Barcelona (Barcelonès), 1756 - Barcelona (Barcelonès), 1834

Josep Coromina i Faralt fou un gravador de talla dolça resident a Barcelona (concretament, al carrer del Governador, segons indica el cadastre de la ciutat de l’any 1800).

Inicià els estudis en gravat calcogràfic a l’Escola de Llotja (Escola Gratuïta de Dibuix i Nobles Arts), que depenia de la Junta de Comerç. Hi estudià entre el 1775 i el 1785; durant els primers anys de funcionament del centre va ser deixeble de Pasqual Pere Moles i Corones, primer director de l’Escola i expert gravador format a París per Nicolas Cochin. A la mort de Moles (1797), Coromina el substituí com a responsable de l’ensenyament de l’especialitat de gravat, cosa que evidencia que n’era un alumne avantatjat i un estret col·laborador. Aleshores, fou nomenat director de la Secció de Gravat, càrrec que ocupà entre el 1800 i el 1834, i va ser el responsable de l’aprenentatge de diverses generacions de calcògrafs formats íntegrament a Barcelona, perquè la seva generació va ser la primera formada per Moles. Un altre càrrec que exercí va ser el de tinent director de la Secció de Pintura. I, per últim, fou acadèmic de mèrit de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

La seva activitat artística es presenta en elaborades composicions que remeten al gravat calcogràfic de finals del segle XVIII, i també als dots del seu mestre. L’estil neoclàssic, que és el predominant, s’allargà fins a la primera meitat del segle XIX en els seus deixebles (Pau i Ramon Alabern, Joan Amills, Antoni Roca, Domènec Estruch o Santiago Maria Folch, per citar-ne alguns).

L’obra gràfica de Coromina és molt heterogènia. Pel que fa a les estampes soltes, tenim: representacions d’escuts heràldics, com els de D. Juan José García de Velasco (c. 1819); mapes, com el Mapa de la Catalunya nord i part del Rosselló (sense data) o el Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel (1816; figura 1), i diversos retrats, com S. D. Josef Soler del Olmo (sense data) segons Zacarías González Velázquez i dibuix de Pere Pau Montaña. També gravà una gran quantitat d’estampes religioses, com, per exemple, Nª. Sª. del Carmen (1797), Retrato de la prodigiosa imagen de nuestra Señora de Misericordia (1818) o la preciosa representació Verge SS. MM. en la prodigiosa imatge de Tura (1785; figura 2).

Alhora, és molt variada la seva activitat com a gravador d’estampes per a llibres, amb il·lustracions i frontispicis amb retrats. Entre aquesta tipologia també sobresurten els mapes, els escuts d’armes i orles i els temes d’història, religió i literaris. Pel que fa a la representació de temes científics, destaca la seva participació en la revista Memorias de Agricultura y Artes (1815-1821), editada per la Junta de Comerç, en què es tracten tota mena d’enginys, avenços científics o maquinària i en què puntualment hi ha una estampa il·lustrativa del text. Aquestes estampes normalment no van signades, però n’hem trobat dues excepcions amb la signatura de Josep Coromina, publicades en el tom 8: d’una banda, Vista perspectiva del puente de hierro de Wearmouth de 236 pies de apertura (c. 1818; figura 3), que representa el pont de ferro forjat construït l’any 1797, considerat un dels més grans amb una sola obertura, i, de l’altra, Máquina para agramar cáñamos y linos, de la qual s’ha conservat la matriu calcogràfica (figures 4 i 5), que permet apreciar els seus dots de gravador.

Coromina va treballar per impremtes i editorials barcelonines del primer terç del segle XIX, com la Compañía Jordi, Roca, y Gaspar (formada per tres editors), l’Oficina de la Universitat de Cervera o la Impremta de Manuel Texero. També col·laborà amb el destacat impressor Antoni Brusi Mirabent o amb Agustí Roca, Tomás y Gaspar, i la Librería de Narciso Oliva (posteriorment coneguda amb el nom de Librería Antonio y Francisco Oliva).

Entre les moltes obres signades volem destacar, pel seu contingut polític, la seva càrrega simbòlica i, sobretot, pel seu compromís personal, dos conjunts d’estampes. Ambdós ens presenten el context en què treballava un gravador calcogràfic durant aquesta època, en què les estampes podien ser més que meres representacions artístiques. El primer conjunt és Escarapelas grabadas en Barcelona durante su cautiverio estampadas aquí con las mismas planchuelas que entonces, un grup d’escarapel·les realitzades durant el període de la Guerra de la Independència, i el segon és la sèrie Hechos memorables acaecidos en Cataluña durante la Guerra de la Independencia (1814-1822), editat per Coromina amb el suport de la Junta de Comerç.

