Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans

Agustí Querol Subirats

Tortosa (Baix Ebre), 17-5-1860 - Madrid (Comunitat de Madrid), 14-12-1909

Escultura del segle XIX Escultura del segle XX

Retrat de l’escultor Agustí Querol (1906), d’Emilio Sala.
Oli sobre tela (peça signada i dedicada que es va poder veure a l’Exposición Nacional Bellas Artes del 1906 a Madrid). Els artistes Emilio Sala i Agustí Querol, que coincidiren com a pensionats de la Real Academia de España a Roma entre els anys 1885 i 1888, forjaren una sòlida amistat a partir de la fundació de la revista Helios (1903-1904).
Font: Bernardino de Pantorba, Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España (Madrid, Jesús Ramon García-Rama J., 1980, p. 200).

Obra - Obres destacades - Exposicions - Bibliografia

Agustí Querol Subirats nasqué a Tortosa, al número 11 de la pujada de Santa Clara, on la família tenia un forn de pa. De ben jove marxà a Barcelona (Barcelonès) i es formà al taller dels escultors Agapit i Venaci Vallmitjana, dels quals fou un alumne excepcional, i també a l’Escola de Llotja a Barcelona. El 1883 obtingué la primera beca al pensionat de la Real Academia Española a Roma amb l’obra Sant Joan predicant al desert i marxà l’abril del 1884. En tornar, s’instal·là a Madrid el 1887. Aconseguí una segona pensió a Roma com a pensionat de número fins al 1888 i de mèrit des del 1889 fins al 1893. Aquesta dilatada estada va produir importants fruits, com Sant Francesc guarint els leprosos, adquirida pel Museu Nacional del Prado i presentada a l’Exposición Nacional del 1895. Hi ha dues obres més de la mateixa època que també cal destacar: d’una banda, Túlia passant sobre el cadàver del seu pare (figura 1), de la qual el Museu Nacional del Prado conserva dues versions (l’escultura havia estat presentada a l’Exposició Internacional de Múnic del 1890 i va rebre una primera medalla el 1895), i, de l’altra, La Tradició, un grup escultòric amb una anciana que explica tradicions a uns nens, que representà, sobretot, un avanç conceptual i expressiu en l’escultura (la peça va guanyar una medalla de primera classe a l’Exposición Nacional de Bellas Artes del 1887 i va ser premiada a l’Exposició Universal de Chicago del 1893). El retrat que feu d’Alfons XIII rebé una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1894 i, en l’Exposició del 1906, obtingué la medalla d’honor amb La Tradició. Aconseguí importants distincions nacionals i internacionals: entre d’altres, les medalles de primera classe a l’Exposició Universal de Barcelona (1888), a les exposicions internacionals de París (1889 i 1900), a les internacionals de Viena (1894 i 1898) i a l’Exposició Internacional de Berlín (1896).

El 1902 rebé un homenatge a Tortosa, la seva ciutat natal, que el va fer fill predilecte, i, durant l’acte, es va inaugurar la plaça Agustí Querol a l’antiga plaça de la Font. La trajectòria de Querol com a escultor va transcórrer en paral·lel amb la de polític. El 1907 encapçalà la llista del Partido Liberal Conservador a les eleccions generals espanyoles, pel districte de Roquetes, i guanyà. Antonio Cánovas del Castillo, creador del Partido Conservador i valedor d’Alfons XII, fou el protector de Querol, a qui aquest feu el sepulcre modernista al panteó d’Homes Il·lustres, de Madrid. Aquesta relació amb la primera línia política del moment, indiscutiblement, influí en la seva projecció escultòrica a l’exterior. Rebé distincions i condecoracions en l’àmbit europeu, com la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons XII i la Legió d’Honor de França. Fou director interí del Museu d’Art Modern de Madrid.

L’escultor evidencià grans habilitats tècniques i facilitat en l’execució, que utilitzà en la gestualitat facial, segurament facilitada per la seva experiència teatral. Algunes de les figures que apareixen al llarg de la seva producció, les identifiquem en grups escultòrics diferents. Querol representà l’academicisme eclèctic d’inspiració classicista durant el segle XIX espanyol (figures 2 i 3). L’amanerament escultòric i la teatralitat que Querol atorgà a les seves peces, amb un dramatisme captivador (figura 4), era aplaudit i molt apreciat a l’època, cosa que li proporcionà un lideratge en la tendència realista inclosa en un classicisme acadèmic (figura 5), amb creacions innovadores centrades en la narració, amb expressivitat i efectes pictòrics.

