Sentència 15 - 3 - 1937
Alienació mental
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa, Eduard Micó i Busquets, Víctor G. d'Echàvarri, Joan Martí i Miralles i Ramon M.ª Roca i Sastre. — A la ciutat de Barcelona, el dia 15 de març del 1937. En el judici de divorci, seguit davant la Sala especial d'aquesta Audiència per J. P. i S., major d'edat i veí d'aquesta ciutat, contra la seva muller E. C. i D., les circumstàncies de la qual no consten, pendent ara davant d'aquest Tribunal per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor contra l'auto de l'esmentada Sala, de 17 del mes passat, que no donà lloc a la demanda, per virtut del qual recurs ha comparegut l'esmentat actor, en nom propi, dirigit pel ciutadà C. R., havent seguit el procediment amb intervenció del Procurador de Catalunya, no solament en interès del fill del matrimoni, sinó en representació també de la demandada per l'estat especial en què es troba;
Resultant que en la demanda de data 2 de novembre de l'any passat, l'actor, després de sentar el fet del matrimoni i de dir que d'aquest n'existeix un fill, al·legà com a fonament de la seva petició que, la demandada pateix d'alienació mental, malaltia que fa impossible la convivència moral i material dels cònjuges, i que motivà la reclusió de la demandada al manicomi de l'Asil del Pare, on té assegurada la seva subsistència, afegint que, per tal com aquesta malaltia és greu i científicament incurable, exclou tota presumpció racional que aquella convivència pugui ni tan solament intentar de restablir-se; acompanyà un certificat mèdic justificatiu de l'estat de la seva dona, i al·legà com a fonaments de dret la causa tretzena de l'art. 3.r de la Llei del Divorci; va demanar que es donés lloc a la demanda, i oferí continuar prestant al fill l'assistència i l'educació adient;
Resultant que per providència del 9 de desembre de l'any passat, la repetida Sala va tenir per formulada la demanda de divorci, manant-ne la substanciació i que, abans d'acordar el que fos procedent, es reclamés del Director de la Clínica de Psiquiatria de l'Ajuntament d'aquesta ciutat, una certificació acreditativa de la malaltia que pateix la demandada, especificant si aquesta malaltia és inguarible i, a més, a càrrec de qui va l'assistència de la malalta de referència en aquell establiment; com a conseqüència de la qual comunicació, l'Institut Municipal de Beneficència d'aquesta ciutat, Servei d'Assistència Mèdica del Dispensari del Parc, va certificar que la repetida demandada pateix un greu malaltia mental, de la qual, per bé que ara es troba millorada, no pot esperar-se'n la curació total, afegint l'administrador de l'esmentat establiment, que les despeses que hi ocasiona l'estada de la malalta van a càrrec de l'Ajuntament d'aquesta ciutat; informe del qual se'n demanà ampliació, en providència de data 30 de gener, provocant això l'altre certificat mèdic en el qual s'especifica que l'actual estat de la demandada no impedeix la seva convivència espiritual en termes greument perjudicials per a la família, per bé que cal excloure la possibilitat d'un restabliment total i definitiu, puix que la malaltia soferta l'ha deixada en una certa limitació general de la seva intel·ligència;
Resultant que després de manar, en la providència del 12 de febrer, que la certificació darrerament esmentada fos unida als autos, la Sala dictà la resolució recorreguda, per la qual, atès que de les esmentades certificacions resulta, que no és aplicable la causa 13.ª de l'article 3.r de la Llei del Divorci al•legada per l'actor, decidí que no hi havia lloc a la demanda, absolent la demandada.
II. RECURS
Resultant que contra la referida resolució l'actor interposà recurs de revisió, per virtut de la qual, va comparèixer davant d'aquesta Superioritat;
Resultant que justificat, pels certificats mèdics de referència, l'estat de la demandada, fou reclamada per tal que la presentés la intervenció del Procurador de Catalunya, ultra la que havia de tenir-hi en interès del fill del matrimoni, havent celebrat vista pública, en la qual el recurrent insistí que fos revocat l'auto recorregut; i el Procurador de Catalunya, va demanar-ne la confirmació.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Víctor G. d'Echávarri i Castañeda;
Atès que trobant-se com es troba la Decisió recorreguda ajustada a dret, no procedeix que es doni lloc a la revisió que es demana,
Decidim: Que no hi ha lloc al recurs interposat per l'actor contra el referit auto de la Sala Especial de Divorcis, el qual confirmem, imposant expressament a l'actor les costes del recurs, i siguin tornats els autos a la referida Sala, amb una certificació de la present, i nota de les costes per a llur exacció, si s'escau.
Concordances:
LLEI DE DIVORCI de 2 de març de 1932. Article Tercer. Causa 13.ª ALIENACIÓ MENTAL
Comentari
