El camp de la literatura popular impresa en l’Edat Moderna ha conegut en les últimes dècades un important avenç investigador en l’àmbit internacional, i un dels seus productes més característics, el plec solt poètic, ha rebut particular i sistemàtica atenció en literatures europees modernes. En l’àmbit de les lletres catalanes, però, no ha estat així.
Durant les darreres dècades s’han publicat alguns estudis meritoris que, però, no solucionen aquest gran buit historiogràfic existent, i que, d’altra banda, necessiten una profunda revisió.
Soluciona una mica aquesta situació la publicació, el desembre de 2021, d’un monogràfic al Boletín de Literatura Oral, titulat Literatura popular impresa en la Peníncula Ibérica durante los Siglos de Oro, que incloïa fins a tres treballs dedicats a plecs poètics en català dels segles XVI i XVII, que bevien de la visió de conjunt feta per Romeu (1972), esquemàtica però encara útil sobre els plecs poètics en català del Renaixement.
Durant els darrers cinquanta anys cal destacar l’edició facsímil de J.M. Blecua (1976) dels pocs plecs catalans cinc-centistes en vers de la Biblioteca de Catalunya, i l’atenció que han rebut els plecs de goigs i els dels bandolers. Han estat també estudiats darrerament els plecs en volums facticis o de col·leccions concretes (Ferrando, 1978, 1983, 1992, 1993, 1999 i 2012; o Martos, 2022 y 2023).