Llibre:2
DE LES SUCCESSIONS
Títol:2
DE LA SUCCESSIÓ TESTADA
Capítol: 3
DELS HEREUS I LLEGATARIS DE CONFIANÇA
Sentència 13 - 10 - 1936
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 23 abril 1937, pàgs. 107-108. Ponent: Joan Martí i Miralles.
HERÈNCIA DE CONFIANÇA: FACULTAT DE L'HEREU DE CONFIANÇA.
I. Antecedents
Senyors: Víctor G. d'Echàvarri, President; Joan Martí i Miralles, Ricard de Rabassa i Prat, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler.
A la ciutat de Barcelona, el dia 13 d'octubre del 1936. En el judici ordinari de major quantia seguit davant del Jutjat de Primera Instància número 15, dels d'aquesta ciutat, i a la Sala segona del Civil de la seva Audiència, per la senyora Maria M. i T., major d'edat, soltera i veïna de la present, contra els germans senyors Josep Maria, Jaume i Martirià B. i G., tots tres majors d'edat, solters, professor mercantil el primer, estudiant el segon i advocat el tercer, veïns els dos primers de la present i I'altra de Banyoles, judici pendent ara, davant aquesta Superioritat, pel recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal, interposat per l'actora, representada pel Procurador senyor Josep Ignasi Anzizu, designat apud-acta, per virtut de gaudir, l'esmentada senyora, del benefici de pobresa, sota la defensa de l'Advocat senyor Emili Roman, havent comparegut els demandats, sota la representació del Procurador senyor Josep M.ª Rodés i la defensa de l'Advocat senyor Emili Isern, i a l'acte de la vista del senyor Miquel Cabré;
Resultant que la senyora Maria M. i T. formulà la seva demanda, al·legant substancialment el que segueix: Que la seva tia, la senyora Maria M. i C, veïna de Banyoles, en el seu darrer testament, instituí hereu universal de confiança el seu marit, el senyor Martirià B. i O., pare dels demandats, per tal que disposés dels seus béns en la forma que ella li hagués encomanat; que la testadora morí sense deixar successió, i el senyor Martirià B. entrà tot seguit en possesió dels béns hereditaris i vengué a la seva mare, senyora Dolors O. i C, per un preu molt baix, un tros d'una finca situada a Santenys, que era part de l'herència de la causant; que l'esmentat senyor Martirià B. i O. va contraure després, segon matrimoni, amb la senyora Carme G., del qual tingué els fills que són actualment els demandats, i en l'escriptura de capítols matrimonials atorgats per virtut d'aquest matrimoni, la senyora Dolors O. i C, mare del senyor B. i O., li féu donació, salvat l'usdefruit, de tots els seus béns presents i futurs, entre els quals es trobava la finca que el seu fill li havia venut, procedent de la referida herència de confiança; que l'actora i els seus germans havien estat recollits per la senyora M. i C, uns mesos abans de morir aquesta, i tot seguit en possessió de l'herència, els va treure de casa, sense cap mirament a la seva anguniosa situació econòmica; que el senyor B. i O. va seguir disposant dels béns i rendes de l'herència de la seva primera esposa, i que l'any 1929, sense haver fet encara cap declaració de la confiança, atorgà testament instituint hereus seus, els seus tres fills demandats, procedents del seu segon matrimoni; que durant aquest temps, el senyor B. i O. va trencar tota relació amb la família M., la qual no pogué saber mai la confiança que havia estat de la seva tia; que el senyor B. i O., per tal de procurar-se alguna garantia amb l'excusa de pagar a l'actora i als seus germans, un llegat que volia fer-los, els va reunir davant el Notari de Girona, senyor Emili Saguer, i els decidí a atorgar una carta de pagament, contracte que és viciós, per quant el consentiment va ésser prestat per virtut de la violència moral i la intimidació, que es veuen ben bé, llegint la relació d'antecedents que conté el document esmentat, i que queden demostrats per la seva redacció i pel fons del seu contingut, puix que l'actora en el moment d'atorgar-lo, es trobava, com es troba encara, en mísera situació, i el senyor B. va oferir-li unes pessetes a canvi d'una claudicació, molt explicable en una persona que es veia privada del més necessari per a la seva subsistència, document, però, que no li lleva cap dret, posat que es veu ben bé que no tingué cap més finalitat que la d'obtenir a tota costa, una renúncia o una claudicació a uns drets que en el mateix document s'esmenten; que la quantitat lliurada pel senyor B. i O. en aquella carta de pagament, no era res més que el pagament d'un llegat que l'avi de l'actora havia fet a la tia d'aquesta, la senyora Maria M. i C., en el seu testament i que, per premoriència de Phereva, l'havia cobrat el senyor Martirià B. i O.; que el senyor darrerament esmentat, va morir a Banyoles el dia 20 de desembre del 1930, i que els seus hereus són els demandats; i, després d'invocar els fonaments de dret que tingué per convenient, acabà demanant que fos dictada sentència declarant incomplerta, nul·la i sense eficàcia, la confiança de que el senyor Martirià B. i O., fou objecte per part de la seva primera esposa, la mare dels demandats, pel fet de no haver-la