Llibre:4
DE LES OBLIGACIONS I ELS CONTRACTES I DE LA PRESCRIPCIÓ
Títol:1
DE LES OBLIGACIONS I ELS CONTRACTES
Capítol: 6
DE LA DONACIÓ
Sentència 11 - 12 - 1936
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 23 abril 1937, pàgs. 116-118. Ponent: Antoni M.ª Borrell i Soler.
DONACIONS FETES EN FRAU DE CREDITORS: REQUISITS. - NECESSITAT DE LA INSINUACIÓ EN LES DONACIONS. - CARÀCTER ONERÓS DE LA CESSIÓ DE BÉNS EN COMPLIMENT D'OBLIGACIONS CONTRETES ANTERIORMENT.
I. Antecedents
Senyors: Joan Martí i Miralles, President; Eduard Micó i Busquets, Ricard de Rabassa i Prat, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler.
A la ciutat de Barcelona, el dia 11 de desembre del 1936. En el judici ordinari de major quantia seguit en el Jutjat Número 4, dels d'aquesta ciutat, i a la Sala segona del Civil d'aquesta Audiència, a instància del senyor Gaietà B. i A., major d'edat, empleat i veí d'aquesta ciutat, contra la senyora Dolors C. i S., major d'edat, sense professió especial i veïna de Tarragona, pendents ara davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal interposat per l'actor, sota la representado del Procurador senyor Josep M.ª Planas i Farnés i la defensa de l'Advocat senyor Jacint Serra, designats apud acta, en el qual ha comparegut la senyora Dolors C, sota la representació del causídic senyor Josep Via i la defensa de l'Advocat senyor Sebastià Trullol;
Resultant que en la demanda, que porta data del 1 de juny del 1932, són al·legats, substancialment, els fets següents: Que les ties de la demandada, senyores Dolors i Rosa C. i B. , vivien a Vilanova i la Geltrú, solteres, i posseïen, en comú i per meitat cada una, les finques descrites en la demanda, les quals quedaren totes de propietat de la Dolors, per virtut del testament de l'altra germana, en el qual se disposava que, en el cas que la seva hereva morís sense haver-ne disposat, fos substituïda en l'herència per l'actor, en el remanent d'aquells béns que encara quedessin; que l'actor va oferir a la senyora Dolors G i B., comprar-li totes les esmentades finques, i havent-hi accedit l'esmentada senyora, va ésser atorgada l'escriptura de venda davant el Notari de Vilanova i la Geltrú, senyor Pere Vidal, pel preu de 45.000 pessetes; que, posteriorment, la venedora es penedí d'aquella venda, suplicant a l'actor que la desfés; mes com llavors la senyora Dolors C. havia consumit ja la quantitat import del preu, no podent retornar-la, varen convenir que el preu de la retrovenda restaria ajornat, en forma d'un crèdit contra la mateixa senyora o els seus successors, crèdit que fou formalitzat mitjançant un pagaré lliurat l'any 1925, per la quantitat de 50.000 pessetes, a l'interès del 5 per 100 anual, i quatre dies després de lliurat, és a dir, el dia 17 del mateix mes, fou atorgada l'escriptura de retrovenda pel preu de 40.000 pessetes, que el venedor, o sigui l'actor, confessà haver rebut de la compradora abans d'aquell acte; que mitjançant aquell pagaré, l'esmentada senyora, Dolors G, s'obligà a pagar, tan aviat com pogués, al seu cosí Gaietà B. i A., la quantitat de 50.000 pessetes, que segons diu el text del pagaré «em té lliurada a la seva completa satisfacció», quantitat que es componia de les 40.000 pessetes, preu de la venda esmentada, i d'altres 10.000 que devia a l'actor, i s'afegia al repetit document que si la deutora morís sense haver pagat el deute, haurien de pagar-lo els seus hereus o les persones a qui hagués condonat entre vius o en última voluntat els seus béns presents o futurs, havent de fer-ho amb preferència a tot altre deute, i anirien al seu càrrec, o al dels seus hereus, o al de les persones a qui hagués fet la donació, les despeses produïdes per l'incompliment del seu prompte pagament; que, evidentment, amb la paraula condonat, cal entendre donat, segons es desprèn del sentit del pagaré, i que en parlar de condonat parla d'actes entre vius o de darrera voluntat, interpretació que s'imposa, ja que, del