La Barcelona del segle XVII era rica en horts i jardins d'esbarjo a la
zona de la Fusina, a l’àrea del Born, tal com ha estat posada en relleu pels treballs
de recerca i les nombroses publicacions d’Albert Garcia Espuche. Un dels jardins
més destacats era el jardí que el Cònsol d’Holanda tenia en aquesta zona i que és descrit per Pere Serra i Postius com:
De quants orts y jadins que en
molt temps allí agué, lo mes curios, costos y digne de ser vist, fonc, un
qu’era del Consol d’Olanda; perque ames de averi esquisites plantes, abres y
flors raras y formas ab armoniosa simetria disposadas y arregladas, per totas
pars estava minat, aventi enterrars no pocs quintars de plom, per lograr
diferents, y admirables jocs d’aigua, que surtin ja de baix terra ja de parts y
padrissos com y també fins de les soques dels arbres, componia una espessa
pluja: de tal amera que elevantse molt los cristalins raigs, que pels forats
dels conductes eixian, los uns als altres acompossadament cruzantse,
tranformaven tot l’ort y jardi en un copiós curtidor, sens veurerse ni flors ni plantes ni arbres: y ab tot el
jardi era molt gran, en qualsevulla part ques posàs la gent, que per veurer los
jocs hi anava, podia ser remullada de cap a peus, lo que era causa que aa
vegades sucseísen alguns focosos lances, que para riurer y divertirse tant com
lo millor entremés de Comèdia”
Dedueix Albert Garcia Espuche que el jardí devia pertànyer a Joan Kies i Helmont, un
dels dos cònsols d’Holanda que hi havia a la Barcelona del 1700, i no d’Arnold de Jager, l'altre còsnsol, ja que el primer es va fer portar terra des de Tortosa i una
propietat seva a la Fusina amb tarongers i llimoners va ser comprada
posteriorment per Joan de Lapeyra.
Els jocs d’aigua com a element de joc cortesà es van començar a introduir en els jardins en el
Renaixement italià i des d’aleshores han format part dels jardins d’esbarjo com un dels elements més populars per als jocs de seducció i festeig.
Vegetació:
Escultura:
Arquitectura:
Fonts:
Fauna: