Nom: Maresme. JARDÍ DE CAN BARTOLDO
Tipologia: Jardí desaparegut
Adreça: Santíssima Trinitat, 1-3 - Canet de Mar - Maresme

Data de creació: Ca. 1870 Data de desaparició: Ca. 1960
Autoria: Desconegut
Estil: Romàntic Superficie:
Propietari: Règim:
Contacte:

Descripció:

Història:

El jardí desaparegut de Can Bartoldo és un dels jardins documentats més antics de Canet de Mar, a més dels jardins de les cases d’indians de Busquets i Font. És conegut per un parell de fotografies i descripcions més o menys contemporànies.

Can Bartoldo era la casa d’estiueig a Canet de Mar de la família Roig-Masriera. El fill gran va ser Enric Roig i Masriera (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1962) cèlebre musicòleg i concertista.

El jardí tenia una estructura geomètrica i hi destacaven les palmeres, les magnòlies i altres plantes exòtiques enviades per part de la família que residia a Cuba. Eren també importants els elements arquitectònics.

En les fotografies es poden distingir dues grans fonts típiques de la dècada de 1880. Una en forma de templet, amb un primer pis amb diferents figures al·legòriques que suporten un segon pis amb arcuacions i coronat amb una cúpula. La segona és una font presidida amb un estípit amb el bust del déu Neptú, clara referència als negocis naviliers del patró canetenc Bartomeu Roig i Goday (1762-1834), avantpassat de la família que en fou propietària. A més, gràcies a descripcions posteriors, se sap que hi havia un pou amb brocal de marbre i un pòrtic amb pintures murals amb la representació d’uns esclaus recollint el tabac a les plantacions de Cuba. Més evocadora és la descripció d’una de les festes que es feien en el jardí, com la descrita per Marià Serra el 1899: “Causava un agradable cop de vista des de lo jardí, el contemplar el grupo de damiselas assegudas en un artístich desordre en la escalinata y pedrissos de la aucellera, y’l fruir de las ayrosas notas de color de robas vaporosas y de tersas muselinas dels vestits.” També està documentat que, el 1914, va passar-hi l’estiu Apel·les Mestres.

Tot aquest conjunt va desaparèixer en una fosca operació urbanística cap al 1960. A l’Ajuntament no es conserva cap document de l’enderroc de la finca. Només el permís per edificar, el 1962, l’Hotel Magnolia. El nom es devia a un dels pocs elements preservats del jardí, un magnolier.

Vegetació:

Palmeres, magnoliers, heures, plantes tropicals

Escultura:

Arquitectura:

Pòrtic

Fonts:

Font amb templet, font d’Hèrcules, pou

Fauna:

Documentació:

ESTERLICH, V.; «Los jardines románticos», Pedracastell, Canet, núm. 31, desembre 1948, pàg. 3.

FUENTE, V.; LÓPEZ, F.; SALA, T.-M.; VILLAR,V.; «Flors domenequianes», Empremtes, Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar, Canet de Mar: Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, 2014, pàg. 36-39.

MAS, X. «Viure en un cinema», El Sot de l’Aubó, Canet, núm. 24, 2008, pàg.21-22.

SERRA, M., «Reunions familiars», La Costa de Llevant, Canet, núm. 35, 27 d’agost de 1899, pàg. 12.

Vicente de la Fuente Bermúdez, 20/04/2015