L’any 1907, la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, va prendre la «iniciativa de fundar un centre d’estudis científics, concretament especialitzats i destinats, més que no pas a l’ensenyament, a produir ciència i facilitar les investigacions, per saber directament tot allò que tenim de propi, i no haver d’aprendre dels estrangers allò que han estudiat a casa nostra».
L’article primer del Dictamen acord de constitució estableix que «es crea un centre d’estudis que s’anomenarà Institut d’Estudis Catalans i que tindrà per objecte la superior investigació científica de tots els elements de la cultura catalana».
Quan es va crear, el model a seguir va ser l’Institut de França, fundat l’any 1795, que agrupa cinc acadèmies, de la mateixa manera que el nostre Institut es va acabar organitzant en cinc seccions. Han passat molt anys des de la creació d’ambdós instituts, però la filosofia que comparteixen continua essent la mateixa:
L’Institut est une chose qui est propre à la France. Plusieurs pays ont des académies qui peuvent rivaliser avec les nôtres pour l’illustration des personnes qui les composent et l’importance de leurs travaux. La France, seule, a un Institut où tous les efforts de l’esprit humain sont comme liés en un faisceau, où le poète, le philosophe, l’historien, le critique, le mathématicien, le physicien, l’astronome, le naturaliste, l’économiste, le juriste, le sculpteur, le peintre, le musicien peuvent s’appeler confrères.
Ernest Renan (1867)
L’Institut continua gaudint d’una doble condició: d’una banda, és una corporació acadèmica i, com a tal, actua com a acadèmia de la llengua, i de l’altra, és un centre d’investigació. Estatutàriament, l’Institut ha de fer recerca de tots els elements de la cultura catalana i, per tant, és un institut de catalanística. Al mateix temps, l’Institut ha de contribuir a la investigació en les diferents àrees de les humanitats, de la ciència i de la tecnologia.
Actualment, l’Institut té reconegut per les institucions, per la comunitat científica i per la societat civil el lloc que li escau com a acadèmia de la llengua, però, com a centre d’investigació en els altres àmbits del saber, la tasca de l’Institut no és tan coneguda o reconeguda.
En un moment en què el mateix IEC reflexiona sobre el tipus de recerca que li pertoca fer, a més de com a acadèmia de la llengua, esperem que aquest portal que obrim sota l’epígraf de «Recerca» mostri millor el panorama de la recerca que porta a terme l’Institut, des de fa temps i actualment.
