Tortosa (Baix Ebre), 9-8-1847 - París (França), 20-12-1896

Art del segle XIX  Dibuix  Gravat  Pintura del segle XIX 

Antoni Casanova i Estorach va nàixer a Tortosa l’any 1847 i va ser el primogènit de Josep Antoni Casanova i Besalduch i Tomasa Estorach i Sabaté. El domicili familiar era al número 6 del carrer de la Figuereta, al cor del barri de Remolins. A la humil llar, el petit Antoni dibuixava àvidament i feia, fins i tot, calcs i còpies d’estampes, seguint els consells del seu pare.

L’any 1857, la família es va traslladar a Barcelona; mesos abans, ho havia fet el pare esperonat per la necessitat de millorar la precària situació que vivien. Es van instal·lar al tercer pis del número 43 de la Mediana de San Pedro (posteriorment, ronda de Sant Pere Mitjà). El mestre de l’escola comunal Joaquim Sabater veient els dots del seu alumne va recomanar el petit Antonet a l’inspector d’escoles lliures Bernard Nuno. Aquest últim va ser l’encarregat d’aconseguir-li les primeres classes gratuïtes de dibuix, paisatge i perspectiva al taller de Josep Planella i Coromina. L’any 1859, Casanova i Estorach va ingressar a la Llotja i va cursar-hi els estudis de forma gratuïta. En aquells temps, el director de la institució era Claudi Lorenzale i Sugrañes. Aquest últim va exercir de protector de l’aprenent i, més enllà de quelcom estrictament pedagògic, va decidir donar a la família una petita pensió per ajudar-lo. Del seu pas per la institució catalana destaquen les bones qualificacions i els premis rebuts. Va reeixir particularment en les matèries de dibuix de l’antic, de plecs i de color i composició.

El tortosí cursaria la primera meitat del curs 1864-1865 a Barcelona. No obstant això, a principis d’any iniciaria una nova etapa educativa a Madrid, concretament a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (va residir al tercer pis del número 16 del carrer Valverde i al tercer pis del número 13 del carrer Montera). Aquesta nova etapa va ser possible gràcies al mecenatge de Josep Vidal i Ribas, qui, aconsellat pel professor Joaquim Pi i Maragall, va sufragar les despeses de l’estudiant a la capital espanyola. L’expedient acadèmic del centre i els reconeixements rebuts situen el català al capdamunt de tots els aprenents vinguts d’arreu de la geografia espanyola, juntament amb Roberto Laplaza i Ricardo Bellver. Casanova i Estorach ja no apareix matriculat a la institució durant el curs 1868-1869, el seu lloc com a alumne avantatjat el prendria el manxec Casto Plasencia. Amb tot, el creador va romandre a Madrid fins al 1870 i es conserva un nombre considerable de dibuixos en els quals l’artista va plasmar els barris madrilenys en els temps de la Gloriosa i el Sexenni Democràtic, així com les obres dels grans mestres presents al Museu Nacional del Prado. Aquests dibuixos s’afegeixen al ric i variat conjunt d’obra gràfica de l’autor pertanyent a aquesta etapa formativa en el qual trobem, per exemple: estudis de figura, detalls d’arquitectura, paisatges reals i de fantasia, escenografies teatrals…

L’any 1870, el pintor va tornar a Barcelona, però l’estada a la ciutat va ser només un breu impàs, ja que l’any següent va marxar becat a Roma (Itàlia). En efecte, el creador va guanyar la beca atorgada per la Diputació de Barcelona per ampliar els estudis a la Ciutat Eterna gràcies al llenç La redempció dels captius (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).

