La finca de s’Armanac
és una de les propietats més destacades d’Aiguablava, en el terme municipal de
Begur. La finca ocupa una superfície de
1,5 hectárees i està formada per una àrea boscada plantada principalment amb pi
blanc (Pinus halepensis) i una
superfície enjardinada d’aproximadament 6.500 m2. La orografia de la zona és molt
accidentada, el que va condicionar l’estructura del jardí format a partir d’un
conjunt de terrasses que descendeixen fins a la platgeta d’en Malaret.
El jardí de S'Armanac
és obra del director de jardins Joan Mirambell, i es va construir entre els anys 50 i 60
del segle XX. Guarda una gran similitud amb altres obres de l’autor com la
Marineda de Calella de Palafrugell o el jardí de Julio Muñoz Ramonet de
Barcelona.
Una inscripció a la
porta principal d’accés a la finca l’identifica com S’Armanac ,1943. La propietat pertanyia a Carmen Vidal López de Roger, i si bé no s’ha pogut localitzar encara la
data exacta de la construcció de l’habitatge i del jardí, probablement la data
de la inscripció fa referència al moment en que es va iniciar la construcció de
la casa. En el 1946 es va presentar una instància a l’Ajuntament de
Begur per construir una piscina, el 1948 una per fer la capella, el 1950 es va
sol·licitar permís per fer un pou, el 1954 una instància per a fer un garatge
i unes quadres i el 1964 dues casetes de
jardiners.
A S’Armanac, Mirambell
va ser fidel al seu estil, tant en el
traçat de les terrasses i estanys, com en els materials utilitzats en la seva construcció i la varietat
d’espècies vegetals. Va dissenyar
un jardí distribuït en tres grans àrees: la zona d’accés, el jardí principal
proper a la casa i el conjunt monumental d’escales que baixen cap el mar.
L’avinguda d’accés a
la casa des de l’entrada principal està formada per un vial pavimentat flanquejat per una alienació de cedre. A banda
i banda de l'avinguda hi ha un seguit de terrasses formades per murets baixos
coronats amb testos de terracota. Una de les terrasses acull la
capella, precedida per una esplanada de gespa i una terrassa inferior amb sauló
com a paviment. Les terrasses de l’altra costat de l’avinguda estaven
conformades a mode de bancals i
havien acollit un antic hort i un
hivernacle, probablement per a la
producció de les plantes anuals que plantades en testos de terracotes es
trobaven distribuïdes per tot el jardí coronant murs i puntejant visuals. Destaca en aquesta zona una avinguda de
castanyers (Castanea sativa) molt
habitual en les obres de Mirambell. Més enllà dels horts s’ubicaven,
perimetralment al bosc, les casetes dels jardiners (sembla que van arribar a
estar contractats 4 o 5 jardiners per fer el manteniment del jardí); les quadres i la pista de cavalls i el garatge, amb la
vivenda del xofer adossada.
El jardí principal es
troba situat al davant de la casa, orientada cap el mar, amb un joc de
terrasses de diferents orientacions i ornamentades
amb petits estanys i petites grutes i pavimentades amb gespa i lloses de petit
tamany per facilitar el seu ús. En una de les bandes de la casa es troba una
piscina d’aigua dolça i a l’altra un estany ornamental acabat en forma
semicircular ornamentat amb nenúfars. El conjunt es completa amb un grup de
magnòlies que marquen el perímetre de l’espai.
La tercera àrea del
jardí la conforma l’accés a la platja que contè un conjunt monumental format per dos grups d’escales que
es van trobant en terrasses allargades,decorades amb testos amb flor. Els
materials en tota aquesta àrea son murs de pedra de la zona amb un paviment de
tova. El conjunt acaba a la part baixa
amb un estany rectangular amb nenúfars, amb tres
petits nimfeus de pedra.
La finca es completa
amb el vial d’accés a l’embarcador, una piscina d’aigua salada a la part
inferior, una pista de tennis i una àrea que havia acollit jocs infantils.
Vegetació:
Escultura:
Arquitectura:
Fonts:
Fauna:
