Sentència 6 - 1 - 1937
Adulteri: Consistència de la prova
I. ANTECEDENTS
Senyors: Francesc de P. Pujol, President; Eduard Mico i Busquets, Ricard de Rabassa i Prat, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 6 de gener del 1937. En el judici de divorci promogut per F. D. i M., major d'edat, empleat i veí de la present, contra la seva muller, R. C. i G, veïna també d'aquesta ciutat, pendent ara davant d'aquest Tribunal per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor contra l'auto de 10 de desembre darrer, de la Sala especial de Divorcis, en el qual han comparegut les parts, en nom propi i sota la defensa, quant a l'actor, del seu germà, M. D. i M., i pel que fa a la demandada, de l'Advocat senyor LI. J., essent-ne també part el Procurador de Catalunya;
Resultant que en data 9 de novembre de l'any passat, F. D. i M. comparegué davant la referida Sala de Divorcis, formulant la demanda, dient que va contraure matrimoni amb la demandada el dia 9 de maig del 1927, del qual matrimoni existeixen tres fills, que viuen amb la mare; que aquesta sosté relacions il•lícites amb un altre home, al mateix domicili conjugal, essent això una causa de dissensions, per tal com en certa ocasió l'actor els trobà junts al llit, com justificarà al seu dia; que degut als mals tractes que rebia de la demandada, ha estat molt de temps malalt i li calgué ingressar a un sanatori, on va restar set mesos; i que des de fa uns deu mesos el matrimoni es troba separat, vivint en diferents domicilis; acompanyà certificació de l'acta de matrimoni, de l'Alcaldia de barri, referent al seu domicili i conducta, i de la inscripció de naixement dels tres fills de referència, i va acabar demanant que es dictés sentència decretant el divorci, que li fossin lliurats els fills per a llur sosteniment i educació, i que no es concedís pensió de cap mena a la seva muller;
Resultant que prèvia la corresponent citació, va comparèixer la demandada, en data 20 de l'esmentat mes de novembre, oposant-se a la demanda, dient que, per bé que són certs els fets del matrimoni i l'existència dels tres fills, nega en absolut els altres adduïts pel seu marit, en contraposició dels quals al•lega que el mateix actor digué en certa ocasió al Jutge popular senyor M., que estimava molt la seva dona, perquè era molt decent i una mare exemplar; que això prova, el fet de Papreci que li guarden les seves companyes de treball, al qual es dedica per tal de subvenir al seu sosteniment i al del seus fills, puix que el seu marit, des que l'abandonà, no n'ha tingut cura, amb tot i que guanya un bon jornal com a empleat del «Metro»; que recentment ha rebut la visita del seu marit dient-li que la volia i que desitjava tornar amb ella, però que la seva mare li ho havia prohibit, i que si formulà la demanda de divorci no va ésser perquè cregués res de mal d'ella, sinó per imposició de la seva mare, que cerca aprofitar-se del seu jornal; oposant-se al divorci, i demanà expressament que els fills quedin al seu poder;
Resultant que practicada la prova proposada per totes dues parts, i després de la celebració de la vista, la Sala especial de Divorcis dictà l'auto recorregut, el qual estimant que no s'han provat els fets en què l'actor fonamentà la seva demanda, declarà que no hi ha lloc a decretar el divorci sol•licitat;
II. RECURS
Resultant que contra l'auto de referència l'actor interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren trameses les actuacions a aquesta Superioritat, on s'ha seguit el procediment segons Dret, amb celebració de vista pública, que tingué lloc el dia d'ahir, en la qual informaren els defensors de les parts;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Francesc de P. Pujol i Germà;
Atès que l'apreciació de la Sala sentenciadora, que no s'han justificat els fets en els quals recolza la demanda, està perfectament ajustada a la resultancia de la prova; per quant a instància del marit han declarat dos testimonis, amb referència a dos dels esmentats fets, com són l'adulteri de la muller i els mals tractes donats per aquesta al seu marit, i quant al primer, tots dos testimonis l'adveraren de referències del mateix marit, afegint el L., que ho creu, perquè havia vist la demandada en companyia d'un home i era de rumor públic, i l'altre, o sigui R., que l'ha vista en companyia d'homes en actitud que demostra una gran intimitat, i d'aquestes declaracions, descartant-ne la part que reflecten les referències del marit, que no poden tenir cap eficàcia, no és possible, certament, deduir-ne la comissió d'adulteri per la muller demandada;
Atès pel que fa al segon fet o motiu, que cap dels dos testimonis no afirma que hagi presenciat cap mal tracte del marit, i que manifesten que se n'assabentaren, per haver anat a visitar-lo a l'Hospital, i això no és prou, puix que l'internament, durant set mesos en un lloc de curació — que a la demanda es diu fou un sanatori —, donada la mena d'establiment i el temps que hi romangué, lluny de revelar que en fossin la causa els suposats mals tractes, més bé fa pensar en una malaltia contreta amb absoluta independència del tracte que l'actor rebé de la seva muller;
Atès que fonamentada l'acció de divorci exercitada pel recurrent, en el suposat adulteri de la seva muller i en els mals tractaments de què aquesta, segons diu, l'ha fet víctima, és clar, que davant de proves tan ineficients com les examinades, és impossible que pugui prosperar aquella acció, per quant implicaria, amb la condemna de la muller, una veritable repulsa social de la conducta d'aquesta expressada pels òrgans superiors de la Justícia, que en cap cas no pot acollir meres hipòtesis o greus acusacions incomprovades;
Atès que pel que fa referència a la tercera de les causes al·legades a la demanda, o sigui, a la separació de deu mesos abans de la promoció del plet, àdhuc que aquesta separació fos lliurement consentida i amb voluntat de rompre la vida conjugal i no en fos la causa l'internament del marit en un sanatori per tal de tractar-se la tuberculosi, no s'hauria produït, en cap de les circumstàncies establertes en el número 12 de l'art. 3.r de la Llei del Divorci del 2 de març de 1932, ni en los específicament assenyalades en el número 3 de l'art. l.r del Decret de la Generalitat de Catalunya, de data 18 de setembre de l'any passat, i per això no és susceptible de produir els efectes que pretén l'actor.
Decidim: que hem de confirmar i confirmem l'auto recorregut, en totes les seves parts; i siguin tornats a la Sala especial de Divorcis els autos que trameté, juntament amb una certificació de la present.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 1.ª ADULTERI.
Comentari
