Juli Borrell i Pla va ser un pintor realista que feu nombrosos quadres de tema religiós, atractives figures femenines, paisatges, retrats, obres de gènere de gran format i decoracions murals de temes religiosos per a temples. La seva extensa producció pictòrica —hi predominen els olis sobre tela, diversos pastels i alguna aquarel·la— és d’unes set-centes obres, segons dades procedents d’un quadern manuscrit per la seva germana Maria.
Era el tercer fill del pintor Pere Borrell del Caso i de Teresa Pla i va néixer a Barcelona el 23 de juny de 1877 a la casa que existia al número 2 del carrer del Bisbe, al costat de la catedral. Des de molt petit, els llapis i els pinzells eren les seves joguines preferides, com recordaven els seus familiars. Va començar a pintar amb el pare, que el valorava i li feia presentar obra a galeries i exposicions. Als onze anys va presentar a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 l’oli anomenat Estudis sobre metalls, en què es representaven unes olles de coure. Amb disset anys pintà el seu primer quadre de gran format Lavatori de peus el Dijous Sant a la catedral de Barcelona (figura 1), amb el qual va aconseguir destacar en l’ambient pictòric. En el quadre hi ha els retrats dels canonges de la catedral i del bisbe Jaume Català (amb l’atreviment propi de l’edat, va anar a casa del bisbe per demanar-l’hi que posés per a ell una estona i en feu un esbós que integrà en el quadre). L’obra va ser exposada a la Sala Parés el 1895, i el mateix any, publicat a La Ilustración Artística. El quadre fou comprat per la família Lleonart i es conserva al Museu de la Catedral de Barcelona.
El 1893 va tenir lloc l’atemptat del Liceu i Juli Borrell, que vivia amb els pares molt a prop, al número 10 del carrer del Paradís, va presenciar el moment en què el sacerdot sortia del teatre i va prendre’n notes. Temps després, el 1896 pintaria Sortida del Viàtic del Liceu (figura 2), quadre en el qual veiem el sacerdot sortint del teatre després d’administrar el sagrament de l’extremunció als ferits per l’atemptat anarquista. Aparentment, és una pintura fosca, però l’artista la converteix en lluminosa amb els fanals i el globus blanc que penja d’un arc de l’entrada. L’espectador centra l’atenció en l’ombrel·la groga, que il·lumina el cap cot del sacerdot commocionat pel que acaba de veure a l’interior. L’obra fou comprada per la família Taberner i va formar part de la seva col·lecció durant anys fins que, finalment, va passar al MNAC.
Des de ben petit, Juli Borrell es va formar en l’acadèmia de dibuix i pintura que el seu pare havia fundat el 1868, com també van fer els seus germans grans, Maria i Ramon. Per l’Acadèmia Borrell passaren alumnes que van ser destacats pintors, com Romà Ribera, Joan Ferrer i Miró o Josep Maria Sert. En la darrera promoció hi hagué Marian Pidelaserra, Pere Ysern i Alié, Josep-Víctor Solà, Gaietà Cornet, Ramon Riera Moliner, Filibert Montagut, Joan Comellas Viñals i el futur escultor Emili Fontbona. Alguns d’aquests alumnes, més els dos germans Borrell, es reunien a la taverna El Rovell de l’Ou, del carrer de l’Hospital: la colla fou coneguda en el món artístic amb el nom del local. Els Borrell i molts altres membres del grup crearen l’atípica revista quinzenal Il Tiberio, de la qual només es feia un exemplar manuscrit, que s’enviava al company Pere Ysern, que havia anat a Roma (Itàlia) amb una beca per ampliar estudis, amb l’objectiu d’informar-lo sobre la vida cultural de Barcelona i de l’Acadèmia Borrell. La revista quinzenal, iniciada el 15 de novembre de 1896, es va allargar fins a l’1 de maig de 1898. Pere Ysern va guardar a Roma aquells delicats exemplars, que, posteriorment, van pertànyer a la Col·lecció Borràs i, finalment, es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
La pintura de Juli Borrell va ser decididament realista, tal com li va ensenyar el seu pare. Més endavant, va experimentar una certa influència del Modernisme i pintà quadres amb temes èpics o llegendaris plens d’imaginació. El 1901 va pintar Pompa circense (figura 3), un oli sobre tela de gran format (400 × 580 cm). El quadre, que pren el nom de les processons prèvies als jocs oficials en el circ de l’antiga Roma, representa una quadriga amb l’auriga coronat amb llorer que surt d’una cursa al circ Màxim, a Roma. L’artista no es limita al tema central, sinó que omple de detalls i vida tot l’entorn (des de l’obelisc del circ fins a l’estàtua darrere d’una cortina, passant per les expressions del públic, que aclama l’auriga mentre aquest clava els ulls a l’espectador). Per les mides de la tela, va haver de demanar permís per pintar-lo a la capella militar del parc de la Ciutadella. Abans d’enviar-lo a Madrid, es va exposar a la Sala Parés. La Vanguardia deia que, des de l’exposició de Bòria avall, de Francesc Galofre Oller, nou anys abans, no havia desfilat per la Sala Parés una concurrència tan extraordinària com la d’aquells dies. Va obtenir una medalla en l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid i el quadre va passar a formar part de la col·lecció del Museu Nacional del Prado.
D’altra banda, Juli Borrell també va pintar uns encàrrecs d’estil pompier de personatges de temes històrics dels segles XIV i XVI per al Palau de la Generalitat.
El rei Alfons XIII va encarregar a Juli Borrell una obra l’important: Casament del rei Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg als Jerónimos de Madrid (figura 4). El quadre, pintat a les dependències del Palau Reial, presenta el casament a l’interior de l’església dels Jerónimos, en el moment en què la parella es disposa a abandonar la zona de l’altar major. En la peça, es poden identificar personatges de la reialesa espanyola i britànica. L’artista va tenir un lloc reservat en el temple per captar la cerimònia. Durant molts anys, aquest quadre va ser exposat al Palau Reial d’Aranjuez i pertany al Patrimonio Nacional. Juli Borrell també va fer un esbós de la visita que va fer el rei al Palau Reial per veure el quadre mentre el pintava, en el qual es veuen el rei i el pintor d’esquena contemplant la tela.
El 1908, Borrell va pintar El procés Rull, que reflectia el judici fet a un pseudoanarquista a Barcelona. Va ser un quadre gran, que, en el seu moment, va tenir molt impacte ciutadà, ja que Rull fou executat al garrot vil l’agost del 1908. El quadre, per al qual l’autor va recuperar un realisme gairebé documental per representar l’escena judicial, va ser reproduït a la revista Ilustració Catalana el febrer del 1909. Segons el quadern de la seva germana Maria, en va fer dos esbossos i del quadre deia «existente en Norteamérica».
La fama del pintor es va estendre per Amèrica del Sud. A Buenos Aires (Argentina) va rebre l’important encàrrec de decorar les voltes i parets del temple de San Francisco Javier, per al qual va fer deu quadres de grans dimensions, segons consta en apunts en quaderns de la família. Les teles, que descriuen l’expansió de l’ordre dels jesuïtes i la biografia del sant, van ser col·locades al temple amb la tècnica del marouflage encolant-les a les parets. Juli Borrell va fer quatre viatges a Buenos Aires, el primer dels quals tingué lloc el juliol del 1909. Durant el viatge en vaixell, va pintar Misa a bordo i estudis d’alta mar. Per al temple de San Juan Bautista de la Salle de Buenos Aires, el 1913 pintà un gran quadre del sant (de 6 × 9 m).
L’artista va deixar una altra obra important a Buenos Aires: la decoració del Club Español, on setze grans quadres decoren les parets i el sostre del Salón Imperial amb temes històrics i costumistes espanyols. Va fer importants exposicions i va vendre obres a les sales Artal i Witcomb. La senyora Carmen Odena de Artal va reunir una col·lecció de 33 paletes decorades i firmades pels pintors que exposaven a la sala, entre elles una de Juli Borrell que al·ludeix a la cavalcada de les valquíries. Aquesta col·lecció es troba al Museu Nacional de Belles Arts de Cuba, a l’Havana. També exposà en una altra sala de Buenos Aires, la Caffaro, on el 1914 va mostrar obres de tema històric, religiós, de figura i de paisatge. La crítica assenyalava que l’exposició havia estat un gran èxit i que el públic destacava els quadres La Pubilla i La muerte de San Antonio. Referint-se a l’Argentina, l’artista anotà en el seu quadern: «Esparcidos por aquella república en conjunto cien cuadros.» A Bogotà (Colòmbia) també va vendre obres, entre elles Sirenita, que es troba al Museu Nacional de Colòmbia.
La important obra de Juli Borrell ha passat gairebé desapercebuda a Catalunya, ja que cap dels seus quadres més rellevants ha estat exposat a la vista del públic, excepte Lavatori de peus el Dijous Sant a la catedral de Barcelona, que es troba al Museu de la Catedral, poc visitat. El darrer encàrrec per a la decoració d’un temple va ser el de la basílica de la Mercè, de Barcelona, situat a la parta baixa de la ciutat. El resultat fou admirat i apreciat pel públic i la crítica. La solemne inauguració va ser el 24 de setembre de 1930, dia de la Mercè, i les pintures van ser destruïdes per un incendi provocat el dia 20 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil. Per tant, es van poder admirar durant poc més de cinc anys i, malauradament, un temps tan curt no va deixar record d’aquelles pintures en la memòria dels ciutadans de Barcelona. La volta estava dividida en cinc parts: en el panell principal hi havia la Verge envoltada d’àngels i estenent els braços cap al poble de Barcelona; altres pintures feien referència a la fundació de l’orde de la Mercè, amb sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I el Conqueridor, i en altres plafons hi havia el dogma de la Immaculada Concepció i el poder de la Verge sobre l’heretgia i els pecats (figura 5).
Anys abans, Juli Borrell havia fet un tríptic commemoratiu de la proclamació de la Segona República (14 d’abril de 1931). L’obra va ser molt divulgada i se’n van fer cartells. Després de la guerra, però, el seu nom i l’admiració per l’obra del pintor van desaparèixer a poc a poc, ja sigui per l’evolució dels corrents artístics, ja sigui pel context polític de l’època.
Amb Puigcerdà (Cerdanya), vila natal de Pere Borrell del Caso, la família Borrell va mantenir sempre un estret contacte. Juli Borrell va pintar nombrosos paisatges, pageses, ermites i temes de camp de la Cerdanya. Es conserven un quadre de la Sagrada Família i un de sant Josep de Calassanç (1943) pintats per a l’altar de l’antiga Escola Pia. Quan es va tancar l’Escola Pia de Puigcerdà (anys seixanta del segle XX), es portaren a la residència dels escolapis d’Alella (Maresme), però posteriorment foren cedits al Museu Cerdà per exposar-los. D’altra banda, al centre de l’absis de l’església parroquial de la vila es pot veure Sant Domènec de Juli Borrell; ara bé, el pintor havia proposat un magnífic projecte per decorar de dalt a baix l’absis de l’església (en una col·lecció particular, se’n conserva un captivador esbós en un simple paper de 60 × 44,5 cm fet amb carbonet i llapis de colors).
Al llarg de la seva trajectòria, Juli Borrell va ser condecorat amb les creus d’Isabel la Catòlica, de Carles III (pel quadre Casament del rei Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg als Jerónimos de Madrid) i d’Alfons XII. El 1895 va obtenir una menció honorífica a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per l’obra Lavatori de peus el Dijous Sant a la catedral de Barcelona, que es conserva al Museu de la Catedral de Barcelona. El 1897 va rebre una menció honorífica en l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid pel quadre Sortida del Viàtic del Liceu. El mateix any va obtenir una medalla de segona classe a l’exposició d’Arcaishon (França). L’any 1901 va rebre la medalla de tercera classe en l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid pel quadre Pompa circense. El 1908 va rebre el segon accèssit pel cartell d’anuncis del carnaval de l’Ajuntament de Barcelona.
Juli Borrell es va casar amb Inés Bertran i van tenir dos fills: Teresa i Pere Borrell Bertran, que també fou un pintor molt reconegut. La mort del seu fill a Madrid quan només tenia quaranta-cinc anys va fer entrar Juli en una etapa depressiva. Això no obstant, va continuar pintant quadres de la Cerdanya, retrats i encàrrecs d’alegres figures femenines.
