Sentència 29 - 5 - 1937
Separació de fet lliurement consentida durant tres anys
I. ANTECEDENTS
Senyors: Josep Andreu i Abelló, President; Eduard Micó i Busquets, Francesc de P. Pujol i Germà, Víctor G. d'Echávarri, Ramon M.ª Roca i Sastre. — A la ciutat de Barcelona, el dia 29 de maig del 1937.
En el judici de divorci seguit al Jutjat de 1ª Instància número 9 dels d'aquesta ciutat, i a la secció 1ª d'aquesta Audiència provincial, promogut pel senyor S. M. i M., contra la seva muller R. N. i D., tots dos majors d'edat i veïns d'aquesta població, pendent ara davant d'aquesta Superioritat, en virtut del recurs de revisió per injustícia notòria, interposat per la demandada, sota la representació del procurador senyor F. S., no havent comparegut la part recorreguda;
Resultant que mitjançant demanda de data 25 d'octubre del 1935, que per repartiment tocà al Jutjat de 1.ª Instància, número 9, d'aquesta ciutat, el senyor S. M. i M. promogué judici de divorci contra la seva muller, la senyora R. N. i D., al·legant com a única causa, la 12.ª de l'article 3.r de la llei, o sigui, la separació de fet i en divers domicili, lliurement consentida durant tres anys puix que es trobaven en aquesta situació de fet des del l.r de maig del 1932;
Resultant que la demandada, en oposar-se a la demanda, negà que fos lliurement consentida la separació de fet en que es trobaven, puix que la va atribuir a l'abandonament culpable del marit per adulteri amb una cosina de la declarant, amb la qual, se'n va anar a viure i amb la qual havia tingut un fill, i per això, al·legant com a causes la 1.ª, 4.ª, 5.ª, 7.ª i 8.ª de l'art. 3.r de la Llei, demanà per reconvenció el divorci, amb la declaració de culpabilitat del marit;
Resultant que aquest contestà la reconvenció dient que el motiu cert de la separació fou la conducta immoral de la seva esposa, la qual viu amb un altre home, amb el qual es casarà, segons ha manifestat públicament tan bon punt estigui divorciada, motiu pel qual ampliava la seva demanda de divorci, al·legant la causa 8.a de l'art. 3.r de la llei; ampliació que impugnà la demandada com a contrària a l'art. 688 de la Llei d'Enjudiciament Civil i al 50 de la llei del Divorci, mitjançant escrit en el qual demanà la suspensió de la providència que admeté l'impugnat, a la qual suspensió, i després d'escoltar l'actor, no es donà lloc, per auto de data del 20 de febrer del 1936, per entendre que l'art. 688 de la Llei rituària regeix en els judicis de major quantia, però no en els de menor quantia, al qual procediment s'ha d'acomodar el de divorci;
Resultant que la representació de la demandada proposà prova documental i testifical, que no apareix practicada amb tot i haver estat admesa, havent-se tan solament practicat la testifical que proposà l'actor, en la qual quatre testimonis justificaren la separació dels cònjuges, i afirmaren la separació dels cònjuges, i afirmaren que la dona no es comportava com a bona esposa i abandonà els seus deures conjugals i les obligacions de la casa, i que tenia relacions il·lícites, manifestant tres dels testimonis que era cert que l'actor viu amistançat amb una altra, amb la qual ha tingut un fill;
Resultant que en el seu resum de prova i informe, el Jutjat n.° 9 estimà tan solament justificada la separació i improvades les causes al·legades en la reconveció; i la Secció 1.ª de l'Audiència Provincial, en sentència del 22 de juny del 1936, entenent-ho de la mateixa manera, decretà el divorci, sense fer expressa declaració de culpabilitat ni imposició de costes, absolent l'actor de la reconvenció.
II. RECURS
Resultant que contra aquesta sentència, la demandada interposà recurs de revisió, amb escrit del 2 de juliol del 1936, del qual no en va donar compte la Secretaria de Sala fins el 26 de febrer d'enguany, per haver-se extraviat les actuacions, degut al canvi de lloc de la Secretaria, en el qual escrit, per bé que s'invoquen els n. 2 i 3 de l'art. 57 de la Llei del Divorci, concretament no es demana més que la revocació de la sentència dictada per tal com no és certa ni s'ha provat la causa 12.ª, i en canvi que es donés lloc a la reconvenció per ésser aplicables les causes 1.ª i 8.ª que s'hi al·legaren;
Resultant que, havent comparegut la recurrent senyora R. N. i D. davant d'aquest Tribunal, s'assenyalà el dia 21 del mes que som per a la vista, que per incompareixença d'aquella, es tingué per celebrada.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Vist essent Ponent el Magistrat senyor Víctor G. d'Echávarri i Castañeda;
Atès que el recurs de revisió per injustícia notòria, únic que ha de tenir-se per interposat d'acord amb la súplica de la recurrent, exigeix, tal com indica la seva denominació, que la sentència recorreguda contingui una injustícia notòria, és a dir, patent, clara als ulls de tota persona imparcial; i examinada la sentència recorreguda, la qual davant la deficiència de la prova de tota altra causa que no sigui la separació dels cònjuges per més de tres anys de fet i en diferent domicili, estima lliurement consentida aquesta separació, i acorda el divorci en la forma sol·licitada en la demanda, sense donar lloc a la reconvenció, no troba aquest Tribunal injustícia notòria que pugui donar lloc a la revisió.
Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs interposat per la senyora R. N., contra la referida sentència de la Secció 1ª d'aquesta Audiència, imposant les costes a la recurrent. I siguim tornats a la Sala de Divorcis, els autos i el rotlle que trameté, amb nota de les costes per la seva exacció, si escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 12.ª SEPARACIÓ DE FET LLIUREMENT CONSENTIDA
Comentari
