Sentència 9 - 1 - 1937
Desemparament de la família sense justificació. El transcurs del temps en el desamparement
I. ANTECEDENTS
Senyors: Víctor G. d'Echavarri, President; Joan Martí i Miralles, Eduard Micó i Busquets, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 9 de gener del 1937. — En el judici de divorci i separació de persones i béns, seguit al Jutjat de Primera Instància Número 1, dels d'aquesta ciutat, i a la Secció 4ª del Criminal de la seva Audiència, promogut per la senyora C. T. i S., major d'edat, sense professió especial, veïna d'aquesta ciutat, contra el seu marit senyor F. M. i U., major d'edat, empleat i també veí de la present, judici que es troba ara pendent davant d'aquest Tribunal, per virtut del recurs de revisió, interposat per l'actora, contra la sentència de l'esmentada Secció, de data 14 de juliol de l'any passat, en el qual recurs ha comparegut la recurrent representada pel Procurador F. P., sota la defensa de l'advocat F. P.; i també la part recorreguda, sota la representació del procurador J. F. i la defensa de l'advocat J. M.;
Resultant que la demanda de divorci, formulada mitjançant escrit de data 14 d'octubre del 1935, es fonamenta substancialment en el següent: que el marit i muller T.-M., varen contraure matrimoni el dia 17 de juliol d'aquell mateix any 1935, segons la certificació acompanyada, del qual matrimoni no existeix cap fill, per bé que l'actora fa constar que es troba en estat de gravidesa; que el demandat tenia el costum d'emborratxarse, desemparava la família, maltractava d'obra i paraula la seva muller, i no complia els deures que imposa el matrimoni; que el domicili dels cònjuges, es troba al carrer del C. de C, tal com resulta de la certificació de l'Alcaldia de barri, que acompanyà; i, invocant com a fonaments de dret les causes 4, 7 i 8 de l'art. 3 de la Llei del Divorci, va demanar que hom dictés sentència d'acord amb la demanda: es decretés el divorci i, per tant, dissolt el matrimoni entre actora i demandat, el qual fos declarat culpable amb les conseqüències que, tocant als fills i els aliments, porta inherents l'esmentada declaració de culpabilitat, i imposant-li les costes del plet, i es formulà, per mitjà d'altresí, demanda de pobresa;
Resultant que el demandat, amb escrit del 12 de novembre del referit any 1935, va oposar-se a la demanda, negant tots els fets que se li imputaven, i formulant reconvenció, exposant en síntesi: que es va establir el domicili conjugal a la casa n.° 3 del carrer de P. S., que era el domicili dels pares del demandat; que l'actora durant el poc temps que va estar-s'hi, no va pensar en res més que en treure tot el que podia per tal de portar-ho a la seva família, i quan va creure que la del marit s'adonava del seu egoisme i que la situació no podia continuar va començar a preparar la seva sortida del domicili conjugal, fins el moment que amb l'excusa que no es trobava bé, i sense cap altre explicació, va marxar a casa els seus pares abandonant el domicili conjugal; que davant la seva negativa de tornar a la llar, el demandat va accedir a quedar-se ell també alguns dies a casa dels pares de l'actora, amb la intenció de convèncer-la de tornar a llur domicili, cosa que no fou possible, i davant la negativa de la seva dona, el demandat tornà a casà els seus pares, on estava constituït el domicili conjugal, sense haver tingut cap altra notícia de la seva muller fins que fou citat i emplaçat per virtut de la demanda d'aquest plet; que els fets exposats constitueixen una violació manifesta dels deures matrimonials per part de la senyora Tolosa, la qual ha fet impossible la vida en comú; i invocant com a fonaments de dret, entre altres, el motiu 8 de l'article 3 de la Llei del Divorci, en relació amb els 56, 57 i 58 del Codi Civil, va acabar demanant que fos dictada sentència no donant lloc a la demanda de la seva dona, i que es decretés la separació del matrimoni declarant la culpabilitat de la muller a tots els efectes legals i imposant-li les costes, formulant també demanda de pobresa;
Resultant que rebut el plet a prova, es practicaren les proposades per les parts, i emeté el Jutge el seu informe;
Resultant que tramesos els autos a l'Audència, va seguir-se el procediment segons dret i la Secció 4ª del Criminal dictà sentència en data 14 de juliol de l'any passat, per la qual sentència fou desestimada la demanda, es donà lloc a la reconvenció i es decretà la separació de persones i béns del matrimoni litigant, per tal com en el present cas concorrien les circumstàncies establertes a l'art. 36 de la Llei de Divorci, fent declaració expressa de culpabilitat a l'actora C. T., a la qual foren imposades les costes;
II. RECURS
Resultant que contra aquella sentència, l'esmentada senyora, interposà recurs de revisió per injustícia notòria, recolzada en l'art. 57 de la Llei, fonamentant-se en el fet que la Sala sentenciadora va apreciar amb error les proves del plet; per virtut del qual recurs, i d'acord amb el Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 d'agost darrer, foren emplaçades les parts davant d'aquest Tribunal, al qual es trameteren els autos, i on han comparegut totes dues i s'ha seguit el procediment segons dret;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Vist essent ponent el Magistrat senyor Eduard Micó i Busquets;
Atès que havent-se interposat per la representació de l'actora, recurs de revisió per injustícia notòria contra la sentència, sol·licitant d'una manera general que fos aquesta revocada en el sentit de donar lloc al divorci amb culpabilitat del marit i desestimant la reconvenció deduïda per aquest, és procedent l'examen de la demanda que es recolza en les causes 4.a, 7.a i 8.a de l'article 3.r de la Llei del Divorci, del 2 de març de 1932, sense, però, determinar quins dels fets al·legats en conjunt tinguin relació amb cada una de les esmentades causes, i per això precisa que, partint dels fets que s'estimin provats, es resolgui si per la seva naturalesa, concepte que mereixin, circumstàncies concorrents i els altres elements de judici, que resultin de les actuacions, poden considerar-se compresos en alguna de les invocades causes de divorci;
Atès que no són d'estimar com a elements provatoris suficients, per tal de declarar procedent la causa 4.a, que implica el desemparament de la família sense justificació, perquè no apareix en els actes realitzats per l'espòs demandat un deliberat propòsit de deixar la seva muller absolutament desemparada per manca de mitjans econòmics, i de deixar-li de prestar l'assistència moral obligatòria per virtut dels vincles matrimonials, i per bé que no existeix una justificació completa respecte a aquest extrem a favor del marit, resulta evident que els cònjuges visqueren junts prop de vint dies, des del 7 al 26 de setembre, al domicili dels pares de l'esposa, i apareix després contradictòria i confusa la situació del matrimoni respecte al lloc convingut per a la seva residència, puix que l'esposa afirma que fou la definitiva el domicili dels seus pares, i el marit sosté que era l'anterior, és a dir, la casa dels seus pares també, i per això al·legat per l'espòs que s'havia traslladat al domicili conjugal el 26 de setembre (on havia de seguir-lo la seva muller), davant d'aquesta incertitud calia una prova concreta del fet del desemparament invocat per l'esposa, de la qual prova es desprengués la negativa del marit al requeriment d'aquella, en sol·licitar el seu auxili econòmic o moral; ultra que, tenint en compte la circumstància del curt termini entre el 26 de setembre i el 14 d'octubre següent, data de la presentació de la demanda de divorci, és vist que no va transcórrer temps suficient per tal de poder afirmar l'existència d'un desemparament recolzat en el trasllat del marit al domicili, que segons ell sosté, era el conjugal;
Atès que el Tribunal a quo, considera encertadament que han restat improvats els fets que poguessin tenir relació amb l'aplicació de les causes 7.a 8.a, perquè no s'han acreditat els fets greus atribuïts a la mare política de l'actora, com tampoc el vici d'alcoholisme atribuït al demandat, i menys encara no s'ha acreditat cap fet que s'hagi produït durant la vigència del matrimoni com a conseqüència de l'alcoholisme i que sigui suficientment greu per produir una tal pertorbació en les relacions matrimonials que fessin insuportable la vida en comú;
Atès que recolzada la demanda reconvencional en la causa 8.a, en el sentit que l'esposa infringí els deures que imposa el matrimoni, abandonant el domicili conjugal i negant-se a viure amb el seu marit malgrat els precs i els requeriments que se li feren a tal fi, la sentència recorreguda donant lloc a la reconvenció i declarant culpable l'esposa, va incórrer en error evident i injustícia notòria, tota vegada que, com ja s'ha exposat abans, de les actuacions no resulta acreditat si la residència dels cònjuges havia d'ésser en definitiva la del domicili dels pares del marit o els de l'esposa; però, quedant plenament provat que el matrimoni visqué conjuntament des del 7 fins al 26 de setembre, a casa dels pares de la muller, és impossible atribuir a aquesta la responsabilitat i consegüent culpabilitat d'abandonar el domicili conjugal, quan fou el marit qui realment abandonà la casa en la qual vivia en companyia de la seva esposa; ultra que, segons s'afirma a l'atès de la sentència que serveix de base a la reconvecció, la suposada negativa de la dona a seguir el seu marit només la confirma un testimoni, que és precisament el pare del demandat, senyor M., i no és possible, per tant, arribar legalment a la conclusió d'haver existit una violació manifesta i suficientment greu, per donar lloc al concepte d'infracció o violació, per part de la dona, dels deures que imposa el matrimoni, i més encara, si es té en compte la situació de fet que esdevingué després que el marit deixà voluntàriament la companyia de la seva muller, i es produïren desavinences respecte al lloc de residència del matrimoni, les quals pressuposen l'existència de causes suficients, a judici de l'esposa, per tal de continuar vivint en companyia dels seus pares, com ho demostra amb tota evidència i claredat el fet de la interposició de la demanda de divorci, arran de la separació voluntària de l'espòs; circumstàncies totes, de les quals es dedueix que, àdhuc en el supòsit que el domicili conjugal fos, com s'afirma a la sentència, el dels pares del marit, l'esposa no venia obligada a seguir-lo quan aquest, voluntàriament, canvià la seva residència, perquè existint el propòsit per part de la dona de presentar la demanda de divorci, no se li pot imputar cap responsabilitat d'ordre legal ni moral per haver seguit vivint al domicili dels seus pares;
Atès que durant la tramitació del present plet de divorci, s'han dictat pel Govern de la Generalitat de Catalunya noves disposicions referents als divorcis, ampliant les causes reconegudes a la Llei i d'una manera especial declarant que no són admissibles les demandes de separació de persones, i això, indiscutiblement, crea una situació jurídica completament distinta de l'anterior, a conseqüència de la qual, una demanda de separació de persones tramitada amb anterioritat, si és sentenciada donant-hi lloc, produeix avui dia el divorci, a voluntat de qualsevulla de les parts, i davant les resultàncies contradictòries respecte als fets al·legats per l'actora i pel demandat en aquestes actuacions i que s'observen a les extenses proves de confessió en judici i testifical que per ambdues parts s'han practicat, ultra que, per les consideracions que s'exposen als anteriors atesos, s'estima procedent la confirmació de la sentència, en allò que no dóna lloc al divorci, i la seva revocació en allò que dóna lloc a la separació de persones sol·licitada en la demanda reconvencional, i resten els cònjuges en completa llibertat d'emparar-se en les actuals disposicions del Govern de la Generalitat, si estimen que encara persisteixen suficients causes per a sol·licitar el divorci i que puguin acreditar complidament sense les confusions que resulten de l'actual plet,
Decidim: Que hem de declarar i declarem, que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat contra la sentència, només que en allò que declara la procedència de la reconvenció, i per tant, confirmem l'esmentada sentència en tot allò que no dóna lloc al divorci sol·licitat per l'actora, i la revoquem en tot allò que dóna lloc a la separació de persones, sol·licitada en la demanda reconvencional, separació que declarem improcedent, sense fer especial condemna de costes; siguin tornats a la Sala Especial de Divorcis els autos que trameté, juntament amb una certificació de la present.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 4.ª DESEMPARAMENT DE LA FAMÍLIA SENSE JUSTIFICACIÓ
Comentari
