Sentència 5 - 3 - 1937
Malaltia contagiosa. Requisits necessaris perquè una malaltia contagiosa sigui rellevant de cara al divorci
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa, President; Víctor G. d'Echàvarri, Eduard Micó i Busquets, Ramon M.ª Roca i Sastre i Antoni Mª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 5 de març del 1937.
En el judici de divorci promogut per J. V. i M., major d'edat i veïna de la present, contra el seu marit F. B. i F., major d'edat, lampista i d'igual veïnatge, pendent ara davant d'aquest Tribunal per virtut del recurs de revisió interposat per l'actora contra l'auto de l'esmentada Sala d'11 de febrer d'enguany, que no donà lloc a la demanda, i per virtut del qual ha comparegut solament la recurrent; essent també part el Procurador de Catalunya per l'interès del fill del matrimoni;
Resultant que en la demanda, formulada per compareixença de data 21 de gener proppassat, l'actora, després de fer constar la celebració del matrimoni i l'existència d'un fill que actualment té cinc anys, senta com a fets: que li ha calgut abandonar el seu marit per haver resultat tuberculós i haver-li aconsellat el metge que visquesin separats, es veié també obligada a la separació pels mals tractaments que rebia del demandat, que no volia treballar i s'ha buscat després un altra dona;
Resultant que per virtut de l'emplaçament que se li féu, comparegué el marit oposant-se a la demanda, negant els fets que s'hi consignen i afegint, pel que es refereix a la tuberculosi, que fou donat d'alta de l'hospital de Sant Pau per estar ja guarit; que la seva muller va abandonar-lo sense justificació, emportant-se el seu fill; no existint per tant cap causa de divorci, i que si de cas s'hi donés lloc se li torni el fill;
Resultant que a instància de l'actor es practicà la prova testifical i dels tres testimonis presentats, dos es limitaren a dir que en un bar del carrer de la Indústria, van veure el demandat acompanyat d'una dona, produint-los la impressió que tenien relacions molt íntimes; i el tercer, que el demandat li va presentar una dona com si fos la seva promesa, demanant-li que els retratés i dient-li que tenien relacions, i en recriminar-lo, contestà que en anar sempre amb la mateixa dona és molt pesat; que el demandat és tuberculós, i que uns quinze dies endarrera, el matrimoni es va separar, suposant el testimoni que la causa de la separació és que la dona s'havia assabentat de la conducta del marit;
Resultant que aquest va renunciar la pràctica de proves, i que el Procurador de Catalunya va informar, que no havent-se justificat cap de les causes establertes per la Llei, procedia rebutjar la demanda;
Resultant que després de la vista, a la qual comparegueren totes dues parts, l'esmentada Sala dictà l'auto recorregut, pel qual, atès que de les actuacions practicades no resulta acreditada l'existència de cap causa de divorci, decidí rebutjar la demanda;
II. RECURS
Resultant que contra la decisió esmentada l'actora va interposar recurs de revisió, per virtut del qual fóreu tramesos els autos a aquest Tribunal on ha comparegut la recurrent, i on s'ha seguit el procediment segons dret, amb intervenció del Procurador de Catalunya.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Ricard de Rabassa i Prat;
Atès que la petició de divorci la fonamenta l'actora en haver-li calgut separar-se del marit, per prescripció facultativa, perquè aquell era tuberculós, i, a més, en els mals tractaments de què era objecte per part del seu esmentat espòs, sense, però, que hagi intentat practicar prova respecte a cap dels fets constitutius de les dues causes al·legades, ni es pugui admetre com a reconeixement de l'eixstència de la causa desena de l'art. 3.r de la Llei de Divorci, la manifestació del marit d'estar ja guarit d'aquella malaltia, perquè si realment n'estava no existia la causa al·legada, i si no ho estava era necessari provar que l'esmentada malaltia ja la patia abans del matrimoni, i que culposament l'havia amagada al temps de casar-se;
Atès que l'altra causa al·legada per l'actora és, que el demandat s'havia buscat una altra dona, imputació amb la qual sembla voler al·legar la causa d'adulteri, i per bé que en la prova testifical, única practicada, tres testimonis han afirmat haver vist al marit en un bar, amb una altra dona amb la qual semblava que tenia relacions íntimes, i un dels testimonis manifesta que els va retratar al Parc, i que el marit va dir-li que era molt pesat d'anar sempre amb la mateixa dona, és evident que aquestes manifestacions dels testimonis no són bastants ni adients per apreciar com aprovada la causa d'adulteri.
Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat per la senyora J. V. i M. contra l'auto dictat per la Sala Especial de Divorcis de data 11 de febrer d'enguany, el qual auto confirmem, amb expressa imposició de costes a la recurrent; tornin-se a l'esmentada Sala els autos que trameté, amb certificació del present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat, en el seu cas.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 10.ª MALALTIA GREU QUE AFECTI EL COMPLIMENT DELS DEURES CONJUGALS. MALALTIA CONTAGIOSA
Comentari
