La casa Vinyals era considerada una de les més senyorials
de la ciutat, digna de ser esmentada en la publicació que la Sociedad de
Atracción de Forasteros va dedicar a Terrassa. La propietat pertanyia a la
família Vinyals i si bé ja existia en el segle XVII, probablement va ser en el
segle XIX quan la casa va viure els seus
moments més àlgids.
Els salons d’aquesta mansió, artísticament decorats van ser
admirats per la reialesa espanyola en les seves visites a Terrassa: Ferran VII
i la reina Amàlia s’hi van hostatjar en la seva visita de tres dies, l’abril
de 1828; la reina Isabel II i el seu
fill Alfons XII la van visitar l’octubre del 1860 i el rei Amadeu I de Savoia
també s’hi va allotjar el desembre de 1871.
|
|
Jardins de la Casa Vinyals al Carrer Major. 1920.
Arxiu Municipal de Terrassa. Col·lecció B. Ragón. Autor desconegut. Reg. 033621.
|
El primer que sorprèn del jardí de la casa Vinyals era la
seva ubicació, ja que contràriament al que és habitual, el jardí estava situat
a l’altra banda del carrer Major, just en front de la casa. Un petit mur
d’obra, amb banc incorporat, separava el jardí del carrer i una reixa de dos
trams el feia permeable a la vista dels passejants. Al llarg de la tanca, unes
pilastres coronades per gerros de pedra permetien fixar les reixes i donaven
ritme a la composició. L’accés, elevat respecte al carrer, es feia a través
d’una doble porta de ferro.
Si bé no es disposa de la planta general del jardí, el
material gràfic permet apreciar l'existència d’una peça d’aigua que ocupava un
lloc central, envoltada per una reixa decorativa. Al mig, una muntanya de
pedres decoratives amagava uns sortidors pels quals brollava aigua. El jardí
disposava d’uns parterres de diseny formal amb vegetació de port baix i estava
profusament decorat amb copes i testos, suposadament amb plantes
florides, sobre peanes. De ben segur, es tractava d’un
jardí vegetat i tranquil on
llegir i passar bones estones familiars.
El més destacat del jardí de la casa Vinyals era
sens dubte la glorieta que, construïda en obra, servia segons sembla com a ocelleria.
Aquest jardí va desaparèixer sobre els anys 40 del segle
passat.