Així doncs, Antoni Casanova i Estorach va marxar a la capital italiana el juliol del 1871, on es va establir de ple en la colònia de pintors que tenia com a referent principal Marià Fortuny (formava part del seu cercle d’amistats). Els inicis van ser dificultosos, ja que durant uns quants mesos del 1872 va haver d’instal·lar-se a Torí (Itàlia) per curar una lleu malaltia pulmonar. Més enllà d’aquest entrebanc, a Roma el tortosí va inserir-se al mercat internacional, primer amb el marxant Adolphe Goupil i després amb Michael Knoedler. Hi va pintar principalment escenes de casaques i de mosqueters a la manera de Jean-Louis-Ernest Meissonier o del mateix Fortuny. Són representatives d’aquesta època obres com La disputa, L’almoina o La sorpresa. Altrament, complint amb les exigències de la Diputació de Barcelona, el becat va realitzar l’oli El rei Ferran d’Antequera que, malalt a Igualada, és assistit per Joan de Fivaller.

A finals del 1875, l’artista va haver de desplaçar-se a París (França) per intentar resoldre judicialment un deute que tenien uns marxants amb ell, però el resultat de la sentència li va ser desfavorable. Malgrat l’angoixa d’aquest atzucac, el creador es va instal·lar a la capital francesa l’any següent. Es va presentar al públic parisenc participant en el Saló del 1876, on va exposar el quadre Víctimes d’un pillatge (figura 1). Casanova i Estorach va presentar-se als certàmens parisencs ininterrompudament des d’aleshores fins al 1889, amb una darrera compareixença feta anys després (el 1896). Entre les primeres participacions destaquen obres com Els favorits de la cort de Ferran VII (figura 2), L’hàbit i l’espasa o Van Dyck a la cort de Carles I d’Anglaterra. Li va caldre, però, esperar a la segona meitat de la dècada dels vuitanta per poder assolir els esperats premis.

Dit això, a partir del 1877, l’artista va començar a desenvolupar quelcom més representatiu de la seva trajectòria. En efecte, des d’aleshores Casanova i Estorach s’especialitzaria principalment en la producció de pintura satírica anticlerical, en la qual es mostren una àmplia varietat de clergues en actituds allunyades dels valors que n’haurien de regir la condició. Es tracta de pintures de gènere que mantenen aquest element temàtic comú i que van aflorar sobretot a partir de la dècada dels anys seixanta del segle XIX arreu d’Europa. Jehan Georges Vibert va ser el principal consolidador del gènere i va ser, també, una notable influència per Casanova i Estorach. El català va ser un dels artistes més destacats d’entre els que es van especialitzar en aquest gènere, probablement només superat pel mateix Vibert. A més a més, el tortosí va ser un dels més àcids, sobretot a l’hora de representar frares i cardenals amb actituds luxurioses. A tall d’exemple, entre aquestes pintures satíriques anticlericals trobem El dentista franciscà (figura 3), El malalt, Aparició, La donació (figura 4), Frare amb rapè, Flirteig (figura 5), Digestió feliç o Provant el seu cafè.

Les escenes de gènere d’Antoni Casanova i Estorach van ser cobejades pels col·leccionistes més importants dels Estats Units, entre els quals hi havia alguns dels personatges més rellevants de la història del país nord-americà. Entre els clients més destacats hi ha Henry Morrison Flagler i Jabez Abel Bostwick, membres fundadors de la petrolieria Standard Oil; James Jerome Hill, principal artífex del poblament del nord-oest dels Estats Units i l’oest del Canadà; Charles Crocker i Collis Potter Huntington, les companyies ferroviàries dels quals connectaren el sud-oest amb l’est del país; Jason Gould, qui també va participar en aquesta darrera tasca, però roman cèlebre pel fet de crear una crisi borsària que va enfonsar l’economia mundial; Ferdinand De Wilton Ward «l’home més odiat dels Estats Units», qui pocs anys després també va fer col·lapsar la borsa, o el polític i financer August Belmont, principal líder demòcrata durant i després de la Guerra Civil dels Estats Units. A més a més, també cal destacar la tela prèviament citada Els favorits de la cort de Ferran VII pel fet de ser la primera peça adquirida per Algur Hurtle Meadows, fundador del Museu Meadows d’Art, a Dallas (Estats Units).

