Sentència 22 - 10 - 1937
Desemparament de la família sense justificació
I. ANTECEDENTS
Senyors: Francesc de P. Pujol i Germà, Víctor G. d'Echàvarri, Joan Martí i Miralles, Antoni Mª Borrell i Soler i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 22 d'octubre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori, pel senyor J. B. i O., major d'edat, capità de l'exèrcit, no constant el seu domicili, contra la seva muller senyora C. R. i R., major d'edat, sense professió especial i veïna de la present, en el qual és part el Procurador de Catalunya en interès dels fills del matrimoni, judici pendent ara davant d'aquest Tribunal per virtut del recurs de revisió per injustícia notòria interposat per l'actor, sota la representació de la Procurador C. I. i la defensa de l'Advocat LI. G., havent comparegut la demandada a nom propi i sota la defensa de l'Advocat senyor J. V.;
Resultant que el senyor J. B. i O. al·legà en la seva demanda com a causes de l'any 1932 va veure's obligat a abandonar el domicili conjugal, pel caràcter en extrem violent de la seva muller, que feia del tot impossible la vida conjugal, i va traslladar-se al domicili d'un fill casat que de l'esmentada data existia la separació del matrimoni, lliurement consentida, puix que res no havia fet la muller per a reprendre la vida en comú.
Resultant que en contestar la demanda, la senyora C. R. i R. va manifestar que el motiu que el seu marit abandonés el domicili conjugal no fou la incompatibilitat de caràcters ans bé el seu desig de continuar amb més llibertat les relacions adulterines que tenia amb una altra dona, el nom i domicili de la qual va manifestar i amb la que va acabar per viure deixant el domicili de llur fill; que tal separació no havia estat lliurement consentida, sinó en contra de la seva voluntat, que no eren d'aplicació cap de les causes de divorci que foren invocades a la demanda, i que el fi que es proposava l'autor demanant el divorci era el poder casar-se amb la seva amant, i deixar-li la viduïtat que a ella pertocava i que per això la demandada renunciava la facultat que tenia de demanar el divorci;
Resultant que en l'auto recorregut és resumida la prova practicada fent-se constar que a instància de les parts fou practicada la documental i testifical, apareixent la de l'actor com insuficient per a justificar els fets fonamentals de la demanda, contràriament del que resulta de la prova de la demandada; per la documental, queda demostrat que el marit sostingué realment relació o correspondència epistolar amb una altra dona i també que autoritza aquesta per tal que cobrés els seus havers, i de la testifical apareix que l'actor es feia passar per marit de la seva amant»;
Resultant que per auto de data 25 d'agost darrer, la Sala de Divorcis va declarar que no hi havia lloc al sol·licitat per J. B. contra C. R., la qual n'absolé, «atès que de les proves practicades es desprèn sense lloc a dubtes, que l'actor és el causant de l'estat a què han arribat les relacions entre els cònjuges, per la seva conducta d'incompliment dels seus deures com a marit i com a pare de família, i essent així encaixa el cas en l'art. 5.è de la Llei, que preceptua que el divorci tan sols podrà ésser demanat pel cònjuge innocent, requisit essencial que no és d'estimar en el cas present, ja que no pot tenir-se com innocent a aquell que ha marxat de casa seva sense causa justa, i que sosté correspondència epistolar del caire que consta en autos amb una dona que no és la pròpia, a la qual àdhuc ha arribat a autoritzar per tal que percebi els seus havers, i que la fa passar per la seva muller.
II. RECURS
Resultant que contra aquest auto l'actor va interposar recurs de revisió per injustícia notòria, no havent comparegut el recurrent a l'acte de la vista celebrada en aquest Tribunal, fent-ho el defensor de la demandada que va sol·licitar la confirmació de l'auto recorregut amb expressa imposició de les costes al recurrent.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Víctor G. de d'Echávarri i Castañeda;
Atès que aquest Tribunal, ni en l'apreciació de la prova practicada, ni en l'aplicació del precepte legal invocat per la Sala de Divorcis, no troba, que aquesta hagi comès cap injustícia que faci obligatori la revocació de l'auto recorregut,
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat pel senyor J. B. i O., al qual condemnem al pagament de les costes causades; siguin retornades les actuacions a la Sala de Divorcis, amb un testimoni de la present, i nota de les costes causades per a la seva exacció.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 4.ª DESEMPARAMENT DE LA FAMÍLIA SENSE JUSTIFICACIÓ
Comentari
