Sentència 17 - 3 - 1937
Mals tractes
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa, President; Eduard Micó i Busquets, Joan Martí i Miralles, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni M.ª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 17 de març del 1937.
En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial d'aquesta Audiència, per J. L. i R., major d'edat i veïna d'aquesta ciutat, contra el seu marit M. A. i C, també major d'edat, cobrador de tramvies i d'igual veïnatge, pendent ara davant aquest Tribunal, per virtut del recurs de revisió interposat per totes dues parts, contra l'auto que no donà lloc al divorci, i per virtut del qual recurs han comparegut tots dos litigants, representada l'actora pel Procurador designat d'ofici, senyor P. P., sota la defensa de l'Advocat senyor J. LI. i P., i el marit en nom propi, sota la defensa de l'Advocat R. M. i C; amb intervenció del Procurador de Catalunya, en interès dels fills menors d'edat;
Resultant que en la demanda, ultra el fet del matrimoni i el de l'existència de dos fills, s'allega, per la muller, com a causa de la petició, els mals tractaments de paraula i la convicció que el demandat li és infidel des de fa vuit anys;
Resultant que citat degudament el marit, comparegué oposant-se a la demanda, i després de reconèixer com a cert el fet del matrimoni i l'existència dels fills, va manifestar que, per bé que, està conforme que sigui decretat el divorci, com que desitja que els fills quedin en la seva companyia, ha de negar i nega els fets al·legats per l'actora, puix que no la maltracta ni li és infidel; afegí, però, que la vida del matrimoni és impossible, puix que la seva dona pateix la mania de gelosia en tanta de manera que fins arriba a promoure escenes al carrer sobre si mira o deixa de mirar tal o qual dona, i en alguna ocasió ha arribat a produir-se escàndol i a ésser objecte d'amenaces i de grollers insults per part de la seva dona, àdhuc a presència dels fills i de terceres persones; i acabà demanant que sigui decretat el divorci per incompatibilitat de caràcters amb la seva dona, si aquesta s'avé a deixar els fills en la seva companyia, i que en cas contrari sigui decretat per la causa setena de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932;
Resultant que fou practicada prova de testimonis, els quals feren manifestacions contradictòries;
Resultant que el Procurador de Catalunya informà que no havent estat justificada cap de les causes que determina la legislació vigent, no ha de donar-se lloc al divorci;
Resultant que després de celebrada vista pública, la Sala dictà auto amb data 19 del mes passat, en el qual, i atès que no s'ha justificat l'existència de cap de les causes de divorci, declarà que no hi havia lloc a allò demanat per l'actora J. L. i R., absolent les dues parts de les peticions respectivament formulades;
II. RECURS
Resultant que l'actora interposà el recurs de revisió establert a l'art. 11 del Decret de 18 de setembre de l'any passat, puix que creu que és impossible de dur a compliment la decisió de referència, per tal com la compareixent i el seu marit no poden viure plegats de cap de les maneres;
Resultant que el demandat també interposà recurs contra l'esmentada resolució, al·legant que ha arribat a fer-se impossible, en absolut, la vida comuna d'ell i de la seva dona;
Resultant que els esmentas recursos foren admesos i es trameteren els autos a aquest Tribunal, on s'ha seguit la tramitació segons dret, amb celebració de vista pública, en la qual comparegué només que l'Advocat del marit;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent Ponent el Magistrat senyor Joan Martí i Miralles; Atès que dels autos no resulta provada cap de les causes de divorci al·legades per les parts;
Atès que al fet que totes dues parts litigants hagin interposat recurs contra l'auto denegatori del divorci, no se li pot donar l'abast de considerar-lo expressiu de la causa del mutu acord, per tal com aquesta causa no fou al·legada davant el Tribunal a quo; i perquè el present recurs només es pot referir a les causes al·legades i discutides davant el Tribunal sentenciador, i a les proves practicades davant d'ell referents a les indicades causes;
Atès que el mutu acord no solament no fou al·legat davant la Sala Especial de Divorcis, sinó que per manifestacions de la representació del recurrent que comparegué a informar davant el present Tribunal a l'acte de la vista, i del Procurador de Catalunya, la referida causa fou rebutjada per totes dues parts litigants durant la tramitació del present litigi davant la Sala Especial de Divorci.
Atès que no procedeix la imposició de costes a cap dels dos litigants, per la circumstància que han estat tots dos els que han recorregut contra l'auto resolutori, dictat per la Sala Especial de Divorcis d'aquesta Audiència,
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs interposat per ambdues parts litigants, contra el repetit auto denegatori del divorci, sense fer especial condemna de costes, les quals correran, respectivament, a càrrec de totes dues parts.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 7.a ATEMPTAT CONTRA LA VIDA, MALS TRACTES D'OBRA, INJURIES GREUS. B) Mals tractes d'obra, injúries greus
Comentari
