Llibre:2
DE LES SUCCESSIONS
Títol:5
DISPOSICIONS COMUNES A LES SUCCESSIONS TESTADA I INTESTADA
Capítol: 6
DE LA COL•LACIÓ I LA PARTICIÓ
Sentència 23 - 9 - 1936
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 20 abril 1937. Pàgs. 92-98. Ponent: Joan Martí i Miralles.
PARTICIONS HEREDITÀRIES. - RESCISSIÓ PER LESSIÓ. - TERMINI DE LA PARTICIÓ. - DONACIONS COL•LACIONABLES - MARMESSORS. - FONTS DEL DRET CATALÀ: APLICACIÓ DEL DRET ROMÀ COM A SUPLETORI AMB PREFERÈNCIA AL CODI CIVIL.
I. Antecedents
Excel·lentíssims senyors Santiago Gubern, president; Víctor G. d'Echàvarri, Joan Martí i Miralles, Eduard Mico i Busquets i Ramon M.ª Roca i Sastre.
A la ciutat de Barcelona, el dia 23 de setembre del 1936. En el judici ordinari de major quantia, sobre nul·litat, i, en el seu cas, rescissió, d'operacions particionals, i altres extrems, seguit al Jutjat de Primera Instància de Manresa, i a la sala segona del Civil de l'Audiència d'aquest territori, pel senyor Ildefons P. i R., major d'edat, casat, del comerç i veí de Manresa, contra les germanes senyores Josepa, Mercè, Francesca i Maria P. i R., solteres les dues primeres, vídua la tercera i casada la quarta, sense professió especial cap d'elles, i veïnes de la mateixa ciutat de Manresa, i també contra el senyor Lluís A. i de M., major d'edat, casat, Advocat i veí de la present, pendent davant aquesta Superioritat, per virtut del recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal interposat a nom de l'actor, pel Procurador senyor Josep Puig de la Bellacasa, sota la defensa de l'Advocat senyor Marià Iglesias, havent comparegut dels demandats, les germanes Josepa i Mercè P. i R., representades pel Procurador senyor Climent Vidal, sota la defensa de l'Advocat senyor Antoni Arderiu.
Resultant que el senyor Josep P. i L, va morir a la ciutat de Manresa, el dia 21 de gener del 1924, havent atorgat testament davant el Notari senyor Josep M.ª Pujo i Balius, en el qual entre altres disposicions, conté les següents: «2.ª Vull que se'n facin l'enterrament, els funerals i els altres sufragis, que deixaré disposats en una nota o memòria signada per mí, que deixaré entre els meus papers, i amb aquesta finalitat nomeno marmessors, els meus parents i amics, senyor Josep R. i G, senyor Francesc R. i G., senyor Joan A. i S., senyor Lluís A. i de Martí, senyor Oleguer M. i B., senyor Manuel Ignasi V. i P., i el meu fill senyor Ildefons P. i R., i en defecte de qualsevol d'ells, el Reverend senyor Josep G. i S., i el senyor Joaquim S. i A., a tots els quals, i a la seva majoria, encomano els esmentats encàrrecs pietosos i totes les altres coses que s'ordenen en aquest testament meu. - Llego al meu fill, Joan P. i R., el que per llegítima li pertoqui dels meus béns. - 6. Llego i, en el menester, pre-llego a les meves filles Josefa i Mercè P. i R., tot el que vaig heretar dels meus fills Carles i Pilar, i que aquests, al seu torn, havien heretat del dot i escreix de la seva mare, la meva esposa, senyora Mercè R. i G, i a més, tot el que jo pugui heretar de qualsevol fill o filla que em premori, provinent del dot i de l'escreix de la mateixa senyora Mercè R. - 7. En el cas que, per qualsevol causa fos molesta o difícil la vida comuna entre els fills i filles, llego i, en quant sigui menester prellego, a les meves filles Josefa, Mercè i Maria P. i R., a cadascuna d'elles, per mentre es conservin solteres, el dret d'habitació en el pis segon de la casa on ara m'estic, convenientment parat i proveï de robes; lliurant-les-hi, a més, una quantitat prudencial a compte dels beneficis que els corresponguin en el negoci a què em dedico. - 8. Institueixo i nomeno hereus meus universals els meus fills i filles Ildefons, Josep M.ª, Estanislau, Francesca, Josefa, Mercè i Maria P. i R., per parts iguals, a llurs lliures voluntats. Cap dels meus nomenats hereus, no podrà detreure o percebre llur participació hereditària, fins després de passats cinc anys de la meva mort, a no ésser en cas de necessitat, que apreciaran els marmessors, o llur majoria. I si algun dels meus hereus no es conformés amb aquesta disposició meva i exigís la seva participació abans de l'esmentat termini, per aquell sol fet, quedarà nul·la i sense cap efecte la crida a l'herència, i el seu dret limitat al que com a llegítima pugui correspondre-li en els meus béns. - 10. Ordeno que qualsevol dels meus fills o filles, que durant la meva vida hagués rebut de mi alguna liberalitat, la portin a col·lació, i els sigui imputada a la seva llegítima o a la seva participació hereditària. - 12. Prohibeixo la prevenció i la formació del judici de testamentària, i tota intervenció judicial en la meva herència, i pel tal que aquesta prohibició sigui eficaç, nomeno comptadors partidors i liquidadors, el meu cunyat senyor Francesc R. i G, i el meu amic senyor Lluís A. i de M., als quals concedeixo totes les facultats necessàries per tal que, amb l'esmentat caràcter, o aquell altre que millor en dret procedeixi, practiquin, extrajudicialment, totes les operacions a que doni lloc [a meva successió, encara que hi haguessin interessos de menors, absents o incapacitats. -13. Qualsevol dubte, qüestió o diferència que es susciti per o entre els interessats a l'herència, respecte del testament, o de qualsevol de les seves clàusules, o que directament o indirectament es relaciones amb la meva successió, serà resolt, precisament, pels meus abans nomenats marmessors o per la llur majoria; de manera que qualsevol que s'alcés contra la resolució dels marmessors o la resistís, activament o passivament, o recorregués als Tribunals de Justícia, per qualsevol d'aquests actes quedarà privat, ipso facto, de tota participació en els meus béns, i limitada la seva part a l'estricta llegítima, si hi tingués dret.»
