? (?), ? - Girona (Gironès), 1221

Arnau Cadell, escultor i constructor de claustres, va desenvolupar la seva activitat entre el darrer quart del segle XII i les dues primeres dècades del segle XIII i és un dels representants més destacats de l’escultura romànica tardana a Catalunya. Ben poc sabem dels artistes catalans d’època romànica i són molt escasses les personalitats documentades i amb obra atribuïda entre els segles XI i inicis del XIII. A vegades, és un nom en un document o en la inscripció d’una obra, sense més informació que la data o la datació aproximada. El més comú, però, és no saber res de l’artesà o artesans que van produir les obres en època romànica. Per això, destaca el cas d’Arnau Cadell.

En tenim tres fonts d’informació importants. La primera és la inscripció gravada al pilar nord-est del claustre del monestir de Sant Cugat (figura 1), a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al costat del capitell en el qual es representa precisament la figura d’un escultor tallant un capitell (figura 2). La inscripció diu:

HIC EST ARNALLI
SCULPTORIS FORMÆ CATELLI
QUI CLAUSTRUM TALE
CONSTRUXIT PERPETUALE

(‘Aquesta és la forma [o la figura] d’Arnau Cadell que construí aquest claustre perpetu’)

La inscripció és un hexàmetre lleoní. Es troba en el seu emplaçament original i es conserva en molt bon estat. Els caràcters estan tallats en relleu sobre el fons rebaixat. Les importants restes de policromia que preserva, de tons rogenc i negre, fan pensar que el conjunt de la inscripció era pintat. Línies vermelloses tracen el marc de l’epígraf i la separació entre els rengles del text, mentre que les lletres conserven color negre i vermell, a vegades combinat. Aquesta policromia no és excepcional: altres capitells del claustre conserven restes significatives de color, especialment en rostres de figures de representacions bíbliques.

La inscripció sempre ha sigut visible, com ho devien ser les altres inscripcions amb funció funerària del claustre, fins i tot quan, segurament ja a partir del segle XVI, els murs de les galeries estaven completament emblanquinats. En aquell moment es van fer reformes importants al claustre amb la construcció d’un segon nivell de galeries d’ordre toscà i la substitució de les voltes romàniques per les actuals de canó. Les fotografies antigues en les quals es pot veure l’emblanquinat mostren com la inscripció es va mantenir visible: va quedar lleugerament enfonsada respecte del gruix de capes d’arrebossat acumulades al llarg dels segles. Pel costat dret, aquest quasi envaïa les darreres lletres i va contribuir a algunes transcripcions errònies en les primeres publicacions, sobretot del cognom de l’escultor.

Els quatre versos que converteixen la representació d’un escultor tallant un capitell en un autoretrat evidencien una certa consciència d’autoria per part de l’artesà, que es pot equiparar amb altres noms d’artistes de l’època, com ara el Magister Alexander (antependi de Sant Genís de Fontanes, al Rosselló) o el Iohannes Pintor (antependi de Cardet, a l’Alta Ribagorça). D’aquests pintors no en sabem res més que el nom que van deixar inscrit en la seva obra i els historiadors de l’art els han atribuït altres obres a partir de semblances estilístiques. En el cas d’Arnau Cadell tenim més informació. Sabem que gaudia d’un cert reconeixement de la seva feina per part del cenobi, probablement pel prestigi de les obres precedents en què havia treballat o havia dirigit. Això segurament explica la segona informació que conservem: la seva signatura com a testimoni en dos documents del monestir del 1206 («Arnali Catelli») i del 1207 («Arnaldi Catelli»). Són documents que no tenen res a veure amb la seva activitat, perquè tracten, respectivament, de la concessió de permís per part de l’abat d’establir molins en uns dominis del monestir i de la venda a Sant Cugat dels drets sobre un indret. Tot i que en els dos casos no hi apareix cap referència a la seva professió, el nom no deixa gaire dubtes sobre la seva identificació amb el director de l’obra del claustre, que estava en marxa en aquelles dates.

Malgrat que no hi ha cap prova documental, Arnau Cadell havia treballat en l’obra del claustre de la catedral de Girona, que precedí cronològicament el de Sant Cugat. Les nombroses similituds en la gran majoria dels capitells, així com la utilització de pedra calcària nummulítica de Girona per a les 144 columnes, que ja devien arribar tallades a Sant Cugat, són prou indicis per suposar que, quan Arnau Cadell era a Girona, se li va encarregar l’obra del claustre vallesà. Es devia desplaçar al nou destí professional cap al 1190, juntament amb uns quants ajudants (el seu taller), perquè l’obra és prou homogènia i incorpora quasi fil per randa els models gironins —algun d’ells, fins i tot, incorporat a l’escultura de l’exterior d’un dels absis de l’església. Desconeixem si Cadell va treballar al claustre de Sant Cugat fins a la seva finalització, especialment a la galeria meridional, que és la més tardana, finalitzada poc abans del 1220. El que sabem del cert és que va tornar a Girona, on el 13 d’octubre de 1221 va dictar testament i devia morir poc després. Aquesta és la tercera font d’informació sobre l’escultor.

