Sentència 12 - 3 - 1937
Separació de fet lliurement consentida
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa, President; Eduard Micó, i Busquets, Víctor G. d'Echá-varri, Joan Martí i Miralles i Antoni Mª Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 12 de març del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala especial d'aquesta Audiència, per R. E. i B., major d'edat, dedicada als quefers domèstics i veïna de la present, contra el seu marit J. P. i P., del qual no consta cap més circumstància que la d'ésser també veí d'aquesta ciutat, judici pendent ara davant d'aquest Tribunal, per virtut del recurs de revisió interposat per Factora contra l'auto de l'esmentada Sala de data 20 del mes passat, per virtut del qual recurs, ha comparegut solament l'actora, tramitant-se amb intervenció del Procurador de Catalunya en interès del fill del matrimoni;
Resultant que en la demanda, formulada per compareixença, s'al·leguen com a causes de la petició, que el marit és viciós, donat a la beguda, provocant això continuats disgustos matrimonials; que fa més de set anys que el matrimoni, per bé que resident al mateix domicili, es troba en realitat separat, sense tenir efecte el compliment dels deures matrimonials; interessa que la filla quedi a poder de l'actora, i no demana res en concepte de pensió alimentària, per tal com el marit va ésser acomiadat, de la casa on treballava, pel seu vici d'embriaguesa;
Resultant que sense haver-se practicat la diligència de citació del demandat, va obrir-se el judici a prova, havent-se practicat la testifical a instància de l'actora, després de la qual es dictà providència dient que, tota vegada que no consta l'emplaçament del demandat, se l'emplaci per tal que comparegui davant la Sala, i apareix que la diligència de l'esmentat emplaçament va entendre's amb la seva dona que és la mateixa actora, i per aquesta circumstància la Sala dictà una altra providència, manant que l'esmentat emplaçament es fes en la mateixa persona del demandat, no havent, però, estat possible fer-ho, puix que segons la diligència corresponent, va entendre's amb una veïna, havent estat declarat en rebel·lia;
Resultant que el Procurador de Catalunya va informar dient, que entenia que no s'havia de donar lloc a la demanda perquè de les proves practicades i de les manifestacions de l'actora, resulta que els cònjuges viuen en un mateix domicili, no podent tampoc ésser apreciada la causa vuitena de l'art. 3.r de la Llei del Divorci, que implicaria la declaració de culpabilitat contra el demandat, per tal com no resulta suficientment justificada, no podent servir de fonament la incompareixença del demandat, la citació del qual no s'ha fet personalment;
Resultant que celebrada vista, la Sala dictà l'auto recorregut pel qual, i atès que les proves practicades a instància de l'actora no són suficients per a estimar justificada l'existència de la causa de divorci que s'al·lega en la demanda, decidí que no hi havia lloc a decretar el divorci sol·licitat.
II. RECURS
Resultant que l'actora interposà, contra l'esmentada resolució, el recurs adient, per virtut del qual foren tramesos els autos a aquesta Superioritat, on ha estat seguit el procediment segons dret, amb celebració de vista pública.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Antoni M.a Borrell i Soler;
Atès que, tant pel n.° 12 de l'art. 3.r de la Llei del Divorci de la República, com per l'art. l.r, n.° 3 del Decret de la Generalitat, del 16 de setembre del 1936, la separació dels cònjuges que pot constituir causa de divorci, és la de fet, en distint domicili, lliurement consentida; per la qual cosa, una simple separació de persones practicada dins un mateix domicili conjugal, com la que motiva la demanda de la senyora R. E. i B., àdhuc que fos possible provar-la d'una manera certa, no autoritzaria una declaració de divorci;
Atès que l'embriaguesa, encara que sigui habitual, tampoc no és, per si sola, causa de divorci ja que no està catalogada entre les causes legals; i, per tal que entri en alguna d'aquestes causes cal que produeixi els efectes assenyalats en el n.° 8 de l'art. 3.r de la Llei, o sigui la conducta immoral o deshonrosa d'un dels cònjuges, que produeixi tal pertorbació en les relacions matrimonials que facin insuportable per a l'altre cònjuge la continuació de la vida comuna, segons ho ha entès aquest Tribuanl en sentència del dia 6 del mes que som, d'acord amb les del Tribunal Suprem del 12 i del 17 de desembre del 1936; circumstàncies que no concorren en el cas d'autos;
Atès que per aquestes consideracions s'ha de denegar el recurs de revisió interposat contra l'auto de la Sala Especial de Divorcis, del 20 de febrer proppassat.
Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat per la senyora R. E. i B., contra l'auto dictat per la Sala Especial de Divorcis de l'esmentada data, el qual auto confirmem, amb expressa imposició de costes a la recurrent; torneu a la referida Sala els autos que trameté, amb certificació de la present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat, en el seu cas.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 12.ª SEPARACIÓ DE FET LLIUREMENT CONSENTIDA
Comentari
