Llibre:2
DE LES SUCCESSIONS
Títol:2
DE LA SUCCESSIÓ TESTADA
Capítol: 4
DE LA LLEGÍTIMA
Sentència 10 - 11 - 1934
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 6 desembre 1934. Pàgs. 10-14. Ponent: Ricard de Rabassa i Prat.
LLEGÍTIMA: CONDICIÓ JURÍDICA DEL LEGITIMARI. - FORMES D'ATRIBUCIÓ DE LA LLEGÍTIMA. CARÀCTER PROCESSAL DE L'ACCIÓ DE RECLAMACIÓ DE LLEGÍTIMA. - QUARTA TREBEL•LIÀNICA: CARÀCTER PROCESSAL DE L'ACCIÓ DE RECLAMACIÓ.
I. Antecedents
Excms. Srs.: Santiago Gubern, President; Víctor G. d'Echàvarri, Francesc de P. Pujol, Eduard Micó i Busquets, Ricard de Rabassa i Prat.
A Barcelona, el dia 10 de novembre del 1934. En la qüestió de competència tramitada, davant d'aquest Tribunal, arran de la inhibitòria suscitada pel Jutjat de primera instància de Puigcerdà al de la mateixa classe número 11, d'aquesta capital, per al coneixement dels autos incidentals de pobresa preliminars del judici ordinari de major quantia, incoat davant del darrer per la senyora Concepció C. i B., major d'edat, vídua, sense professió, habitant en aquesta ciutat, contra els senyors Joaquim, Jaume, Aurora, Joan i Concepció C. i S., veïns, els tres primers, d'aquesta ciutat, i els altres de la ciutat de Vic, havent comparegut ambdues parts, representada, Factora, en el judici pel Procurador senyor Joan Codolà i defensada, en l'acte de la vista, per l'Advocat senyor Pau Furriol, i representats els demandats pel Procurador senyor Josep Via, sota la defensa, aiximateix, en l'acte de la vista, de l'Advocat senyor Josep Tàpies;
Resultant que la senyora Concepció C, representada pel Procurador ja esmentat, senyor Joan Codolà, mitjançant escrit, de data 12 de gener d'enguany, que per torn de repartiment pertocà al Jutjat número 11, de la present, formulà demanda de pobresa, com a incident previ del judici ordinari de major quantia que es proposava incoar contra els seus nebots, els demandats, dels quals ja s'ha fet esment, especificant les declaracions i condemnes que, en el seu dia, serien objecte de l'oportuna demanda; i sense haver-se fer els emplaçaments en mèrits de l'esmentada demanda de pobresa, la mateixa actora, amb escrit de 31 de gener següent (si bé, sens dubte per error de còpia, en l'original hom llegeix 1933), formulà la demanda ordinària que tenia anunciada contra els mateixos demandats que ho foren en la de pobresa, demanda la finalitat de la qual era la d'obtenir les següents declaracions i condemnes: Primera. Declaració que correspon a Factora, com a hereva del seu marit, senyor Joan C. i B., el dret de percebre la Ilegítima d'aquest en l'herència del seu pare, i de percebre, aiximateix, les Ilegitimes dels seus tres germans Pere, Ramon i Antònia, la primera per haver-la pagada del seu peculi particular sense cap minva per a l'herència, així com el suplement de Ilegítima i herència, que aiximateix li fou pagat, i les dues darreres, per ésser donatiu de la seva mare, senyora Engràcia B., hereva dels esmentats Ramon i Antònia; el dot i l'esponsalici de la mare del mateix senyor Joan C, amb les deduccions establertes en el fet tretzè de la demanda, o sigui l'import de la Ilegítima dels altres fills, la quarta trebelliànica sobre la totalitat de l'herència, havent tingut en compte el seu valor en el dia de la mort del causant; el préstec a la senyora Dolors S.; el llegat del senyor Ramon C. a favor de la seva neboda, senyora Ramona i C; el dot de la senyora Antònia V., pagat a llurs hereus; el preu de la redempció d'un censal; l'import de les millores pròpiament dites, realitzades en el patrimoni C. per l'hereu fiduciari; l'import de la contribució territorial i altres arbitris pagats per la senyora C, en interès dels demandats, corresponents a la meitat del segon trimestre de l'any 1933 i als trimestres tercer i quart del mateix any, o sigui des de la mort del marit de la senyora C; i, finalment, els interessos de les quantitats objecte de la declaració fins ara detallada, al tipus legal, a comptar des de la data de l'emplaçament dels demandats, arran de la declaració precedentment demanada, al pagament de la suma de les quantitats reclamades, la fixació total de la qual ha de resultar de període de proves, amb els rèdits legals i els fruits en la forma abans indicada, de les quals quantitats havia de deduir-se el preu de les finques alienades per la usufructuaria, senyora Engracia B. i V., i l'hereu fiduciari, el fill de l'esmentada senyora, senyor Joan C. i B., les quals finques pertanyien a l'herència del senyor Jaume C. i C; havent, per altresí, demanat embargament preventiu de béns dels demandats que bastessin a cobrir la quantitat de cent vint-i-quatre mil pessetes;
Resultant que el Jutjat número 11, després de decretar l'embargament preventiu demanat, va acordar que fos posada a tràmit la demanda de pobresa de la senyora Concepció C, en mèrits de la qual foren emplaçats els demandats, dels quals, els germans senyors Joan, Jaume, Concepció i Laura, coneguda per Aurora C. i S., comparegueren davant del Jutjat de Puigcerdà promovent qüestió de competència per inhibitoria, adduint, en suport de la seva pretensió, les següents al·legacions: Que la declaració de pobresa ha de demanar-se davant del Jutjat que sigui competent per a entendre el plet en el qual es vulgui utilitzar l'esmentat benefici, i, per tant, com que el Jutjat n.° 11, de Barcelona, és incompetent per a conèixer de la demanda principal anunciada per la Sra. C, és també incompetent per a conèixer de l'incident de pobresa; que el causant principal de l'herència contra la qual pretén dirigir les seves accions la Sra. C, fou el Sr. Jaume C. i C, que residia i resultava ésser veí i va morir a Les Lloses, terme judicial de Puigcerdà; que el Sr. Joan C. i B., que fou fiduciari de l'herència del senyor C. i C, era, aiximateix, veí de Les Lloses, on també va morir; que la vídua d'aquest darrer, Factora, senyora Concepció C, promotora dels autos sobre els quals es reclama la competència, és veïna de Les Lloses, i que ha deixat de residir-hi, voluntàriament, en el mes de gener d'enguany; que l'esmentada senyora actua, en els autos promoguts, com a hereva del seu marit, senyor Joan C. i B., fiduciari de l'herència C; que tampoc no té béns de fortuna i posseeix solament el crèdit que reclama contra els seus nebots; que, en conseqüència, solament els béns que integren l'herència del fiduciari Joan C, marit de la reclamant, són els que han d'ésser objecte de la reclamació, béns consistents en Ilegitimes, trebelliànica, dot, etc., els quals diu la demandant, que li corresponen en el patrimoni C, i que la totalitat dels esmentats béns es troben situats en els termes de Les Lloses, Palmerola i Ripoll, tots ells del partit judicial de Puigcerdà; i, finalment, que el condomini hereditari dels germans C. i S. està sota l'administració d'un dels reclamants, el senyor Joan C. i S., la qual administració li fou conferida pel Jutjat de Puigcerdà per acord i a petició de la majoria dels co-hereus; que si bé la pretensió deduïda en judici per la senyora C. enclou un conjunt d'accions diferents, totes elles, per tenir el denominador comú que els dóna el caràcter que invoca per tal d'exercitar-les són absorvides per una altra principal, i, en realitat, única, car no cal oblidar que la senyora C. es proposa el reconeixement, liquidació i pagament dels drets que creu que pertocaven al seu marit en l'herència del senyor Jaume C. i C, i que n'era fiduciari; que, per tant, es proposa l'esmentada senyora entaular l'acció petitio hereditatis contra els demandats, posseïdors de l'herència C, sobre els béns de la qual, radicats en aquest partit judicial, haurien de fer-se efectius els drets que, en definitiva, hom prêté que constitueixen l'herència del senyor Joan C; que segons les disposicions legals i opinions d'autors que cita, l'esmentada acció és real, especialment a Catalunya, on regeix, amb caràcter supletori preferent, el Dret Romà; que tota vegada que la petició d'herència enclou una acumulació d'accions, han d'ésser examinades cada una de les pretensions anunciades per la senyora C, per tal de determinar la naturalesa dels drets que es pretenen, i, en conseqüència, la naturalesa de les accions que s'exerciten; que es reclamen les Ilegitimes de l'herència del senyor C. i C, i la Ilegítima és un dret de caràcter real segons els preceptes de dret, jurisprudència i doctrina que cita; que la trebel·liànica, que es proposa reclamar la senyora C, consisteix en una quarta part de l'herència, i implica un veritable condomini, o sigui també un dret real per excel·lència; que, quant a l'import de les millores realitzades en el patrimoni C. per l'hereu fiduciari, les tals millores han hagut d'ésser fetes en els immobles hereditaris, que radiquen en el partit judicial de Puigcerdà, i l'acció per a reclamar-la és, segons el Dret Romà, la del pagament de l'indegut; que la resta de les peticions que s'anuncien es refereixen a obligacions hereditàries del fiduciari, en nom i profit de l'herència C. i C, com són Ilegitimes pagades als germans, dot i esponsalici de la vídua del causant de l'herència, dot de la senyora Antònia V., llegat pagat a la senyora Ramona C, lluïció d'un censal i el préstec a la senyora S., i el dret per a reintegrar-se de l'import de tot això, implica el d'accionar com si es tractés d'una gestió de negocis; que aplicant al que s'ha dit les regles de competència, atès que s'exercita una acció principal i absorvent, com és la de petició de l'herència C. i C, i d'altres incloses en aquella, unes de naturalesa real i d'altres de caràcter personal, atenent l'acció principal, la qual és la determinant de la competència, és evident que aquesta pertoca al Jutjat de Puigcerdà, tota vegada que l'exercici de l'esmentada acció implica la liquidació de l'herència C. i C, amb les consegüents operacions particionals per a llur adjudicació i pagament, i això constitueix l'objecte dels judicis de testamentaria, i el seu plantejament en un judici ordinari no pot ésser prou per a concedir-li virtualitat bastant per a desviar, en frau de la Llei, el natural imperi de les normes de competència, que no poden restar a l'albir dels litigants; i com que el darrer domicili del causant, senyor Jaume C. i C, fou en el territori jurisdiccional del partit de Puigcerdà, és determinada la competència a favor del seu Jutjat; tots els béns de l'herència es troben en el mateix partit judicial i determinen també competència a favor de l'esmentat Jutjat; el darrer domicili el tingué el fiduciari en el susdit partit judicial; que si han d'ésser preses en consideració, en comptes de l'acció principal, el conjunt de les accions que formen el complex de la petitio hereditatis, és aiximateix procedent la competència del Jutjat de Puigcerdà, perquè les accions reals dimanants del dret de Ilegítima i trebel·liànica, determinen, per elles mateixes la dita competència, per tractar-se de béns situats en el territori d'aquell Jutjat; perquè com a accions reals, en el cas d'ésser acumulades a d'altres personals, determinen la preferència jurisdiccional; perquè no hi fa res que les Ilegitimes reclamades fossin disposades per via de llegat, forma de disposició que no enerva el caràcter real d'aquell dret, ni pot ésser desconegut que tenint l'hereu opció a pagar-les en finques o en diners, l'obligació del pagament ha de complir-se en el poble on radiquen els béns hereditaris; que les accions personals dimanants dels drets de millores i reintegrament de deutes de l'herència, reclamen la competència del Jutjat de Puigcerdà, perquè, quant a les primeres, essent reclamades per la conditio indebiti, és aquesta una acció que ha d'exercitar-se en el lloc on fou realitzat el pagament indegut, i tocant a la segona, l'acció de la qual és la negotiorum gestorum contraria, han d'ésser aplicables les regles del mandat, sobre el qual és competent el Jutge del lloc on s'ha realitzat o hagués d'executar-se; que el lloc on van fer-se les millores fou en el terme jurisdiccional del Jutjat de Puigcerdà, que és on fou realitzada la gestió de negocis de la qual s'ha fet esment, i acabà demanant al Jutjat que, després d'escoltat el Ministeri Fiscal, dictés auto manant adreçar ofici inhibitori al Jutjat número 11, de Barcelona;
Resultant que l'esmentat Jutjat de Puigcerdà, d'acord amb el dictamen Fiscal, dictà l'auto de 24 de març darrer, accedint a les peticions dels esmentats germans C. i S., i rebut que fou l'ofici requerint d'inhibició el Jutjat número 11, dels de Barcelona, la part de la senyora Concepció C. va oposar-se a l'esmentat requeriment, mitjançant escrit del 4 d'abril, en el qual, tot i rebatent les al·legacions fetes pels promotors de la competència, al·lega que quan la Llei fixa una regla especial de competència cal atenir-s'hi i han de restar sense aplicació les generals de la Llei d'Enjudicialment Civil, en els seus articles 56 i 62, essent debades que els promotors de la competència citin aquest darrer precepte, essent així que la demanda tendeix a reclamacions concretes i determinades, regulades de manera especial el l'article 63, perquè des del moment que en aquest es diu que de les demandes sobre distribució, compliment de llegats i fideicomisos universals i singulars n'haurà d'entendre el Jutge que conegui dels judicis de testamentaria o abintestat, vol dir que quan no existeixin els esmentats judicis no ha d'ésser aplicable l'esmentada regla, i es regirà llavors la competència per la naturalesa especial de l'acció que s'exerciti; que en la demanda no es reclama cap dret real sobre immobles; i passant a analitzar cada una de les peticions fetes, diu, quant a la Ilegítima, que no ho és, perquè l'actora no és copartícip de l'herència del senyor C. i C, sinó que com a hereva del seu marit té els drets legitimaris que corresponien a aquest, i per això exercita l'acció personal ex lege i la ex testamento, i no la petitio hereditatis ni la familae erciscundae, i quant a Ilegitimes pagades pel seu marit i causant, com a fiduciari, l'actora és lliure d'exercitar l'acció que més li convingui, quan en té més d'una; que no hi ha lloc assenyalat per al compliment de l'obligació dels demandats i, en tot cas, tractant-se de deutes de diner, llur pagament hauria de fer-se en el domicili del deutor, i com que són cinc, tres dels quals resideixen en aquesta ciutat i dos a Vic, amb tot i que la inhibició es planteja a favor del Jutjat de Puicerdà, l'actor té el dret d'elecció que li dóna la regla primera de l'article 62 de la Llei Processal, i en ús d'aquell, ha escollit la competència del Jutjat de Barceona; que no és cert que les accions que són exercitades en la demanda tinguin el caràcter d'accions reals, puix que no es tracta de demanar l'herència per un hereu directe, sinó d'una acció ex lege, del creditor per herència del legitimari, contra els hereus fideïcomissaris, i no es reclama a aquests cap cosa determinada, sinó un import, i es dirigeix la demanda contra persones que responen d'aquests crèdits legitimaris, no solament amb els béns del fideïcomís, sinó, àdhuc, amb llurs propis béns; que la quarta trebel·liànica deriva de la Llei i pot demanar-se també per acció personal ex testamento, perquè persegueix els béns personals del fideïcomisari, no essent cert el criteri fixat pels contraris que sigui d'índole real l'acció per a reclamar la trebel·liànica; que aquesta mai no es referix a cap cosa determinada, ni a béns concrets, i el crèdit que en neix persegueix els béns personals dels fideïcomisaris, siguin o no procedents de l'herència fideïcomisa; que aiximateix són personals les altres accions exercitades, essent, pel que fa a la de reclamació del dot i esponsalici, l'acció ex estipulatu, puix que mitjançant ella són reclamats crèdits contra l'herència C. i C; i el mateix pot dir-se pel que fa referència al préstec a la senyora Dolors S.; que l'acció petitio hereditatis solament incumbeix l'hereu per a reivindicar els béns detentáis per una o altra persona, circumstància molt diferent de les que determinen la seva demanda; l'esmentada acció ha d'ésser dirigida, precisament, o contra el que posseix a títol d'hereu o de possessor pro herede o pro possessore, això és, contra el fals hereu, i els demandats són hereus legítimament reconeguts, o contra altres amb diverses qualitats, cap de les quals no concorren en els demandats; que la teoria sostinguda pels promotors de la competència, que l'acció adient per a recobrar el que hagi estat pagat per Ilegítima al senyor Pere C. i B., pel seu germà Joan, causant de la senyora C, és una acció de gestió de negocis, no és certa, perquè el pagament va fer-se en virtut d'un títol legítim i d'obligació, i la condició específica de la negotiorum gestio consisteix en ésser un quasi contracte que la Llei no pot imposar; i igual cosa pot dir-se dels altres deutes pagats per l'hereu; quant al pagament de l'indegut, la qual acció competeix el fiduciari per tal de reclamar les millores útils i necessàries, va perdre el seu caràcter peculiar en morir el senyor Joan C. i B., perquè l'hereu d'aquest ja no és hereu fiduciari, ni té els privilegis que aquest podia ostentar, havent passat l'acció a la categoria comuna de les ex lege, i que es confonen amb les altres que exercita l'actora; que no mereixen ésser tingudes en compte les al·legacions sobre la comunitat constituïda pels demandats, ni la conveniència que siguin practicades les operacions particionals en el lloc on estan situades les finques; afirmant, en conclusió, que en la demanda principal són exercitades, solament, accions personals, i cap de real contra béns immobles, accions que s'exerciten contra diversos demandats, sense que existeixi judici universal de testamentaria, ni d'abintestat, i per tant, a tenor de la regla setena de l'art. 63 i de la primera del 62 de la Llei d'Enjudiciament Civil, pertoca d'entendre-hi com també sobre l'incident de pobresa, al Jutjat que actualment ho tramita, puix que en el territori de la seva jurisdicció resideixen tres dels demandats, i l'actora ha fet ús del dret d'elecció que li dóna el darrer paràgraf de l'esmentada regla, i que no existeix lloc fixat per al compliment de les obligacions que es reclamen, lloc que, en tot cas, seria el del domicili dels deutors, cap dels quals no el té en el partit judicial de Puigcerdà, i acabà demanant que no es donés lloc al requeriment inhibitori;
Resultant que el Jutjat número 11, de Barcelona, en auto de 24 d'abril, i de conformitat amb el dictamen del Ministeri Fiscal, rebutjà el requeriment d'inhibició, i com que el Jutjat requirent, segons la comunicació adreçada amb data 6 de juliol d'enguany, va insistir en el requeriment esmentat, tots dos Jutjats trameteren les respectives actuacions a l'Audiència d'aquest territori, des d'on foren trameses a aquest Tribunal; havent-se substanciat el procediment segons dret i escoltat el Ministeri Fiscal, el qual dictaminà en el sentit que pertocava al Jutjat número 11 de la present, el coneixement dels autos esmentats; i havent estat celebrada la corresponent vista pública.
II. Desestimació del recurs
Vist essent Ponent el Magistrat senyor Ricard de Rabassa i Prat;
Atès que l'actora, en la demanda que ha motivat la competència del dia, exercita les accions conditio ex lege, ex testamento, supletòria i totes les altres personals derivades dels fets i fonaments de dret articulats, i demana, en la súplica, que es dicti sentència d'acord amb les declaracions i condemnes sol·licitades, en el fet 21, en relació amb el 22 de la mateixa demanda, o sigui: Primer: Declaració que pertany a l'actora, com a hereva del seu marit, senyor Joan C. i B., el dret de percebre la seva Ilegítima en l'herència paterna; les Ilegitimes dels seus tres germans Pere, Ramon i Antònia, la primera per haver-la bestret del seu peculi particular, juntament amb el suplement i l'herència, que aiximateix li fou abonada, i les altres dues per ésser donatari de la seva mare, senyora Engràcia B., hereva dels esmentats Ramon i Antoni; el dot i l'esponsalici de la mare del senyor Joan C, amb les deduccions establertes en el 13; la quarta trebel·liànica sobre el total de l'herència, tenint en compte el seu valor, en la data de la mort del causant; el préstec a la senyora Dolors S.; el llegat a favor de la seva neboda, senyora Ramona C; el dot de la senyora Antònia V., abonat als seus hereus; el preu de redempció d'un censal; l'import de les millores realitzades en el patrimoni C, pel fiduciari; l'import de la contribució territorial i altres arbitris, pagats per la demandant, senyora C, des de la mort del seu marit, en interès dels demandats, els interessos legals de les quantitats que són objecte de la precedent declaració des de la data de l'emplaçament dels demandats, excepció feta de les Ilegitimes i de la trebel·liànica, per mor de les quals reclama solament els fruits; i Segon: Condemnar els demandats, en virtut de l'anterior declaració, al pagament de les quantitats reclamades, la total fixació de les quals resultarà de les proves, amb rèdits i fruits, més les despeses judicials del plet;
Atès que les esmentades reclamacions, anunciades ja a la demanda de pobresa, les planteja l'actora, com vàlidament pot fer-ho, en forma de peticions singulars i concretes, pel procediment de judici declaratiu de major quantia, sense promoure judici de testamentaria ni d'abintestat, els quals tampoc resulta que existeixin pendents, pel qual motiu no poden tenir aplicació, en resoldre la competència promoguda, les regles 5.a, 6.a i 7.a de l'art. 63 de la Llei d'Enjudiciament Civil; i no existint tampoc, en el present cas, submissió expressa ni tacita, de les parts, a cap dels Jutjats contendents, cal forçosament acudir a les regles de l'art. 62 de l'esmentada Llei processal i fixar la classe o naturalesa de les accions exercitades en la demanda;
Atès que totes les accions utilitzades per l'actora són de caràcter personal i adients per a recolzar-hi les peticions concretades en la súplica de la demanda, per bé que cal reconèixer, pel que fa a la reclamació de legítima, que ha estat abastament discutit pels tractadistes, si el legitimari és un hereu, un condónimo de l'herència amb els instituïts, o un mer creditor, i també que la Direcció General de Registres, bo i fent-se ressò de la dita discussió, té declarat, entre altres, en resolució del 28 d'octubre del 1907, que és doctrina hipotecària, derivada dels articles 29 i 82 de la Llei, que pel fet de constar esmentat en el Registre el dret d'un legitimari, no pot prescindir-se, en tant que subsisteixi, de la seva intervenció en els actes d'extinció de domini dels béns o drets de l'herència inscrits;
Atès que a Catalunya la Ilegítima pot deixar-se no solament per dret d'institució, sinó també per dret de llegat o de qualsevol altra manera (Constitució segona del títol 11 del Llibre sisè de les de Catalunya), i que el que més caracteritza, perfila i defineix la figura jurídica de l'hereu, és la seva qualitat de continuador de la personalitat del causant, són una sola la persona de l'hereu i la de qui li transmet l'herència, diu la novel·la 108, en el seu Prefaci, el que fa que l'herència sigui successio in universum ius quod defunctum habuit, concepte romà tradicional, filtrat al Codi civil espanyol, l'art. 661 del qual consigna que els hereus succeeixen el difunt, pel sol fet de la seva mort, en tots els seus drets i obligacions, i encara que després, en qualificar els legitimaris d'hereus forçosos (Arts. 806 i 807) fa possible una confusió, és de tota evidència que el qualificatiu donat pel Codi Civil espanyol als legitimaris, no els investeix de la qualitat de continuadors de la personalitat, drets i obligacions del causant, qualitat que els assigna el citat art. 661, confirmat pel text dels arts. 440, 657, 1003 i 1023, i per la jurisprudència del Tribunal Suprem, el qual té declarat que els legitimaris no responen dels deutes del causant (sentències del 4 de juliol del 1906 i 25 de gener del 1911), i que són diferents els conceptes jurídics de legitimari i hereu, no produint el caràcter de legitimari, contràriament al que passa amb el d'hereu, la confusió de personalitat, drets i obligacions (sentència del 14 de març del 1916).
Atès que faltant-li al legitimari la condició de successor de la personalitat, drets i obligacions del causant, qualsevol que siguin les garanties i preeminències del seu dret, pot utilitzar, per fer-lo efectiu, accions de caràcter personal, com ho fa l'actora en la seva demanda; no podent entendre's implícita en ella l'acció de petició d'herència vindicatio hereditatis el fonament de la qual és la declaració i reconeixement que l'instant és hereu; acció de petició d'herència que, altrament, és tinguda per molts com a mixta, tal com ho va declarar el Tribunal Suprem en sentència del 15 d'abril del 1904. I essent personals les accions exercitades en el plet del qual es tracta, és d'aplicació al cas la regla primera de l'art. 62 de la Llei de procediment civil, que a manca de submissió i de lloc assenyalat per a complir l'obligació, atribueix la competència al Jutge del domicili del demandat;
Atès que el que ha estat dit sobre la llegítima, pot donar-se per reproduït, substancialment, als efectes de la competència, quant a la quarta trebel·liànica, perquè si bé el fideïcomís universal participa de l'herència i així es dedueix de diferents textos de Dret Romà, especialment de la Llei 38 del títol 1 del llibre XXXVI del Digest, la quarta trebel·liànica, introduïda a període la falcídia, segons l'Institut, és reclamable, el mateix que la llegítima, per acció personal, com es fa en la demanda que va motivar la competència de la qual es tracta, i pot el fiduciari a Catalunya, si s'escau, reclamar les dues quartes, la llegítima i la trebel·liànica, a tenor dels capítols 16 i 18 de les Decretals, llibre III, títol 26, i de la Novel·la 39, capítol 1, de les de Justinià;
Atès que si bé en la demanda s'utilitzen múltiples accions, és entre elles la principal, com així ho reconeix el promotor de la competència, la de reclamació de llegítima, i essent personal l'acció que a aquest fi ha exercitat legítimament l'actora, senyora Concepció C. i B., és d'aplicació, com s'ha dit en el precedent atès, la regla primera de l'art. 62 de la Llei rituària, la qual, en el seu últim paràgraf, declara que si són dos o més els demandats, obligats mancomunadament o solidària, i resideixen en poblacions diferents, no havent-hi lloc assenyalat per al compliment de l'obligació, és Jutge competent el del domicili de qualsevol dels demandats, a elecció del demandant, i en el present cas, dels cinc interpel·lats, tres resideixen a Barcelona, i els altres dos a Vic, el qual Jutjat no entra en joc en la competència del dia, plantejada entre els de Barcelona i Puigcerdà;
Atès que encara que fos cert, com ho ha sostingut la part promotora de la competència del dia, que les peticions contingudes en la demanda de la senyora C. impliquen la divisió i liquidació de l'herència del senyor Jaume C. i C, també resultaria competent el Jutjat n.° 11, d'aquesta ciutat, i no el de Puigcerdà, on tingué el dit senyor el seu darrer domicili i on radiquen els immobles hereditaris, posat que l'acció pertinent per a la divisió hereditària és la mixta familiae erciscundae i la regla quarta de l'art. 62 de la Llei processal, diu: «En los juicios en que se ejerciten acciones mixtas, serà el Juez competente el del lugar en que se hallen las cosas, o el del domicilio del demandado, a elección del demandante». I encara que molts tractadistes, i fins el Tribunal Suprem, en la seva sentència del 20 de juny del 1928, han opinat en contra de l'existència legal de les accions anomenades mixtes, aquest Tribunal no pot ometre-les, en resoldre la qüestió del dia, perquè ultra haver estat les accions mixtes consagrades en l'Institut (llibre iv, títol iv De actionibus, 20), l'esmentada regla quarta de l'art. 62 de la Llei d'Enjudiciament Civil les cita com a una de les normes que cal tenir en compte en determinar la competència;
Atès que si per les raons exposades i com ja s'ha dit, és el Jutjat n.° 11 dels de Barcelona el competent per a conèixer del judici ordinari tantes vegades esmentat, aiximateix li correspon d'entendre en els autos incidentals de pobresa, preliminars del tal judici, arran del que disposa l'art. 21 de la Llei de procediments,
Decidim que el coneixement dels susdits autos pertoca al Jutjat de primera instància n.° 11, dels d'aquesta ciutat, al qual seran trameses les actuacions tingudes a la vista per a decidir el conflicte, i certificació de la present sentència, el contingut de la qual serà posat a coneixement del Jutjat de Puigcerdà; i que seran les costes causades de compte de les respectives parts.
Concordances:
L'article 122 de la Compilació determina la condició jurídica del legitiman i quines són les formes d'atribució de la Ilegítima. - El caràcter de l'acció de reclamació de la Ilegítima es recull a l'article 140 Compilació.
La quarta Trebelliànica es regula als articles 198 i següents de la Compilació.
Comentari