Resultant que dels comptadors liquidadors i i partidors, nomenats en el testament del senyor Josep P. i I., el senyor Francesc R. i G., va morir, a Barcelona, el dia 1 d'agost del 1924;
Resultant que, en data 11 de gener del 1930, l'altre comptador partidor, senyor Lluís A. i de M., practicà la liquidació de l'herència del senyor Josep P. i I., en la qual hom fa constar: que les persones interessades a l'herència, són els germans senyors Ildefons, Joan, Josep M.ª Estanislau, Francesc, Josefa, Mercè i Maria P. i R., tots ells cohereus, llevat de Joan, que tan solament és llegitimari; que l'inventari dels béns deixats pel senyor P. i I., és com segueix: 1, negoci, amb un saldo líquid de 50.296'81 pessetes; 2, mobles, parament de la casa i mobiliari, valorat en 8.000 pessetes; 3, la casa número ... del carrer de Sant Francesc, de la ciutat de Manresa, valorada en 100.056'29 pessetes; 4, una vinya al terme de Manresa, partida Coll Manresa, valorada en 1.000 pessetes; 5, una altra peça de terra, part de secà i part vinya, a la partida de Puigberenguer, valorada en 4.250 pessetes; 6, una altra peça de terra, part oliverar i part vinya, a la partida Tosal de la Mustela, valorada en 1.336 pessetes; 7, una altra vinya, a la partida del Pont Nou, valorada en 1.280 pessetes; 8, una altra vinya a la partida de Santa Caterina, valorada en 1.550 pessetes, o sigui, en total, 167.769'10 pessetes; estableix, després, les càrregues de l'herència, client: que, tenint en compte que el quadern particional ha de limitar-se a la partició entre els hereus, que ho són per setenes parts indivises, als efectes de la divisió, hom pot prescindir de les càrregues que afecten, per igual, cadascun dels hereus, o sigui d'aquelles en què aquests són, pel mateix concepte, creditors i deutors, tant més, quan no cal fer la determinació de la llegítima del fill Joan, per tal com ho ha estat de comú acord entre els hereus i el llegitimari; que si alguna o algunes de les càrregues haguessin estat satisfetes o ateses per un o diversos hereus, o bé en proporcions desiguals, l'excés quedarà convertit en un crèdit, el pagament del qual podrà ésser exigit als qui no haguessin satisfet la seva part; que, per aquest motiu, tan solament alteren la base particional de l'herència, les dues dècimes parts de l'esponsalici de la senyora Mercè R., que havien correspost al seus dos fills, Carles i Pilar, i la participació Ilegitimaría d'aquests a l'herència de la seva mare, per haver fet traspàs al senyor Josep P. i I., com a hereu abintestat dels seus fills esmentats, i perquè aquest senyor Josep P. i I. en fa objecte de prellegat a favor de les seves filles Mercè i Josefa P. i R.; i continua el quadern particional dient: prellegat de dues dècimes parts de l'esponsalici de la senyora Mercè R., que havien correspost als germans Carles i Pilar P. i R., 4.000 ptes.; prellegat de la participació Ilegitimaría d'aquells germans, en l'herència de la seva mare, senyora Mercè R. i G., 3.000 pessetes; prellegat d'habitació, 10.000 ptes.; prellegat de mobles i roba, 2.500 ptes.; total, 19.500 ptes.; deduint del capital hereditari relicte, que puja 168.169'10 ptes., l'import d'aquests prellegats, que puja 19.500 ptes., la quantitat que hom ha de repartir per setenes parts, entre els hereus, és la de pessetes 148.669'10, corresponent, per tant, a cadascun d'ells, 21.238'44 ptes.; el repartiment d'aquest cabal entre els hereus, per llur participació hereditària i prellegats, és com segueix: Josefa P. i R., participació de la setena part de l'herència, 21.238*44 ptes., prellegat de dot i esponsalici de la seva mare senyora Mercè R. i G., procedent dels seus germans Carles i Pilar P. i R., 3.500 pessetes, prellegat d'habitació, 5.000 pessetes; prellegat de mobles i roba, 1.250 pessetes; total, 30.988'44 pessetes; Mercè P. i R., igual participació, pels mateixos conceptes, que la seva germana Josefa; Francesca P. i R., participació d'una setena part a l'herència, 21.238'44 pessetes; essent iguals les participacions establertes per a la germana Maria, i pels germans Ildefons, Josep M.ª i Estanislau. Per a l'adjudicació són fets els lots següents: lot primer, a les senyores Josefa i Mercè P. i R., mobles i roba per a habitació del segon pis de la casa número ... del carrer de Sant Francesc, de Manresa, valorats en 2.500 pessetes, dret d'habitació al pis segon de l'esmentada casa, valorat en 10.000 pessetes, total, 12.500 pessetes, la qual adjudicació és feta a les esmentades germanes en compliment del que disposen les clàusules sisena i setena del testament del causant; lot segon, a les senyores Josefa, Maria, Francesca i Mercè P. i R., la casa número ... del carrer de Sant Francesc, de Manresa, valorada en 100.056'29 pessetes, però deduïdes les 10.000 pessetes en què és estimat el dret d'habitació prellegat a les senyores Josefa i Mercè, resta reduït el seu valor a 90.056'29 pessetes, adjudicació que els és feta en pagament del prellegat del dot i de l'esponsalici de la senyora Mercè R. i G., fet a favor de les dues primeres, que puja a 3.500 pessetes, a cadascuna, i en pagament de la participació hereditària de totes elles, en una setena part a cada una, fent-se, per tant, aquesta adjudicació proindivís, i en les proporcions respectives que representen els prellegats esmentats, i la setena patt de l'herència, o sigui, per 24.738'44 pessetes a la Josefa, per la mateixa quantitat a la Mercè, per 21.308'44 pessetes a la Francesca, i per la mateixa quantitat a la Maria; lot tercer, al senyor Estanislau P. i R.; a) Les peces de terra descrites en 4, 5, 6, 7 i 8 lloc de l'inventari del quadern particional, per un total de 9.816 pessetes, adjudicació que és feta a compte de la participació a l'herència del senyor Josep P. i L, equivalent a una setena part, amb una diferència d'11.422'44 pessetes, que haurà d'ésser-li pagada en efectiu, en la forma que més avall serà indicada; lot quart, al senyor Ildefons P. i R., el mobiliari i parament de la casa número ... del carrer de Sant Francesc de la ciutat de Manresa, el valor del qual és estimat en 8.000 pessetes, deduïts, però, els mobles i robes destinats a l'habitació del pis segon, valorats en 2.500 pessetes, i resta, per tant, un valor de 5.500 pessetes; el negoci deixat pel senyor P. L, relacionat en el primer lloc de l'inventari, el saldo líquid del qual puja a 50.296'81 pessetes, o sigui, en total, pessetes 55.796'81, que són adjudicades a l'esmentat senyor Ildefons P. i R., per la seva participació en una setena part, a l'herència, que puja a 21.238'44 pessetes, i, en conseqüència, l'excés haurà de repartir-lo, com a compensació, als altres hereus, en la forma que més endavant serà indicada; lot cinquè, al senyor Josep M.ª P. i R.; com que no existeixen béns immobles per adjudicar, ni mobles, excepció feta de l'excés de participació en el negoci adjudicat al senyor Ildefons P. i R., a l'esmentat Josep M.ª, li és adjudicada la seva participació de 21.238'44 pessetes en efectiu metàl·lic, que haurà d'ésser-li pagat en la forma que més endavant serà indicada. Compensacions a efectuar entre els cohereus, en mèrits de la diferència de valor entre els lots adjudicats per les respectives participacions a l'herència: a les germanes Josefa, Mercè, Francesca i Maria, els manca per quedar pagades de la totalitat de llur participació hereditària i prellegats, 1.897'47 pessetes, a repartir entre elles per parts iguals; a Estanislau, la quantitat d'11.422'44 pessetes; al Josep M.ª ha d'ésser-li satisfeta la seva total participació, en efectiu metàl·lic, i tenint en compte que el senyor Ildefons P. i R., mitjançant l'adjudicació del lot quart, li sobra la quantitat de 34.562'37 pessetes, aquest excés l'haurà de satisfer als seus germans corresponents en la forma següent: 1.897'47 pessetes, per parts iguals, a les germanes Francesca, Josefa, Mercè i Maria; pessetes 11.422'44 a Estanislau; i 21.238'44 pessetes, a Josep M.ª; explica els motius determinants de la forma que ha estat adoptada en la divisió, dient que a Ildefons li ha estat adjudicat el negoci, per tal com és la persona més indicada per a continuar-lo, no solament per ésser el gran, sinó per haver-lo vingut administrant, dirigint i fent funcionar, àdhuc amb el seu mateix nom, donant, a més, les explicacions dels motius i causes de les altres adjudicacions; i observa, per fi, que no ha pogut tenir tota la documentació de l'herència del senyor P. i L, per no haver-li estat facilitada.
Resultant que el senyor Ildefons P. i R., en data 22 de gener del 1930, va adreçar a les seves germanes una carta, en la qual, invocant la clàusula del testament del seu pare, que ordenava que, en cas de suscitar-se dubtes, qüestions o diferències entre els interessats en la seva herència, o que directament o indirectament, s'hi relacionessin, fossin ressolts pels marmessors nomenats en el testament, o per llur majoria, i entenent que les particions realitzades pel senyor Lluís A., pateixen de nul·litat, pel temps en què varen ésser verificades i per defecte de la persona que practicà aquelles operacions i que en el supòsit de no ésser nul·les eren rescindibles, per lesió en més de la quarta part, en el lot que li fou adjudicat i per altres raons, les convocava al despatx del Notari de Manresa, senyor Lluís Duran i Monner, per tal d'atorgar escriptura a favor de la majoria dels marmessors, determinant els punts a dilucidar, i l'objecte de les qüestions, dubtes i diferències, amb determinació del temps per a resoldre'ls, per tal que ho fessin segons el seu lleial saber i entendre, tot comminant-les que si no hi concorrien, atorgaria ell l'oportuna acta, a l'efecte que els punts referits fossin sotmesos a la resolució d'aquells senyors marmessors; adreçant-ne, també, una altra al senyor Lluís A., demanant-li que contestés concretament i categòricament si es donava per recusat en el seu caràcter de marmessor, per entendre en la impugnació de les operacions particionals, practicades per ell, ratificant amb això, la notificació que li feren els senyors S. i Reverend G., que també eren marmessors;
Resultant que, d'aquests, havien mort els senyor Francesc R. i G., Joan A. i S., Oleguer M. i B., i Manuel Ignasi V. i P.; i que dels restants, el senyor Joaquim S. havia renunciat al càrrec; el senyor Josep R. i G. refusà d'intervenir en la comesa que volia encarregar-li el senyor Ildefons P. i R. i el senyor A. rebutjà el requeriment que li féu l'actor, per tal que es donés per recusat;
Resultant que el marmessor que restava, reverend senyor Josep G. i S., com a conseqüència del requeriment que també li havia fet l'actor, dictà, el 28 de gener del 1931, davant del Notari senyor Lluís Duran i Monner, la resolució interessada per l'actor, sobre nul·litat i rescissió de les operacions divisòries, practicades pel senyor Lluís A. i de M., en el sentit d'entendre-les il·legals, injustes i perjudicials, declarant-les nul·les i rescindides, manifestant, a més, que en el negat supòsit de tenir validesa i eficàcia, les germanes senyores Mercè, Josefa, Maria i Francesca P., haurien de complir tot el que havien convingut amb el seu germà Ildefons, el qual podria acudir judicialment, per tal d'exigir el compliment i l'eficàcia d'aquesta declaració, que entengué formulada dins dels límits de la competència del seu càrrec, i sense atribuir-se'n cap més, ni tampoc cap autoritat;
Resultant que el Procurador senyor Joan Torres i Puig, a nom i en representació del senyor Ildefons P. i R., mitjançant escrit que porta data del 28 de febrer del 1931, promogué, davant el Jutjat de Primera Instància de Manresa, el present judici ordinari de major quantia, contra les seves germanes senyores Josefa, Mercè, Francesca i Maria P. i R., i contra el senyor Lluís A. i de M., per tal que fos declarada obligatòria, per a les demandades, la resolució del reverend senyor Josep G., de la qual ha estat fet esment, i pel cas de no entendre-ho escaient, que el Jutjat declarés nul·les les operacions particionals practicades pel repetit senyor A., l'li de gener del 1930, i subsidiàriament rescindides, condemnés, en tots dos casos, les demandades, a deixar les coses tal com estaven abans de la partició, perdut el dret d'aquestes a l'herència, i restessin només com a legitimaries i declarés, així mateix, nul·les, les inscripcions de propietat, verificades en el Registre, d'aquelles operacions particionals, i declarés també que tot el patrimoni deixat pel senyor Josep P. i L, pertany, en ple domini, al senyor Ildefons P. i R., per virtut de la cessió que les germanes demandades li feren, i que es condemnés, així mateix, el senyor Lluís A., a indemnitzar-li els danys i perjudicis causats, la quantia dels quals hauria de determinar-se en període d'execució de sentència, demanda que, substancialment, va fonamentar en què havia expirat el termini legal per fer la partició, i era necessari, per tal que la intervenció del comptador senyor A. fos vàlida, que tots els cohereus hi estiguessin d'acord; que havent estat conferit el càrrec de comptador liquidador i partidor al senyor A. i al senyor Francesc R. i G, que havia mort en el moment en què es feien les operacions particionals, el senyor A., per ell sol, no tenia facultat per a realitzar-les; que havent adquirit l'actor la totalitat de l'herència, per compra als seus germans i mitjançant conveni amb les seves germanes, a favor de les quals constituí un violari, no procedia fer cap divisió, i sí tan solament dur a compliment els convenis amb els seus germans; i perquè les operacions particionals estaven mancades d'inventari, que és el seu suport i fonament, i per fi, en els errors que assenyala a les operacions particionals, que detalla de la manera següent: error en la valoració total del patrimoni, consistent en incloure, com a actiu, la quantitat de 9.94777 pessetes, que era incobrable; error en la valoració del negoci de fabricació de cintes, estimat en la quantitat de 50.269'81 pessetes, essent així que la meitat de l'actiu d'aquell negoci pertanyia ja a l'actor; error en la consistència de l'actiu, per haver-hi inclòs la quantitat de 474'65 pessetes, pel valor del vi que posseïa el causant, i que no formava part de l'esmentat negoci; error pel mateix concepte, per tal com hi és inclòs com a mobiliari, primer la quantitat de 2.242'45 ptes., i després la de 8.000 ptes., ja que estava inclosa en les 52.496'81 ptes., en què fou valorat el negoci; error en no estimar, com a càrrega de l'herència, i, per tant, no rebaixar-les, les 16.758 ptes. que el senyor Josep P. I. va rebre de la seva esposa, senyora Mercè R., com a dot, que era un crèdit de l'actor, com a hereu de la seva mare; error en no estimar, com a càrrega i en rebaixar-la, tampoc, de l'herència, la quantitat percebuda pel causant com a tutor del seu fill incapacitat, Carles, la quantitat de 13.038'10 ptes., procedents de la liquidació d'uns valors i cupons que aquell incapacitat havia heretat del seu oncle, senyor Lluís R. G.; error en no estimar el comptador, com a càrrega, i tampoc no rebaixar-les, les 9.546 ptes. pagades pel senyor Ildefons P., l'actor, al seu germà Joan, per la seva Uegítima en els béns del seu pare, i la part que li pertanyia de l'escreix de la seva mare, i no rebaixar-li, tampoc, les despeses d'enterrament i funerals, i honoraris per l'acceptació, liquidació i inscripció de l'herència, pagaments fets per l'actor en la quantitat de 4.564'20 ptes., i sofrí, a més, el comptador, un altre error en no estimar en les seves operacions, com ja ha estat dit abans, el conveni celebrat amb les seves quatre germanes, i la compra de les participacions dels seus germans; pel cas improbable, diu que el Jutjat no accedís a la nul·litat d'aquelles operacions particionals, adduí els mateixos arguments a favor de la rescissió d'aquelles operacions, i concretant en números les al·legacions dels fets de la demanda, per tal de fer constar la quantia del perjudici, diu que els valors de l'inventari del negoci són els següents:
Actiu: Mercaderies, 42.603'60; Caixa, 1.55179; Saldos, 474'65; Maquinària, 61.389'85; Mobiliari, 2.442'45; Deutors per compte, 52.260'81. Total, 160.723'15 pessetes.
Passiu: A. F., 1.200; M. R., 4.26C30; A. P., 119; A. R., 158'30; I. P., 65.314'46; J. P., 12.626'06; M. P., 12.626'06; V. i F. I. B, 774; J. B. C, 16.30; J. M. P., 7.345'76; J. F. B., 503'50; A. M., 6'85; M. M, 30'50; L. F, 4.945'10; P. B., 423'95; A. M„ 75'45. Total, 110.425'69 pessetes.
Actiu, 160.723'15 pessetes. Passiu, 110.425'69 pessetes. Resten: 50.297'46 pessetes, amb una diferència de 0'65 pessetes, que deu ésser un error de càlcul; passa a analitzar cadascuna de les partides dient: que la dels deutors per compte corrent, ha de quedar reduïda a 42.313'04 ptes., per tal com han d'ésser descomptades 9.94775 ptes. per crèdits incobrables; que la de mercaderies i maquinària ha de restar reduïda a 50.99673 ptes., per tal com la meitat ja era propietat de l'actor, de manera que l'actiu del negoci havia d'ésser fixat en la quantitat de 94.30977 ptes.; del passiu i del compte de l'actiu, cal rebaixar 20.000 ptes. per la seva aportació en maquinària, i queden en 45.314'46 ptes., que en l'actiu d'aquell negoci, que segons s'ha vist pujava a 94.30977 ptes., l'actor ha de saldar les partides següents:
Passiu, 90.425'69; la seva participació, segons el Comptador, 21.238'44; compensacions, 34.562'37; dot de la senyora M. R., 16.758; herència del senyor LI. R., 13.038'10; pagat a Joan, compte de l'herència, 9.564; pagaments per enterrament, sufragis i liquidació i honoraris de l'herència, pagats pel senyor Ildefons, 4.564'20. Total, 190.150'80 pessetes; o sigui, en resum, que amb el lliurament per valor de 94.30977 ptes., ha de pagar-ne 190.150'81 ptes., i es sofreix, per tant, una pèrdua de 95.845'03 ptes., de tot el qual en té la culpa el Comptador partidor i liquidador, pels seus errors i omissions; que aquest perjudici és, no del 25 per 100, sinó d'un 400 per 100, respecte a la seva participació hereditària; que els danys i perjudicis que reclama del senyor Lluís A., provenen d'haver fet les operacions particionals, prescindint de les cessions convingudes, i dels convenis concertats amb tots els seus germans, d'haver atorgat tracte de favor a aquests, en perjudici de l'actor, i d'haver-li adjudicat el negoci sense assessorar-se ni de documents, ni de dades, ni de llibres, per haver-lo fet d'acord amb l'inventari de 31 de desembre del 1923, variant el valor de la casa del carrer de Sant Francesc i el des mobles, i per haver obrat, si més no, amb negligència inexcusable en la seva missió de comptador, no tenint en compte per a res, situacions i estats jurídics, de tot el qual estava perfectament assabentat, pels càrrecs que havia exercit en diversos consells de família, i per la seva intervenció constant en els afers d'aquesta;
Resultant que el demandat, senyor Lluís A. i de M., i les demandades senyores Francesca i Maria P. i R., comparegueren tan solament als efectes d'evitar la declaració de rebel·lia;
Resultant que les altres germanes, Josefa i Mercè P. i R., ho feren sofa la representació del Procurador senyor Josep Vives i Coll, i s'oposaren a la demanda, rebatent els arguments de l'actor i els fets per ells adduïts, dient que la partició podia fer-la un sol comptador partidor, perquè a la mort d'un d'ells les facultats del finat acreixen a l'altre, si a la disposició testamentària no s'hagués disposat el contrari, cosa que no passa en el present cas, i a més, perquè en aquest, el mateix actor, mitjançant una carta produïda en un judici de desnonament, promogut per la seva germana, reconeix que el senyor A. és l'únic comptador, després de la mort del senyor R.; que tampoc no és nul·la la partició pels temps en què fou practicada, per tal com aquest els fou concedit en el testament del causant, en establir que fins després de cinc anys de la seva mort, els hereus no podien detreure o percebre llur participació hereditària; també reconegué el mateix actor, mitjançant unes cartes, que amb tot i haver transcorregut aquells cinc anys, el senyor A. té el deure de practicar la liquidació; que no hi ha la manca d'inventari que al·lega l'actor, segons es pot veure del quadern particional; que, pel que fa als errors que la demanda assenyala, no existeixen, posat que el fonament que ha servit per a la liquidació, és l'inventari formulat per l'actor, signat per ell i pels altres hereus; que a l'inventari no hi consta cap crèdit incobrable, ni es té coneixement que n'existís cap; que, pel que fa a la inclusió de les 8.000 pessetes de mobiliari a l'actiu, no és cert que estiguin compreses ja, en cap altra partida, perquè el que és consignat per mobiliari a l'inventari, és el mobiliari del despatx i fàbrica, però no el mobiliari i parament de la casa habitació del causant; que, pel que fa a la valoració dels immobles, el senyor A. els donà un valor igual al de l'inventari, tret de la casa que va ésser adjudicada a les demandades, a la qual li fou donat un valor més alt, augment de valor que, en tot cas, podia perjudicar, únicament, les adjudicatàries, i seria sempre un benefici per als, altres cohereus; que no han estat omeses les càrregues de l'herència, per tal com, essent els hereus per parts iguals, les càrregues han d'ésser repartides en la mateixa proporció, i es compensen per confusió; que nega que les despeses d'enterrament, funerals i darrera malaltia fossin pagades per l'actor, puix que ho foren per tots els germans per parts iguals; que la llegítima del senyor Joan P. i R., va ésser pagada, també, amb diners de tots els cohereus; que el dot de la senyora Mercè R. i G. que es trobés pendent de cobrament, fóra un crèdit contra el senyor Josep P. i L, i es troba contingut en la partida de creditors del negoci que va ésser adjudicada al senyor Ildefons P., adjudicació que li fou feta, també, en pagament del crèdit que tenia contra l'herència, com a hereu de la seva mare, la senyora Mercè R., i com a creditor en nom propi; que la Uegítima en l'herència de la senyora Mercè R. i l'escreix, quedà compensada, perquè, cadascun dels coparticipants és creditor i deutor per igual quantitat i pel mateix concepte; que no és cert que les senyores Mercè i Josefa P. cobrin dues, i encara menys, tres vegades, una mateixa quantitat per distints conceptes, puix que els prellegats que els féu el seu pare, són part de llur crèdit, que tenen en el negoci adjudicat a l'actor, i si haguésssin cobrat aquella quantitat com a conseqüència de la partició, no podrien reclamar-la per virtut del crèdit del negoci; que no pot parlar-se d'errors en el passiu, per quant tot estava consignat en la comptabüitat, i, per tant, en el balanç de 31 de desembre del 1923, aprovat i signat per tots els cohereus, del qui havia estat l'autor el mateix actor, i per totes aquestes raons no poden ésser discutides les seves partides; que respecte a la partida de cupons i valors procedents de l'herència del senyor Carles P. i R., si aquesta partida existeix, ha d'estar inclosa en algun concepte del passiu, a no ésser que per la seva qualitat de fruits de béns de l'esmentat Carles, el pare els hagués fet seus, o els hagués invertit en despeses de la seva curació; que no han de col•lacionar-se les donacions fetes a les