Joan Martí ha passat a la història de la fotografia catalana com a autor d’uns primerencs àlbums escènics, però la seva trajectòria mostra diverses facetes i en determina una posició força important en el món de la fotografia del segle XIX a Catalunya. Nascut a Alcora l’any 1832, el seu estudi es troba al número 4 de la plaça Palau de Barcelona, on es dedica al retrat fotogràfic, especialitat que fou la seva primera finestra professional dins aquest nou art. Segons indica l’historiador Jep Martí en el seu blog, l’any 1860 s’associa amb un dels primers daguerreotipistes instal·lats a Barcelona, el belga Eugenio Mattey (1808-1877), i formen un estudi anomenat Establecimiento Fotográfico de Martí y Cia. L’aparició en aquelles dates a Barcelona del format fotogràfic de targeta de visita, feta mitjançant un negatiu al col·lodió, va agilitzar notablement la realització de retrats fotogràfics. Aquest fet podria ser l’impuls que propicia que Joan Martí obrí una sucursal a la Fonda Europa de Tarragona l’any 1864, dirigida pel seu germà Manuel Martí, que més endavant seria un important general de l’exercit carlí, conegut amb el nom de Panxeta. La seva faceta de retratista va deixar un testimoni que ens desvetllà l’historiador Albert Domènech, que indica que fou Joan Martí qui, sense manifestar la seva autoria, el 1864 fa els retrats d’alguns dels membres del taller La Paloma en el seu ball de disfresses, que apareixeran després adherits a uns dorsos amb la identificació «Cric i Cam. Fotógrafos cándidos».
Les novetats tècniques s’anaven succeint amb rapidesa en el món fotogràfic i Martí intentava estar a l’aguait per mantenir el seu negoci. Així, l’any 1865 la premsa relata que ha introduït a Barcelona els retrats fotogràfics sobre tela i que fa uns mocadors en els quals es pot impressionar el retrat desitjat. Aquest mateix any trasllada el seu estudi al número 6 del carrer de n’Aglà. Amb el seu neguit de ser partícip de les novetats, es presenta a l’Exposició Universal de París del 1867, a l’hora que trasllada els despatxos del seu negoci als baixos del número 39 del carrer d’Escudellers. En aquest període, s’anuncia com a realitzador també de retrats fotogràfics a l’oli.
Però Joan Martí aviat veu les possibilitats que comporta treure la càmera al carrer i fotografiar la ciutat. Així, l’any 1868, arran de la revolta del general Prim, surt a fotografiar els edificis religiosos custodiats per militars. Fa unes poques preses, potser una desena, i crea unes imatges insòlites d’esdeveniments de revolta estàtica a la ciutat. Aquell mateix any fa una de les seves fotografies més conegudes: el retrat de grup d’escriptors de llengua catalana al voltant de Frederic Mistral, davant del claustre gòtic del monestir de Montserrat en ocasió dels desens Jocs Florals de Barcelona (figura 1).
Cap al 1870 fa fotografies estereoscòpiques sobre la ciutat, amb imatges de la Rambla o de nous edificis industrials, com ara la fàbrica Batlló, acabada de construir. Martí s’afegeix a l’estol de fotògrafs que va treballar amb estereoscòpia en un moment de gran puixança d’aquesta tècnica, estimada pel gran públic, que produïa unes imatges que, contemplades amb uns visors específics, permetien observar-ne la tridimensionalitat.
L’any 1872 participa en l’Exposición Barcelonesa de Objetos de Arte amb una fotografia de retrat i una de grup fetes per a l’exposició. També fa un reportatge sobre l’Exposición Marítima Española (figura 2), que se celebra a la Llotja. Usa negatius de 35 × 21 cm per poder fer una sèrie de grans positius. Les fotografies escèniques podrien ser un preparatiu per a les futures imatges que enquadernarà com a àlbum amb el nom de Bellezas de Barcelona, una obra que veu la llum el 1874 i que el converteix en un dels primers fotògrafs que s’aventuren a fer vistes escèniques a Barcelona, després dels intents de Franck cap al 1852, dels de Charles Clifford i August Brauneck l’any 1860 amb motiu de la visita reial per a la inauguració de les obres de l’Eixample, o dels de F. J. Àlvarez o Jules Ainaud l’any 1872. L’aportació de Joan Martí proposa un canvi vers la manera de mirar la ciutat i, si bé retrata edificis històrics, incorpora visions d’espais com mercats o els nous carrers que estructuraran l’Eixample (figura 3). Bellezas de Barcelona, enquadernat per Pere Vives, fou un gran producte que va ser venut en format d’àlbum, en làmines soltes i, com a novetat i prefigurant el que serien els souvenirs per als turistes, en format de butxaca. Pel que fa a aquest darrer format, la premsa anunciava que seria «utilísimo para los viajeros que la visitan y que desean conservar de ella algún recuerdo». En les seves Bellezas, Martí recull la propietat memorialística de la fotografia, fet que corrobora un article de la premsa de l’època que afirma que «algunas de estas fotografías ofrecerán dentro de algún tiempo mayor interés por haver desaparecido lo que reproducen […] y otras por haber sufrido transformación». Un any després de l’aparició de l’àlbum, la premsa indica que ja se n’ha preparat una segona edició, fet que constata l’èxit de l’empresa. Una altra de les novetats de l’àlbum de Joan Martí és que, malgrat partir d’un mateix índex amb cinquanta il·lustracions de llocs de la ciutat, les imatges que figuraven en les diferents edicions podien no ser les mateixes, de manera que hi podia haver vistes diferents del Banc de Barcelona o de l’edifici de l’ajuntament.