Aquest darrer document va ser trobat per Josep M. Marquès entre els pergamins del calaix de Testaments de la Pia Almoina del Pa de la catedral de Girona (Arxiu Diocesà de Girona, Pia Almoina, núm. 7589). Tot i que hi ha parts del text que s’han perdut a causa de la humitat, el document conté informació molt valuosa sobre Arnau Cadell: en concret, sobre la seva posició econòmica perquè posseïa béns tant al territori de Girona com a Sant Cugat. En el testament, en el qual diversos canonges de la Seu actuaven com a marmessors, disposava de ser enterrat al cementiri de la catedral i donava a la Pia Almoina de la catedral uns drets que tenia sobre una propietat per dotar els sufragis per a la seva ànima. Aquesta part del testament, però, no es va executar fins al 1243. Així mateix, llegava 300 sous al monestir vallesà que, en realitat, era la quantitat que li devien segurament per l’obra del claustre. Va especificar que d’aquesta quantitat 100 sous fossin destinats a la mensa del refectori i als altars de santa Maria, sant Cugat, sant Jaume i sant Miquel. En el testament no s’esmenten fills, però sí que apareixen com a beneficiaris persones amb el seu cognom, com el seu nebot Ramon Cadell i un altre Cadell, fill de Pere Cadell, del qual no s’especifica el parentiu, així com fillols seus. La vinculació del seu entorn familiar amb el monestir és possible que es perllongués, atès que una vintena d’anys més tard dos monjos de cognom Cadell, Arnau i Ramon, signaven en qualitat de testimonis en diversos documents de Sant Cugat.

Obra

L’activitat d’Arnau Cadell com a escultor va ser segurament àmplia. Tanmateix, només sabem del cert que va dirigir el taller responsable del claustre de Sant Cugat. Tot i que és una obra que responia a un projecte propi del monestir i que s’adaptava a unes necessitats i uns objectius específics, presenta característiques molt properes a les d’altres obres importants d’aquest període, la majoria de les quals segurament són anteriors. La més evident, com ja hem dit, és el claustre de la catedral de Girona, en el qual trobem versions pràcticament idèntiques de la major part dels capitells de Sant Cugat, tant pel que fa als temes com a l’estructura. Des d’un punt de vista formal, les similituds també són molt clares. Amb tota probabilitat, Arnau Cadell va treballar al claustre de la catedral de Girona (figura 3).

L’altra obra destacada vinculada amb el claustre de Girona és el nou claustre del monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva (Alt Empordà), que es va construir a un nivell més elevat i més enretirat cap a ponent respecte al del segle XI. De dimensions menors, es va desmuntar al llarg del segle XIX i els capitells es troben dispersos en diferents museus i col·leccions de dins i fora del país (de la majoria, però, se n’ha perdut la memòria de la procedència). Per tant, l’atribució que en fem al claustre empordanès és una hipòtesi (figura 4). De nou, un bon nombre de capitells segueixen models i realitzacions formals que coincideixen amb els claustres gironí i vallesà. Igual que a Sant Cugat, a Sant Pere de Rodes també es van portar columnes de pedra de Girona, un nou indici que fa pensar que segurament foren escultors gironins els que hi treballaren.

Les portades de Santa Maria de Manresa (Bages) i de la parroquial de Santpedor (Bages) són dues altres obres que també es relacionen amb aquests claustres, especialment amb el de Sant Cugat, així com alguns capitells de la fase inicial de l’interior de la capçalera de la catedral de Tarragona i algunes altres peces disperses. Això no vol dir que Arnau Cadell fos l’autor, que dirigís o que treballés en tots aquests tallers; aquest no és un catàleg de l’artista, perquè, com ja hem dit, només sabem del cert que va treballar a Sant Cugat i molt probablement també al claustre de Girona. Es tracta d’obres de tallers que tenen un mateix punt de partida (segurament, a Girona) i una base de models comuna. Entre els trets més rellevants d’aquest grup d’escultura destaca la introducció per primera vegada en l’escultura catalana d’una àmplia narració bíblica en els temes representats en els claustres, concentrada sobretot en la galeria de l’església. Les galeries dels claustres s’obren al pati amb pòrtics compostos per sèries de dobles columnes intercalades amb un o dos pilars. El tercer tret rellevant fa referència a la forta dependència tolosana de l’estructura dels capitells i dels temes ornamentals i figuratius.

Entre els temes del claustre de Sant Cugat, representats prèviament en el de Girona, que segueixen inequívocament models també presents en capitells de la darrera fase de l’escultura tolosana de Santa Maria de la Daurada i que van ser ben poc difosos més enllà d’aquests conjunts, hi ha el de la tonsura dels monjos o el de l’escultor tallant un capitell. Són dos temes que no trobem enlloc més amb aquesta composició, un indici eloqüent de les vinculacions dels dos claustres catalans amb el potent centre escultòric tolosà. En el cas del tema de l’escultor, que a Sant Cugat funciona com a autoretrat d’Arnau Cadell, es representa una figura asseguda en un tamboret de tres potes, amb la cama interior més arronsada cap a sota el seient. Li manca el cap i el braç esquerre, resultat d’actes de vandalisme que van produir destrosses en moltes figures del claustre. Està lleugerament inclinat endavant i amb la mà dreta sosté la maça amb què tallava, amb l’ajut del cisell que segurament sostenia amb la mà esquerra, el capitell corinti ajagut al seu davant. L’escultor es representa a l’angle interior del capitell adossat al pilar; és la cara més visible des de la galeria i la més propera a la inscripció que hi fa referència i que aquí converteix el tema en un autoretrat. A l’angle exterior hi ha la figura d’un monjo que s’acosta a l’escultor tot oferint-li beguda en un recipient. L’exemplar tolosà (Tolosa, Museu dels Agustins, ME 188) és un capitell d’angle que es conserva descontextualitzat, per la qual cosa no sabem exactament de quina part del monestir prové i de quin context figuratiu formava part. En el cas del claustre de la catedral de Girona, la figura de l’escultor tallant un capitell, tot i que està molt malmesa, és clar que forma part de la representació de la construcció del claustre, beneïda pel bisbe (figura 3).

Obres destacades