ESTABLECIMIENTO GENERAL DE CULTIVOS. ENSEÑANZA AGRÍCOLA DEL CARMELO
Bonaventura de Vidal (o Ventura de Vidal). Propietari
Emili Mir. Professor tècnic
Joan Bautista Richiero. Jardiner major
El 1853 Bonaventura Vidal (o Ventura Vidal), auditor de guerra honorari i comissari regi per l’agricultura de les províncies de Tarragona i Lleida, va crear una escola agrícola en terrenys de la seva propietat a Sant Joan Despí.
Pretenia que l’establiment ensenyés l’ofici d’agricultor, hortolà i jardiner a joves de tot Espanya principalment a través de la pràctica. Alhora també actuava com a viver on es comercialitzaven arbres, llavors i plantes. Va idear una manera de finançar el negoci per subscripció, acceptant capital a canvi de vegetals produïts a la finca.
La iniciativa estava en la línia de les escoles que s’havien posat en funcionament en aquells anys, com les escoles d’Oñate al País Basc (1851), la de Castel-Ruiz a Tudela (Navarra) (1851) o la Fortianell a Girona (1854). L’escola de Sant Joan Despí disposava d’un capellà que exercia de mestre d’ensenyament primari, un professor científic, dos professors pràctics, un per l’agricultura i un altre per l’horticultura i la jardineria, així com els ajudants que calguessin.
Els ensenyaments que s’impartien, tant teòrics com pràctics, abraçaven tots els coneixements agrícoles dels cultius habituals, especialment els hortícoles i jardiners. Tot i seguir-se les lliçons, es donaven “según el orden progresivo reconocido por todos los autores” i s'adaptava el temari a les necessitats del currículum de cada moment.
Els alumnes podien ser externs o interns i calia tenir 8 anys per accedir als cursos preparatoris i entre 11 i 16 per matricular-se als cursos teòrics d’agricultura i horticultura. Per als ensenyaments de caracter pràctic s’havia de tenir entre 12 i 20 anys.
El 16 d’agost de 1853 el Ministre de Foment va aprovar la proposta, declarant l’establiment sota la protecció del govern i en va aprovar el reglament.
Entre les dependències destacaven el magatzem de llavors, els “criaderos” de tota clase d’arbres i plantes, els hivernacles i el museu d’instruments. El propietari, Bonaventura Vidal, va equipar l’establiment amb diverses col·leccions per a l’estudi com ara un conjunt de minerals amb aplicació a l’agricultura que comprà a Viena, un herbari de 4.000 espècies comprat a Chambéry, una col·lecció de coníferes procedents de Bèlgica i també va adquirir un notable conjunt d’eines “de un trabajo exquisito, para que sirvan de modelo a los artistas nacionales para los muchos que necesitaran los alumnos”.
En la seva vessant d’empresa, El Carmelo oferia construir tot tipus de “huertas, jardines, vergeles, paseos, alamedas y bosques de utilidad y recreo, y de cualesquiera plantíos” així com elaborar “planos y diseños de las más elegantes y cómodas plantaciones” i es donaven orientacions als clients sobre els models de màquines més modernes i les espècies més adients de flors i fruites per a cada circumstància.
L’establiment es va posar en marxa l’octubre de 1853 i hi ha constància que perdurà almenys fins al 1860. El jardiner major era en Juan Bautista Richiero i el profesor teòric l’Emili Mir.
Sembla que el Ministeri li va retirar la subvenció que rebia degut a “alguna que otra antipatía personal que puede tener origen en los celos, o en otra cosa semejante” com s’explica a la Revista de Instrucción Pública. En tot cas el 1861 tenim constància de la venda de tots els estris de l’Establiment.
Activitats:
A part de les seves activitats docents i empresarials a El Carmel es va fer recerca científica i es va participar en diverses exposicions.
A l’Exposición de Agricultura de Madrid celebrada el 1857, les aportacions de l’Escola del Carmelo van crear expectació i van rebre molts elogis dels diaris de la capital com ara La Época: “pero el espositor que debia llamarnos la atención por la riqueza y variedad de sus productos, es Don Ventura Vidal”. En els discursos inaugurals es va brindar fins i tot en el seu honor.
A l’Exposició es va presentar una col·lecció de 144 coníferes “unas plantas inmarcescibles, preciosas para los jardines” -per la qual va rebre una medalla d’or-, jacints, 14 varietats de patates, exemplars de dioscorea japonica aclimatada a l’establiment i amb pretensions de jugar un paper similar a la patata, blat, llegums i cols de Brussel·les. El jardiner major Juan Bautista Richiero va rebre una medalla de bronze.
El 1859 va fer donació de diversos instruments agrícoles per ajudar a la “colonización de las islas del Golfo de Guinea”.
A l’Exposició Agrícola de Barcelona, celebrada l’octubre de 1859, guanya premis pel seu blat “tremesi” i pel conjunt de fruites tendres.
L'any 1858 va presentar els resultats de les seves experiències sobre l'igname o nyam de la Xina (Dioscorea batatas Decne.) i sobre Dioscorea japonica Thunb. a la Societat Econòmica Valenciana.
Referències:
ANTON RAMIRES, Braulio: Diccionario de bibliografía agronómica, Madrid, 1865
CARTAÑÀ, Jordi: Agronomía e ingenieros agrónomos en la España del siglo XIX, Barcelona, Ed. El Serbal, 2005, 330 p.
<<Reglamento para el establecimiento general de cultivos y enseñanza de agricultura y horticultura del Carmelo, bajo la protección del gobierno>> , Diario Oficial de Avisos de Madrid, Madrid, 1 de noviembre de 1853 i Revista de Agricultura práctica, Barcelona, tomo II, 1853, p. 121
RICHIERO, Juan Bautista: Establecimiento general de cultivos y enseñanza agrícola de El Carmelo, propiedad de D. Ventura de Vidal, Catálogo general por D. Juan Bautista Richiero, Barcelona: Gorchs, 1856, VI+76 p + 1 plano.