions que més va influir en la seva carrera i que va ser la « Mention Honorable » amb què es va guardonar el quadre Barquilleros en el puerto de Barcelona al Saló de París de 1886. Durant aquesta mateixa època va obtenir Medalla d’Or i accèssit a l’Exposició Universal de Barcelona (1888), i a nivell europeu va ser premiat amb medalla a l’Exposició Universal de París de 1900, a la Internacional de Brussel·les de 1910 i a la de Buenos Aires de 1910 i 1911. Un any abans de morir, Baixeras va signar unes memòries, inèdites, que es conserven a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, entitat de la qual va ser membre numerari des 1925, i president accidental entre 1939 i 1943.

Dionís Baixeras està molt ben representat en importants i nombroses col·leccions particulars, així com en destacats museus, tals com: The Metropolitan Museum of Art of New York, Museo de Bellas Artes de Cuba, Museo de Bellas Artes de Asturias, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Modernisme Català, Museu de Montserrat, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Museu Deu, Museu de Terrassa, Museu d’Art de Sabadell, Museu de Valls, Museu Comarcal de la Garrotxa, Museu Episcopal de Vic, Museu de Granollers i la Fundació Municipal Joan Abelló, entre d’altres. Alhora trobem obres conservades en entitats com: Banc Sabadell, Centre Cultural Caixa Terrassa, Col·legi d’Advocats de Barcelona, Fundació Mascort, Fundación AMYC, Fundación Francisco Godia i Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, entre d’altres.

El prestigi del qual gaudia Dionís Baixeras com a pintor el va dur a rebre importants encàrrecs, reflectint la traça realista que contínuament marcà les seves obres. Tot i que cronològicament es situa en el Modernisme, va establir la seva trajectòria en el realisme amb nombrosos paisatges que reflectien la boirosa vida marinera i l’essència de les terres pirinenques, situant la seva obra en el naturalisme pictòric. La seva pintura és un esglaó summament important d’un dels períodes artístics més fructífers de la pintura catalana, aquell iniciat en els darrers decennis del segle xix i que acollí  grans creadors naturalistes.

Obra

Records (1881), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona); Sortida de missa a Llanars (1883), oli sobre tela (col·lecció particular); Concilio IV de Toledo presidido por San Isidoro de Sevilla (1883), oli sobre tela (Paranimf de la Universitat de Barcelona); Escena de platja (1883), oli sobre tela (Banc Sabadell); Alfonso X el Sabio rodeado de sus colaboradores (1884), oli sobre tela (Paranimf de la Universitat de Barcelona); Mercat d’Arbúcies (1884), oli sobre tela (col·lecció particular); Calafates en el puerto de Barcelona (1884), oli sobre tela (Museo de Bellas Artes de Asturias, Oviedo); Retrat de l’esposa del pintor (1885), oli sobre tela (BBVA); Retrat de Maria del Pilar Casanovas Fortuny (1885), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona); La Civilización del califato de Córdoba en la época de Abderrahmán III (1885), oli sobre tela (Paranimf de la Universitat de Barcelona); Boatment of Barcelona / Barquilleros del puerto de Barcelona (1886); oli sobre tela (Metropolitan Museum of Art, Nova York); Felicidad (1886-1888), oli sobre tela (Museo de Bellas Artes de Asturias, Oviedo); Herbejant (1887-1888), oli sobre tela (col·lecció particular); Pastor y rebaño de ovejas (1887), oli sobre tela (col·lecció particular); Noticias de la Guerra (1898), oli sobre tela (col·lecció particular); Ciutat Vella (1908-1909), sèrie de dibuixos en grafit i carbó sobre paper (Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona); Composicions al·legòriques sobre el progrés de Barcelona (1911), oli sobre tela (pintures murals col·locades al despatx de l’Alcalde i retirades el 1923, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona); Pax (1916-1917), oli sobre tela (col·lecció particular); Idil·li a Camprodon (1916), oli sobre tela (Museu del Modernisme de Barcelona); El miracle de la multiplicació dels pans i els peixos (1923), oli sobre tela destruït i pintat de nou cap el 1939 (col·lecció Enric Orriols, Sabadell); L’espiritualitat catalana en relació a Déu i la pàtria (1926-1927), oli sobre tela (Cúpula del Saló de Sant Jordi del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona).

