Sentència 6 - 11 - 1937
Separació de fet lliurement consentida. Es presumeix el lliure consentiment quan els consorts no han intentat reconstruir el matrimoni. L'element consensual va implícit en el fet continuat de la pròpia separació
I. ANTECEDENTS
Senyors: Eduard Micó i Busquets, Ramon M.ª Roca i Sastre, Antoni M.ª Borrell i Soler, Àngel Samblancat i Salanova i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 6 de novembre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori, per la senyora C. B. i F., major d'edat, serventa i veïna de la present ciutat, contra el seu marit senyor F. F. i D., el parador del qual és desconegut, i que ha estat declarat en rebel·lia, pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actora contra l'auto de l'esmentada Sala, de data 31 d'agost d'enguany, que no donà lloc a la demanda, havent comparegut a nom propi, sota la defensa del Lletrat senyor J. M.a X., i seguit el procediment amb intervenció del Procurador de Catalunya en interès del marit absent; ªi
Resultant que la senyora C. B. i F., invocà a la seva demanda com a causes del divorci que sol·licitava, les 5.ª i 12.ª de l'article 3, de la Llei de 2 de març del 1932, exposant en síntesi, ultra el fet del matrimoni, que a mitjans de l'any 1934, el seu marit va embarcar en direcció a l'Argentina, sense que des de llavors s'hagués tingut cap més notícia que dues lletres, que acompanya, de dates 7 de desembre del 1934 i 3 de gener del 1935, i va suplicar que, previs els tràmits legals es dictés sentència decretant el divorci, sense fer declaració de culpabilitat;
Resultant que emplaçat el demandat i declarat en rebel·lia, prestaren declaració dos testimonis que corroboraren els fets de la demanda;
Resultant que celebrada vista pública, el Procurador de Catalunya, s'oposà a la concessió del divorci, per quant, per bé que estava provada la separació, no es desprenia dels documents que obraven en els autos, que fos lliurement consentida, per tal com el demandat en les seves lletres manifestava el viu desig de tenir prop seu la seva muller.
II. RECURS
Resultant que d'acord amb aquest dictamen, la Sala Especial de Divorcis dictà l'auto recorregut, contra el qual l'actora interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren tramesos els autos a aquesta Superioritat, on se'ls ha donat la tramitació que marca la llei, amb celebració de vista pública.
III. S'ESTIMA EL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Àngel Samblancat i Salanova;
Atès que el matrimoni F. F. i D. i C. B. i F. fa més de tres anys que viu separat de fet i en distint domicili, o sigui exactament des de mitjans de l'any 1934 fins ara;
Atès que per bé que és cert que el dia 7 de desembre de 1934, F. F. va escriure des de l'Argentina a la seva muller una lletra, i el 3 de gener del 1935 una altra, expressant tant a la primera com a la segona desitjós de reprende la vida conjugal, no és menys notori que des de primers de gener de l'any 1935 fins el moment present, el F. no ha donat senyals de vida, ni n'ha tingut cap més notícia l'actora, segons palesen les declaracions dels dos testimonis que figuren en autos;
Atès que un any de separació de fet, lliurement consentida per ambdues parts, constitueix la causa 3.a de divorci de l'art. 1/ del Decret de la Generalitat de Catalunya, de data 18 de setembre del 1936;
Atès que racionalment hom ha d'estimar que en la causa 3.a de l'art. 3.r del Decret darrerament calendat, concorre el lliure consentiment, quan ni el marit ni la muller res no han intentat per a reconstruir la llar desfeta, bona i sana doctrina jurídica admesa pel Tribunal Suprem en sentència de 25 d'octubre del 1935, i aplicable als consorts F. i B., que s'ignoren mútuament des de 3 de gener del 1935 ençà;
Atès que és d'elemental justícia establir en la matèria, el principi que l'element consensual va implícit en el fet continuat de la pròpia separació, criteri en què és unànime la jurisprudència, i amb el qual coincideix incontestablement el Tribunal Suprem, en sentència de data 5 de desembre del 1934;
Atès que l'existència de les esmentades cartes de F. F. a la seva dona, manifestant desig viu de reunir-se-li, no destrueix la realitat inatacable, adverada per testimonis fefaents, de l'any de separació en distint domicili lliurement consentida, en què ha viscut el matrimoni, puix la data de les lletres a què ens referim és molt anterior a l'any de separació lliurement consentida, que legalment liquida el consorci conjugal;
Atès que l'auto de 31 d'agost del 1937 dictat per la Sala Especial de Divorcis, és denegatori de la dissolució del vincle conjugal perquè plaça el problema dins del període de tres anys de la Llei de 2 de març del 1932, i no de l'any de separació estimat suficient pel Decret de la Generalitat de Catalunya de 18 de setembre del 1936, que era el de lògica aplicació en aquest cas;
Atès que per les raons exposades és d'apreciar la causa 12 de la Llei del Divorci modificada, quant a la duració del temps de separació, pel Decret de la Generalitat de Catalunya tantes vegades calendat,
Decidim: Que donant lloc al recurs de revisió interposat per la senyora C. B. i F., contra l'auto de la Sala Especial de Divorcis de l'Audiència d'aquest territori, de data 31 d'agost d'enguany, hem de decretar i decretem el del matrimoni contret per la recurrent amb el senyor F. F. i D.; siguin retornades a la Sala sentenciadora les actuacions que trameté, amb un testimoni de la present, i nota de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 12.ª SEPARACIÓ DE FET LLIUREMENT CONSENTIDA
Comentari