contrari, la frase no tindria sentit; que per haver mort la donadora sense haver pagat aquell deute, és responsable del seu pagament la demandada, la senyora Dolors C. i S., puix que a favor d'aquesta la senyora Dolors C. i B. atorgà donació de totes les finques retrovenudes per l'actor, mitjançant l'escriptura autoritzada pel Notari de Vilanova i la Geltrú, senyor Joaquim Basora, el 6 de febrer del 1926; que la demandada és, a més hereva universal de la senyora Dolors C, segons el darrer testament d'aquesta, de data 11 de novembre del 1925; que, per tant, la demandada en la seva doble qualitat de donatària i d'hereva de la donadora, és responsable del pagament d'aquell deute, sense que ralliberi d'aquesta responsabilitat el fet que la demandada hagi repudiat aquella herència, per tal com això demostraria que la donadora no té cap altra mena de béns que els que havien estat objecte de la donació, i, en conseqüència la demandada, en la seva qualitat de donatària, ha de respondre del pagament d'aquella qualitat, i aquesta és, precisament, la voluntat de la donadora; i, després de diverses consideracions i d'invocar els fonaments de dret que estimà adients, va acabar amb la súplica que fos dictada sentència, condemnant la demandada, senyora Dolors C. i S., a pagar-li la quantitat de 50.000 pessetes, amb els seus rèdits, a raó del 5 per 100 anual, des del 13 de desembre del 1925; i per al cas que la demandada no fos hereva de la seva tia, senyora Dolors C. i B., fos declarada nul·la, és a dir, sense valor ni efecte, la donació de diverses finques, atorgada en frau del crèdit de l'actor, per la repetida senyora Dolors C, a favor de la demandada, mitjançant l'escriptura pública, autoritzada pel Notari de Vilanova i la Geltrú, senyor Joaquim Basora, el 6 de febrer del 1926, restant aquelles finques subjectes al pagament del referit crèdit de 50.000 pessetes i dels seus interessos a favor de l'actor, amb imposició de costes a la demandada si s'oposés a la demanda;
Resultant que, posat el plet a tràmit, una vegada guanyà fermesa la sentència concedint a l'actor el benefici de pobresa, hom donà trasllat de la demanda a la demandada, la qual comparegué, contestant-la, en escrit del 26 d'abril del 1933, al·legant substancialment: que no acceptà l'herència de la senyora Dolors C. ni ha fet cap acte d'hereva, renunciant-la expressament; que tampoc no és donatària de cap mena de béns de la senyora Dolors C; relacionà diversos antecedents, entre altres, una sèrie de plets seguits per les senyores Rosa i Dolors C. contra la demandada, amb l'intent per part d'elles, d'alliberar-se del compliment d'un conveni privat que havien atorgat, dient que la venda de les finques a favor del senyor B., no tingué altra finalitat, que la de posar ia senyora Dolors C. en situació de no pagar les costes a què havia estat condemnada en aquell plet, i per fer les coses amb més aparença de veritat, fou fet el lliurament del metàl·lic davant del Notari; que una vegada complerta aquesta finalitat, el senyor B. reintegrà el preu que deia haver rebut, a la senyora C; que aquesta s'assabentà que el senyor B. que era el seu Administrador, i en el qual tenia dipositada una absoluta confiança, tenia al seu nom, en alguns bancs d'aquesta ciutat, els valors de la seva propietat, i això motivà que en desconfiés i revoqués els poders que li tenia atorgats; que com a conseqüència d'aquesta pèrdua de confiança, fou indicada al senyor B. la conveniència de restituir a la senyora C. les finques que simuladament li havia venut, i quedà completament acabada tota la intervenció del senyor B. en els afers de la senyora C, la qual cosa motivà que arribés amb la demandada a un complert acord, acord que plasmà en l'escriptura autoritzada pel Notari senyor Joaquim Basora, el 6 de febrer del 1926, en la qual hom estipulà que, com a compensació de les despeses i perjudicis ocasionats amb motiu dels plets i de les altres qüestions debatudes judicialment