Sentència 6 - 3 - 1937
Violació dels deures conjugals. Conducta immoral i deshonrosa que pertorbi les relacions matrimonials i que faci insuportable la vida en comú
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa, President; Víctor G. d'Echavarri, Joan Martí i Miralles, Ramon Mª Roca i Sastre i Antoni M.a Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 6 de març del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala especial d'aquesta Audiència, per S. C. i E., major d'edat, del comerç i veí d'aquesta ciutat, contra la seva muller G. M. i E., també veïna de la present, pendent ara davant d'aquest Tribunal per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor contra l'auto de l'esmentada sala, de data 16 de febrer d'enguany, per virtut del qual recurs l'esmentat actor ha comparegut davant d'aquest Tribunal en nom propi, sota la defensa de l'Advocat J. M.a G, no havent-se personat la demandada; essent també part el Procurador de Catalunya, en interès del fill del matrimoni;
Resultant que l'actor, ultra el fet del casament i el de l'existència d'un fill de cinc anys d'edat, senta els següents: que ja des del primer temps del matrimoni va notar en la seva dona, un caràcter sumament irritable, motivant això que tinguessin de separar-se de la família d'ella amb la qual vivien; que aquest estat d'irritabilitat, va convertir-se més endavant en cosa crònica i alarmant, i per això, i per altres símptomes que notava, varen visitar diferents metges que no encertaren l'origen de la malaltia de la seva dona; que un cert dia va descobrir-lo per haver-la trobada en un estat lamentable a causa de l'abús de la beguda, vici que li havia tingut curosament amagat, i que determinà un estat d'alcoholisme, causa del caràcter i trastorns que sofreix la demandada; que aquesta va continuar el camí emprès, donant-se descaradament a la beguda, amb la situació que això comporta d'insults, escàndols, disputes i baralles, convertint-se des d'aleshores la vida conjugal en un infern; que, a mitjans de l'any passat, va consultar el Director del Manicomi de Santa Creu, d'Horta, el qual diagnosticà la malaltia com d'alcoholisme agut, i aconsellà l'internament en una clínica especial on va romandre vuit mesos, o sigui des del mes de setembre del 1935, fins al maig de l'any passat, data en què fou donada d'alta; que aleshores passà a residir a Llinars, no reincidint mentre va estar-hi, però quan va tornar a Barcelona va reproduir-se la causa, i per tant, la situació matrimonial, la qual significa un exemple dolentíssim per al fill del matrimoni; que, en conseqüència, concorrent les causes 8.a i 10 del l'art. 3.r de la Llei, ja que no existeix solament violació dels deures que el matrimoni imposa, sinó que és d'apreciar la conducta de la deman-dada com a immoral i deshonrosa, i que produeix una tal pertorbació en les relacions matrimonials que fan insuportable, per a l'altre cònjugue la vida en comú, i després d'invocar en els fonaments de dret els articles l.r, 2.n i 3.r, causes 8.ª i 10, el 8.è i el 41 de la Llei i els 3.r, 5.è, 12 i els altres concordants del Decret de la Generalitat de data 18 de setembre de l'any passat, va acabar demanant que en definitiva es dictés sentència donant lloc al divorci, amb declaració de la culpabilitat de la dona i amb totes les conseqüències legals de la tal declaració, sense cap pronunciament, pel que fa referència als béns, ja que no n'existeixen;
Resultant que la demandada, la qual fou emplaçada degudament, no comparegué i que, l'actor, ultra la prova testifical, practicà la documental mitjançant la presentació d'un certificat mèdic lliurat pel doctor O. T. i B., metge psiquiatra, resident en aquesta ciutat, del qual resulta que entre el mes de setembre del 1935 al juny del 1936, va assistir la demandada, per trobar-se malalta d'un estat psico-orgànic caracteritzat per: debilitat general; depressió afectiva; tristesa; irritabilitat de caràcter; disminució del poder de judici i crítica; apatia i desmoralització; parapevessia molt accentuada, amb dificultat de deambulació; disminució de reflexes tendinosos a les cames; atròfia ja iniciada; tremolor general, i transtorns digestius; afegint que aquest síndrome deficitari, d'origen alcohòlic féu necessari l'isolament de la malalta en un sanatori adequat on millorà lentament, quedant-li, però, un residu no solament orgànic, sinó també físic, en el sentit d'un caràcter difícil que produeix entre altres efectes, esmussament del sentit moral i manca d'adaptabilitat social, que fa témer sempre una fàcil reincidència en el seu vici alcohòlic, i formulà, per fi, un pronòstic d'incurabilitat;
Resultant que el Procurador de Catalunya va dictaminar dient que del resultat de les proves se'n desprèn que cal apreciar la causa 13 de l'art. 3.r de la Llei del Divorci no apreciant-se culpabilitat, i deixant-se el fill en poder del pare, el qual haurà de satisfer una pensió, per tal de donar compliment al que disposa el darrer paràgraf de l'esmentat precepte legal;