Més enllà de la clientela, la valoració del pintor també es reflecteix en els preus registrats per les adquisicions de la seva producció. Així doncs, als registres de Knoedler & Co., esdevinguda la principal empresa comerciant d’obra de Casanova i Estorach i la més destacada de l’emergent mercat nord-americà, els quadres del tortosí es trobaven a la dècada dels vuitanta entre els més ben pagats. A l’àlgid any 1885, els preus pagats per les teles del català només són superats pels dels reconeguts Jules Lefebvre, William-Adolphe Bouguereau, Alphonse Marie Adolphe de Neuville, Johann Georg Meyer i Jehan Georges Vibert.

Aquesta bonança havia permès a l’artista treure de la misèria els seus pares i els seus germans, Rosa i Manuel, ja que els havia fet enviaments periòdics de crèdit. L’intermediari a l’hora de realitzar aquestes transaccions sovint era Josep Masriera i Manovens, probablement l’amic més proper del tortosí. Entre les poques amistats de l’esquiu pintor destaquen la resta de la nissaga Masriera, Antoni Caba i Casamitjana, Arcadi Mas i Fontdevila, Josep Tapiró i Baró, Francesc Mestre i Noè, Marià Fortuny i Claudi Lorenzale, així com el fill d’aquest últim, Ramir.

El progrés econòmic del pintor també va ajudar-lo a constituir un estudi exuberantment decorat, amb una rica col·lecció d’objectes, armes, instruments, mobles i vestits que servien d’attrezzo per a les seves creacions, als quals cal afegir una rica mostra de tapissos que l’autor hauria comprat pel gaudi personal. Aquest atelier era al número 22 del carrer Greuze de Passy. Tot i això, després de residir durant un breu període a Impasse du Maine, l’artista es va instal·lar entre l’any 1892 i el 1893 a la residència que havia manat construir al número 28 del passatge des Favorites. A les amistats mencionades anteriorment, cal afegir tota una sèrie de personalitats de la política, les arts i les finances que sovintejaven les parets d’aquells estudis, entre els quals cal destacar la bona relació d’Antoni Casanova i Estorach amb l’escriptor Alexandre Dumas fill.

Tal com s’ha avançat prèviament, a partir del 1884, el tortosí va rebre diversos premis: aquests no se circumscriurien només a París, ja que també va ser guardonat a Madrid. En efecte, el llenç Últims moments de Felip II va ser premiat a l’Exposición Nacional celebrada a Madrid amb una medalla al mèrit de segona classe i amb una menció honorífica al Saló de París del 1885. L’any 1887 va rebre en el mateix certamen madrileny una medalla de segona classe per l’obra Sant Ferran, rei d’Espanya, així com el del títol de comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica. Finalment, l’any 1889 va rebre una medalla de bronze a l’Exposició Universal celebrada a la capital francesa per Arribada de Carles V al monestir de Yuste. Malauradament, el català esperava guanyar el màxim reconeixement en aquella ocasió i l’epistolari conservat testimonia un alt grau de desesperació a causa d’aquest veredicte. El pintor palesava així un tarannà depressiu que s’aniria agreujant durant la dècada dels noranta.

Aquest desencís va ser l’inici d’una sèrie de cops encadenats —les morts del seu pare i també de Claudi Lorenzale, a qui Casanova i Estorach considerava una segona figura paterna— dels quals el pintor mai no es va poder recuperar. Cal afegir-hi també la prèvia mort de la mare, així com una malaltia cerebral soferta per la germana, que va poder superar gràcies a una intervenció quirúrgica.

No obstant això, el robatori sofert a finals del 1893 seria l’atzucac definitiu: li van manllevar uns 200.000 francs i diversos objectes de valor. L’artista va viatjar a Cassino (Itàlia) tot cercant justícia. Aquest periple està detalladament documentat en un quadern de dibuix. Malauradament, el procés judicial va ser advers als interessos del pintor, qui com a contraprestació va rebre només uns terrenys erms a Itàlia comprats pels malfactors.

En efecte, aquest infortuni va acabar de minvar la fràgil salut mental —i, de retruc, física— d’Antoni Casanova i Estorach, que va patir un atac de cor que va posar fi a la seva vida el 22 de desembre de 1896.

