Sentència 22 - 3 - 1937
Desemparament de la família sense justificació
I. ANTECEDENTS
Senyors: Eduard Micó i Busquets, President; Víctor G. d'Echavarri, Joan Martí i Miralles, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 22 de març del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial d'aquesta Audiència, per R. M. i C, de vint-i-sis anys d'edat, dedicada als quefers domèstics i veïna d'aquesta ciutat, contra el seu marit, P. M. i C, major d'edat, barber i del mateix veïnat, pendent ara davant aquest Tribunal, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actora, en mèrits del qual ha comparegut representada pel Procurador que li fou nomenat d'ofici, J. C. i R., sota la defensa de l'advocat, també d'ofici, S. F. i P.; no comparegué la part recorreguda, i s'ha seguit el procediment amb intervenció del Procurador de Catalunya, en interès dels fills del matrimoni;
Resultant que l'actora, mitjançant compareixença davant la Sala de Divorcis, de data 23 de desembre de l'any passat, formulà la seva demanda, en la qual, després de fer constar el fet del matrimoni amb el demandat i de dir que n'existeixen dos fills, va exposar que des de fa uns dos mesos, o més, que el demandat amb tot i tenir un jornal suficient per al sosteniment de les despeses de la casa, no li lliura res, ni per a ella ni per a llurs fills, i com que la compareixent està mancada de mitjans econòmics, l'actitud del marit l'ha obligada a anar algunes vegades a menjar als menjadors populars, cosa que ha produït tan greus pertorbacions en la vida matrimonial, que fa impossible la seva continuació; demanà que es dictés sentència donant lloc al divorci, que els fills quedessin a poder de la compareixent i que es condemnés el demandat a passar-los aliments; féu constar que el jornal del seu marit és de 10 ptes. diàries, i que té el domicili en el mateix de l'actora;
Resultant que l'emplaçament del demandat es féu per cèdula, havent-se practicat la prova proposada per l'actora, consistent en la declaració d'un testimoni;
Resultant que el Procurador de Catalunya, en el seu informe, digué que no procedeix donar lloc a la demanda, per tal com no s'havia justificat cap causa legal de divorci, i encara més, tenint en compte que el demandat no havia estat emplaçat personalment, essent presumible que no hagués tingut esment de la cèdula, ja que havia estat lliurada a una veïna; i com a conseqüència d'aquest dictamen, la Sala sentenciadora, per millor proveir, amb suspensió del termini per a dictar sentència, va acordar que fos citat el marit per la seva compareixença davant el Tribunal;
Resultant que en la diligència referida va manifestar el marit, després de reconèixer el fet del matrimoni i el de l'existència dels fills, que no eren certes cap de les al•legacions de l'actora, sinó que la dona, un cop en possessió dels diners que li donava el marit i per tal de no fer cues, se n'anava a menjar als menjadors populars, i que si l'actora volia divorciar-se, ell no s'hi oposava, donada la incompatibilitat de caràcter que hi ha entre l'un i l'altre; demanà, però, que els fills quedessin al seu poder, i en altre cas, és a dir, si no es donés lloc a aquesta petició, s'oposava al divorci;
Resultant que practicada la prova proposada pel marit i practicada a més l'exploració dels fills del matrimoni, acordada per la Sala, aquesta dictà auto pel qual, i atès que del conjunt de les proves practicades no resulta comprovada degudament l'existència de cap causa de divorci, declarà que no hi havia lloc a la demanda;
II. RECURS
Resultant que contra l'auto de referència l'actora interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren tramesos els autos a aquesta Superioritat, on ha estat seguit el procediment segons dret, amb celebració de vista pública;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Eduard Micó i Busquets;
Atès que l'auto recorregut s'ajusta a la resultancia de les proves i, per tant, no ha comès la Sala sentenciadora infracció de cap norma ni precepte legal,
Decidim que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat per la senyora R. M. i C, contra l'auto dictat per la Sala Especial de Divorcis en data 11 de febrer d'enguany, el qual auto confirmem, amb expressa imposició de costes a la recurrent; retorneu a l'esmentada Sala els autos que trameté, amb certificació de la present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat, en el seu cas.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 4.ª DESEMPARAMENT DE LA FAMÍLIA SENSE JUSTIFICACIÓ
Comentari