germanes senyores Josefa i Mercè, durant la vida de llur pare, perquè aquestes partides han estat objecte d'un prellegat en el testament, i precisament el prellegat evita la col•lació; sosté la procedència de les adjudicacions fetes en la repetida partició, recolzant la del negoci, especialment, en el fet que el mateix actor se l'havia posat ja, per la seva autoritat, al seu nom, des de feia molts anys; que respecte a la casa de Manresa, entengué el comptador que el més procedent era adjudicar-la a les germanes, perquè coneixia llurs propòsits i desigs, i llurs possibilitats, i que les adjudicacions fetes als germans Josep, Ildefons i Estanislau, eren purament formularies, per tal com l'actor adquirí les participacions hereditàries d'aquells; que són també formularis els pagaments imposats a l'actor, a favor dels esmentats germans, i precisament aquesta situació va permetre que pogués adjudicarse el negoci, íntegrament, a l'actor, sense obligar-lo a pagaments en efectiu, tenint en compte els que hagué de fer, per l'adquisició de les participacions dels seus germans; tocant la lesió que les operacions particionals impliquen per a l'actor, diu que no resulta concretada, ni de la demanda, ni de la decisió del Canonge Mossèn G.; que per a poder rescindir la partició, precisa que el reclamant hagi estat perjudicat en la seva llegítima, puix que la lesió en la quarta part no és prou per a, imposar aquell remei legal, quan es tracta d'operacions fetes per un comptador partidor testamentari, i mentre el senyor Ildefons P. no demostri que el que li ha estat adjudicat val menys del trentadosens de l'herència, que és el que li pertocaria en concepte de llegítima, ha d'admetre la divisió, segons el criteri que es dedueix dels arts. 1.056 i 1.057 del Codi Civil, sustentat per la Direcció General de Registres, en les resolucions de dates 21 i 22 de gener del 1889, i 5 d'octubre del 1893; que és improcedent la intervenció dels marmessors en la partició dels béns hereditaris, per tal com aquestes operacions s'encomanaren, exclusivament, al senyor Francesc R. i G. i al senyor Lluís A. i de M., i per la mort del primer, abans de practicar-se, va correspondre aquesta comesa, exclusivament, al segon; que la missió dels marmessors és completament diferent de la dels comptadors; que el testament només va sotmetre als marmessors les qüestions que poguessin produir-se entre els cohereus, però mai no els donà facultats per a la impugnació dels actes practicats pels comptadors; que en el supòsit que els marmessors poguessin intervenir en la partició, aquesta hauria d'estimar-se vàlida, perquè així ho han resolt els mateixos marmessors; que ni l'actor ni el Canonge Mossèn G., no tenen facultats per a recusar el senyor Lluís A. i de M., en la seva qualitat de marmessors; s'estén, després, en una sèrie de consideracions sobre l'actuació del Canonge senyor G, per arribar a la conclusió d'ineficàcia de la decisió que va dictar, de la qual, diu que vol creure que ni tan sols la va llegir; que les participacions assignades pel comptador partidor, senyor Lluís A., estan tan ajustades a la realitat de les coses i dels fets, que gairebé són iguals a les determinades per l'actor, en les liquidacions que fa en la seva demanda; nega terminantment la suposada cessió de les quatre setenes parts indivises de l'herència del senyor P. i I., corresponents a les germanes senyores Josefa, Francesca, Mercè i Maria, a favor de l'actor senyor Ildefons P., mitjançant la constitució d'un vitalici de 5.500 pessetes a favor de les dues germanes senyores Josefa i Mercè, car, si bé és cert que va existir aquesta proposició per part de l'actor, no va ésser acceptada per les demandades, i ni atorgada la corresponent escriptura, i precisament és demostrat tot això, amb una carta, en què l'actor es nega a donar la quantitat demanada per les demandades; que, àdhuc prescindint de tot, des del moment que hom va procedir a la divisió i liquidació del patrimoni, amb el consentiment de l'actor, quedava sense efecte, tota mena de convenis de cessió de parts indivises que poguessin existir, perquè, altrament, la partició no hauria tingut cap finalitat, i precisament ho demostren, més que res, els termes de la súplica que conté la demanda; fa certes consideracions, per tal de demostrar la temeritat de la part actora, i després d'adduir els fonaments de dret que estimà adients, va acabar amb la súplica que, al seu dia, fos dictada sentència absolent de la demanda les seves representades, amb imposició de costes a l'actor;
Resultant que en el mateix escrit les germanes esmentades formularen demanda reconvencional, amb la pretensió que hom condemnés l'actor, a donar-les-hi comptes de l'administració dels béns deixats pel senyor Josep P. i L, i lliurar a les actores, per reconvenció, el que els correspongués, i fos determinat en el període d'execució de sentència, en el cas de no poder-se fer per la prova del judici, fonamentant aquesta demanda reconvencional en el fet que, des de la mort del senyor P. i L, ocorreguda el 2,1 de gener del 1924, l'actor, senyor Ildefons P. i R., va convertir-se en administrador de tot el patrimoni de l'herència, recaptà la totalitat dels seus ingressos, i fent, segons manifestava, els pagaments obligats, sense, però, que fins a la data hagués presentat comptes d'aquesta administració, o sigui dels ingressos i dels pagaments;
Resultant que l'actor, en el seu escrit de rèplica, va insistir en els mateixos punts de la demanda, i pel que fa a la demanda reconvencional de les demandades, va oposar-s'hi, dient que amb el conveni del vitalici i adjudicació de la casa de Gràcia a les seves quatre germanes, tenia saldada la seva administració, mitjançant, a més, l'obligació contreta de passar a aquelles la quantitat de 70 pessetes mensuals, fins a la signatura del conveni, i a l'entrada en vigor del vitalici, i afegí que, de totes maneres, i qualsevol que sigui la resolució judicial, complirà amb totes les seves obligacions, en el seu dia, i que cal tenir en compte que abans de l'administració de l'herència relicta, ha de liquidar-se aquesta, per tal de saber el veritable capital a la mort del senyor P. I., de l'administració de la qual ha de respondre, si no es declarés perfeccionat el conveni amb les germanes de l'actor; i després d'adduir fonaments de dret, va interessar que fos dictada sentència d'acord amb la súplica de la demanda, addicionant, però, i ampliant els termes d'aquesta, demanant la declaració, que pertany a l'actor la meitat del negoci, que ha d'ésser liquidat en la forma assenyalada pel senyor Josep P. i I., en els seus llibres de comptabilitat; que siguin declarats deutes de l'herència paterna, totes les quantitats que integren la materna, per dot, joies i els altres conceptes que resultin de la prova, per les quantitats que, procedents de l'herència del senyor Lluís R. i G., va percebre el senyor Josep P. i L, i per les altres que, procedents de la venda de la casa del carrer de Lancaster, propietat de l'actor, va percebre, per diversos conceptes, el senyor Josep P. i I., totes les quals quantitats hauran de restituir-se en metàl·lic, a l'actor, per bé que alguna d'elles integri sumes del passiu de l'herència; i pel que fa a la reconvenció, en cas de no ésser declarat en la sentència, el conveni del vitalici, decretar la presentació de comptes, per part de l'actor, com a acte posterior a la liquidació de l'heréncia paterna, i damunt les quantitats líquides d'aquesta;