El conjunt Escarapelas grabadas en Barcelona durante su cautiverio… conté escarapel·les signades amb les inicials «J. Cª.» i estampades en un sol full. Mostra cinc retrats de perfil de Ferran VII i el monograma xilogràfic amb el nom del monarca (figura 6). El localitzem il·lustrant els llibres de l’historiador Raimundo Ferrer Tolrà Idea de la fidelidad de Barcelona durante su cautiverio a su adorado rey el Sr. Dn. Fernando VII también cautivo (1814) i Barcelona cautiva (1816). Les obres de Ferrer destaquen la tasca del gravador: «Escarapelas que en todas las conspiraciones debían llevarse, se leía VIVA FERNANDO VII; la lámina que acompaña es, ¡y será un monumento eterno de lo mismo […]. ¡Que horror! Que satisfacción para el patriótico buril que las grabó. Fue D. José Coromina, el mismo que ha grabado las demás de este cuaderno. Quanto ahora las ha trabajado con libertad y gusto, tanto entonces con opresión y zozobras: pero el amor a nuestro suspirado Fernando VII le hacía arrostrar los peligros que le cogieron bien cerca, por los que tuvo últimamente que emigrar y abandonarlo todo» (Idea de la fidelidad de Barcelona…, 1814) i «Graba cinco de ellas en bronce, con tanto espíritu como sigilo, Don Joseph Coromina, Maestro del grabado de láminas en la Escuela gratuita de esta capital, y otra se graba en madera, gritando todas mudamente con sus bustos y inscripciones, que Barcelona defiende, la causa de Fernando VII. La 1ª dice: Mi vida fallecera o fernando reinara, la 2ª: por la religion, el rey y la patria, 3ª: vencer o morir por fernando vii, 4ª: viva fernando VII, la 5ª: viva fernando vii la patria y la religion y muera napoleon, 6ª: por la religión, el rey y la patria. En todas se ve el retrato de nuestro amado Fernando menos en la quinta en cuyo centro se lee su nombre en cifra (2) que equivale a lo mismo» (Barcelona cautiva, 1816).

La sèrie Hechos memorables acaecidos en Cataluña durante la Guerra de la Independencia està formada per vuit estampes signades «La dedica S.S. José Coromina». Segons la documentació, Coromina va assumir els costos de l’edició gràcies a un préstec de «quince mil reales de ardites», que va demanar a la Junta de Comerç. Així, va dur a terme i va acabar aquesta sèrie l’any 1822 i va fer entrega de vint-i-cinc col·leccions de la sèrie als membres de la Junta el mes de maig del 1823. En aquesta sèrie, com és habitual en l’obra gràfica, hi van participar diversos artistes. Els dibuixos són del valencià Antonio Rodríguez i dels barcelonins Bonaventura Planella i Salvador Mayol, a més del mateix Coromina. Pel que fa als gravadors, sota la direcció de Coromina, hi van participar: Francesc Fontanals, Joan Masferrer, l’italià establert a Barcelona Luigi Fabri i Giovanni Folo. La temàtica històrica i l’exaltació patriòtica es plasmen perfectament en el treball calcogràfic. Els gravadors van traduir a l’estandarditzat llenguatge del burí les escenes de diferents dibuixants. Les estampes que formen la sèrie són: Las casas, y los muros son los que están cautivos […] (1814), dibuixada i gravada per Coromina, amb una representació de la ciutat de Barcelona vista des del mar (figura 7); Levantamiento simultáneo de las provincias de España contra Napoleón. Año 1808 (1817), dibuixada per Salvador Mayol i gravada per Joan Masferrer; Acción gloriosa de San Cugat (1822), segons dibuix d’Antonio Rodríguez i gravat de Giovanni Folo; Horrorosa escena de Calella (1822), amb dibuix de Bonaventura Planella i gravat començat per Giovanni Folo i acabat per Coromina; Ocupación de la Ciudadela (c. 1822), segons dibuix d’Antonio Rodríguez i gravat de Luigi Fabri; Vista de la batalla en las colinas del Bruch (c. 1822), amb el dibuix de Salvador Mayol i gravat també de Coromina; Heroica resistencia de la Vila del Arbós en 1808 (c. 1822), amb el dibuix d’Antonio Rodríguez i el gravat de Luigi Fabri, i Heroísmo de las autoridades de Barcelona (c. 1822), dibuixada per Antonio Rodríguez i gravada per Francesc Fontanals.