Tingué un estudi modest al passeig de l’Obelisco, de Madrid. Ara bé, a causa dels nombrosos encàrrecs que rebia, es traslladà a un gran taller, que era un autèntic palau de les arts, amb sala d’exposicions i jardins, situat al passeig del Cisne, on el visitaven personatges com Azorín o Pío Baroja. El seu desig era convertir-lo en el «Museo Querol». Alfons XIII i Victòria Eugènia el van visitar, ja que, de facto, l’estudi era un regal de la casa reial, on treballaven més de quaranta persones, entre fonedors i modeladors de fang italians i espanyols, entre els quals hi havia els germans Cerveto, de Tortosa.

Traspassà a Madrid el 1909, a l’edat de quaranta-nou anys. Tenia fama, honors i una immensa fortuna. Fou l’escultor que més va marcar tota la generació, deixant un llegat monumental i escultòric. El seu estil —eclèctic, realista i modernista—, el va situar com una figura central amb interessos estètics antics i moderns. Va anar del neobarroc a l’efectisme retòric, amb una rigorosa formació acadèmica i historicista, i es va convertir en un dels dos escultors més destacats de finals del segle XIX i inicis del segle XX, juntament amb Marià Benlliure. La seva mort es commemorà a Madrid, Saragossa i Tortosa. Es proposà la creació d’un museu a Tortosa, que no s’arribà a portar a terme, tot i les reivindicacions de la família de l’artista. Des de l’any 2009, l’escultura Sagunto (figura 6), presideix una de les sales del Museu Nacional del Prado. Des de la pinacoteca del museu espanyol, la conservadora i investigadora Leticia Azcue ha estudiat en profunditat l’obra de Querol i, gràcies a aquesta tasca, les seves escultures tenen una gran rellevància i visibilitat a les sales del museu.

Obra

Selecció

Bust Mater Dolorosa (1880, Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); Mater Dolorosa (1883, Museu Nacional del Prado); Porcar i Tió (1883, Museu de Tortosa); El vençut (1885, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); Túlia passant sobre el cadàver del seu pare (1887 i 1891, Museu Nacional del Prado; Amposta, col·lecció Sabaté Ramon, i Tortosa, col·lecció particular); La Tradició (1887 i 1889, Museu Nacional d’Art de Catalunya [MNAC] i Museu Nacional del Prado); Cap de dona (1888, Museu Nacional del Prado); Sagunto (1888, Museu Nacional del Prado i Jardí Botànic de Buenos Aires); monument a Méndez Núñez (1890, Vigo); relleu Sant Francesc guarint els leprosos (1890-1891), escaiola (Museu Nacional del Prado); Sant Francesc guarint els leprosos (1891 i 1895), marbre (MNAC i Museu Nacional del Prado); L’hi caurà? (1891, Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); Retrat de la reina regent Maria Cristina d’Habsburg (1891, MNAC, i Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); Alfons XIII, nen (1891, Palau Reial de Madrid, i Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); Angelo Massini (c. 1891, MNAC); monument als Bombers de l’Havana (1892, Cuba); Sant Francesc (c. 1892, Museu Nacional del Prado; Tortosa, col·lecció particular, i Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); monument a Legazpi i Urdaneta (1893, Manila); monument a José Elduayen (1896, Vigo); monument a Ros de Medrano (1896, Tortosa); monument a Aureliano Linares (1900, la Corunya); monument a Claudio Moyano (1900, Madrid); Nen nu (c. 1900, Museu de Tortosa, dipòsit del Museu Nacional del Prado); La cigarra (1901, Museu de Tortosa); monument a Quevedo (1902, Madrid); monument al Comte de Ribadedeva (1902, Colombres); monument a Bolognesi (1902, Perú); monument a Casilda Iturrizar (1906, Bilbao); monument a Frederic Soler (1906, Barcelona); monument als Màrtirs de la Religió i de la Pàtria (1906, Saragossa); Retrat de Santiago Ramón y Cajal (1906); Mestizia (c. 1906, Museu de Tortosa, i Amposta, col·lecció Sabaté Ramon); monument dedicat a los Sitios (1908, Saragossa).