declarat, i d'haver disposat en interès personal, dels béns que constituïen el cabal hereditari de la testadora, declarant nul·la i sense cap efecte, la carta de pagament atorgada el 4 d'agost del 1930, davant el Notari Saguer de Girona, declarant, en conseqüència, que tots els béns que constituïren l'haver hereditari de la senyora M. i C, amb llurs productes i rendes, devengades des del moment de la mort d'aquesta senyora, entre altres, la finca de Santenys, igualment amb els seus fruits i rendes, han de repartir-se per la Llei de l'abintestat, entre els hereus de la senyora Maria M. i C, als quals pertoqui legalment, reconeixent com a un dels tals hereus, l'actora, la senyora Maria M. i T., decretant, aiximateix, la nul·litat de totes quantes inscripcions de domini siguin precises, i fent reserva a l'actora, de l'acció per tal d'exigir tots els danys, perjudicis i indemnitzacions que pugui reclamar;
Resultant que els demandats s'oposaren a la demanda, al·legant substancialment que, amb motiu del matrimoni del seu pare, el senyor Martirià B. i O., amb la seva primera esposa, foren atorgats capítols matrimonials, per virtut dels quals la senyora O., mare del Martirià B., nomenà hereu el seu fill, de tots els seus béns, i el senyor M., pare de la contraent, consignà a la seva filla, pel seu dot i pagament de drets legitimaris paterns i materns, la quantitat de 16.000 ptcs., pagadores, quant a 8.000, quan li fossin reclamades, i la resta, en dos terminis, d'un any cada un, a partir del seu matrimoni, havent-se concertat que el consort que sobrevisqués, percebria en concepte d'esponsalici, la quantitat de 4.500 ptes., que faria seves en el cas que no hi haguessin fills del matrimoni; que en la clàusula d'institució d'hereus de confiança feta per la senyora Maria M. C, el senyor B. i O. va ésser rellevat de prendre inventari, de prestar caució i de donar compte i raó a cap persona o autoritat de la inversió i aplicació dels béns heretats, encara que per a fer-ho fos requerit per algú; que la testadora establí una nombrosa sèrie de llegats, especialment a favor de l'actora i dels seus germans, consistents aquests, en la nua propietat d'una finca denominada «Mas R.», un cop extingit l'usdefruit disposat a favor de l'hereu; que aquest, o sigui el senyor B. i O., el 7 de setembre del 1903, davant del Notari de Banyoles, senyor Palau, va fer la declaració de confiança de la testadora, fent constar que els béns de la senyora M. i C. consistien en tres finques, una denominada «Mas C», situada a Santenys, valorada en 11.280 ptes., i les altres, la nua propietat de les quals pertany a Factora i als seus germans, valorada en 11.190 pessetes; que integra, a més, l'esmentada herència un crèdit de 9.999 pessetes, garantit en una finca denominada «Mas P.» d'Olot; que explica l'encàrrec de la testadora que davant del mateix Notari, el 20 i 21 de desembre, tots els legataris de la senyora Maria M., atorgaren a favor del senyor B. i O., cartes de pagament dels llegats disposats al seu favor, que importaven unes quantes mils de pessetes; que, per tant, el senyor B. i O. pogué vendre perfectament la finca de Santenys; que el senyor B. va atendre sempre totes les peticions d'auxili que li foren adreçades per tots els germans M. i T.; que la quantitat lliurada segons la carta de pagament davant del Notari Saguer, de Girona, ho fou a petició de l'actora i els seus germans, per tal de donar-los les quantitats que desitjaven, així com obeís a la mateixa finalitat, la compra que féu als esmentats actora i als seus germans, de la nua propietat de les finques, que constituïen el llegat, amb el qual la testadora senyora Maria M. i C, els havia afavorit; que l'actora fa veure que ignora la declaració de confiança ja esmentada, que féu el senyor Martirià B. públicament davant de Notari; que la quantitat satisfeta, segons la carta de pagament davant del Notari Saguer, de Girona, deixà sense efecte el llegat que tenia previst el senyor B. i O., en el seu testament, el qual va preveure també que quedaria sense efecte com a tal llegat si, com efectivament succeí, hagués estat pagada en vida del testador la quantitat llegada; i, després d'invocar els fonaments de dret que estimà adients, va acabar amb la súplica que fos rebutjada la demanda, i imposés silenci i callament perpetus a l'actora, condemnada especialment, a les costes del plet;
Resultant que en l'escrit de rèplica, i com a conseqüència de la manifestació de voluntat feta pel senyor B. i O., l'actora afegí que, amb tot i aquesta, procedia la nul·litat que tenia reclamada, per quant l'hereu no va donar als béns, la destinació que la testadora havia volgut, sinó que va apropiar-se-la, i va trametre-la als seus fills tinguts en el seu segon matrimoni, essent així que la testadora el que desitjava, era que fossin esmerçades en sufragis pietosos, pel qual motiu, rectificant la súplica de ia demanda, sol·licità que la sentència declarés incompleta, nul·la i sense eficàcia la confiança de que fou objecte el senyor Martirià B. i O., reproduint els altres extrems de la súplica d'aquell escrit inicial;
Resultant que els demandats en la seva duplica insistiren en demanar sentència, en el mateixos termes emprats en l'escrit de contestació;
Resultant que la sentència recorreguda, confirmatoria de la de primera instancia, va absoldre els demandats en la demanda, sense fer expressa condemna de costes;
Resultant que Factora, sense el dipòsit previ, per tal com està assistida del benefici de pobresa, interposà recurs de cassació, que fonamenta en els següents motius:
II. Motius del recurs
Primer. Infracció del principi de dret, que diu: «Qui en extrema voluntat, als altres consigna les seves disposicions, no sembla que mori intestat», principi contingut en les Decretáis de Gregori IX, cap. 13, De testamentis, III, 25, admès pel Tribunal Suprem en sentències, entre altres, les de 30 de maig del 1862 i 17 de març del 1896, que diuen que la institució d'hereu de confiança, presuposa en l'instituït, la qualitat d'intermediari, o de mitjà per tal de transmetre l'herència a favor d'altres persones, concepte que determina l'exclusió del cofiduciari com a hereu absolut i lliure del testador, principi de dret acceptat pels comentaristes de dret català, i que ha estat infringit per la sentència recorreguda, en no donar lloc a la demanda, amb tot i que l'hereu de confiança, senyor B. i O., disposà dels béns que li confiaren, en profit propi i dels seus fills, ja directament, ja mitjançant la venda que féu a la seva mare, readquirint-los per una posterior donació d'aquesta.
Segon. Per haver incorregut la Sala sentenciadora en error de dret en l'apreciació de les proves, no concedint la deguda eficàcia a la confessió judicial dels demandats, que reconegueren haver rebut els béns procedents de la senyora M. i C, i que la seva mare gaudia de l'usdefruit del patrimoni de la primera dona del seu pare, no havent tampoc apreciat, degudament, les certificacions del Registre de la Propietat de Girona, acreditatives dels traspassos del referit patrimoni.
III. Desestimació del recurs
Essent Ponent el Magistrat senyor Joan Martí i Miralles.
Atès que el primer motiu al·legat té per fonament la suposada ineficàcia de la venda d'una finca de Santenys, que el causant dels demandants atorgà a favor de la seva mare, i la subsegüent donació de l'esmentada finca, que aquesta féu a aquell, per pretendre que aquestes dues operacions tingueren la finalitat d'assolir un grau a la Llei: i com que la Sala sentenciadora, fent ús de la seva facultat exclusiva en l'apreciació de les proves, negà l'existència d'aquest frau, que, com a qüestió de fet és de lliure apreciació del Tribunal d'instància, i el de Cassació no pot entrar-hi, donats els estrets límits en que es troba constret, per exigències de la seva funció, no pot prosperar el motiu invocat;
Atès que el segon motiu no fa més que reproduir el primer en una altra forma, donant-li l'aparença externa d'una al·legació d'error de dret i de fet en l'apreciació de les proves, error que, segons la recurrent, ha impedit que la Sala sentenciadora estimés aquell frau, i per això ha de rebutjar-se, també aquest segon motiu; tant més, quan en el seu aspecte d'error de dret, no cita com a infringida, cap disposició legal, com hauria estat indispensable; i pel que fa a l'error de fet la Sala sentenciadora, com ja ha estat dit, ha examinat en conjunt i en el seu detall, tota la prova practicada que, per altra banda, recaigué sobre fets, en els quals les dues parts litigants estan conformes;
Atès que àdhuc en el supòsit que hagués estat provat el frau en les operacions realitzades entre la mare i el fill hereu de confiança, tampoc no fóra procedent la pretensió que la part recurrent formulà en la seva demanda, consistent que fos declarada la nul·litat de l'esmentada confiança, i oberta la intestatura de la senyora Maria Mareé i C, per tal com l'únic efecte de tal circumstància dolosa, hauria estat la rescissió dels actes amb els quals el frau s'hagués realitzat, és a dir, la venda del fill a la mare, i la donació de la mare al fill; i com a conseqüència d'aquesta rescissió, que les coses restessin en el mateix estat en que es trobaven abans d'ésser realitzats aquells actes; això sens perjudici de les obligacions que poguessin raure sobre els demandats com a hereus del seu pare, ni de les accions, per tant, que poguessin exercitar les persones que resultessin afavorides per la dita confiança;
Atès que, quan el recurs de cassació és rebutjat, l'art. 1748 de la Llei Processal, ordena forçosament la imposició de costes al recurrent,
Decidim que no hi ha lloc al recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal interposat per la senyora Maria M. i T., la qual condemnem al pagament de la quantitat que havia de constituir en concepte de dipòsit, i al de les costes, si millorés de fortuna; lliuri's la certificació corresponent d'aquesta sentència, per tal d'ésser tramesa a l'Audiència d'aquest territori, a la qual serà retornat l'apuntament.
Concordances:
L'herència de confiança es regula als articles 118 i següents de la Compilació.
Comentari
