Sentència 16 - 11 - 1937
Mals tractes
I. ANTECEDENTS
Senyors: Eduard Micó i Busquets, President; Víctor G. Echavarri, Joan Martí i Miralles, Antoni Mª Borrell i Soler i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 16 de novembre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori, pel senyor C. A. i L., major d'edat, caporal del Cos de Seguretat i veí de la present, contra la seva muller C. R. i C, major d'edat, sense professió especial i del mateix veïnatge, pendent ara davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor, a nom propi i sota la defensa de l'Advocat senyor F. A., havent comparegut la par recorreguda, també a nom propi i sota la defensa del Lletrat senyor E. A.;
Resultant que l'actor a la demanda, ultra el fet del matrimoni i la inexistència de fills exposà: que la seva muller, tenint un caràcter molt violent, i injuriant-lo amb freqüència, feia impossible la vida en comú; invocà com a causa del divorci que demanava, la 7.ª de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932, i va sol·licitar que, en definitiva, previs els tràmits legals, es decretés el del matrimoni que havia contret amb la demandada;
Resultant que en contestar la demanda, la senyora C. R., s'oposà a la pretensió del seu marit, al·legant que per bé que eren certs els fets de la data de celebració del matrimoni i la inexistència de fills, feia constar que era possible que en nasqués algun, dins del termini legal: que no eren certs cap del fets exposats per l'actor, i que pel contrari, des de la celebració del matrimoni mai no li havia tingut cap mena d'atenció, que sostenia relacions il·lícites amb una altra dona i des de feia uns dies s'havia absentat del domicili conyugal;
Resultant que obert el judici a prova, a proposta de les parts es practicà la testifical; i que la Sala Especial de Divorcis dictà l'auto recorregut pel qual, atès que la prova de l'actor era totalment contradita per la de la demandada, i que de la mateixa prova es deduïen indicis de fets que si fossin de prou consistència conduirien a la culpabilitat del marit, no donà lloc a la demanda:
II. RECURS
Resultant que contra aquest auto el senyor C. A. interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren trameses totes les actuacions en aquesta Superioritat, on s'ha seguit el procediment segons Dret;
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Joan Martí i Miralles;
Atès que perquè fos possible declarar procedent el present recurs de revisió, hauria estat precís que l'apreciació de la prova en la qual es fonamenta la Sala de Divorcis per a denegar el demanat pel recurrent, hagués estat feta amb evident o notori error, circumstància que no concorre en l'apreciació que del conjunt de la practicada en el present llitigi ha fet dita Sala de Divorcis, ans pel contrari, és d'estimar que la referida prova ha estat degudament apreciada d'acord amb les normes d'una bona crítica.
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat pel senyor C. A. i L., al qual condemnem al pagament de les costes causades; siguin retornades les actuacions a la Sala Especial de Divorcis, juntament amb un testimoni de la present, i nota de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 7.a ATEMPTAT CONTRA LA VIDA, MALS TRACTES D'OBRA, INJURIES GREUS. B) Mals tractes d'obra, injúries greus
Comentari