Resultant que les demandades, en duplicar, insistiren també en els mateixos punts de vista sostinguts en el seu escrit de contestació a la demanda, l'ampliaren, però en el sentit d'oposar-se a la variació que l'actor vol donar als termes de la súplica de la demanda, fent un anàlisi de les noves peticions i negant la seva procedència, ultra per l'argumentació que fa per cadascuna, per la manca de precisió i la vaguetat del seu contingut, que implica, per al debat judicial i per la futura sentència, una lamentable confusió: formulà la rèplica, pel que fa referència a la demanda reconvencional, client que tots els motius d'oposició a aquella demanda, no són més que excuses per a continuar en la situació privilegiada en què es troba, i no presentar els comptes que li són reclamats; que tots els béns de la casa P. es troben posseïts, materialment, per l'actor, i, per tant, en el supòsit que solament hagin produït l'interès legal, el producte seria perfectament conegut, per quant se sap, també, d'una manera certa, l'import del cabal relicte i la participació de cada cohereu; i insistint en els punts de dret adduïts, va acabar demanant que es dictés sentència, d'acord amb la súplica de la contestació a la demanda, acollint, també, la demanda reconvencional;
Resultant que, practicades les copioses proves que proposaren les dues parts, el Jutge de Primera Instància de Manresa, en data 25 de juliol del 1933, dictà sentència, la part dispositiva de la qual, diu el següent: 1, he de decretar i decreto la rescissió del quadern particional del cabal relicte pel senyor P. i L, que en data 11 de gener del 1930 formulitzà el comptador senyor Lluís A. i de M., per quant en resulta perjudicat l'actor en la quantitat de 6.221'15 pessetes, que puja a més de la quarta part de la seva quota hereditària. 2, que així mateix, decreto la cancel·lació de les inscripcions causades en el Registre de la Propietat, referents a les finques que formaven part de l'herència del senyor Josep P. i L, com a conseqüència de les particions, la ineficàcia de les quals és decretada en la present resolució; 3, que he d'absoldre i absolc les demandades, de les altres peticions de la demanda; 4, que condemno el senyor Ildefons P. i R., a què presenti comptes a les seves germanes Josefa i Mercè P., de l'administració del cabal relicte, i els faci pagament de la quantitat que per tal concepte els correspon, com a hereves de la setena part d'aquella, a cadascuna d'elles, quantitats que seran determinades en el període d'execució de sentència, sense fer declaració especial respecte a les costes;
Resultant que interposat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, per part de les demandades, la Sala segona del Civil d'aquesta Audiència resolgué el recurs, mitjançant la seva sentència de data 14 de febrer de l'any passat, la part dispositiva de la qual diu el següent: Decidim: Que denegant l'admissió del document presentat en aquesta instància, per la representació de les apel·lants, hem de declarar i declarem: Primer: Que hi ha lloc a la rescissió del quadern particional de l'herència del senyor P. i I., formulat pel comptador senyor Lluís A. i de M., l'11 de gener del 1930, per quant de l'esmentat quadern resulta perjudicat l'actor senyor Ildefons P. i R., en la quantitat de 6.221,15 pessetes, que puja a més de la quarta part de la seva quota hereditària; Segon: Que els hereus demandats podran optar entre indemnitzar els danys o consentir que es procedeixi a una nova partició; Tercer: Que en el cas d'optar per una nova partició, seran cancel·lades les inscripcions causades en el Registre de la Propietat, referents a les finques que formaven part del cabal deixat pel senyor Josep P. i I. com a conseqüència de les particions, la ineficàcia de les quals és declarada en la present sentència; Quart: Que no hi ha lloc a les altres pretensions de l'actor, de les quals són absoltes les demandades; i Cinquè: Que donant lloc a la reconvenció formulada per les demandades que han comparegut, senyores Josefa i Mercè P. i R., és condemnat el senyor Ildefons P. i R. que els presenti comptes de l'administració del cabal relíete, i els lliuri les quantitats procedents, en la quantia que, com a hereves, de la setena part, els correspongui, tot això sense fer declaració especial de costes en cap de les dues instàncies; i confirmant la sentència del Jutge de Primera Instància de Manresa, del 25 de juliol del 1933, en quant estigui conforme amb la present, i revocant-la en allò que s'hi oposi;
Resultant que l'actor, representat pel Procurador senyor Josep Puig de la Bellacasa, interposà contra l'esmentada sentència, recurs de cassació per infració de llei i de doctrina legal, a redós dels números 1 i 17 de l'art. 1.692 de la Llei d'Enjudiciament civil, fonamentant-lo en els següents motius:
II. Motius del recurs
Primer. Infracció de les lleis 19 pr. i 101 pr., llib. XXXV, tít. I del Digest., Const. I, llibre 1, tít. 11 del Codi de Justinià i tots els altres concordants, en quant estableixen que el testament és llei de la successió, i els arts. 895 i 897 del Codi Civil, en no donar lloc, la sentència recorreguda, a la nul·litat de les particions interessades en la demanda, per haver estat fetes per un sol comptador-partidor, sense acord previ de tots els hereus, essent així que el testador en nomenà dos mancomunadament, com ho reconeix la pròpia sentència; i infracció, per aplicació indeguda, de l'art. 908 del Codi Civil, per quant l'esmentat article en el seu últim paràgraf, es refereix concretament, a la remuneració dels marmessors, i parteix del supòsit que queda més d'un partidor, amb facultats per a exercir el seu càrrec.
Segon. Infracció de les mateixes lleis romanes citades en el motiu anterior, i de l'article 1.061 del Codi Civil, per tal com la sentència recorreguda, no dóna lloc a la nul·litat de les particions que interessa la demanda, amb tot i no haver estat seguida en aquestes particions, la regla establerta en el citat article del Codi, contrariant la voluntat del testador, que nomenà els seus set fills, hereus per parts iguals; infracció més palesa, si hom té en compte que és imposada a un dels hereus, l'obligació de donar en metàl·lic a alguns dels altres, quantitats molt superiors a la seva participació hereditària, i això implica una veritable alienació, segons declaren les resolucions de la Direcció General dels Registres, del 24 de juliol del 1902, 10 de juliol del 1903 i 25 de febrer del 1906, dient que no pot ésser vàlida sense l'aprovació de l'interessat, i si es té, a més, en compte que en l'adjudicació d'alguns lots, el comptador prescindí de la consulta i conformitat dels adjudicataris, segons és expressat en les mateix particions.
