Sentència 23 - 11 - 1937
Desemparament de la família sense justificació: No és admissible l'excusa que la separació de domicili és motivada per la intenció de formular una demanda de divorci
I. ANTECEDENTS
Senyors: Francesc de P. Pujol, President; Víctor G. d'Echavarri, Joan Martí i Miralles, Antoni Mª Borrell i Soler i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 23 de novembre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori, per la senyora C. M. i S., major d'edat, dependenta i veïna de Badalona, contra el seu marit senyor J. S. i P., major d'edat, viatjant i del mateix veïnatge, al qual fou acumulat més tard el promogut pel marit contra la seva muller, pendent ara davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actora, a nom propi i sota la defensa de l'Advocat senyor J. M.ª X., sense que hagi comparegut la part demandada i recorreguda i havent-se seguit el procediment amb intervenció del Procurador de Catalunya en interès de la filla del matrimoni;
Resultant que mitjançant escrit de data 26 de juliol darrer, la senyora C. M. formulà demanda de divorci contra el seu marit, en la qual, ultra el fet del matrimoni i l'existència d'una filla, exposà: que a finals de l'any 1931, quan n'havien transcorregut dos des de la data en què es va celebrar el matrimoni, i quasi un des del naixement de l'única filla, el demandat va contraure una gravíssima malaltia venèria, la sífilis, que li encomanà, i de la qual fou guarida després de dos anys de tractament, i d'haver sofert una operació quirúrgica, no assolint la guarició el demandat, donada la gravetat i intensitat de la malaltia contreta, al qual, pel contrari, se li reproduí dues vegades més i estava encara en tractament; que a principis de l'esmentat mes de juliol el demandat havia abandonat el domicili conjugal, fent-se càrrec dels seus efectes personals, i interessant de les Oficines municipals de Badalona que donant-lo de baixa en la d'aquell domicili, li fos lliurada una nova tarja de racionament; invocà com a causes del divorci que demanava, les 1.ª, 4.ª, 8.ª, 9.ª i 10.ª de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932, i va demanar que, previs els tràmits legals, es dictés sentència decretant el del matrimoni que havia contret amb el demandat, declarant-lo culpable, disposant que llur filla restés en el seu poder, i condemnant el marit a satisfer-li una pensió alimentària per a aquella;
Resultant que emplaçat el senyor J. S., si bé va comparèixer en autos, no contesta la demanda sinó fins quan, per haver transcorregut el termini legal, havia estat declarat decaigut del dret de fer-ho, motiu pel qual es tingué com no contestada, i per no feta la demanda reconvencional que hi formulà, havent manifestat en aquell escrit que la seva sortida de la llar conjugal estava motivada pel seu propòsit de formular la demanda de divorci;
Resultant que obert el judici a prova, foren practicades la testifical, la documental i la de confessió en judici, en la qual el demandat va confessar que essent el seu propòsit no retornar al domicili conjugal, va demanar a l'Ajuntament de Badalona que li fos lliurada una nova tarja de racionament d'acord amb el nou domicili, i a la posició de si era cert que des que estava separat de la seva muller i de llur filla, no les hi havia lliurat cap quantitat per tal que atenguessin llurs despeses, va respondre que havia fet ofrena a la segona de joguines que l'actora no havia acceptat;
Resultant que quan el judici estava pendent d'assenyalament de vista, el demandat senyor J. S., per escrit de data 26 d'agost, va formular demanda de divorci contra la seva muller, l'actora i recurrent, tot i demanant que fos acumulada a la d'aquesta; i havent-ho decretat així la Sala, per auto de data 3 de setembre, restà en suspens el curs dels autos primitius, fins que els segons es trobaren en el mateix estat;
Resultant que assenyalada i celebrada la vista pública, el Procurador de Catalunya, en el seu informe s'oposà a què fos concedit el divorci, el demanat per la muller, per quant l'adulteri que podria deduir-se de la malaltia contreta pel marit, hauria d'estimar-se com a perdonat pel fet de la llarga convivència posterior al contagi, i quan aquest contagi, com prescrita l'acció, a redós del que disposa l'art. 8.è de la Llei del Divorci, i el sol•licitat pel marit, per no estar suficientment provats els fets que al·legà;
Resultant que en data 28 de setembre, la Sala Especial de Divorcis dictà l'auto recorregut, pel qual no donà lloc a la demanda formulada per la senyora C. M., atès que l'únic fet que havia quedat provat era que els litigants varen patir a últims de l'any 1931 una malaltia venèria i que havia transcorregut el termini legal per a exercitar l'acció; ni tampoc al demanat pel senyor J. S., atès que no existia prova a que recolzés els fets exposats a la demanda.