Obra

Alfons VIII arrengant les seves hosts abans de la batalla de les Navas de Tolosa (1866), oli sobre tela (localització desconeguda); Jesús predicant als nens (1867), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Consell Comarcal del Baix Ebre); Les vespres sicilianes (1868), oli sobre tela (localització desconeguda); Redempció dels captius (1870), oli sobre tela (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi); De sobretaula (1870), oli sobre tela (localització desconeguda); Retrat de Josep Masriera i Manovens (1871), oli sobre tela (Ajuntament de Tortosa); Retrat de Clotilde Rosés Ricart (1871), oli sobre tela (Ajuntament de Tortosa); La disputa (1872), oli sobre tela (col·lecció particular); Els escacs (1872), oli sobre tela (col·lecció particular); La sorpresa (1872), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); Cavallers al pub (1872), oli sobre tela (col·lecció particular); El sord (1872), oli sobre tela (col·lecció particular); La carta (1873), oli sobre tela (col·lecció particular); Massa distret (1873), oli sobre tela (col·lecció particular); Excitacions gentils (1873), oli sobre tela (col·lecció particular); La carta (1873), oli sobre tela (localització desconeguda); Violinista (1873), gravat sobre paper (col·lecció particular); Escena galant al Palau Colonna (1874), oli sobre tela (localització desconeguda); Vostè primer (1874), oli sobre tela (col·lecció particular); Escena galant (1874), oli sobre tela (col·lecció particular); L’home del barret (1874), oli sobre tela (col·lecció particular); Escena d’interior amb cavaller (1874), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Fortuny al seu llit de mort (1874), llapis sobre paper (col·lecció particular); Efecte d’una nota (1875), oli sobre tela (localització desconeguda); L’almoina (1875), oli sobre tela (col·lecció particular); El rei Ferran d’Antequera que, malalt a Igualada, és assistit per Joan de Fivaller (1875), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art de Catalunya); Víctimes d’un pillatge (1876), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); El vell cavaller (1876), oli sobre tela (col·lecció particular); L’indiscret (1877), oli sobre tela (col·lecció particular); Andaluses (1877), gravat sobre paper (col·lecció particular); Els favorits de la cort de Ferran VII (1877), oli sobre tela (Dallas, Museu Meadows d’Art); La temptació (1877), oli sobre tela (localització desconeguda); La visita inesperada (1878), gravat sobre paper (localització desconeguda); La xocolata (1878), oli sobre tela (localització desconeguda); Carles V recollint el pinzell a Ticià (1878), oli sobre tela (Museu de Tortosa); Van Dyck a la cort de Carles I d’Anglaterra (1878), oli sobre tela (Museu de Tortosa); La festa de la xocolata (1878), oli sobre tela (col·lecció particular); Atelier (1878), oli sobre tela (col·lecció particular); Allò íntim (1878), oli sobre tela (localització desconeguda); El matrimoni d’un príncep (1879), oli sobre tela (localització desconeguda); L’indiscret (1879), oli sobre tela (col·lecció particular); El suplici del Tàntal (1879), oli sobre tela (localització desconeguda); El malalt (1880), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); L’heroi de la festa (1880), oli sobre tela (localització desconeguda); Noia jove i criada (1880, localització desconeguda); El dentista franciscà (1881), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); Un racó de jardí (1881), oli sobre tela (localització desconeguda); Cadascú amb el seu plaer (1881), oli sobre tela (col·lecció particular); Aparició (1881), oli sobre tela (Museu de Tortosa); La troca (1881), oli sobre tela (col·lecció particular); El cisma (1881), oli sobre tela (col·lecció particular); Fin Gourmet (1881), oli sobre tela (localització desconeguda); Paraigua roig (1881), oli sobre tela (col·lecció particular); L’hàbit i l’espasa (1882), oli sobre tela (col·lecció particular); Sempre el Rei (1882), oli sobre tela (col·lecció particular); Cache Cache o Fet i amagar (1882), oli sobre tela (localització desconeguda); Degustació (1882), oli sobre tela (localització desconeguda); Frare llegint ‘Gargantua i Pantagruel’ de Rabelais (1882), oli sobre tela (col·lecció particular); Frare entremaliat amb ‘Garganta’ de Rabelais (1882), oli sobre tela (col·lecció particular); El bufó del rei (1882), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Bevedor (1882), oli sobre tela (localització desconeguda); Chez Figaro o Casa del barber, oli sobre tela (localització desconeguda); El petó robat (1883), oli sobre tela (localització desconeguda); El cardenal i la jove dama (1883), oli sobre tela (col·lecció particular); Rebent tota l’atenció (1883), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); Ha nascut una estrella, la joventut de Mdme. Pompadour (1883), oli sobre tela (localització desconeguda); L’aficionat (1883), aquarel·la sobre paper (col·lecció particular); Últims moments de Felip II (1884), oli sobre tela (localització desconeguda); Cos de guàrdia (1884), oli sobre tela (col·lecció particular); Un teòleg (1884), oli sobre tela (localització desconeguda); El filòsof (1884), oli sobre tela (col·lecció particular); El memorialista (1884), oli sobre tela (col·lecció particular); La donació (1885), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); Tresoreria del convent (1885), oli sobre tela (col·lecció particular); Estimeu-vos els uns als altres (1885), oli sobre tela (localització desconeguda); El petó robat (1885), oli sobre tela (localització desconeguda); Bona captura (1885), oli sobre tela (localització desconeguda); Frare amb rapè (1885), oli sobre tela (col·lecció particular, cedit al Museu de Tortosa); Cardenal llegint Rabelais (1885), oli sobre tela (col·lecció particular); Sant Ferran, rei d’Espanya (1886), oli sobre tela (Museu Nacional del Prado); El vi de l’estel (1886), oli sobre tela (Nova York, Museu de Brooklyn); L’ampolla destapada (1886), oli sobre tela (col·lecció particular); El pintor d’imatges (1886), oli sobre tela (localització desconeguda); Entre dos focs (1887), oli sobre tela (col·lecció particular); Cristòfor Colom (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); Flirteig (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); Flirteig (1887), oli sobre tela (col·lecció particular); Pati (o Tribunal) del Convent (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); La sopa (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); Bona ocasió (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); Visita al convent (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); Monjo (1887), oli sobre tela (localització desconeguda); El cardenal Richelieu al setge de La Rochelle (1888), oli sobre tela (col·lecció particular); Arribada de Carles V al monestir de Yuste (1889), oli sobre tela (Museu Nacional d’Art de Catalunya); Para de plorar! (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); A la teva salut (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); La música té encant (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); Llops i corder (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); L’avarícia trenca el sac (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); Frare cavista (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); Frare amb meló (1890), oli sobre tela (col·lecció particular); Llegint Boccaccio (1890), oli sobre tela (localització desconeguda); La xocolata (1890), oli sobre tela (localització desconeguda); Llegint el Quixot (1891, localització desconeguda); Provant el seu cafè (1891), oli sobre tela (localització desconeguda); Ostres d’Ostende (1891), oli sobre tela (localització desconeguda); Digestió feliç (1892), oli sobre tela (col·lecció particular); La tassa de xocolata (1892), oli sobre tela (localització desconeguda); Una beguda més (1892), oli sobre tela (localització desconeguda); El botànic (1893), oli sobre tela (Syracuse, Museu d’Art de la Universitat de Syracuse); L’olor (1893), oli sobre tela (localització desconeguda); Després d’un bon sopar o Santa Aliança (1894), oli sobre tela (col·lecció particular); La neboda del cardenal (1894), oli sobre tela (localització desconeguda); Provant el seu cafè (1895), oli sobre tela (col·lecció particular); Un passatge difícil (1896), oli sobre tela (col·lecció particular); Els ocells (1896), oli sobre tela (col·lecció particular); El rostit (degustant la salsa) (1896), oli sobre tela (localització desconeguda); Lectura de Rabelais (1896), oli sobre tela (localització desconeguda).