Obres destacades

Figura 3. Agustí Querol a l’estudi del passeig del Cisne esculpint les figures del frontó de la Biblioteca Nacional de Madrid.
Font: Archivo Conde de Polentinos (núm. DCP-F-0026) i © Fototeca del Instituto del Patrimonio Cultural de España, MECD.

Figura 1. Túlia passant sobre el cadàver del seu pare (1887).
Font: © Museu Nacional del Prado.

Figura 2. Detall del frontó per a la Biblioteca Nacional de Madrid. Figures al·legòriques de l’estudi: el Geni, la Pau, la Guerra, la Poesia, l’Escultura i la Història; al centre, la representació de la Pau amb una branca d’olivera a les mans.
Font: Wikimedia Commons (autor: Flizzz)

Figura 4. La Glòria i els pegasos. Seu de l’antic Ministeri de Foment (posteriorment, seu del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació), Madrid. L’any 1976, les escultures es van substituir per rèpliques de bronze.
Font: Wikimedia Commons (autor: Daderot).

Figura 5. Mestizia. Signada «A. Querol. Roma» i exposada a la mostra «Entre dos segles» (2024-2025).
Font: © Museu de Tortosa.

Exposicions

Selecció

Madrid, Exposición Nacional de Bellas Artes (1887); Barcelona, Exposició Universal (1888); París, Exposició Internacional (1889); Múnic, Exposició Internacional (1891); Chicago, Exposició Internacional (1893); Viena, Exposició Internacional (1894); Madrid, Exposición Nacional de Bellas Artes (1895); Múnic, Exposició Internacional (1895); Berlín, Exposició Internacional (1896); Madrid, Exposición Nacional de Bellas Artes (1896); Viena, Exposició Internacional (1898); París, Exposició Internacional (1900); Barcelona, «La escultura catalana del siglo XIX. Del Neoclasicismo al Realismo» (1989); Madrid, «El siglo XIX en el Prado» (2007-2008); Amposta, «Llavor ebrenca» (2009); Tortosa, «Llavor ebrenca al Palau» (2014); Madrid, Museu Nacional del Prado (2009-2025); Tortosa, «Entre dos segles. Artistes tortosins en temps de canvi» (2024-2025).