Tercer. Infracció dels arts. 904, 905 i 906 del Codi Civil, per tal com la sentència recorreguda, no dóna lloc a la nul·litat de les particions, interessada a la demanda, amb tot hi haver estat fetes extemporàniament, puix que el testador morí el dia 21 de gener del 1924, i les particions foren fetes l'li de gener del 1930.
Quart. Error de dret en l'apreciació de les proves, per tal com la sentència reconeix valor provatori als llibres de comerç del causant de l'herència, senyor P. i I., error consistent en negar-los a vegades, força provatòria, pel fet de no estar segellats ni requisitats, havent-los donat d'altres vegades, plena eficàcia, segons era procedent (atès cinquè de la sentència de Primera Instància, acceptat íntegrament per la recorreguda), deixant d'aplicar les regles establertes en el número 1 de l'art. 48 del Codi de Comerç, que es refereix a tota mena de comptabilitat, i les establertes en els articles 1.225 i 1.228 del Codi Civil, per no haver tingut en compte que els litigants no són tercers, sinó causa-havents del senyor P. i I., és a dir, continuadors de la seva personalitat, i obligats pels actes del causant; i error de dret en l'apreciació de les proves, per manca d'aplicació del principi de dret, contingut en la llei 2 D. de probat 22, 3 «Ei incumbit probatio, qui dicit, non qui negat», i de l'art. 1.214 del Codi Civil en estimar la sentència recorreguda (atès cinquè de la primera sentència, acceptada íntegrament en la de segona instància, paràgraf f i i) provada l'aportació feta al negoci del senyor P. i I., de determinades quantitats, procedents de l'herència del senyor Lluís R. i G., i no considerar-les com a crèdit contra l'herència, suposant que l'actor no havia demostrat el fet de no haver estat retornades anteriorment.
Cinquè. Infracció de les mateixes lleis romanes citades en el primer motiu, i, a més, les lleis 18 i 24 par. I, Digest, de ad. legat, tít. IV, llib. 34; i Llei 11, parg. 12, Dig. de leg., 3, 32 1, concordants amb els arts. 869 i 878 del Codi Civil, en no estimar la rescissió de les particions objecte de la demanda, per manca de col·lació de les quantitats donades pel testador a les hereves, germanes Mercè i Josefa P. i R., amb tot i ordenar-se expressament la col·lació en la clàusula 10 del testament, per quant per bé que aquest disposà d'aquelles quantitats en forma de prellegat, el causant, després de l'atorgament del testament, en féu objecte de donació, quedant amb aquesta, sense efecte el prellegat.
III. Estimació del recurs
Essent Ponent el Magistrat senyor Joan Martí i Mialles.
Atès que hom no pot estimar infringits, per la sentència recorreguda, els arts. 895-897 del Codi Civil, per tal com llur abast ha estat repetidament assenyalat per la jurisprudència del Tribunal Suprem, d'acord amb els principis del Dret clàssic, en sentit contrari al que li atribueix el recurrent en el primer dels motius de cassació, o sigui, que si de dos o més executors testamentaris, no en resta més que un que pugui i vulgui acceptar el càrrec, ell pot lliurement i legalment exercir-lo; doctrina proclamada, entre altres sentències, en les de 14 de maig del 1891, 21 de febrer del 1899 i 5 de febrer del 1908.
I tampoc no és d'estimar el recurs per aplicació indeguda de l'art. 908 del Codi Civil: primer, perquè la cassació no es dóna contra els atesos de les sentències d'instància, sinó, únicament, contra la part dispositiva d'aquestes; i segon, perquè el citat article, és una conseqüència lògica del que ha estat suara expressat, respecte a la procedència que un sol dels executors testamentaris, pugui realitzar els treballs particionals que el testador va encarregar, conjuntament, a més d'un.
Atès que el recurrent recolza el segon motiu de cassació en la suposada infracció de l'article 1.061 del Codi Civil, consistent, la suposada infracción, en que dels termes del quadern particional resulta que a l'actor senyor Ildefons P. i R. li fou imposada l'obligació d'abonar als seus cohereus quantitats en metàl·lic molt superiors a la seva participació hereditària; però la tal circumstància tampoc no justifica la cassació de la sentència recorreguda, car la norma continguda en el citat article del Codi Civil, ni és absoluta i inflexible ni ha d'ésser, primordialment, tinguda en compte en les particions, puix que textos romans, de preferent aplicació a Catalunya, assenyalen els casos d'excepció a la referida regla general, i hom pot citar entre altres: A) el cas que preveu la llei 21-D-Comum dividundo en establir que els Jutges, en les divisions de predis han de procurar fer el que sigui més útil a tots, o allò que els litigants hagin acordat; B) la llei 3, part. 1.ª, del mateix títol, segons el qual el Jutge que entengui en la divisió de l'herència o de la cosa comuna, s'haurà d'atenir, primer, que tot, al pactat entre els interessats, i C) el que també preceptua el frag. 19 Tít. Familiae Erciscundae. Digest X-2, que encomana al Jutge de vetllar perquè no sigui un sol hereu el qui s'aprofiti d'allò que hagi percebut de l'herència, la qual cosa aconseguirà establint les compensacions oportunes, o disposant que siguin comunes als hereus, les pèrdues i els guanys, textos que, aplicats al cas de la present litis, porten a aprovar l'adjudicació feta pel comptador senyor Lluís A. de M. a favor del senyor Ildefons P. i R., de la totalitat del negoci del causant de l'herència, senyor Josep P. i I., per tal com és molt més útil, per regla general, la indivisió que la divisió, o sigui la unitat de domini, que la pluralitat d'interessats, especialment tractant-se d'un negoci comercial, i més en el cas de referència, perquè, amb la indicada adjudicació total del negoci, feta a favor del senyor Ildefons P., el partidor no féu altra cosa que atenir-se al que, per aquiescència de tots els interessats, ja havia estat realitzat per endavant, o sigui, que el dit senyor Ildefons, en posar el negoci al seu nom, sense oposició de cap dels seus germans, i explotar-lo com si fos propi, va acceptar també, anticipadament, l'adjudicació expressada, la qual, comporta o pressuposa les obligades i correlatives compensacions en diner, tal com és disposat en el quadern particional que el senyor Ildefons P. i R. ha impugnat, desconeixent l'eficàcia dels seus propis actes;
Atès que, havent disposat el testador, pare i causant dels germans litigants, que els seus hereus no podrien detreure o percebre llur participació hereditària fins després de cinc anys de la mort del testador, a no ésser en cas de necessitat, que cap dels hereus no ha al·legat, és evident que el termini que fixa la Llei, per a practicar les operacions divisòries, no es començaria a comptar, sinó des que restés esgotat tot el temps assenyalat pel causant a la forçosa indivisió, i per aquesta consideració, tampoc no és d'admetre el tercer motiu del recurs de cassació, interposat pel senyor Ildefons P. i R.; puix que, amb preferència al que disposen els articles 904, 905 i 906 del Codi Civil, que el recurrent ha citat com a infringits, cal complir la disposició expressa del testador, invocada en aquest atès;
