Sentència 23 - 9 - 1937
Mals tractes.
Els mals tractes considerats aïlladament vénen compresos en una de les causes específiques de la Llei de Divorci. No es pot admetre que s'incloguin dins la causa 8.a de l'article 3.r de l'esmentada Llei
I. ANTECEDENTS
Senyors: Víctor G. d'Echàvarri, President; Joan Martí i Miralles, Francesc de P. Pujol i Germà, Ramon M.ª Roca i Sastre i Àngel Samblancat i Salanova. — A la ciutat de Barcelona, el dia 23 de setembre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiènda d'aquest territori, per la senyora C. G. i L., major d'edat, sense professió especial i veïna de la present ciutat; contra el seu marit senyor J. I. i A., les circumstàncies del qual no consten, i que ha estat declarat en rebel·lia, pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actora, contra l'auto de l'esmentada Sala, de data 17 d'agost d'enguany; que no donà lloc a la demanda, havent comparegut la recurrent a nom propi i dirigida per l'Advocat que li fou nomenat d'ofici, senyor F. F. i C;
Resultant que en la demanda, l'actora, ultra el fet del matrimoni, senta els següents: que entre els esposos existia una gran disparitat i incompatibilitat de caràcters, que donava lloc a freqüents disgustos, i que feia impossible la continuació de la vida en comú, la qual ja temps enrera havia estat interrompuda durant tres anys, per causa del caràcter violent del marit, transcorreguts els quals va ésser represa, com a conseqüència de les promeses que per tal d'aconseguir el seu consentiment va fer-li aquell;
Resultant que, emplaçat que fou el demandat per tal que contestés la demanda, no havent-ho fet, dins del termini que a l'efecte se li concedí, fou declarat en rebel·lia i decaigut del dret de contestar-la;
Resultant que obert el judici a prova es practicà la testifical, declarant dos testimonis, que l'actora era objecte de tota classe de mals tractes de paraula per part del seu marit i que aquest en certa ocasió va arribar a amenaçar-la;
Resultant que prèvia la celebració de vista pública, la Sala va dictar l'auto recorregut, pel qual no donà lloc al divorci, atès que de les proves practicades no en resultava demostrat cap del fets al·legats, i que per bé que hi havien indicis de mals tractes, aquests eren de data anterior a la represa de la vida matrimonial per part dels litigants, cosa que indicava que havien estat perdonats;
II. RECURS
Resultant que contra aquest auto l'actora interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren tramesos els autos a aquest Tribunal, on s'ha seguit el procediment segons Dret amb celebració de vista pública, en la qual la defensa de la recurrent va sostenir que els mals tractes estaven inclosos, segons té declarat el Tribunal Suprem en sentència de data 11 de març del 1933, dins la causa 8.ª de la Llei del Divorci;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Francesc de P. Pujol i Germà;
Atès que per bé que l'actora al·legà en la demanda diversos fets que al seu entendre justificaven la disparitat de caràcter entre ella i el seu marit, i la impossibilitat de la mútua convivència; en la prova testifical practicada s'ha limitat a acreditar que el marit la maltracta amb freqüència, de paraula, havent arribat fins i tot a amenaçar-la. I donant per provats l'existència d'aquests dos únics motius de desavinença conjugal, no pot estimar-se que vinguin inclosos en la causa 7.a de l'art. l.r de la Llei del Divorci, posat que el referit precepte exigeix que el maltracte sigui d'obra, o bé que les injúries rebudes siguin greus; i en no especificar-se en la demanda, ni molt menys en la prova, la naturalesa, caràcter i extensió dels mals tractes de paraula de què la muller ha estat víctima, fa que el Tribunal manqui d'elements per a poder apreciar la gravetat de les injúries rebudes i, en conseqüència, estigué en el seu lloc la Sala de Divorcis en declarar que no procedia la sol·licitud de la recurrent;
Atès que és inoportuna la invocació que féu el representant de la repetida recurrent a Tacte de la vista celebrada davant d'aquest Tribunal, de la sentència del Tribunal Suprem de data 11 de març del 1933, interpretant la qual, sostingué que els mals tractes d'un cònjuge a l'altre, venien també inclosos en la causa 8.a del propi art. l.r de la Llei, car si bé l'al·ludida sentència es recolzà en aquest precepte per a donar lloc a l'acció, i que el Tribunal admeté que el marit tractava malament l'esposa, aquest fet constituïa solament un dels elements que el Tribunal sentenciador tingué en compte per a qualificar la conducta del marit com a immoral i deshonorable, hipòtesi a la qual es refereix l'esmentada causa 8.a, sense que, per tant, pugui admetre's que vénen inclosos en aquesta, els mals tractes considerats aïlladament, com en el cas d'autos, tota vegada que vénen compresos en una de les causes específiques de divorci, a la qual es refereix concretament el n.° 7.è de l'art. l.r de la Llei.
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat per C. G. i L., contra l'auto de la Sala Especial de Divorcis, de data 17 d'agost d'enguany, auto que, en conseqüència, confirmem, amb expressa imposició de les costes a la recurrent; siguin retornades a la Sala sentenciadora les actuacions que trameté, juntament amb un testimoni de la present i de la nota de les costes causades, per a la seva exacció, si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 7.a ATEMPTAT CONTRA LA VIDA, MALS TRACTES D'OBRA, INJURIES GREUS. B) Mals tractes d'obra, injúries greus
Comentari