II. RECURS
Resultant que contra aquest auto la senyora C. M. interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren trameses totes les actuacions a aquesta Superioritat, on s'ha seguit el procediment segons Dret.
III. S'ESTIMA EL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Francesc de P. Pujol i Germà;
Atès que respecte la demanda de divorci formulada per la senyora C. M. contra el seu marit J. S. i P., és un fet cert, reconegut plenament pe] demandat, que fa uns quants mesos abandonà la llar conjugal amb intenció deliberada de no reintegrar-s'hi, i que amb aquest motiu sol·licità de l'Ajuntament de Badalona, al seu exclusiu nom, la corresponent tarja de racionament, d'acord amb el nou domicili, donant-se de baixa de la tarja que fins aleshores tenia lliurada conjuntament amb la seva esposa i filla; i reconegut pel mateix interessat que durant el temps transcorregut des que abandonà els seus, no ha prestat cap assistència econòmica ni a la muller ni a la filla, és notori que aquesta conducta del marit ve compromesa en la causa 4.a de les de divorci, és a dir, la de desemparament de la família sense justificació, car no és admissible vàlidament l'excusa al·legada pel demandat en dir que la separació de domicili fou motivada per la seva intenció de formular demanda de divorci contra la seva esposa, posat que qualssevuga que fossin les causes que pogués allegar en aquest sentit, res no justificaría l'abandonament econòmic de la familia;
Atès que en no haver estat apreciada per la Sala de Divorci la causa examinada, procedeix estimar que la resolució recorreguda incideix en injustícia notoria, i dictar sentència donant lloc a l'acció exercitada quant al motiu expressat, i acordà que la filla única del matrimoni quedi a poder de la mare, donada la culpabilitat del marit, sense que sigui necessari entrar en l'examen dels altres motius de divorci al•legats també per l'actora, perquè no alterarien la decisió esmentada;
Atès que respecte de la demanda de divorci formulada pel senyor J. S. contra la seva muller i acumulada a l'anterior, com sigui que no ha estat recorreguda per l'interessat la resolució dictada per la Sala de Divorci, això impedeix a aquest Tribunal que pugui procedir a la seva revisió, en la part que la dita resolució desestimà l'acció exercida pel marit;
Atès que no procedeix decidir en la present sentència respecte dels aliments assignables a la filla — qüestió no resolta fins al present pel Tribunal d'instància, com a conseqüència de no haver donat lloc a l'acció exercida— per no trobar-se incloses entre les facultats revisores d'aquest Tribunal,
Decidim: Que donant lloc al recurs de revisió interposat per la senyora C. M. i S., contra l'auto de la Sala Especial de Divorcis de data 28 de setembre darrer, hem de decretar i decretem el del matrimoni contret per la recurrent amb el senyor J. S. i P., al qual declarem culpable i que la filla del matrimoni quedi al resguard de l'actora; siguin retornades les actuacions a la Sala sentenciadora, amb un testimoni de la present sentència i acta de les costes causades, per a la seva exacció si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 4.ª DESEMPARAMENT DE LA FAMÍLIA SENSE JUSTIFICACIÓ
Comentari