Atès que el motiu quart de cassació és fonamentat en el supòsit que, en la sentència recorreguda, hom incorre en error de dret en l'apreciació de les proves, en estimar el valor provatori dels llibres de comerç del causant de l'herència, Josep P. i L, error consistent en negar-los unes voltes força provatòria, per no estar segellats i requisitats, i donar-los-en de plena en altres, i 1 designa el recurrent el considerant cinquè de la sentència de primera instància, acceptat en la de segona, com el lloc de la resolució recorreguda, on s'incorre en la contradicció susdita, amb infracció, segons afirma, de les regles establertes en el n.° 1 de l'art. 48 del Codi de Comerç, i en els articles 1.225 i 1.288 del Codi Civil;
Atès que el criteri del recurrent, respecte a l'apreciació de les proves, no pot prevaler sobre el del Tribunal sentenciador, quan com aquí ocorre, el darrer, en denegar un determinat crèdit, i en no deduir, com a càrrega de l'herència, les rendes d'una casa de Gràcia, analitza i enjudicia acuradament — apartats f i i del Considerant cinquè, citat pel recurrent — les circumstàncies concretes dels assentaments que a tal extrem es refereixen, i precisament perquè la prova del primer dels extrems esmentats (determinat crèdit), no resulta més que d'un llibre auxiliar de Caixa, antic, anterior a l'any 1917, sense que ni aparegui rastre en el Diari ni en el Major, on havia de figurar, si aquell assentament de Caixa fos una cosa real i viva, segons els arts. 38 i 39 del Codi de Comerç, i perquè, pel que fa a les rendes de la casa de Gràcia, només fou testimoniat un assentament del Debe, i omesos els correlatius de l'Haber, que haurien de determinar el saldo, conclou, la sentència recorreguda, apreciant la resultància del conjunt de la prova de llibres, que no existeix el repetit crèdit contra l'herència, ni són de deduir, com a càrrega d'aquesta les rendes de la casa de Gràcia, i és clar que, no havent incorregut el jutjador d'instància en les contradiccions i en les infraccions legals que el recurrent li imputa, aquest Tribunal ha de respectar la seva decisió legítima i sobirana en aquest aspecte, i desestimar el quart motiu de cassació formulat pel senyor Ildefons P. i R.;
Atès que el recurrent recolza el cinquè i darrer motiu de cassació en la infracció de les mateixes lleis romanes citades en el primer motiu del recurs (articles 895, 897 i 809 del Codi Civil i a més les lleis 18 i 24, part. 1, D. ad legat, tit. 4, llib. 34, i llei II, part. 12, D. de leg. 3,32 concordants amb els arts. 869 i 878 del Codi Civil), en no estimar-se la recissió de les particions objecte de la demanda, per manca de col·lació de les quantitats donades pel testador a les seves hereves, Mercè i Josefa P. i R., no obstant el que ordena en la clàusula 10 del testament, per quant el recurrent — diu — si bé són consignades com a prellegat en el testament, després de l'atorgació d'aquest, el mateix causant les donà a les prellegatàries, quedant amb tal donació, sense efecte el prellegat;
Atès que, per bé que els textos legals citats en el motiu cinquè del present recurs de cassació, res no diuen referent a la col·lació de què es tracta, sinó que es limiten a establir que quan s'aliena o dóna la cosa legada, el llegat queda sense cap efecte, pel qual motiu és evident que els textos esmentats no poden ésser estimats com a infringits per la sentència recorreguda, és innegable que els seus preceptes o regles no han d'ésser oblidats en resoldre aquest motiu de cassació, i hom ha de tenir en compte que els prellegats ordenats pel testador a favor de les seves filles Mercè i Josefa varen quedar cancel·lats totalment i sense cap efecte, ni en quant a la Iiberalitat que contenien, ni en el referent a la circumstància accessòria o accidental de la seva collacionabilitat;
Atès que tot i que la donació al·ludida, sigui una de les que la llei qualifica de senzilles (donacions simplices), és a dir, que no són dotals ni antenupcials, circumstància que, si només calgués tenir en compte les normes legals, les faria exemptes de col·lació, car no consta que respecte d'elles concorrin les modalitats que les exceptuen de la no col·lacionabilitat, que és la regla general de les donacions senzilles de referència, és evident, que sobre les al·ludides normes legals, sintetitzades en la llei 20-1 de collationibus, C. VI-20 del Codi Justinià, cal tenir en compte les disposicions contingudes en el testament del causant, entre les quals hi ha la desena, que, literalment transcrita, diu així: «Ordeno que cualquiera de mis hijos e hijas que durante mi vida hubiere recibido de mí alguna liberalidad, la aporte a colación y le sea computada en su legítima o en su participación hereditària.»;
Atès que la categòrica i terminant ordenació testamentària que s'acaba de transcriure, considerada conjuntament amb les normes legals citades en els primers atesos i referents al present motiu de cassació, porten ineludiblement a la conclusió que les donacions substitutives dels referits prellegats, han d'ésser considerades coliacionables, per tal com ni el fet d'haver estat, les quantitats susdites, objecte de prellegat, ni que les donacions entre vius, amb les quals els prellegats varen ésser substituïts i anul·lats, fossin per naturalesa i per disposició de la llei, no coliacionables, no poden prevaler contra la voluntat terminant i clarament expressada del testador, en el seu testament, que tota liberalitat feta durant la seva vida, a favor dels seus fills o filles, l'haurien de portar a col·lació;
Atès que, per les anteriors consideracions, ha d'ésser estimat el motiu cinquè de cassació, en quant la sentència recorreguda rebutja la petició de l'actor que es rescindeixin les operacions particionals, perquè hom no ha tingut en compte que són col·lacionables les quantitats donades, en vida, a les demandades Mercè i Josepa P. i R., malgrat que abans havien estat objecte de prellegats, en el testament del causant,
Decidim que, no donant lloc a la cassació pels motius primer, segon, tercer i quart dels al·legats pel recurrent, hem de cassar i anul·lar la sentència recorreguda pel motiu cinquè, o sigui, per estimar com estimem que són coliacionables les quantitats rebudes per les demandades en vida del seu pare i causant, a les quals fa referència l'expressat motiu de cassació, i, en conseqüència, i sense fer especial declaració de costes del present recurs, cassem i anul·lem la sentència dictada per la Sala segona de l'Audiència d'aquest territori, del 14 de febrer d'enguany, únicament en allò que deixa de declarar la rescissió de les particions objecte de la demanda, per manca de col·lació de les quantitats donades pel testador a les hereves Mercè i Josepa P. i R., no obstant el que ordena la clàusula desena del testament.
Concordances:
Quant a la partició, vegeu l'article 274 Compilació i en lo no recollit, regeixen els articles 1.051 i següents del Codi civil.
La rescissió per lesió de la partició es regula als articles 1.073 i següents del Codi civil.
Quant a les donacions coliacionables, vegeu l'article 273 Compilació. La matèria referent als marmessors es regula als articles 235 i següents de la Compilació.
La legalitat vigent en matèria de fonts del Dret civil català és la recollida als articles 1 i 2 i disposició final 2 de la Compilació i als articles 1 i 13 Codi civil.
Comentari