Josep Coromina fou un eminent gravador calcogràfic que, des de la seva posició de professor de gravat de talla dolça de l’Escola de Llotja, va poder treballar amb molta més llibertat que els altres gravadors actius a la ciutat. La gran varietat temàtica es mostra en les estampes que detallem a continuació, dins l’apartat que recull la seva obra. Entre elles hi ha una excel·lent representació de gravats calcogràfics, que en aquesta època havien de competir amb altres tècniques de reproducció d’imatges, com l’aiguafort o el començament de la litografia.

Obra

Matrius

El abate Mari, ex jesuita célebre matemático y director de Artillería de la Plaza de Mantua (sense datar). Font: Biblioteca de Catalunya, MC904; Efigie verdadera del Beato Joseph Oriol (1806, Museu del Disseny de Barcelona); Lám. 91, pág. 177 / Máquina para agramar cáñamos y linos / Fig. 1 - Fig. 2 - Fig. 3 - Fig. 4 / D. Fran.^co Sanpons la dibujó - J. Cª. Sc.^t (c. 1819). Font: Biblioteca de Catalunya, MC931.

Estampes soltes

El Conde Joseph Canto de Irles Español, natural de Valencia Te.te Genl. de S.M. y R.A. (sense datar); Comandante de la fortaleza de Mantua (sense datar); S. D. Josef Soler del Olmo (sense datar); Mapa de la Catalunya nord i part del Rosselló (sense datar); Ecce Homo (sense datar); Nuestra Señora de Montserrate (sense datar); Maria de alta gracia será en nuestro fabor si la veneramos con berdadero [sic] amor (sense datar); Domini Vincentii Ferrer* (sense datar); El Abate Mari* (sense datar); El P. Valentino* (sense datar); Imagen del beato Sebastián de Aparicio* (sense datar); Napoleón Bonaparte, emperador de franceses* (sense datar); Nostra Sra. de la Candela, que se venera en la Parroqui/al Iglesia, de St. Joan Baptista, de la Vila, de Valls* (sense datar); S. Andrés Avelino* (sense datar); Retrato de la B. María de la Encarnación* (sense datar); [San Antonio de Padua]* (sense datar); Pio VII* (sense datar); [Sèrie d’estampes dedicada a la vida de sant Josep de Calassanç (1557​​​​​-1648)]* (sense datar); En memòria dels singularíssims beneficis que de la Verge SS. MM. en sa prodigiosa ymatge/ del Tura reb continuament la vila de Olot/ consagrali aquest testimoni de sa devoció y gratitut (1785); El Divino Pastor (1789)* ; LA SANTISIMA VIRGEN DE LA AFLICCION // Dedicala a la Exma / Señora Marquesa / de las Amarillas / su mas a tento servidor/ Carlos Dolzzi pint /Josef Coromina sculpt. (1792); Santa Theresa de Jesús* (1794); El B. Salvador de Horta* (1797); N. Sª. del Carmen (1797); Franciscus de Paula (1802); Efigie verdadera del Beato Joseph Oriol (1806); Las casas, y los muros son los que están cautivos […] (1814); Retrato de la prodigiosa imagen de nuestra Señora de Misericordia (1818); [Escut d’armes de D. Juan José García de Velasco] (c. 1819); Horrorosa escena de Calella (1822); Vista de la batalla en las colinas del Bruch (c. 1822).