entre ambdues atorgants, que han quedat resoltes gràcies a la intervenció de persones amigues, la senyora Dolors C. cedí i adjudicà, perpètuament, a la demandada, la nua propietat de les finques descrites en la pròpia escriptura; que abans d'això havia atorgat ja, la senyora Dolors C, un testament a favor de la demandada, per tal d'anul·lar l'anterior, en el qual havia instituït hereu l'actor, senyor B.; que va renunciar l'herència de la seva tia senyora Dolors C; que tampoc no és donatària d'aquesta, per tal com l'adquisició de les finques, va venir-li, no per cap donació pura i simple, sinó per mitjà de la transacció que ha deixat explicada; que àdhuc en el supòsit que pogués ésser estimada aquesta transacció com una donació pura i simple, tampoc no seria procedent la reclamació de l'actor, puix que quan va atorgar-se i amb posterioritat al seu atorgament, la senyora Dolors C. tenia, entre altres béns, un dipòsit de valors per la quantitat de 53.500 pessetes, al Banc Urquijo de Vilanova i la Geltrú, i per tant, no podia ésser la demandada la responsable d'aquell suposat deute, abusivament reclamat en la demanda; que aquest deute no és cert, sigui o no sigui autèntica la signatura que apareix al peu del pagaré, i s'estengué en diverses consideracions per tal de demostrar-ho, i és una d'elles, que, en fer l'actor la manifestació que la senyora C. no tenia metàl·lic i no pogué pagar-li el preu, va oblidar-se dels dipòsits de valors que encara quedaven a la suposada venedora en diversos bancs, entre altres, al Banc Urquijo de Vilanova i la Geltrú, abans de la data del pagaré, subsistint en la de l'escriptura, i després d'aquesta, en quantia molt superior al preu fixat en l'escriptura, i no era lògic que, podent disposar la senyora C. d'aquells valors, acudís a l'estrafalari pagaré, que havia de restar a mans de l'ex-administrador, a qui, expressament havia revocat els poders, i tret de la casa; al·legà els fonaments de dret que estimà d'aplicació, i acabà demanant que en el seu dia i previs els tràmits adients, hom dictés sentència absolent-la de la demanda, amb imposició a l'actor, de totes les costes del plet;
Resultant que evacuat els tràmits de rèplica i duplica i practicada la prova proposada per les parts, el Jutjat de Primera Instància dictà sentència en la data esmentada, de 7 de desembre del 1933, absolent la demandada, sense fer especial declaració tocant a les costes;
Resultant que, contra aquesta sentència, l'actor interposà recurs d'apel·lació, en el transcurs del qual foren practicades determinades proves, acabant amb la sentència ara recorreguda en cassació, per la qual purament i simplement fou confirmada la sentència apellada, sense fer especial imposició de costes ni en la primera ni en la segona instància;
Resultant que, sense fer el dipòsit previngut a la llei, a conseqüència de la declaració ferma de pobresa dictada al seu favor, i a l'empara dels números 1, 2 i 7 de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil, l'actor interposà recurs de cassació, fonamentat en els següents motius:
II. Motius del recurs
Primer. Infracció, per inaplicació indeguda, de la constitució 1.a, tít. 9, llib. 8, vol. 1, de les de Catalunya, en el sentit que, admetent l'existència del pagaré i per tant, la realitat del deute contret per la senyora Dolors C. i B., en la forma i amb les obligacions i garanties consignades en aquell document la Sala sentenciadora no pogué estimar vàlid l'acte del qual es valgué aquella senyora, per tal de despendre's dels seus béns, burlant el creditor senyor Gaietà B.; i en fer-ho, infringí la disposició legal invocada, que prohibeix l'alienació d'aquells, com feta en frau de creditors, puix que el contracte que es titula de transacció, no és altra cosa que una donació feta sense els requisits exigibles, i amb posterioritat al reconeixement del deute, i al fet d'haver contret la donadora, l'obligació del pagament, en la forma feta en el pagaré de referència.
