Sentència 13 - 2 - 1937
Abandonament culpable del cònjuge durant un any
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa i Prat, President; Víctor G. d'Echàvarri, Eduard Mico i Busquets, Ramon Mª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 13 de febrer del 1957.
En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial d'aquesta Audiència, per G. O. i J., major d'edat, jornaler i veí de la present ciutat, contra la seva muller T. G. i G, les circumstàncies de la qual no consten, en parador ignorat, en el qual judici és part el Procurador de Catalunya en interès dels fills menors d'edat, pendent ara davant d'aquest Tribunal per virtut del recurs interposat per l'actor contra l'auto de l'esmentada Sala Especial, que no donà lloc a la demanda, en mèrits del qual recurs ha comparegut solament el recurrent;
Resultant que l'actor en la seva demanda de data 8 d'octubre darrer, acollint-se al Decret de la Generalitat del 18 de setembre, sol·licita que es declarés dissolt el seu matrimoni amb T. G. C, amb declaració de la culpabilitat d'aquesta, i que deixessin a poder del demandant els dos fills del matrimoni, R., de disset anys, i J., de tretze, al·legant els fets següents: que s'havia assabentat que la seva muller, aprofitant les absències que el seu treball imposava al sol·licitant, portava una vida llicenciosa i sostenia relacions il·lícites amb un altre home, el nom del qual no sap, però que és el que apareix retratat junt amb la seva dona en una fotografia que acompanyà amb la demanda; i que, tement la muller que el seu marit arribés a assabentar-se de la seva adúltera conducta, el dia 10 de juny darrer va abandonar el domicili conjugal, sense que s'hagi pogut esbrinar el seu parador per no haver deixat rastre de la seva fugida; i d'acord amb aquestes fets invocà com a causes de divorci: l.r, l'adulteri no consentit; 2.ª, la violació dels deures que imposa el matrimoni i la conducta immoral i deshonrosa que ha tingut la T. G., que fan insuportable la vida en comú; i 3.r, l'abandonament de la culpable del seu domicili i llar conjugal;
Resultant que, posada a tràmit l'esmentada demanda i obert el judici a prova, va practicar-se la testifical, mitjançant la declaració de dos testimonis, els quals, interrogats convenientment, manifestaren que només sabien que en data 10 de juny, la muller de G. O. havia abandonat el domicili conjugal, sense que se n'hagi sabut res més;
Resultant que les parts no comparegueren a la vista i que, després de la referida diligència, la Sala dictà auto en data 15 de desembre de l'any passat, segons el qual, i atès que l'abandonament que s'al·lega a la demanda és anterior al dia 18 de juliol i no arriba a l'any, no podia constituir causa de divorci i que l'adulteri que l'actor al•lega no s'ha provat, decidí no donar lloc a la demanda formulada per G. O.
II. RECURS
Resultant que aquest interposà, dins de termini, el recurs establert contra les sentències d'aquesta mena, fent constar que, quan els testimonis varen ésser examinats, ho foren d'una manera superficial, no havent-los preguntat res sobre la qüestió de fons, i sí tan solament sobre la separació; i demanà que la prova fos reproduïda;
Resultant que admès l'esmentat recurs, foren tramesos els autos a aquesta Superioritat, on comparegué el recurrent dintre de termini, se seguí la tramitació segons dret, amb intervenció també del Procurador de Catalunya, celebrant-se vista pública en la qual el mateix actor sostingué el recurs, impugnant-lo l'esmentat Procurador.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Víctor G. d'Echávarri i Castañeda;
Atès que l'única al·legació que conté el recurs contra l'auto de la Sala de Divorcis, és la deficiència amb què fou practicada la prova testifical, i això no resulta de les actuacions dels judici, puix que es fa constar que els testimonis foren degudament preguntats, locució que vol dir que les preguntes que els feren es referien a tots els fets al·legats a la demanda, a les quals els testimonis respongueren que només sabien que en data 10 de juny la muller de l'actor abandonà el domicili conjugal, i posant en relació les preguntes amb la forma limitativa de les respostes, es dedueix lògica i clarament que, tocant al fet fonamental de l'adulteri al·legat per l'actor, manifestaren els referits testimonis que no en sabien res;
Atès que en conseqüència, la Sala sentenciadora s'ha ajustat a la resultancia de les proves, i en l'auto recorregut no s'ha comès la injustícia notòria que s'invoca en el recurs de revisió,
Decidim: Que hem de confirmar i confirmem el referit auto de la Sala Especial de Divorcis del 15 de desembre de l'any passat, que no donà lloc al divorci de l'actor. Tornint-se a l'esmentada Sala, els autos que trameté, amb una certificació de la present.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 5.ª ABANDONAMENT CULPABLE DEL CÒNJUGE DURANT UN ANY
Comentari