Estampes per a la il·lustració de llibres

Imatge de Vicent Ferrer, caplletres i altres ornamentacions, a Vicente Ferrer, Parte primera [-- tercera] del Tratado posthumo de los impedimentos de la perseverancia en el bien compuesto […] (Barcelona, Bernardo Pla, 1789-1791); Beat Sant Josep Oriol, a C. P. P. G. R., Compendio de la vida del Venerable Siervo de Dios Josef Oriol (Barcelona, Francisco Surià y Burgada, c. 1794); il·lustracions a Joachim H. Campe, El nuevo Robinson (Barcelona, Comp. Jordi Roca Gaspar, 1800); Marqués de Alós capitán general de Mallorca […], a Antonio Alós y de Rius, Instrucción militar […] (Barcelona, Imprenta de Manuel Texero, 1800); Carlos IV y María Luisa su esposa, Reyes de España, a Benet Maria de Moixó i de Francolí, Poesias con que la Real Universidad de Cervera aplaudia el arribo del rey N. Señor don Carlos IIII […] (Cervera, Oficina de la Universidad, 1802); Garcilaso de la Vega, a Garcilaso de la Vega, Obras de Garcilaso de la Vega (Barcelona, Compañía de Jordi Roca y Gaspar, 1804); Beat Sant Josep Oriol, a Novenario al portentoso barcelonés el beato Josep Oriol (Barcelona, Herederos de Surià y Burgada, c. 1806); Efigie verdadera del Beato Josep Oriol; Sana a los enfermos en la capilla del Smo. […]; i Cura al tullido llamado Vergant […], a Juan Francisco de Masdeu, Vida del Beato Josef Oriol (Barcelona, Compañía de Jordi, Roca y Gaspar, 1807); il·lustració a Manuel de los Dolores, Elogio patrio que en las honras fúnebres que dictó la piedad de los señores representantes de todos los vecinos expatriados de Barcelona […] (Tarragona, Imprenta de la Gazeta, 1809); Escut d’armes de Pedro Alcántara de Toledo, Duque del Infantado, a Pere Serra i Bosc, Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña […] (Barcelona, Agustín Roca, 1814); Escarapelas grabadas en Barcelona durante su cautiverio estampadas aquí con las mismas planchuelas que entonces, a Raimundo Ferrer, Idea de la fidelidad de Barcelona durante su cautiverio a su adorado rey el Sr. Dn. Fernando VII también cautivo (Barcelona, Agustín Roca, 1814); Suntuoso túmulo que a las ocho victimas […], a Pedro Josef Avella, Elogio fúnebre que en las solemnes exequias que en la ciudad de Barcelona celebró… (Barcelona, Juan Ignacio Jordi, 1815); il·lustracions a Antonio Cibat, Elementos de física experimental (Barcelona, Imprenta de Antonio Brusi, 1815); il·lustracions a Antonio Cibat, Elementos de matemática (Barcelona, Oficina Juan Francisco Piferrer, 1816); Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel levantado a expensas de la Real Junta de Gobierno del Comercio de Cataluña, a Juan Soler y Faneca, Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel […] (Barcelona, Imprenta de Agustín Roca, 1816); Escarapelas grabadas en Barcelona durante su cautiverio estampadas aquí con las mismas planchuelas que entonces; Víctor Fernando VII Conde de Barcelona; i Colección de monedas, a Raimundo Ferrer, Barcelona cautiva (Barcelona, Imprenta de Antonio Brusi, 1816, p. 38, 254 i 315); Lám. 86, Pág. 47 / J. Coromina Sculp.t / Vista perspectiva del puente de hierro de Wearmouth de 236 pies de abertura, a Memorias de Agricultura y Artes, tom 8, gener 1819, p. 50; Lám. 91, pág. 177 / Máquina para agramar cáñamos y linos / Fig. 1 - Fig. 2 - Fig. 3 - Fig. 4 / D. Fran.^co Sanpons la dibujó - J. Cª. Sc.^t, a Memorias de Agricultura y Artes, tom 8, abril 1819, p. 193; il·lustracions a Oficio de la Semana Santa (Barcelona, Miguel Tomas y Gaspar, 1821); retrat ADRIANO / español y emperador romano, a C. Mh. y O. Diccionario histórico o biografía universal compendiada (Barcelona, Librería de los editores Narciso Oliva i Antonio y Francisco Oliva, 1830, vol. 1, p. 112); retrat S. AGUSTIN / El gran padre de la iglesia latina a C. Mh. y O. Diccionario histórico o biografía universal compendiada (Barcelona: Librería de los editores Narciso Oliva i Antonio y Francisco Oliva, 1830, vol. 1, p. 160).

 

Les versions digitals d’algunes de les estampes citades són consultables a: Catálogo Digital de Estampas. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Colecciones [en línia] (consulta: 7 juny 2023).

(*) Les estampes soltes marcades amb l’asterisc són de la RABASF «Colección Antonio Correa».