Obres destacades

Exposicions

Barcelona, Universitat de Barcelona, «Manifestació de Productes Catalans» (1877); Barcelona, Sala Parés (1883, 1885, 1886, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1911, 1915, 1918, 1919, 1920, 1925); Barcelona, Sala Parés, «Exposició de Belles Arts» (1884, 1888, 1889, 1890, 1891, 1892, 1895, 1897, 1898, 1900, 1901, 1911); Madrid, «Exposición Nacional de Bellas Artes» (1884, 1887, 1895, 1906, 1915); Barcelona, Centro de Acuarelistas (1885); Anvers, «Exposició Internacional» (1885); París, Société des Artistes Français, «Salon de l’Académie» (1886, 1887, 1888, 1889, 1890, 1891, 1892); Le Havre, «Exposició Internacional» (1887, 1896, 1902); Barcelona, «Exposició Universal» (1888); Gant, «Exposició» (1889); Múnic, «Saló» (1889, 1890, 1891, 1892, 1893, 1895); Lió, «Exposició» (1889, 1890, 1892, 1893, 1894); Barcelona, «Primera Exposició General de Belles Arts» (1891); Pau, «Exposició» (1890); Berlín, «Exposició Internacional» (1891); Frankfurt, «Exposició» (1891); Viena, «Exposició Jubilar» (1891); Barcelona, «Exposició del Cercle Artístic de Sant Lluc» (1893, 1895, 1897, 1898, 1899, 1902, 1908, 1913); París, «Salon de la Société nationale des Beaux-Arts» (1893, 1894, 1895, 1897, 1899, 1901); Barcelona, Ateneu Barcelonès, «Manifestació artística» (1893); Fontainebleau, «Exposició» (1895); Barcelona, «Tercera Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas» (1896); Brussel·les, «Exposition Universelle et Internationale» (1897, 1910); Barcelona, «XV Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas» (1898); Londres, Royal Academy (1898); París, «Exposition Universelle» (1899); Olot, «Exposició Regional Olotina de Belles Arts i Indústries Artístiques» (1900); Barcelona, «Exposició d’Art Íntim» (1900); París, «Exposition Universelle» (1900); Barcelona, Saló Robira (1901); Barcelona, Lliga Regionalista, «Exposició de les modernes arts i lletres catalanes» (1906); Barcelona, «V Exposició Internacional» (1907); Barcelona, Círculo Ecuestre (1907); Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes, «Manifestación de obras de pintores y escultores catalanes» (1908); Barcelona, Societat d’Artistes Catalans (1908); Barcelona, «Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns» (1910); Buenos Aires, «Exposició Internacional» (1910, 1911); Barcelona, Sala Parés, «Exposició de treballs executats a Madrid» (1911); Barcelona, «VI Exposició Internacional d’Art» (1911); Amsterdam, «Exposició» (1912); Brighton, «Exhibition of Modern Spanish Artists» (1914); Barcelona, Societat Artística i Literària de Catalunya (1914, 1915, 1916, 1917, 1919, 1923, 1925, 1926, 1930); Barcelona, Sala Reig (1916); Barcelona, Galeries Laietanes (1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1934); Barcelona, «Exposició d’Art» (1920, 1921, 1922); Barcelona, Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1920, 1925); Lisboa, Societat Nacional de Belles Arts, «Exposició d’art català» (1921); Madrid, «Exposición de Paisajistas Catalanes» (1921); Barcelona, Reial Cercle Artístic (1922); Barcelona, Sala Dalmau, «La secció de Literatura i Belles Arts de l’Ateneu Enciclopèdic Popular» (1922); Barcelona, Galeries Dalmau (1923); Barcelona, El Siglo (1924); Reus, Centre de Lectura i Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1925); Barcelona, Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1925, 1926); Barcelona, Sala Parés, «Exposició d’obres inèdites d’artistes catalans» (1925); Barcelona, Amics de l’Art Litúrgic, «Exposició General d’Art Litúrgic» (1925); Barcelona, Sala Parés, «La gran col·lecció d’un títol nobiliari» (1927); Barcelona, Pinacoteca, «Els mestres de la pintura catalana» (1927); Barcelona, Ateneu Empordanès (1928); Barcelona, Jorba (1929); Barcelona, «Exposició Internacional» (1929); Barcelona, Sala Parés (1930); Barcelona, Reig (1930); Barcelona, Barcino (1931); Barcelona, Laietanes, «Exposició de pintura catalana» (1931); Barcelona, Sala Parés (1931, 1932, 1933, 1934, 1935, 1936, 1943, 1963, 1967, 1971, 1972, 1976, 1977); Barcelona, «Exposició de Primavera» (1932); Barcelona, Sala Parés, «Exposició Homenatge» (1932); Barcelona, Pinacoteca (1932, 1933, 1943); Barcelona, Les Arts (1933); Barcelona, Empòrium (1933); Barcelona, Sala Renart (1934, 1935); Barcelona, Ateneu Socialista de Catalunya (Quatre Gats) (1937); Barcelona, Saló Universal de Professions Liberals (1937); Barcelona, Casal de Cultura, «Saló de Tardor» (1938); Barcelona, Las Nuevas Galerías (1938); Barcelona, «Exposició Nacional de Belles Arts» (1942); Barcelona, Sala Parés (1943); Barcelona, Syra, «Exposició Homenatge» (1949); Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya (1955); Barcelona, Sala Parés (1963, 1967, 1971, 1972, 1076, 1977); Barcelona, Sala Vayreda (1978); Barcelona, «II Cicle de Cultura Catalana» (1982).

Bibliografia

R. Casellas, «Una pintura mural de Dionís Baixeras», a La Veu de Catalunya (núm. 2081, 3-12-1904, p. 1-2); J. Folch i Torres, «Mestre Dionís Baixeras», a Gaseta de les Arts (15-1-1925, p. 5-6); R. Benet, «Dionís Baixeras», a La Veu de Catalunya (La Veu del Vespre) (núm. 11156, 14-3-1932, p. 4); R. Benet, «Dionís Baixeras», a La Veu de Catalunya (La Veu del Matí) (núm. 11156, 15-3-1932, p. 9); J. F. Ràfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (vol. I, Barcelona, Millà, 1951, p. 78-79); F. Fontbona i R. Manent (fotografies), El paisatgisme a Catalunya (Barcelona, Destino, 1979); F. Fontbona, Summa Artis (vol. XXXII, Madrid, Espasa-Calpe, 1988); E. Alsina Galofré, «La pintura mural de Dionís Baixeras (1862-1943)», a Goya (Madrid, núm. 348, 2014, p.242-253); E. Alsina Galofré, «Paranimf de la Universitat de Barcelona», a F. Fontbona i J. Sobrequés (dir.), Pintura històrica catalana (Barcelona, Base, 2015); E. Alsina Galofré, «Pintures del Saló de Sant Jordi», a F. Fontbona i J. Sobrequés (dir.), Pintura històrica catalana (Barcelona, Base, 2015, p. 68-69); E. Alsina Galofré, «Dionís Baixeras Verdaguer: estudi per a un dels plafons del Seminari de Barcelona», a F. Fontbona (dir.), Pintura catalana. El Modernisme (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2016, p. 106-107); E. Alsina Galofré, Dionís Baixeras (1862-1943). Un pintor entre el Maresme i els Pirineus (Mataró, Fundació Iluro, 2021); E. Alsina Galofré, La Societat Artística i Literària de Catalunya (1897-1935) (Barcelona, Memoria Artium, 2021).

Esther Alsina Galofré
Informació sobre l'autor

Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya

IEC

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. diccionari.artistes@correu.iec.cat - Informació legal

MNAC

Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. Telèfon +34 936 22 03 60. Contacte - Informació legal

Amb el suport de

Diputació de Barcelona

Amb la col·laboració de

Museu de Montserrat

Museu de Montserrat