La figura i l’obra de Frederic Ballell Maymí estan fortament lligades a l’aparició de la tasca de reporter gràfic i a la incorporació de la fotografia a les pàgines de la premsa. El 27 d’abril de 1917, la publicació satírica L’Esquella de la Torratxa, quan fa referència als professionals que hi havien col·laborat, esmenta Ballell entre els fotògrafs de la casa i hi afegeix «Hem tingut sempre els millors». A la compilació Reporters gràfics, publicada el 2015, es deia que tenia «talent pur» i que «al llarg de la seva trajectòria va deixar algunes de les estampes més valuoses de la quotidianitat de barcelonins i barcelonines de principis del segle XX».
Nascut l’any 1864 a la ciutat porto-riquenya de Guayama, era fill d’un fabricant de taps de suro de Llagostera (Gironès) que es deia Jeronimo Ballell i d’Emilia Maymí, natural de Caguàs (Puerto Rico). Arribà a Barcelona amb pocs anys a causa de la malaltia de la seva mare, que morí el 1871 a Blanes (Selva). Als setze anys ingressa a la facultat d’enginyeria, on obté el títol l’any 1880. En aquells anys s’interessa pel nou art de la llum i, mentre fa fotografies a l’estudi que tenia a la plaça de Catalunya de Barcelona, comença a valorar la possibilitat de fer fotografies a l’exterior per captar escenes i fets que passin davant seu. Així, va fer unes imatges de reporter, com una fotografia de la primera missa al Tibidabo, de l’any 1887, o unes vistes de la plaça de Catalunya de l’any 1888. És interessant notar que les primeres aproximacions de Ballell a la tasca fotogràfica desvetllen la seva visió de com la fotografia pot depassar l’àmbit retratista i pot captar els esdeveniments socials.
Sabem que l’any 1891 encara viu a Barcelona, ja que participa en l’Exposició de la Sociedad Fotográfica Española, celebrada el mes de juliol, en la qual guanya un parell d’accèssits. El seu caràcter científic i mecànic el fa interessar-se per la projecció i filmació de pel·lícules, de manera que el 1897 va a poblacions com Arenys o Mataró (Maresme) i acompanya uns primerencs intents de filmació. També en aquests anys (1896-1897) col·labora amb Fernando Rus, fotògraf i propietari d’un dels grans comerços de productes fotogràfics de la ciutat, que estava preparant la publicació Barcelona a la vista per a l’editorial López. Amb Rus havia coincidit en diversos concursos i exposicions de l’època mentre era el fotògraf principal de L’Esquella de la Torratxa.
L’any 1888 es casa amb Maria dels Àngels Cuyàs Aguiló, filla d’uns indians de Mataró. Ell tenia vint-i-quatre anys, i ella, vint-i-un. Cap a l’any 1898 tornen a Puerto Rico, on obrirà un taller fotogràfic. D’aquesta època es conserven unes interessants imatges d’aspectes socials, com Efectes d’un cicló a Ponce, Soldats ianquis pels carrers a Puerto Rico (figura 1) —imatge presa durant la guerra hispanoamericana del 1898, quan les tropes americanes van envair l’illa i Espanya la va cedir als Estats Units— o la vista del seu taller fotogràfic.
