Poesia inclosa en el llibre El Príncep, dedicat al fill gran del poeta que morí als set anys en un hospital de Sant Gervasi, en plena època de floració de les mimoses i d’arribada de la primavera. El poema parla de sentiments barrejats, entre el dolor per la mort i el goig per la vida naixent.
Altres informacions:
Referčncies:
El Príncep. Barcelona: Óssa Menor, 1954; Polígrafa, 1969; Columna, 1988.
Els jardins de Sant Gervasi
Documentació:
Jardins de Sant Gervasi
He vist el groc de la mimosa
en els jardins de Sant Gervasi.
He cobejat un altre món,
quan vanament les flors s’obrien.
Em feia mal el goig de tot,
la primavera enganyadora;
tot era bell, sense misteri,
mentre venia el gran esglai.
Quan va florir l’arbre més alt,
la mort s’enduia l’esperança;
algú m’ha dit que tot és bo,
que l’àngel passa per la vida,
que ara vivim en el tancat
d’orba bellesa que ens convida
i no sabem què és un espill,
que ens cal morir per viure.
Serà sagrat aquell indret
on han florit les flors i els arbres;
duien la mort en el seu joc,
com més florien més ploraven.
Tot es mesclava en el meu cor,
perquè sabés el que em calia:
néixer, morir, tot és igual.
Déu ens espera sempre.
