Sentència 4 - 12 - 1937
Abandonament culpable sense limitació de temps produït amb posterioritat al 19 de juliol de 1936
I. ANTECEDENTS
Srs.: Francesc de P. Pujol i Germà, Víctor G. d'Echávarri, Joan Martí i Miralles, Ramon M.a Roca i Sastre i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 4 de desembre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori pel senyor J. B. i S., major d'edat, empleat i veí de la present, contra la seva muller senyora C. S. H. i S., les circumstàncies de la qual no consten, i que ha estat declarada en rebel·lia, pendent ara davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor, sota la representació de la Procurador senyora C. I. i la defensa de l'Advocat senyor E. G, havent-se seguit el procediment amb la intervenció del Procurador de Catalunya;
Resultant que el senyor J. B. i S. va presentar, en data 20 de juliol d'aquest any, demanda de divorci davant la Sala Especial, en la qual sol·licità que es decretés el del matrimoni que havia contret amb la senyora C. S. H. i S., declarant-la culpable, i fent tots els altres pronunciaments que escaiguessin, exposant com a causes del divorci, el caràcter violent de la muller, la incompatibilitat de caràcters que entre ells existia, i l'abandonament per la demandada del domicili conjugal amb trencament de les obligacions que li imposava el matrimoni, que quedava demostrat per la carta que acompanyava, escrita, sense data, en paper en el qual hi ha un membret imprès que diu «Generalitat de Catalunya Hospital General», i que fa com segueix: «J., puedes estar tranquilo, que ya no te molestaré más después de lo que ha pasado; entre tú y yo no hay otro arreglo que el divorcio, para lo cual yo ya he hecho pasos esta mañana. Cásate con ella y cambia, es lo que te desea. — C. S.»
Resultant que emplaçada la demandada per mitjà de la radiodifusió, no va comparèixer i fou declarada en rebel·lia, practicant-se com a proves de la part actora, la testifical, declarant tres testimonis, el primer, que per conèixer el matrimoni litigant, li constava que hi existien males cares i discussions, a desgrat de la tolerància del marit, el qual feia el possible per suportar-ho; que l'actor li havia posat de manifest la carta que obra en autos, i li digué que la muller l'havia abandonat, sense que conegués el seu parador; el segon testimoni, que per treballar amb l'actor freqüentava el domicili conjugal, havent escoltat una vegada, abans de pujar al pis, els crits de la muller, motivats per la discussió que promovia la queixa del marit de no haver-li preparat el dinar, queixa a la qual va respondre la demandada amb mals modos i cridant que s'esperés, anant-se'n l'actor aquell dia al treball sense menjar; que en altres visites va poder observar també disputes entre els esposos, sense que pogués concretar-ne la causa, cridant sempre, però, la muller desaforadament; que l'actor li va mostrar la carta de la senyora C. S. que obra en els autos, no constant-li el parador d'aquesta; i el tercer testimoni, xofer del cotxe del qual era cobrador l'actor, que la muller d'aquest quan el trobava en alguna parada, enmig del carrer i cridant, li cercava bronca, no sabent el que li deia, i que aquests fets varen ésser posats a coneixement del Comitè;
Resultant que la Sala de Divorcis va oficiar a la Direcció de l'Hospital General per tal que manifestés si en aquell establiment, en qualitat de malalta o en la de treballadora, es trobava C. S. H. i S., i que de l'Hospital es contestà negativament;
Resultant que el Procurador de Catalunya va informar: «Que no constant l'autenticitat de la carta que obra en autos, i no essent suficients les altres proves practicades per a acreditar alguna causa de divorci de les previstes a la legislació vigent, no ha de donar-se lloc a la demanda»;
Resultant que per auto de data 12 d'octubre darrer, la Sala de Divorcis va declarar que no hi havia lloc al sol·licitat pel senyor J. B. i S. contra la seva muller C. S. H. i S., a la qual n'absolgué, essent l'únic atès de l'esmentat auto del tenor literal següent: «Atès que per incompareixença de la demandada, el parador de la qual és, segons resulta, desconegut, no ha pogut ésser contrastada l'autenticitat del document del foli 3; que el temps de separació dels cònjuges és inferior a un any; que a resta dels fets de la demanda, àdhuc estimant-los com a provats, no són de prou abast per a motivar un pronunciament dissolutori, raons per les quals no es pot donar lloc a la demanda».
II. RECURS
Resultant que el senyor J. B. i S. va interposar recurs de revisió, havent demanat el seu defensor, a l'acte de la vista celebrada davant d'aquest Tribunal, la revocació de l'auto recorregut i que es donés lloc al divorci, peticions a les quals va oposar-se el Procurador de Catalunya, que sol•licità la confirmació de la resolució esmentada;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Víctor G. d'Echávarri i Castañeda;
Atès que els raonaments que fonamenten la decisió de l'esmentat auto no comporten injustícia notòria, i per això procedeix la confirmació d'aquest,
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat pel senyor J. B. i S., el qual condemnem al pagament de les costes; siguin retornades les actuacions a la Sala de Divorcis, amb un testimoni de la present sentència i nota de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 5.ª ABANDONAMENT CULPABLE DEL CÒNJUGE DURANT UN ANY
Comentari