La seva gran aportació com a fotoreporter s’inicia quan torna a Barcelona i col·labora amb l’editorial López, que publicava revistes com L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Des de l’any 1903, col·labora també amb la revista Ilustració Catalana, que és la primera publicació que incorpora a cada número una extensa producció fotogràfica, dirigida per Francesc Matheu, que era net d’indians (potser va ser aquesta connexió la que possibilità la incorporació de Ballell a la nòmina de la revista). Quan l’any 1907 s’inicia la publicació del suplement Feminal, Ballell esdevindrà també un dels seus fotògrafs principals. Si bé en primeres èpoques les fotografies publicades no tenien gaire lligam amb els textos de la revista i actuaven com a il·lustració gràfica, a partir de la imatge Mercat de les Corts en construcció abatut per un temporal, publicada el novembre del 1905, les fotografies de Ballell esdevenen un aparador de coses que passen a la societat catalana, amb una certa preponderància dels esdeveniments de Barcelona. Són conegudes les imatges de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, sobretot Construcció d’una barricada (figura 2), que, si bé no es va publicar en el seu temps, ha estat una de les més difoses d’aquest fotògraf. Ballell fa un seguiment proper de les innovacions mecàniques i fotografia curses de bicicletes, motos, cotxes i, fins i tot, patins, a l’aguait de les innovacions socials que això comportava. La seva aproximació al motor el fa mostrar el treball a la Maquinista Terrestre i Marítima o el primer vol realitzat a Barcelona per l’aviador Mamed l’11 de febrer de 1910. Potser la carrera d’enginyeria que va cursar va afavorir que fotografiés múltiples fàbriques i eines industrials, ambients dels quals va deixar imatges impressionants (figura 3). La seva càmera va captar també l’urbanisme canviant de la ciutat, amb un seguiment de l’obertura de la Via Laietana, amb l’enderroc del barri de la Ribera i la construcció de túnels, entre el 1908 i el 1912.
El seu interès per mostrar aspectes de la vida a la ciutat queda palès en multitud d’imatges de mercats al carrer, actes socials, escoles i hospitals. En aquest sector, però, cal destacar un treball —en principi no sol·licitat per cap editorial— sobre la Rambla de Barcelona entre els anys 1907 i 1908 (figura 4). Ballell capta un centenar d’imatges de la vida a l’artèria ciutadana en negatius de vidre de format 9 × 12 cm (per la seva solidesa i qualitat, aquest treball es va exposar amb positius originals a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona l’any 2010). Les fotografies van ser positivades en papers aristotípics per contacte que, per la seva composició, es mostraven en unes tonalitats marronoses. Ballell havia treballat en els primers anys de retratista amb els antics papers a l’albúmina, però en la seva faceta de reporter va emprar els nous suports en paper que, conjugats amb negatius de gran format, ens van deixar unes impressionants còpies fetes per contacte, com la vista de l’interior del Palau de la Música Catalana que va fer que Lluís Permanyer titulés un article en què es mostrava aquesta fotografia com a «Palau de la Quincalleria Catalana», o les imatges de la construcció del dic de l’Est del port de Barcelona (figura 5) amb el desplaçament dels blocs de ciment surant per l’aigua. Aquesta manera de treballar en el quefer de Ballell era la usual fins al 1905 aproximadament. A partir d’aleshores, l’evolució del mercat fotogràfic —amb l’aparició dels papers de revelatge químic, més ràpids de processar— fa que una gran part de la seva producció positiva l’hagués realitzat en aquestes còpies que ja mostraven la coloració de blanc i negre. L’aparició dels papers que es podien processar al laboratori va ser clau en el desenvolupament dels fotoreporters, ja que permetia reduir notablement els temps de processament fotogràfic i, per tant, les imatges arribaven abans a les cases editorials per ser impreses.
Les fotografies de Ballell ens parlen sovint de l’activitat dels fotoreporters de diverses maneres. Per exemple, en alguna fotografia els inclou dins l’enquadrament, com ara en la imatge Prova del quilòmetre llançat a Castelldefels, publicada el 1916, en la qual apareix un fotògraf en acció. En d’altres, en canvi, revela la feina de retoc o collage necessària en aquells moments —quan la instantaneïtat no obtenia les velocitats o definicions actuals—, com en la imatge publicada per mostrar el vol d’un avió sobre la ciutat, avió que en la còpia original mostra clarament que és un fragment retallat d’una altra fotografia adherida sobre una imatge de Barcelona (figura 6).
