Ramon Borrell i Pla va ser un pintor realista, gravador i il·lustrador que va fer nombrosos retrats, quadres de paisatges de la Cerdanya, obres de gènere i murals de tema religiós. Era el primer fill baró del pintor Pere Borrell del Caso i de Teresa Pla i va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1876 a la casa que existia al número 2 del carrer del Bisbe, al costat de la catedral. Es va formar des de ben petit en l’acadèmia de dibuix i pintura que el seu pare havia fundat el 1868, com també feren la seva germana gran, Maria, i Juli, el tercer fill de la nombrosa la família. Va començar a pintar amb el seu pare i a estudiar a l’Escola de Llotja de Barcelona. També participava en exposicions d’art oficials. L’any 1894 va presentar l’oli Estudiando a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona. Dos anys després, a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona va exposar dos quadres: Estudio i ¡Buen desenlace! Del mateix any és el quadre Jesús sobre les aigües.
Per l’Acadèmia Borrell passaren alumnes que van ser destacats pintors, com Romà Ribera, Joan Ferrer i Miró o Josep Maria Sert. En la darrera promoció hi hagué Marian Pidelaserra, Pere Ysern i Alié, Josep-Víctor Solà, Gaietà Cornet, Ramon Riera Moliner, Filibert Montagut, Joan Comellas Viñals i el futur escultor Emili Fontbona. Alguns d’aquests alumnes, més els dos germans Borrell, es reunien a la taverna El Rovell de l’Ou, del carrer de l’Hospital: la colla fou coneguda en el món artístic amb el nom del local. Els Borrell i molts altres membres del grup crearen l’atípica revista quinzenal Il Tiberio, de la qual només es feia un exemplar manuscrit, que s’enviava al company Pere Ysern, que havia anat a Roma (Itàlia) amb una beca per ampliar estudis, amb l’objectiu d’informar-lo sobre la vida cultural de Barcelona i de l’Acadèmia Borrell. La revista quinzenal, iniciada el 15 de novembre de 1896, es va allargar fins a l’1 de maig de 1898. Pere Ysern va guardar a Roma aquells delicats exemplars, que, posteriorment, van pertànyer a la Col·lecció Borràs i, finalment, es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
Pere Borrell del Caso va patir un ictus el 1901 i Ramon va prendre la responsabilitat de portar l’acadèmia. Feia anys que estava situada al número 10 del carrer del Paradís i tenia alumnes femenines al matí i alumnes masculins a la tarda i al vespre. Durant aquesta època, la producció de Ramon Borrell va minvar, tot i que consten retrats i paisatges (figura 1).
A finals del segle XIX i principis del segle XX, els exlibris, marca personalitzada de mides reduïdes de la propietat d’un llibre, havien fet una revifada considerable. Ramon Borrell va començar a gravar exlibris per a la seva biblioteca el 1902, sempre amb la tècnica de l’aiguafort, que tant l’atreia, però no va ser fins al 1918 que no es va dedicar a l’aiguafort amb cos i ànima (figura 2); d’aquest any és el gravat Abeurador al port de Barcelona (figura 3). El quadre a l’oli Precocitat, que pertany a la seva primera època, el va reproduir en gravat per a una revista.
Ramon Borrell es va donar a conèixer com a exlibrista publicant una col·lecció de sis exlibris. El 1922, la revista Pro Ex-Libris, de la qual era soci, va dedicar-li tota una pàgina d’elogis, reproduint el que va fer amb el seu retrat amb barret (figura 4). La revista tenia una quarantena de socis, catalans i estrangers entre artistes i col·leccionistes, i estava en contacte amb altres revistes europees. La de l’any 1922 esmenta amb el nom dels destinataris els 35 aiguaforts que Ramon havia fet fins aleshores, entre ells els de la seva família, de gent benestant de Barcelona i d’estiuejants de Puigcerdà (Cerdanya), d’on procedia la família Borrell. Els seus gravats per a exlibris —va rebre nombrosos encàrrecs— van ser especialment valorats i reconeguts per la crítica. L’agost del 1938 en un document autògraf fa una síntesi de la seva carrera professional, que inclou l’afirmació «También he cultivado con gran cariño el grabado al aguafuerte, pasando de trescientos los que llevo hechos».
Pel que fa a la decoració mural de tema religiós, els seus principals encàrrecs són a Barcelona i inclouen la capella de Sant Joan Bosco als Salesians de Sarrià, la capella de la Casa Pinzón, també a Sarrià, i les parets laterals de la capella de l’Esperit Sant a l’església dels Sants Just i Pastor.
Al voltant del 1929, en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona, per encàrrec va pintar dos retrats del rei Alfons XIII: en un apareixia assegut, i en l’altre, dret amb una túnica blanca (Retrat d’Alfons XIII amb un paper a la mà; figura 5).
Durant els anys de la Guerra Civil, a Barcelona es van organitzar diverses exposicions d’art per aconseguir fons. L’any 1938, Ramon Borrell va participar en les de novembre i desembre.
Durant la seva darrera etapa artística, es va centrar en les pintures de cavalls (figura 6), que van captar una atenció significativa i van tenir èxit comercial. Els seus cavalls, realistes i atractius, presentaven un tractament dinàmic i majestuós: generalment, estaven pintats en paisatges de la Cerdanya fent feines del camp o tibant carretes i carruatges i es mostrava els animals en diverses postures amb llum i reflexos d’una gran habilitat tècnica.
Ramon Borrell es va casar amb Salud Escobar, amb qui tingué dos fills: José Carlos i Ana María.
La primera feina (1907), oli sobre tela, 77 × 106,5 cm; Abeurador al port de Barcelona (1918), gravat, 22 × 29,5 cm; Gitana amb nen (1918), gravat, 31 × 24 cm; exlibris de Ramon Borrell (1920); Retrat d’Alfons XIII amb un paper a la mà (c. 1929), oli sobre tela, 110 × 75 cm (Palau Reial de Pedralbes); Retrat d’Alfons XIII assegut (c. 1929), oli sobre tela, 130 × 95 cm (Dipòsit de l’Ajuntament de Barcelona); Retrat de la reina Maria Cristina d’Habsburg (c. 1929), oli sobre tela, 110 × 73 cm (Dipòsit de l’Ajuntament de Barcelona); Retrat de Francesc Rius i Taulet, alcalde de Barcelona (c. 1929), oli sobre tela, 65 × 50 cm (Dipòsit de l’Ajuntament de Barcelona).