A causa de l’èxit d’aquest producte, l’any següent Martí i Vives treuen al mercat un Bellezas de Montserrat, que s’oferirà també en diferents formats i edicions. El març del 1877, Martí fa el reportatge de la Manifestación de Productos de la Industria Catalana, que s’edita com un nou àlbum amb el títol Exposición Catalana, que conté un parell de fotografies de l’exterior de la Universitat de Barcelona i la resta són imatges de l’exposició (figura 4).
En el seu afany d’aportar millores a l’establiment de retrat, Martí incorpora al seu repertori novetats tècniques importants. L’any 1876 la premsa se’n fa ressò i informa que ha incorporat un nou procediment «por medio del cual se hacen inalterables las tintas de las fotografías, y se marcan las sombras en los trajes blancos de los retratos». Com a mostra del nou procediment, el juliol d’aquell any exposa al seu taller vistes urbanes fetes al carbó.
El bon treball d’aquest fotògraf i enquadernador propicia que el 1877 el capítol de la catedral de Girona els encarregui l’elaboració d’un àlbum que mostri els tresors catedralicis, destinat al papa Pius IX, a qui fou lliurat el mes de juny amb el títol Antigüedades y riquezas de la Catedral de Gerona. Obra destinada a S. S. Pio IX por el Cabildo de dicha Catedral. La magnificència del tiratge al carbó de les fotografies, així com l’enquadernació luxosa, fa que l’àlbum estigui exposat a Barcelona abans de ser lliurat al papa. Tot sembla indicar que Martí aprofita l’estada a la ciutat de Girona per fer altres fotografies d’entorns urbans, que treu al mercat el novembre del 1877 amb el títol Bellezas de Gerona (figura 5).
Malgrat tot aquest treball a l’exterior, Joan Martí continua essent un fotògraf retratista i, durant tota aquesta època, el seu estudi continua obert i hi fa retrats en les diverses presentacions que van apareixent al mercat: carte de visite, mignon, cabinet, boudoir… El dors de les fotografies va variant a mesura que els premis i la trajectòria del fotògraf es consoliden. L’any 1878 participa novament en l’Exposició Universal de París, en la qual li atorguen una medalla que immediatament inclou en el dors dels seus productes fotogràfics. El mateix any fa un nou àlbum a Barcelona sobre l’Escola d’Enginyers de Catalunya. Es tracta d’un conjunt de només vuit fotografies de l’interior de l’edifici, que segurament va fer per als membres de l’escola més que no pas per al públic general.
Les facetes que cobrien els fotògrafs podien incloure la fotografia publicitària. En el cas de la moda, es va concretar en la reproducció dels dibuixos de figurins amb els vestits de la nova temporada que, per exemple, Martí fa per a la sastreria La Confianza. Era un producte que el comerciant adreçava als seus clients, però que també estava signat pel fotògraf.
L’any 1881, Martí inicia un nou projecte de fotografia escènica: el Panorama fotográfico de Sabadell vol mostrar la puixança econòmica de la ciutat vallesana editant mensualment un quadern amb tres làmines fotogràfiques i les corresponents descripcions. Com explica l’historiador David González, però, l’àlbum va constar només de tretze làmines, moltes menys de les previstes inicialment en el projecte. El darrer lliurament apareix l’any 1882.
Martí continua produint una gran quantitat de retrats a l’albúmina en format de targeta de visita (figura 6) i aporta novetats quant a la presentació i l’ornamentació del dors dels seus productes. Paral·lelament a l’evolució dels estudis retratistes, és interessant veure l’evolució dels cartrons que protegeixen les fràgils còpies en paper albuminat i els canvis que les tipografies i ornamentacions experimenten en aquests anys del darrer quart del segle XIX.
El 1888 participa en la secció de fotografia de l’Exposició Universal de Barcelona i hi guanya una medalla d’or. L’any següent instal·la un laboratori fotogràfic per retratar els assistents al ball de disfresses del Teatro Lírico. Més endavant, exposa aquestes fotografies amb força èxit a l’Exposició Universal de París i a l’Exposició Nacional d’Indústries Artístiques del 1892, que té lloc al Palau de Belles Arts de Barcelona, en la qual també obté un reconeixement.
L’evolució del món de la imatge a finals del segle XIX fa presagiar l’aparició del cinema, i Joan Martí no és aliè a aquestes novetats. Cap al 1899 habilita el seu estudi per fer-hi projeccions amb vistes acolorides (amb una tecnologia similar als anomenats panorames que s’instal·laren a Barcelona o a les projeccions efectuades des de l’òptica Corrons, a la Rambla de Barcelona). L’any 1900, el seu anunci canvia, ja que l’establiment passa a dir-se Gran Fotografía y Cinematógrafo Martí. És en aquest local on es projecta l’octubre del 1900 la pel·lícula Joana d’Arc de Georges Méliès.
Al llarg de la seva trajectòria, Joan Martí té diversos ajudants i col·laboradors i, en diferents moments, publica anuncis als diaris en què sol·licita treballadors. Entre aquests ajudants, explica Jep Martí, hi ha el seu cunyat Juan Fernàndez, el seu nebot Àngel Fernàndez i el fotògraf Josep Emeric, que cap a l’any 1892 passa a ser fotògraf dels museus municipals.
Joan Martí mor a Camprodon el 1902. Les notícies posteriors a aquell any fan referència al seu fill Joan Martí Corrons, també fotògraf, que continua l’estudi del pare durant uns quants anys aprofitant l’ampli arxiu, la clientela i la instal·lació de projecció cinematogràfica.