La relació amb altres professionals en aquells primers anys dels reporters gràfics el va fer conviure assíduament amb fotògrafs com Enric Castellà, Josep Brangulí, Alexandre Merletti o Josep Moragas en uns moments en què es desvetllava la necessitat de proporcionar informació dels fets diaris. No és rar, doncs, trobar els mateixos fets i escenaris en els fons que han perviscut d’aquests reporters o, fins i tot, còpies positives que contenen més d’un tampó de fotògraf, de manera que cal recórrer a la confirmació del negatiu per saber amb certesa qui en fou l’autor.
Ballell va ser corresponsal a Catalunya de diverses revistes de Madrid: va fer una aportació abundosa a les pàgines de La Esfera o Mundo Gráfico, revistes que, d’altra banda, mostren l’ús del seu arxiu quan la seva producció diària havia acabat. Per exemple, una fotografia publicada a Mundo Gráfico el juny del 1930 il·lustra la indústria de les puntes al coixí amb una imatge realitzada molts anys abans amb negatiu de vidre de 18 × 24 cm. Com assenyalava el diari Setmanari de Banyoles el 20 d’agost de 1911, Frederic Ballell assistí a la festa del peix i a la inauguració del laboratori ictiogènic d’aquella localitat, i hi remarquen que Ballell era «reporter fotògraf de Prensa Española, de Madrid, A.B.C., Blanco y Negro, La Esquella de la Torratxa, Ilustració Catalana i altres publicacions nacionals i estrangeres». Aquesta col·laboració durà força anys, com mostra la revista Cinegramas, de Madrid, quan explica que a l’acte d’inauguració de la pel·lícula La vida de Cristóbal Colón, celebrat a la Maison Dorée de Barcelona el juny del 1936, Ballell hi assisteix com a corresponsal de Prensa Gráfica.
Frederic Ballell va ser membre fundador de l’Associació de la Premsa Diària a Barcelona el 1909, segons es recull a les llistes de socis d’aquella entitat. Aquest fet palesa la seva voluntat de contribuir a reglamentar i aclarir les peculiaritats de la nova professió de periodista gràfic que anava naixent a inicis del segle XX.
Ballell va viure a diversos indrets de Barcelona. La seva primera adreça professional va ser el número 3 de la plaça de Catalunya («frente al apeadero tranvía Sarriá»), mentre que l’any 1903, quan comença la col·laboració amb Ilustració Catalana, la seva residència és al carrer d’Urgell de Barcelona, com indica el tampó al dors de les fotografies que lliurava a l’editorial. Posteriorment, segons els padrons municipals, va viure al número 516 del carrer de Muntaner, al número 7 del carrer de Madrid 7 (a Horta), al número 1 del carrer de Melilla i al número 154 del passeig de Sant Gervasi, indret on va morir l’any 1951.
Frederic Ballell va considerar que la producció fotogràfica que ell havia realitzat podria arribar a tenir importància històrica i, per aquest motiu, l’any 1944 proposà a l’Ajuntament de Barcelona que la compri. Finalment, l’adquisició es va produir l’any següent i incloïa 1.950 negatius, que es troben a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Ballell va dur a terme una activitat professional d’enginyer industrial abans i després de la seva dedicació a la fotografia, bàsicament entre els anys 1903 i 1917. El febrer del 1897 el trobem a Lloret de Mar (Selva) on presenta un aparell productor de gas acetilè per a la producció de llum de la seva invenció, i l’any 1901 treballa també com a verificador de comptadors de gas, segons informava La Vanguardia (4 de novembre de 1901). L’estima per la seva professió va fer que al seu tampó identificador aparegués sempre amb la indicació «ingeniero industrial». L’any 1924 assumeix una faceta diferent quan participa en una tasca precursorament ecologista: la fundació de la Federación de Sociedades Protectoras de Animales y Plantas, entitat de la qual l’any 1928 presidí la secció de protecció de les races canines. Un dels retrats més coneguts del fotògraf, fet cap a l’any 1940, testimonia la seva afecció pels gossos, ja que hi apareix retratat amb un gosset a la falda.