Segon. Infracció, també, per haver estat inaplicada, de la llei, 1.a, tít. 9, llib. 8, de les Constitucions de Catalunya, que disposa que, per tal d'evitar fraus, qualsevol donació universal o de la major part del patrimoni, o que excedeixi de cinc-cents florins, ha d'ésser insinuada, puix que l'acte realizat per la senyora Dolors C. és una donació que havia d'ésser insinuada, segons opinió dels tractadistes de dret català, àdhuc que fos remuneratoria, en allò en què la donació fos superior al servei o benefici que hom tractés de recompensar, i a més, per ultrapassar la quantitat de cinc-cents florins, puix que la donació repetida, feta per la senyora Dolors C. a la demandada, és per un valor de quaranta mil pessetes pel que toca als immobles, i una altra quantitat que no ha estat fixada, en valors, que ultrapassen la suma esmentada; i en canvi, el crèdit que ostentava la donatària contra la seva tia, que era tan sols l'import de la taxació d'unes costes a les quals aquesta havia estat condemnada, importava només 3.737'46 pessetes, segons resulta del document assenyalat de número 1, acompanyat amb l'escrit de contestació a la demanda.
Tercer. Infracció de la llei XVII, tít. 3, llib. 4 del Digest, que diu que els successors del causant, seran considerats responsables del dol d'aquell, en allò en què s'haguessin enriquit, i tenint en compte que la senyora Dolors C. i B., va establir, en el pagaré de referència, que aquell que fos el seu successor, i el que tingués els seus béns, havia de pagar l'import d'aquell document, en no haver-ho fet constar l'esmentada senyora en l'escriptura atorgada juntament amb la demandada, en la qual li féu donació dels seus béns, obrà dolosament, i d'aquest dol n'és responsable la persona que la succeí, perquè és la seva donatària, la qual va fer-se més rica amb aquells béns, en perjudici del creditor de la deutora.
Quart. Error de fet en l'apreciació de les proves practicades en la segona instància, per quant no han estat tingudes en compte, ni consignades en els resultants de la sentència; i error de dret, des del moment en què, confessat per la demandada que el dia 9 de febrer del 1926, o sigui, tres dies després de l'atorgament de l'escriptura que hom qualifica de transacció, la senyora Dolors C. li donà uns determinats valors, era lògic que això es fes constar com a resultancia; en la sentència, estimant-ho després, com a donació que no fou insinuada; i partint del fet conegut de la realitat d'aquesta donació, hauria hagut d'aplicar, la Sala sentenciadora, el dret corresponent, per tal de deduir-ne les conseqüències legals; però res no es diu de la donació susdita, i infringeix, en conseqüència, el dret vigent que ha estat al·legat, i aquesta infracció, i la manca d'apreciació de proves donen lloc a l'esmentat motiu del recurs.
III. Desestimació del recurs
Vist essent ponent el Magistrat senyor Antoni M.ª Borrell i Soler;
Atès que el primer motiu del recurs suposa infringida, per manca d'aplicació, la constitució primera tít. 9, llib. 8, vol. 1, de les de Catalunya; però aquesta es refereix a les donacions no registrades oportunament, i no a les alienacions, en general, fetes en frau de creditors, les quals només són rescindibles quan produeixen la insolvència del deutor; i, com que no resulta que la senyora C. i B. esdevingués insolvent, per efecte de cedir a la demandada les finques descrites en l'escriptura de 6 de febrer del 1926, sinó que encara restaren al poder seu béns suficients per a pagar les 50.000 ptes. import del pagaré que havia firmat a favor del senyor Gaietà B., no és pertinent el primer motiu de cassació al·legat;
Atès que el segon motiu esmenta com a infringida, per manca d'aplicació, la mateixa constitució 1.a, títol 9.è, llibre 8.è, vol 1.r; la qual, per tal d'evitar fraus, disposa que no perjudicaran els creditors les alienacions de tots o de la major part dels béns, ni les que excedeixin de 500 florins, si no han estat registrades deu dies abans d'haver estat atorgat el préstec o contracte, títol del crèdit; per la qual cosa no és aplicable la dita llei, sinó quan existeix un crèdit i una donació no registrada oportunament, que perjudiqui el creditor;
Atès que, àdhuc donant per cert el crèdit de 50.000 pessetes del senyor B. contra la senyora C. i B., cosa que posa en dubte la sentència recorreguda, les finques que aquesta cedí a la seva neboda l'any 1926, no ho foren a títol gratuït, sinó en compensación de los gastos, dispendios y perjuicios, com diu l'escriptura, ocasionats amb motiu dels litigis i altres qüestions debatudes judicialment entre ella i l'altre atorgant, que han quedado zanjadas; i, essent onerosa la causa de la cessió o adjudicació en pagament, no li són aplicables les lleis relatives a les donacions;
Atès que el calendat contracte del 1926 no pot ésser qualificat de donació remuneratoria; perquè no es féu una cessió en remuneració de serveis, ni en compliment d'obligacions morals o de consciència, sinó d'obligacions jurídiques derivades d'actuacions judicials; ni tampoc té el caràcter de donació sub modo, perquè no imposà cap obligació a la cessionària;
Atès que, àdhuc mancant-li al repetir contracte la condició de renunciar cada una de les atorgants, part de llurs pretensions, característica de tota transacció, és cert que fou atorgat per tal d'acabar d'una vegada les diferències i qüestions debatudes judicialment entre aquelles, i que aquesta finalitat li dóna un caràcter transaccional. Però, qualsevol que sigui la qualificació donada al contracte, sempre serà a títol onerós;
Atès que la circumstància de no esmentar-se en l'escriptura, com a quantitat concreta, només que una quantitat en concepte de costes, en compensació de les finques adjudicades a la senyora C. i S., no autoritza suposar que el major valor de les finques, en relació amb les costes de referència, fos cedit a títol gratuït; perquè l'escriptura demostra que les atorgants tingueren, a més en compte, altres gastos, dispendios y perjuicios, la quantia dels quals no precisaren, i que tal vegada no era fàcil de precisar;
Atès que no havent esdevingut insolvent la senyora C. i B., com ha estat dit en el primer atès, malgrat la cessió de les finques a què es refereix l'escriptura del 1926, aquesta cessió no pogué perjudicar al creditor, senyor B.;
Atès que no essent gratuïta la cessió de les finques, haven restat solvent la senyora C, després d'atorgar-la, i no havent estat demostrat que obrés dolosament en aquesta actuació manquen elements per a declarar que la demandada cessionària, hagi de respondre de l'import del pagaré signat per a cedent a favor de l'actor; i, en conseqüència, no és aplicable al cas, la Llei 17, títol 3.r, llib. 4.t, del Digest, invocada en el motiu tercer, que ha d'ésser desestimat igualment;
Atès que tampoc no és aplicable al número 7, de l'art. 1.692 de la Llei Processal, per pretesos errors de fet i de dret en l'apreciació de la prova, invocats en el motiu quart, suposant que la sentència recorreguda feia cas omís de la prova practicada en la segona instància; perquè en els Resultandos de la mateixa sentència hom fa esment de la prova susdita, i el penúltim Considerando, apreciant-ne l'eficàcia, diu, encertadament, que no modifica el resultat de les altres proves; a més que, per estimar l'error de dret en què hagués pogut incidir la sentència recorreguda, calia citar la disposició legal que resultés infringida, segons constant jurisprudència del Tribunal Suprem;
Atès que si amb la prova practicada en la segona instància, el recurrent volgués donar a entendre que la senyora C. i B., atorgà una donació de valors a favor de la seva neboda, Dolors C. i S., per virtut de la qual la primera esdevingué insolvent, en perjudici del mateix senyor B., per més que aquesta suposada insolvència no apareix demostrada, es tractaria d'una qüestió nova no proposada ni discutida en la demanda ni en la rèplica, per la qual cosa no podia ésser resolta en la sentència,
Decidim que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de cassació interposat pel Procurador senyor Josep Maria Planas de Farnés, en nom del senyor Gaietà B. i A., el qual condemnem al pagament de la quantitat que havia de constituir en concepte de dipòsit, si millorés de fortuna, i al de les costes; lliuri's la certificació corresponent d'aquesta sentència, per tal d'ésser tramesa a l'Audiència Territorial, a la qual serà tornat l'apuntament.
Concordances:
Les donacions es regulen a l'article 340 de la Compilació, que suprimeix també el requisit de la insinuació. Quant als contractes en frau de creditors, vegeu els articles 1.297 i 643 Codi civil. Quant a la cessió de béns, vegeu l'article 1.175 Codi civil.
Comentari