Bibliografia

Selecció

Arxiu Capitular de Tortosa (V. 27, 1858-1863, foli 232r); «Mater Dolorosa» (La Ilustración Española y Americana, Madrid, núm. IX, 8 març 1884, coberta); «Busto de bronce: Estudio para el grupo Sagunto» (La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 412, 18 novembre 1889, p. 380); «Busto de S. M. la Reina Regente de España» (La Ilustración Española y Americana, Madrid, núm. XVIII, 15 maig 1891, p. 299 i 304); «Mausoleo que se erigía en La Habana (Cuba), en honor de las víctimas del incendio ocurrido el 17 de mayo de 1890» (La Ilustración Artística, Barcelona, 14 desembre 1891, p. 198 i 789); «El frontón del Palacio de Biblioteca y Museos nacionales» (La Ilustración Española y Americana, Madrid, núm. XV, 22 abril 1892, p. 241 i 243); «Don Agustín Querol», a Álbum biográfico dertosense (Tortosa, 1892, p. 123-133); «Monumento a Cánovas» (El Día, Madrid, 2 abril 1898, p. 1); R. Balsa de la Vega, «Agustín Querol» (La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 259, 13 juny 1898, p. 379-380); A. C. y V., «Los artistas españoles en la Exposición de París. Agustín Querol» (La Época, Madrid, 14 gener 1900, p. 1); M. R. Blanco Belmonte, «Artistas españoles de la Exposición de París. Agustín Querol» (Nuevo Mundo, Madrid, any VII, 7 març 1900, p. 13); L. Pardo, «Agustín Querol y sus últimas obras» (La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 986, 19 novembre 1900, p. 747); F. Barber, «En el estudio de Querol» (La Correspondencia de España, Madrid, 25 gener 1901, p. 3-4); «Monumento a Alfonso XII» (La Correspondencia de España, Madrid, 18 juny 1901, p. 3); «Don Agustín Querol» (Nuevo Mundo, Madrid, núm. 432, 16 abril 1902, p. 5); «Un triunfo del arte español. El Monumento a Bolognesi por Agustín Querol» (Blanco y Negro, Madrid, 10 maig 1902, p. 12); J. R. Mélida, «Querol» (La Lectura, Madrid, any II, núm. 17, maig 1902, p. 66-80); J. Pérez Zúñiga, «El homenaje a Querol» (Actualidades, Madrid, any II, núm. 28, 10 juliol 1902, p. 18-19); M. Sancho, «El estudio de Querol» (Heraldo de Madrid, Madrid, 19 setembre 1902); M. Carretero, «Estudios y modelos. VI. Agustín Querol» (Vida Galante, Madrid, 2 octubre 1902, p. 7-9); À. Guerra, «Vida artística, Agustín Querol» (La Correspondencia de España, Madrid, 22 febrer 1903, p. 5); «Las estatuas de la Biblioteca. Una obra de Querol» (Nuevo Mundo, Madrid, núm. 481, 25 març 1903, p. 8); «El frontón de la Biblioteca» (La Correspondencia de España, Madrid, núm. 18996, 29 abril 1903, p. 3); R. Balsa de la Vega, «Concurso de crítica artística, Blay, Benlliure y Querol» (El Liberal, Amposta, any XXV, 31 maig 1903, p. 3); Álbum de españoles ilustres de principios de siglo XX (Madrid, Blanco y Negro, febrer 1904, p. 12-14); J. Nogales, «En el estudio de Querol» (El Liberal, Amposta, 20 juny 1904, p. 1); «El rey en el estudio de Querol» (ABC, Madrid, 7 juliol 1904, p. 4); F. Alcántara, «Por los estudios. Querol» (Blanco y Negro, Madrid, 8 abril 1905, p. 3); «Banquetes a Querol» (La Correspondencia de España, Madrid, 20 setembre 1905, p. 3); «La Reina en el estudio de Querol» (Blanco y Negro, Madrid, 7 abril 1906, p. 10); F. Alcántara, «Mausoleo de Cánovas, por Querol» (Blanco y Negro, Madrid, 28 abril 1906, p. 12); «Dos glorias nacionales» (ABC, Madrid, 3 agost 1906, p. 9); A. García Llansó, «Agustín Querol» (La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 1287, 27 agost 1906, coberta i p. 555-561 i 589); «Monumento a Federico Soler» (La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 1306, 7 gener 1907, p. 31); «En Roquetas, Querol, sin oposición y único ministerial que sacará al Gobierno en toda la provincia» (ABC, Madrid, 22 abril 1907, p. 2); El Liberal (Amposta, núm. 157, 7 febrer 1909, coberta); A. Martín, «Retratos modernos, Agustín Querol» (Blanco y Negro, 17 abril 1909, p. 20-22); «Un monumento español en Buenos Aires obra de Agustín Querol» (Blanco y Negro, 29 maig 1909, p. 20); «Monumento a la Nación Argentina. Proyecto de Agustín Querol» (La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 1434, 21 juny 1909, p. 1); El Liberal (Amposta, 27 juny 1909, p. 2 i 3); El Liberal (Amposta, 29 agost 1909, p. 3); R. Domenech, «Muerte de Agustín Querol. El gran escultor» (El Liberal, Amposta, any XXXI, 15 desembre 1909, p. 1); «En Querol y ses obres» (Ilustració Catalana, Barcelona, núm. 341, 19 desembre 1909, p. 714-718); «Agustín Querol, famoso escultor catalán fallecido en Madrid» (La Actualidad, Barcelona, 21 desembre 1909, coberta i p. 9 i 11-15); «El genio de Querol. Su obra asombrosa» (Alrededor del Mundo, Madrid, núm. 551, 22 desembre 1909, p. 437-438); «Amposta a Querol. Homenaje a Querol» (El Liberal, Amposta, 25 desembre 1909, coberta i 8 p.); R. Gil, Monografías de arte, vol. 5: Agustín Querol (Madrid, Sáenz de Jubera Hermanos, 1910); R. Doménech, «Agustín Querol», a Pequeñas monografías de arte (Madrid, 1921); F. Elias, L’escultura catalana moderna, vol. II: Els artistes (Barcelona, Barcino, 1928); J. Guillot Carratalà, Doce escultores españoles contemporáneos (Madrid, Mayfé, 1956, p. 71-77); J. Francés, «En memoria de Agustin Querol» (Anales y Boletín de la Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, núm. 10, 1960, p. 17-21); J. A. Gaya Nuño, Ars Hispaniae. Historia universal del arte hispánico, vol. XIX: Arte del siglo XIX (Madrid, Plus Ultra, 1966); J. M. Infiesta, Un siglo de escultura catalana (Barcelona, Aura, 1974); M. M. Meseguer, «Las esculturas del Ministerio de Agricultura vuelven a casa convertidas en bronce» (ABC, Madrid, 11 març 1975, p. 15); B. de Pantorba, Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España (Madrid, Jesús Ramon García-Rama J., 1980); Francesc Fontbona i Francesc Miralles, Història de l’art català, vol. VII: Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1917 (Barcelona, Edicions 62, 1985); J. Alix, Escultura española 1900/1936 (Madrid, El Viso, 1985); J. R. Alonso Pereira, «Agustín Querol y el monumento conmemorativo del Novecientos» (Boletín Académico, la Corunya, Escuela Superior de Arquitectura de la Coruña, 1987, p. 41-50); J. C. Arbex, El Palacio de Fomento (Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1988); S. Alcolea, Escultura catalana del segle XIX (Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya et al., 1989); M. S. Salvador Prieto, «Monumentos escultóricos erigidos en Madrid para celebrar la coronación de Alfonso XIII» (Anales de Historia del Arte, Madrid, núm. 1, 1989, p. 309-310); C. Saguar, Arquitectura funeraria madrileña del siglo XIX (tesi doctoral; Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 1989); M. S. Salvador Prieto, La escultura monumental en Madrid. Calles, plazas y jardines públicos (1875-1936) (Madrid, Alpuerto, 1990); C. Reyero i M. Freixa, Pintura y escultura en España, 1800-1910 (Madrid, Cátedra, 1995); C. Mendoza, Ramon Casas. Retrats al carbó, catàleg de l’exposició (Barcelona, Ausa, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Fundació Caixa Sabadell, 1995, p. 282); J. Melendreras, «Dos escultores del eclecticismo español: Ricardo Bellver y Agustín Querol» (Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, núm. 87, 1998, p. 421-446); C. Reyero, La escultura conmemorativa en España. La edad de oro del monumento público, 1820-1914 (Madrid, Cátedra, 1999); «El Prado disperso. Cuadros depositados en Extremadura. I. Cáceres» (Boletín del Museo del Prado, Madrid, vol. 17, núm. 35, 1999, p. 170); C. Reyero, Escultura, museo y Estado en la España del siglo XIX. Historia, significado y catálogo de la colección nacional de escultura moderna, 1856-1906 (Alacant, Fundación Eduardo Capa, 2002, p. 301-302); Gran enciclopèdia catalana, vol. 17 (Barcelona, Edicions 62, 2004); J. Yxart i M. Doñate, «L’escultura de col·leccionisme», a Francesc Fontbona (dir.), El Modernisme (Barcelona, Isard, 2004, p. 14); J. L. Melendreras, Agustín Querol y Subirats (1860-1909). Un gran escultor monumental del eclecticismo y modernismo español del siglo XIX: Agustín Querol y Subirats (1860-1909) (Múrcia, José Luis Melendreras Gimeno, 2005); J. L. Melendreras, Un gran escultor monumental del eclecticismo y modernismo español del siglo XIX: Agustín Querol y Subirats (Múrcia, Cam, 2005); E. Querol Coll i J. Querol Climent, 100 anys d’impressió: 109-2005 (Tortosa, Impremta Querol, 2006); C. Reyero i M. Freixa, Pintura y escultura en España, 1800-1910 (Madrid, Cátedra, 2006); L. Azcue Brea, «La escultura. Agustín Querol. La Tradición», a El siglo XIX en el Prado (Madrid, Museo Nacional del Prado, 2007, p. 416-420 i 484-485); W. Rincón García, «Bibliografía» (Archivo Español de Arte, vol. LXXX, núm. 317, 2007, p. 107-113); A. Guinda Pérez, Agustín Querol (1860-1909) (tesi doctoral; Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2009); N. Gil Duran, Llavor ebrenca. Patrimoni escultòric dels segles XIX i XX, catàleg de l’exposició (Amposta, Ajuntament d’Amposta i Foment d’Art i Cultura, 2009); N. Gil Duran, «In memoriam. L’escultor Agustí Querol en el centenari de la seva mort» (Revista de l’Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, Tortosa, núm. 13, 2009, p. 10); L. Azcue Brea, «Escultors catalans del segle XIX al Museo Nacional del Prado. Una primera aproximació» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, núm. 10, 2009, p. 111-139); A. Guinda Pérez, «El legado póstumo de Agustín Querol: su estudio madrileño, su museo no realizado ni en Madrid, ni en Tortosa» (AACA Digital. Revista de la Asociación Aragonesa de Críticos de Arte, Saragossa, núm. 9, desembre 2009); Museo Nacional del Prado, El siglo XIX en el Prado (Madrid, Museo Nacional del Prado, 2010, p. 96); N. Gil Duran, «Agustí Querol Subirats, escultor i polític», a J. Vidal i J. À. Carbonell (coord.), Història de les Terres de l’Ebre, vol. 5: Art i cultura (Tarragona, Fundació Ilercavònia Futur, 2010, p. 308 i 314-316); N. Gil Duran, «Agustí Querol Subirats (Tortosa 1860-Madrid 1909), escultor i polític», a N. Gil Duran (coord.), Ebrencs del segle XX. Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XX (Tarragona, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2010, p. 21-31); M. Galán Caballero, Los pegasos de Agustín Querol: análisis, ejecución, desmontaje e intentos de recuperación de un conjunto escultórico (1898-2011) (tesi doctoral; Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 2011); R. Ribera Gassol, Obra escultórica de Agustín Querol en el Museo de Historia de Tarragona (Tarragona, Museu d’Història de Tarragona, 2011); L. Azcue Brea, «Roma y la escultura del siglo XIX en el Museo del Prado. La odisea de los pensionados hasta 1873», a Taller europeo. Intercambios, influjos y préstamos en escultura moderna europea (Valladolid, Museo Nacional de Escultura, 2012, p. 211-249); Diccionario biográfico español, vol. XLII (Madrid, Real Academia de la Historia, 2013, p. 522-525); N. Gil Duran, Llavor ebrenca al Palau. Patrimoni escultòric dels segles XIX i XX, catàleg de l’exposició (Tortosa, Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, 2014); Canal 21 Ebre, «Tortosa adquireix la casa natal d’Agustí Querol», a YouTube (en línia; 26 març 2015 [consulta: 26 març 2025]); E. Valero García, «Fototeca: Maratoniana inauguración de estatuas. Madrid, 1902», a Historia urbana de Madrid (en línia; 30 setembre 2015 [consulta: 20 juny 2025]); M. Galán Caballero, Los pegasos del Palacio de Fomento. Conjunto escultórico de Agustín Querol, 1860-1909 (Madrid, Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, 2017); Pedro J. Martínez Plaza, «La colección de retratos del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente», a Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, Catálogo de pintura y escultura (Madrid, Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, 2018); Escultures de l’ICRE a la Biblioteca Clarà (Barcelona, Institut Català per a la Recerca en Escultura, 2018, p. 25-29); N. Gil Duran, «La llavor ebrenca. Escultura internacional dels segles XIX i XX» (Biblioteca Clarà, Barcelona, 3 octubre 2018), conferència; L. Azcue Brea, «El talento escultórico: una mirada a la formación romana de Agustín Querol (1860-1909)» (Studi di Scultura. Età Moderna e Contemporanea, núm. 2, 2020, p. 93-119); «Exposició “Entre dos segles. Artistes tortosins en temps de canvi”», a Museu de Tortosa (en línia; Tortosa, Museu de Tortosa, s. d. [consulta: 29 juliol 2026]); J. L. Melendreras, «Agustín Querol y Subirats», a Diccionario biográfico electrónico (en línia; Madrid, Real Academia de la Historia, s. d. [consulta: 29 juliol 2026]).

Núria Gil Duran
Informació sobre l'autor