Resultant que celebrada vista amb la sola compareixença de l'actor, la Sala especial de Divorci, per auto de 16 de febrer d'enguany, i atès que, amb les proves practicades no ha quedat justificada la causa que al·legada en la demanda, i que la malaltia que justifica l'esmentada certificació facultativa no reuneix les condicions necessàries per constituir la causa 13 de l'art. 3.r de la Llei del Divorci, va decidir que no hi havia lloc a decretar-lo;
II. RECURS
Resultant que l'actor interposà contra l'esmentada resolució recurs davant el present Tribunal, on foren tramesos els autos i on s'ha seguit el procediment segons dret, amb la sola compareixença de l'actor i amb intervenció del Procurador de Catalunya.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Ramon M. Roca i Sastre;
Atès que el recurrent, en fonamentar la seva demanda de divorci en les causes 8.a i 10 de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932, atribueix a l'embriaguesa de la seva esposa la consideració d'element causal dels efectes que estima compresos en aquells motius legals, per la qual cosa, i per escatir la valoració jurídica d'aquella circumstància en matèria de divorci, és precís que dins el grup de transtorns psíquics per intoxicació exògena, i entre els provocats per ingerència d'alcohol en proporcions immoderades, cal distingir netament l'embriaguesa pròpiament dita de l'alcoholisme crònic, considerant aquella com un vici que implica generalment imputabilitat culposa, i aquest com una malaltia mental, assimilable a la bogeria o demència, i que més que un vici és una desgràcia que mereix protecció;
Atès que l'embriaguesa pròpiament dita, encara que habitual, no solament constitueix per si sola causa de divorci, sinó les seves conseqüències, i que, a més, aquestes, només poden motivar-lo quan ocasionin escàndol o vexació a l'altre cònjuge, i obliguin per consegüent, a qualificar la conducta de l'embriac de deshonrosa per a aquell i de produïdora, alhora, d'una pertorbació tal en les relacions matrimonials que facin insuportable al cònjuge innocent la continuació de la vida comú, de manera que és la circumstància de realitzar, sota els efectes de la beguda, «actes d'escàndol o de vexació», com diu la sentència del Tribunal Suprem de 12 de desembre del 1934, el qual tipifica els efectes ocasionadors de la causa 8.a de l'art. 3.r de la Llei del Divorci, quan es derivin del vici de l'embriaguesa, és a dir, com expressa la sentència de 17 del mateix mes i any, és necessari que es tracti d'una escandalosa «embriaguesa habitual» que pertorbi i faci insuportable la vida conjugal; per tota la qual cosa, àdhuc en el supòsit que en l'afer d'autos es tractés del cas d'embriaguesa pròpiament dita, no seria possible decretar el divorci en virtut de l'esmentada causa, per no resultar suficientment provada aquella circumstància específica.
Atès que si es considera l'embriaguesa en el sentit de malaltia mental o alcoholisme crònic, és possible situar-la en la causa 10 i 13 de l'art. 3.r de la Llei de Divorci, però, malgrat això, i el que el recurrent l'estimi també, si bé en forma condicionada, com a tal malaltia, no cap apreciar produïda aquella causa 10 al·legada subsidiàriament per l'actor, per la raó de no resultar provats els tres requisits de necessària concurrència, segons l'esmentat precepte de la sentència del Tribunal Suprem de 27 de juny del 1925, ja que si més no, resten sense justificar el de la preexistència de la malaltia al matrimoni i el de l'ocultació culposa a l'altre cònjuge al temps de celebrar-lo.
Atès que no es pot tenir en compte en aquest plet la causa 13 del repetit article (estimada procedent en aquest cas per la Procuradoria de Catalunya), per la raó que encara que del certificat facultatiu, que obra en autos, resulti que l'esposa demandada que no s'ha personat al judici, pateix alcoholisme crònic, no obstant això, i sense que es pretengui prejutjar l'èxit d'aquella causa de divorci en un nou judici, no és possible admetre-la en el cas del dia, per la simple circumstància de no haver estat al·legada per l'actor, ni acceptada tan sols, sinó al contrari rebutjada rotundament, en l'acte de la vista, ja que encara que es sostingués un criteri de gran amplitud en aquest punt, i que en contra del criteri sentat per aquest Tribunal en la sentència de 16 de gener d'aquest any, s'arribés a admetre com a cosa possible decretar el divorci per causes no al·legades però comprovades en el plet, no obstant, seria absurd aplicar aquest criteri a les causes de divorci que, com la que ací es discuteix, tenen regust quasi-contractual, ja que impliquen al cònjuge que les empra, obligacions correlatives.
Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat pel senyor S. C. i E., contra l'auto dictat per la Sala Especial de Divorcis de data 16 de febrer d'enguany, el qual auto confirmem, amb expressa imposició de costes al recurrent; tornin-se a l'esmentada Sala els autos que trameté, amb certificació de la present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat, en el seu cas.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 8.a VIOLACIÓ DELS DEURES CONJUGALS, CONDUCTA IMMORAL O DESHONROSA
Comentari
