Situada en un terreny amb pendent
mirant al mar del terme municipal de Blanes, entre les cales de Sant Francesc,
la cala Treumal i el camí de Santa Cristina, la finca Pinya de Rosa ocupa una superfície
de 52 ha, de les quals aproximadament 7 formen el jardí de col·lecció. La finca
fou comprada el 1945 per l’enginyer
industrial Ferran Rivière i de Caralt , col·leccionista de plantes crasses i
cactàcies. El jardí, enllestit el 1952, va arribar a tenir, segons es diu, al
voltant de 7.000 espècies i varietats diferents, convertint-se així en un dels
jardins d’aclimatació de cactus i suculentes més rellevants d’Europa que fou visitat
pels especialistes en aquests tipus de plantes més importants del món. A més dels autors citats, s'especula amb una possible col·laboració de Joan Mirambell.
El nom de Pinya de Rosa, que ja
havia estat adoptat per Joaquim Ruyra per al seu recull de relats, fou suggerit
pel poeta blanenc Pere Puig i LLensa i fa referència a un nus mariner.
La part més alta del jardí
s’organitza en parterres de formes i dimensions diferents, separats entre ells
per camins empedrats, als encreuaments dels quals trobem zones de repòs amb bancs
i taules situats sempre en zones estratègiques i amb bones vistes. Els
parterres es van organitzar seguint un rigorós ordre sistemàtic i situant cada
espècie al costat d’aquella amb qui té un parentesc més proper.
Sota la zona de parterres es
construïren hivernacles per a les plantes que no suporten temperatures baixes,
dedicats cada un a una família diferent. Així, hi havia l’ hivernacle de les
orquídies, el de les bromèlies i els de les plantes tropicals, entre altres. L’any
1977, quan el jardí s’obrí al públic, es construïren altres hivernacles que es van
dedicar a la producció per a la venda al públic.
A la zona més meridional del
jardí, hi trobem la plaça de les Palmeres o jardí de les Estàtues, una bassa de
forma rectangular, amb una pèrgola a una banda i pilars a l’altra que solien
sostenir escultures de marbre blanc, còpies del segle XIX d’escultures
clàssiques.
Fora del recorregut i avui
desapareguda, Rivière feu construir la Font de Neptú, amb un estany i una font
típicament neoclàssics, presidits per una gran escultura en marbre d’aquest déu.
Pinya de Rosa fou declarat PNIN en 4 de juliol de 2003.
Vegetació:
Especialitzat en plantes
suculentes, va arribar a comptar amb 7.000 espècies sense comptar la flora autòctona
que hi ha al voltant. Va ser el jardí de l’Estat espanyol amb representació més
àmplia de la família de les cactàcies. Hi havia més de 800 espècies de la
família, especialment de la subfamília de les Opuntioideae, entre Opuntia,
Cylindropuntia, Brasiliopuntia, Austrocylindropuntia, Consolea, Nopalea, Tephrocactus,
Corynopuntia i Grusonia. A més, importants col·leccions d’Àloes, Agaves, Yucca,
diversos gèneres de crassulàcies, Lithops i Conophytum.
Escultura:
CERÀMICA:
A banda del mural ceràmic amb el
nom del Jardí, obra de Joan Baptista Guivernau, hi havia altres murals distribuïts
pel jardí amb iconografia d’oficis, verges i sants o amb cites com ara el de la
descripció de Pinya de Rosa de Joaquim Ruyra.
També hi havia gerres de ceràmica
de la Bisbal, repartides pel jardí, avui pràcticament desaparegudes.
Arquitectura:
L’edifici més destacable de la
finca és el Mas del Sol, obra de Raimon Duran i Reynals (1945). Concebuda a
l’estil d’una masia tradicional, en principi fou pensada com a casa dels
masovers, però de seguida es convertí en la residència de Rivière i la seva família.
Rivière va fer construir diverses
edificacions per tal de facilitar l’explotació agrícola i ramadera de la finca
i per al jardí botànic. A banda de les diverses casetes de vinya preexistents,
que foren restaurades i reutilitzades, es van construir una casa pels porters a
l’entrada de la finca, diversos hivernacles, un petit laboratori, una caseta
que era el seu propi despatx i biblioteca, i una caseta arran de mar per als
vestuaris. En el moment d’obrir el jardí al públic, el 1977, es va construir la
caseta d’informació i taquilla, una botiga i un edifici de serveis, obra de Jordi
Coll.
També es van construir diverses basses,
estanys i pous. Les basses van agafar el nom de les espècies plantades a la
zona on es trobaven. Així, trobem la bassa dels agaves, la bassa de les opúnties,
i la bassa de les palmeres entre d’altres.
Fonts:
Fauna: