JARDINS

 

Foto cedida per  la Càtedra Màrius Torres

 

Nom: Vallés Oriental. JARDÍ DEL SANATORI DE PUIGDOLENA
Tipologia: Jardí
Adreça: Sanatori de Puigdolena - Sant Quirze Safaja - Vallès Oriental

Data de creació: 1933 (el sanatori) Data de desaparició: desaparegut
Autoria: desconegut
Estil: Formal-minimalista Superficie:
Propietari: privat Règim:
Contacte:

Descripció:

El jardí es va construir suposadament em el mateix moment que el sanatori de tuberculosos. Van ser pacients del sanatori: Màrius Torres -que hi morí- , Antoni Tàpias, Josep M. Castellet, Carles Riba. Joan Sales i la seva esposa Núria Folch van visitar Màrius Torres diverses vegades al sanatori ja que eren amics de Mercè Figueres a qui Torres va dedicar Cancó a Mahalta . El 1939 els militars van entrar al sanatori.


El sanatori estigué en funcionament fins el 1954 i el 1955 es va convertir en preventori per a noies amb problemes econòmics de les monges dominicanes. En l’actualitat encara pertany a la comunitat religiosa i és un Centre Residencial d’Acció Educativa vinculat a la Direcció d’Infància del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

El jardí del Sanatori de Puig d’Olena es trobava situat a la façana meridional de l’edifici, d’acord amb les imatges que es conserven. Ocupava una terrassa , a peu de planta baixa, que s'obria al paisatge de l’entorn i estava formalitzat en la seva part central per un seguit de parterres de forma quadrada i triangulars en els extrems, deixant després unes places obertes, probablement de sauló. El jardí estava limitat, per la seva banda esquerra per una porta de fusta i unes estaques de color blanc separades més d’un metre sense enllaçar, el que fa pensar que la imatge es va prendre quan encara el treball d’enjardinament no estava del tot acabat.

Les imatges disponibles mostren un jardí molt jove, tot just acabat de plantar. Els arbres que el formaven eren coníferes, com ara avets o pícees i pins pinyers, i desmais que s’alternen en els parterres de gespa amb plantacions d’arbusts isolats. La composició marca una certa perspectiva amb un camí central que va es va puntuant amb arcs de xiprers retallats, formant placetes quadrades en els encreuaments dels camins i amb una glorieta blanca de ferro forjat en el seu punt central.

En l’actualitat la terrassa que ocupava l’antic jardí es troba enjardinada amb unes peces de gespa (prat) que segueixen un traçat formal,amb arbres de baix port (probablement fruiters) i uns elements de joc repartit per tot l’espai.

 

Vegetació:

Escultura:

Arquitectura:

 Glorieta blanca de ferro forjat 

Fonts:

Fauna:

Documentació:

MRM, 17/08/2017

*Aquest text no ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'IEC