Sentència 10 - 8 - 1937
Pertorbació profunda com a conseqüència de la diferència de costums o de mentalitat entre els cònjuges. La brutícia no pot determinar l'autèntica incompatibilitat moral i física entre els cònjuges
I. ANTECEDENTS
Senyors: Ricard de Rabassa i Prat, Francesc de P. Pujol, Eduard Mico i Busquets, Àngel Samblancat i Salanova i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona/el dia 10 d'agost del 1937.
En el judici de divorci promogut davant de la Sala Especial d'aquesta Audiència, per J. M. i C, major d'edat, empleat, natural de P. i veí de la present, contra la seva esposa C. B. i F., també major d'edat, sense professió, natural de M., del mateix veïnatge, pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió, interposat per l'actor, contra l'auto de l'esmentada Sala de data 3 de juliol d'enguany, que no donà lloc a la demanda;
Resultant que en la demanda, ultra el fet del matrimoni i l'existència de cinc fills, dos dels menors d'edat, i reproduint les al·legacions que varen recolzar un altre judici de divorci que fou denegat per la Sala Especial, s'exposà en síntesi: que la demandada havia abandonat els deures que el matrimoni imposa, ja que tenia el seu domicilií en un estat de gran deixadesa, brutícia, i mancat de condicions higièniques, la qual cosa posava en perill la salut dels dos fills menors que vivien amb el matrimoni, tot i acompanyant dos requeriments fets per la policia sanitària de l'Institut Municipal d'Higiene, per tal que s'extraguessin les escombraries que hi havien, ja que constituïen un perill per a la salut pública; que els fets dels quals se n'ha fet esment havien produït una incompatibilitat en els seus caràcters, que feia impossible la continuació de la vida conjugal; que aquesta incompatibilitat havia pres tal increment que l'actor es veia en el cas d'haver de llançar del seu domicili la seva muller, o d'anar-se'n d'ell amb els seus fills, per tot el qual va demanar que es dictés sentència donant lloc al divorci, sense que es fes declaració de culpabilitat, i en la qual s'acordés que els fills restessin sota la custòdia del pare.
Resultant que, no havent comparegut la demandada, va practicar-se la prova proposada per l'actor, i, d'acord amb el Procurador de Catalunya, la Sala Especial de Divorcis dictà un auto per virtut del qual, atès que no s'havia al·legat ni provat cap nova causa de les que s'al·legaren en l'anterior judici promogut per l'actor, devia apreciar-se l'excepció de cosa judicada, no donà lloc al divorci sol·licitat.
II. RECURS
Resultant que contra l'esmentat auto l'actor interposà recurs de revisió, havent-se tramès els autos a aquesta Superioritat, on s'ha seguit el procediment segons dret amb celebració de vista pública i intervenció del Procurador de Catalunya, en interès dels fills menors.
III. DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Àngel Samblancat i Salanova;
Atès que en el primer judici de divorci promogut per J. M. i C. contra la seva esposa C. B. i F., en data 2 de desembre del 1936, invocant la causa 8.a de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932, o sigui, «la violació d'algun dels deures que imposa el matrimoni», no es va practicar per l'actor prova testifical ni de confessió en juidici, ni cap altre adient a l'objecte de la demanda, essent insuficients, com a demostració de tipus documental, els requeriments de l'Institut Municipal d'Higiene, units a l'escrit inicial del plet, raó per la qual la Sala va denegar la dissolució del matrimoni demandada per l'actor;
Atès que en el segon judici entaulat per J. M. contra C. B. en data 15 de juny d'enguany, peticionant el mateix que en l'anterior, i al·legant la causa de l'article quart del Decret de 23 de desembre del 1936 de la Generalitat de Catalunya, o sigui, la incompatibilitat de caràcters, la prova que és practicà es va referir, més que a la diferència de mentalitat i de costums, a l'abandonament en què l'esposa tenia la casa i els fills, fets en què es basà la primera demanda, no essent tampoc suficient la prova feta en aquest segon judici, tant respecte a la manca de netedat i codícia de la muller al·legada en la primera demanda pel marit, com la referent a la incompatibilitat de caràcter invocada en la segona;
Atès que, encara que s'hagués palesat irrefutablement la deixadesa domèstica i personal de la senyola B., ni s'inclou aquesta circumstància entre els deures del matrimoni, la violació dels quals dóna lloc a l'existència de la causa 8.a de l'art. 3.r de la Llei de Divorci, segons té repetidament declarat la Jurisprudència del Suprem, principalment en les sentències de dates 11 de març i 7 de desembre del 1933 i 10 de febrer del 1934;
Atès que la netedat no és un deure específicament conjugal, ans bé un imperatiu de l'higiene i quasi biològic, independent del matrimoni, superior i anterior a ell, fill de la cultura i no dimanant del caràcter i de la mentalitat, i no pot, per tant, determinar autèntica incompatibilitat moral i física entre els cònjuges, limitant-se els seus efectes a enterbolir la intimitat dels esposos i la pau de la llar, essent realment una mala costum susceptible de correcció, i de la qual ha semblat no adonar-se'n el marit fins als vint-i-nou anys d'estreta relació amb la seva dona, i de tenir amb aquesta cinc fills;
Atès que malgrat no existir l'excepció de cosa judicada per ésser distinta la causa potendi en ambdues sentències dictades en aquest litigi per la Sala Especial de Divorcis, són d'estimar les raons abans esmentades per a denegar la petició feta en la seva demanda per J. M. i C,
Atès que en la resolució de 3 de juliol del 1937, de la Sala Especial de Divorcis de l'Audiència de Barcelona, no hi ha injustícia notòria, violació de formalitat essencial del judici que produeixi indefensió, ni incompetència jurisdiccional, o sigui, cap de les causes de l'article 57 de la Llei de 2 de març del 1932, en què pot fonamentar-se el recurs de revisió interposat per J. M. i C,
Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat per J. M. i C. contra l'auto dictat per la Sala Especial de Divorcis que denegà el seu, el qual auto confirmem sense imposició de costes; siguin tornats a la sentenciadora les actuacions que trameté juntament amb una certificació de la present i de la nota de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.
Concordances:
DECRET DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA de 23 de desembre de 1936. Article Quart. PERTORBACIÓ PROFUNDA DE LES RELACIONS MATRIMONIALS
Comentari
