Durant el romanticisme, era molt comú que els jardins destinats a la vida familiar
i social dels propietaris benestants estiguesin profusament decorats amb
escultures, ceràmiques decoratives i petites arquitectures com grutes, cascades
d’aigua, safareigs decorats, generalment construïdes ex profes. Menys habitual era ornamentar aquests jardins amb fragments de claustres romànics i gòtics com era el cas de la Casa Alegre
del carrer el Nord que lluia en el seu jardí una part del claustre de
Sant Pere de les Puel·les de Barcelona del s. XII al XIV. L’historiador
terrassenc Baltasar Ragón explica que el jardí va ser construït
el 1865 en una finca de Joaquim Alegre i Pujals, desprès va passar a
ser propietat del notari Faura, i finalment va ser adquirit per Joaquim Freixa i
Ubach. El jardí de la Casa Alegre
s’estenia cap el carrer Sant Ignasi i Carrer Sant Leopold, i disposava de
denses plantacions d’arbres.
Es desconeix qui va ser l’autor del
projecte del jardí, ara bé, la utilització de restes arquitectòniques d’origen
i de estil medieval, remet als jardins d’estil romàntic molt de moda al llarg
de tot el segle XIX a Europa.
La part més destacada del jardí, era probablement el
conjunt arquitectònic format per una composició vertical que té en la seva part
superior unes columnes dobles amb capitells treballats, que es recolzen sobre
una gruta amb aigua, tot cobert per heura.
Avui, restes d’aquestes arquitectures es poden veure al
carrer Sant Ignasi cantonada amb carrer del Nord i també al Museu de Terrassa,
al Castell-Cartoixa. També podem veure’n d’altres repartides entre el Museu
Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Santacana de Martorell. D’aquesta casa i
jardins, ja no queden res més que les imatges i les restes del claustre. Va ser
enderrocada l’any 1977.
|
|
| Jardí
Casa Alegre. 1919. Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany
|
Jardí
Casa Alegre. 1919. Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany
|
Vegetació:
Escultura:
Arquitectura:
Fonts:
Fauna:
