scej El Dret Civil Català en la jurisprudència
Menú
PresentacióSentències Crèdits

 

Sentència 9 - 11 - 1937
Separació de fet lliurement consentida. El temps de presó no pot computar-se a efectes de separació de fet

 

I. ANTECEDENTS

Senyors: Francesc de P. Pujol i Germà, Víctor G. d'Echavarri, Joan Martí i Miralles, Antoni M.a Borrell i Soler i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 9 de novembre de 1937.

En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori, pel senyor A. G. i F., major d'edat i veí de la present, contra la seva muller C. G. i G, en les mateixes circumstàncies, en el qual és part el Procurador de Catalunya, pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor, contra l'auto de l'esmentada Sala de data 5 d'octubre d'enguany, que no donà lloc a la demanda, havent comparegut la part recurrent sota la representació de la Procurador senyora C. I., i la defensa de l'Advocat senyor E. G., i fent-ho la part recorreguda a nom propi, i sota la defensa de la Lletrat senyoreta F. B.;

Resultant que l'actor fonamenta la seva demanda en els següents fets: que va contraure matrimoni amb la demandada en data 6 d'agost del 1927, existint-ne una filla anomenada M., que feia més d'un any que va separar-se voluntàriament de la seva muller per abusar aquesta de la beguda i tenir de si un caràcter agre, que feia impossible la vida en comú; i invocant les causes 8.ª i 12.ª de l'art. 3.r de la Llei del Divorci, modificada la darrera pel Decret de la Generalitat de Catalunya de data 18 de setembre del 1936, va demanar que, previs els tràmits legals, es dictés sentència decretant el divorci, amb tots els altres pronunciaments inherents;
Resultant que en contestar la demanda, la senyora C. G. negà que fos cert que fes més d'un any que visqués separada del seu marit, puix que no fou sinó fins a mitjans de febrer d'enguany que aquest l'abandonà, a fi d'anar a viure amb la seva amistançada, el nom de la qual esmentà; ni que fos aficionada a la beguda, i hagués incomplert els deures que imposa el matrimoni, i acabà oposant-se a la demanda, sol·licitant que, previs els tràmits legals, es dictés auto no donant-hi lloc:

Resultant que obert el judici a prova es practicaren les proposades per les parts, i d'acord amb el dictamen emès pel Procurador de Catalunya, la Sala Especial de Divorcis dictà l'auto recorregut, pel qual no donà lloc a la demanda, atès que de les proves practicades no es desprenia cap de les causes que hi foren invocades;

II. RECURS

Resultant que contra aquest auto l'actor interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren trameses les actuacions en aquesta Superioritat, on els ha estat donada la tramitació corresponent, amb celebració de vista pública.

III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS

Essent ponent el Magistrat senyor Antoni M.a Borrell i Soler;

Atès que del conjunt de les proves practicades no resulta que C. G. hagi violat els deures que imposa el matrimoni, ni que hagi portat una conducta immoral o deshonrosa que produeixi tal pertorbació en les relacions matrimonials que facin insuportable, per a l'altre cònjuge, la continuació de la vida en comú; per la qual cosa l'actor no pot invocar eficaçment l'art. 3.r, número 8, de la Llei del Divorci;
Atès que tampoc no pot invocar el n.° 12 del mateix article, per quant no s'ha demostrat que hagi durat un any la separació entre ells, en distint domicili; tant més si es té en compte que durant el temps que G. està pres, no pot estimar-se com lliurement consentida la separació dels cònjuges;

Atès que, per les anteriors consideracions, l'auto de la Sala Especial de Divorcis no ha comès injustícia notòria en denegar el divorci sol·licitat per l'actor.

Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de de revisió interposat pel senyor A. G. i F., el qual condemnem al pagament de les costes causades, siguin retornades les actuacions a la Sala Especial de Divorcis, juntament amb un testimoni de la present, i acta de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.


Concordances: LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 12.ª SEPARACIÓ DE FET LLIUREMENT CONSENTIDA


Comentari

 

 

 

 

 

IEC
Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal