Sentència 13 - 11 - 1937
Desemparament de la família sense justificació: S'ha d'acreditar que el desemparament de la família és motivat per un acte voluntari
I. ANTECEDENTS
Senyors: Eduard Micó i Busquets, Francesc de P. Pujol, Ramon Mª Roca i Sastre, Antoni Mª Borrell i Soler i Àngel Samblancat i Salanova. — A la ciutat de Barcelona, el dia 13 de novembre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori, pel senyor J. V. i G., major d'edat, barquer i veí de la present, contra la seva muller A. S. i A., major d'edat, sense professió especial i del mateix veïnatge, en el qual és part el Procurador de Catalunya, judici pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor, contra l'auto de l'esmentada Sala de data 28 d'agost passat, que no donà lloc a la demanda, havent comparegut el recurrent en nom propi sota la defensa de l'Advocat senyor LI. A., fent-ho la part recorreguda també en nom propi, sota la defensa del Lletrat senyor P. D.;
Resultant que l'actor, a la demanda ultra el fet del matrimoni i l'existència d'un fill menor d'edat, exposà: que havia suportat molts disgustos i baralles motivades pel mal caràcter de la seva muller, la qual l'havia insultat grollerament, i fins i tot l'amenaçà amb fer-li donar un «passeig»; que a principis del mes de març va abandonar-lo amb llur fill, sense que des de llavors n'hagués tingut més notícies; i invocant les causes 4.ª i 7.ª de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932, va suplicar que, previs els tràmits legals, es dictés sentència decretant el divorci del matrimoni contret amb la demandada, amb declaració de culpabilitat contra aquesta;
Resultant que en contestar la demanda, la senyora A. S. negà els fets que s'hi exposaven, als quals oposà que no s'havia absentat voluntàriament de casa seva, sinó que l'actor la va treure, i que si aquest demanava el divorci ho feia pressionat per la seva mare, la qual era també la causant dels disgustos que tingué el matrimoni, i amb el fi de poder-ne contraure un altre;
Resultant que obert el judici a prova, i practicada la testifical proposada per les parts, el Procurador de Catalunya va dictaminar que no procedia donar lloc a la demanda, per quant no havia estat justificada suficientment cap de les causes de la Llei, i que la Sala Especial de Divorcis, per auto de data 28 d'agost darrer, atès que en el fons era contradictòria la prova practicada per les parts, i que en allò que coincidia no s'hi trobaven prous elements en els que es fes possible fonamentar amb èxit una demanda de divorci, puix que les discordàncies conjugals que s'hi manifestaven no eren de prou abast; que del matrimoni existia un fill menor, i que la separació no podia qualificar-se d'abandonament, ni era de prou durada per constituir causa dissolutòria, no donà lloc a la demanda.
II. RECURS
Resultant que contra aquest auto, l'actor interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren trameses totes les actuacions a aquesta Superioritat, on els ha estat donada la tramitació que marca la Llei, amb celebració de vista pública.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Eduard Micó i Busquets;
Atès que fonamentada la demanda en les causes 4.a i 7.a de l'art 3.r de la Llei del Divorci, de 3 de març de 1932, i apreciada racionalment la prova practicada, no és d'estimar la concurrència de suficients elements provatoris que determinin l'aplicació de la causa 4.a, per a poder afirmar que existí per part de l'esposa demandada, el desemparament de la família ja que la separació de fet en què actualment viu el matrimoni, no consta, ni s'ha acreditat, que fos-motivada per un acte voluntari realitzat per la muller abandonant el domicili conjugal, sinó que és contradit per aquest al·legant que va ésser imposada pel marit fent-li la vida impossible, no apareixent tampoc de la resultancia dels autos, fets o indicis que puguin constituir presumpcions provatòries que l'esmentada separació tingués per objecte, per part de l'esposa, el deliberat propòsit de mancar als deures conjugals, deixant de prestar el suport i protecció moral a què ve obligada envers els seus fill i marit, que és allò que podria, en tot cas, determinar la procedència de l'esmentada causa 4.a;
Atès que la mateixa vaguetat i imprecisió de la prova practicada a instància de l'actor, fa improcedent l'aplicació de la causa 7.a, la qual exigeix una concreció o determinació dels fets que puguin estimar-se constitutius de l'atemptat; perquè és necessari que en cada cas se subministrin als Tribunals suficients elements de judici per tal que pugui formar-se una convicció de la gravetat i importància que poden revestir segons els antecedents i circumstàncies, als efectes de la seva aplicació o de la determinació del seu concepte legal, en relació amb la causa de divorci invocada succeint el mateix quan s'han al·legat els mals tractes d'obra o de paraula, ja que ha d'acreditar-se, o si més no deduir-se, la deliberada intenció de causar un greuge tal, que per la seva importància i conseqüències morals pugui pertorbar fondament la vida conjugal, fins al punt de fer-la humanament impossible, perillosa o vexatòria per algun dels cònjuges, havent-se de discernir si pel contrari, els mals tractes poden solament ésser deguts a causes que hagin provocat un moment d'acalorament que segons l'estat d'ànim, cultura, temperament i les altres circumstàncies personals, hagués pogut produir una indignació que s'expressi exteriorment amb major o menor violència, però sense la gravetat d'una intenció dolosa i persistent, i sense cap més significació que el de les discussions vulgars i corrents entre matrimonis,
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat pel senyor J. V. i G., al qual condemnem al pagament de les costes causades; siguin retornades les actuacions a la Sala Especial de Divorcis, juntament amb un testimoni de la present, i nota de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 4.ª DESEMPARAMENT DE LA FAMÍLIA SENSE JUSTIFICACIÓ
Comentari
